CARTELL CAVALCADA ALCOI 2023

Rebeca Jover va ser l'artista guardonada amb el primer premi al Concurs de Cartells per a la CXXXVIII Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi. Una obra original per a 2023 i amb un toc antic que contrasta amb l'estil modern que solen tindre els Cartells de la Cavalcada de Melchor, Gaspar i Baltasar. A pesar de ser una obra sense espais buits no deixa de ser una idea senzilla que ha agradat a la societat alcoyana. Tots sabem que en la infància feia molta il·lusió que el teu nom estaguera escrit en algun regal. Com hi ha noms de molts xiquets i xiquetes als paquets marrons del Cartell, l'autora pretenia que s'identifiquen amb els seus regals i siga un joc on buscar el seu nom. Els braços i mans dels Patges són icònics i per això també apareixen a l'obra de Rebeca Jover. Aquesta jove, va nàixer a Alcoi en març de 1995 i és una artista i il·lustradora especialitzada en sector fashion, luxury & inspirational. Les figures, la feminitat i la moda formen part dels seus pilars fonamentals i actualment treballa en el seu propi estudi difonent bona part del seu treball a través de les xarxes socials. Al concurs es van presentar un total de 34 propostes dins del termini establert, de les quals 12 van ser eliminades en una primera ronda de votacions i altres 17 van ser descartades en les dues següents. Finalment, el jurat professional va triar a cinc finalistes i els va valorar atenent criteris com la tècnica utilitzada, els colors emprats, la composició simètrica matemàtica, la tipografia, l'originalitat o la presentació, entre altres.  Per unanimitat, el Cartell presentat per Rebeca Jover Fernández: "La màgia de trobar-nos", va aconseguir el premi únic de 1.200 euros.

Rebeca Jover es va mostrar molt emocionada en la presentació pública del seu Cartell. Va ser la vesprada del 3 de desembre de 2022 a la façana de l'Ajuntament d'Alcoi. Va firmar l'obra en presència de l'alcalde Toni Francés i prou públic. A més a més les pastoretes infantils van ballar nadaletes tradicionals i "El fandango de Xixona" i es va encendre l'enllumenat especial de Nadal. Aquest any la novetat ha sigut el Betlem de figures planes que hi ha al parc de la Glorieta. Es tracta d'uns dibuixos recuperats del segle XX i que va crear l'artista alcoyà Luis Solbes Payà. A la pròpia Glorieta es va celebrar el Mercat de Nadal durant el pont de la Constitució. L'última dia en que les 40 tendetes van estar obertes va ser el dia 8 de desembre, festiu per la Inmaculada Concepció. Va haver contacontes, passeig en camell, tallers, photocall, ludoteca, jocs de taula i trencaclosques, productes típics i gastronòmics, artesans del fang, la llana i la fusta, zona de restauració, atraccions ecològiques, llits elàstics per a saltar, tir amb arc, minigolf i burretes.

La campanya del Tirisiti començarà per al públic general el divendres 23 de desembre i s'allargarà fins al 5 de gener de 2023. L'obra de titelles més emblemàtica d'Alcoi es farà un any més al Teatre Principal. La companyia teatral "La Dependent" ha fet un gran esforç per a presentar els papers de la licitació que s'han dut a terme per part del regidor de Cultura, Raül Llopis, qui també ha destacat que l'Ajuntament continuarà "treballant per veure altre model o fórmula i poder garantir el futur de la marca "Alcoi ciutat del Nadal". Aquest any la imatge promocional que ha escollit la regidoria de Turisme és del lector de cartes i un patge amb la burreta. Es tracta d'una fotografia del Campament Reial, un dels llocs més visitats el dia 5 de gener. Ja s'ha convertit en una tradició arrelada i quan la Penya Samarita va posar les entrades solidàries a la venta es van esgotar enseguida. És lògic perquè la Trilogia dels Reis Mags 2023 serà la primera desde 2020 que es celebra sense cap restricció sanitària.

L'Associació de Sant Jordi va participar durant el cap de setmana en la Trobada d'Igualada sobre tradicions relacionades amb Ses Majestats d'Orient. La delegació alcoyana va representar l'acte del Bando Reial amb el seu Emissari. És temps d'estar amb la família unida i tots davant la taula amb un Nadal per a disfrutar com abans de la pandèmia: Reunits sense mascaretes ni distància social. I davant de la incertesa d'aquesta dècada plena de guerres i estats d'alarma sols ens queda disfrutar de les "Nadaletes alcoyanes i valencianes" i cantar allò de "Esta nit és bona nit i venim a per les estrenes". I amb els preus del menjar tan elevats i la inflació ofegant a la gent no hi ha cançó més adequada que la de "Estes festes de Nadal les hem passades molt bé, ay Pep no teniem res, ay Pep ens han pujat el lloguer". Com va dir Lluís el Sifoner "Tot s'ho mengen els ricots a la salut dels pobrets". BON NADAL!

ESQUADRES DE NEGRES FILÀ NAVARROS

Amb més de 150 anys d'història, la filà Navarros té una gran quantitat d'esquadres de negres que ha oferit a la ciutat d'Alcoi. Fent un repàs de la segona meitat del segle XX, la riquesa de la filà Navarros va quedar demostrada desde la capitania de 1950. L'esperit del nord, ancestral i tradicional es veu reflectit en les marxes cristianes d'aquestes esquadres de negres. La filà Navarros ha desfilat amb obres clàssiques com "L'ambaixador cristià", "Ix el cristià", "Tino Herrera" i també alguns pasdobles. Francisco Valor va composar les dos marxes cristianes de les esquadres de negres de 2017 i 2018: "Ultreia" i "Beltzak". La filà Navarros ha tingut càrrec en anys històrics i per això va tindre la primera esquadra de negres en desfilar pel nou recorregut en 1962, o la única esquadra d'un capità cristià que ha desfilat amb llum vespertina. Va ser en 1976, l'any del VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi, quan les Festes de Sant Jordi van durar 5 dies al mes de maig. Però també van tindre esquadra de negres en 1990, any del XVII Centenari del Martiri de Sant Jordi. Va ser la primera esquadra de negres que Jordi Sellés va dissenyar per a la filà Navarros, trencant amb la modalitat de faldes curtes que s'estilaven al bàndol cristià. Altra esquadra de negres molt innovadora va ser la de l'alferecia cristiana de 2003, d'un artista molt vinculat a la filà Navarros: Michel Abietar. Luis Solbes va dissenyar moltes esquadres de negres per a la filà Navarros, però la del Centenari de 1970 no va eixir al carrer com a protesta pel canvi de dates al calendari fester. En 2022 si van poder celebrar el 150 aniversari recuperant el disseny primitiu de la filà carlista.

Esquadra de negres del capità cristià 1950. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 1961. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres del capità cristià 1962. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra commemorativa Centenari 1970. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 1975. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres del capità cristià 1976. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra trage antic 1977. Disseny de Fernando Cabrera.

Esquadra d'enmig cristiana 1983. Disseny de Paco Aznar.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 1989. Disseny pòstum de José Javier Pérez.

Esquadra de negres del capità cristià 1990. Disseny de Jordi Sellés.

Esquadra d'enmig cristiana 1997. Disseny dels germans Sempere.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 2003. Disseny de Michel Abietar.

Esquadra de negres del capità cristià 2004. Disseny de Jordi Sellés.

Esquadra d'enmig cristiana 2011. Disseny de Ignacio Trelis.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 2017. Disseny de Michel Abietar.

Esquadra de negres del capità cristià 2018. Disseny de Michel Abietar.

Esquadra commemorativa del 150 aniversari 2022. Disseny de Michel Abietar.

Esquadra de blancs. Disseny de Luis Solbes.

ESQUADRES DE NEGRES FILÀ VERDS

El germen de les esquadres de negres va nàixer a la dècada de 1910 i la filà Verds va ser una de les pioneres. A 1916 ja hi havia antecedents d'esquadres d'indis, però el nom oficial d'esquadres de negres va aparèixer en 1917. La filà Verds tenia la capitania mora i a partir d'aquell any totes les filaes van traure esquadres especials, fins hi tot en anys sense càrrec. La filà Verds ha mostrat amb orgull les seues innovacions a les esquadres de negres, sent una molt coneguda la de l'alferecia mora 1949 amb uns esclaus encadenats. Però el repàs d'esquadres de negres al blog comença en 1950, quan la filà Verds tenia la capitania mora i s'iniciava una relació professional amb Luis Solbes. El conegut pintor alcoyà va col·laborar amb la filà Verds en la majoria dels seus boatos i els esquadrers li tenien molta simpatia. Per això Luis Solbes ha dissenyat quasi totes les esquadres de negres de la filà Verds, aportant un estil propi que es basava en l'exotisme i el maquillatge tribal. Àfrica ha sigut l'eix sobre el que també han girat les esquadres de negres de la filà Verds al segle XXI, a excepció de 2004, 2017 i l'esquadra commemorativa del 150 aniversari. Però hi ha una esquadra de negres que destaca per damunt de totes, fins hi tot per damunt dels massais del Mig de 2010. Es tracta del disseny que Alejandro Soler va crear en 1990 i que va obrir les portes a una estètica recarregada de plomes, pells i metalls que va ser molt explotada. Va haver moltes esquadres de negres espectaculars i d'aquest patró als anys 90, tant a altres pobles com també a Alcoi. Un dels exemples és l'esquadra d'enmig de la filà Verds en 1996 que va desfilar amb una forta pluja. En l'apartat musical ha sonat "Moros Verdes" com a marxa mora de referència, però també clàssics d'Amando Blanquer com "Tarde de abril" o "Any d'alferis". Com a la filà Verds són molt tradicionals és lògic que les esquadres de negres hagen elegit marxes mores antigues com "El moro del Sinc", "JGI", "El kabila", "El president", "Moros y cristianos", Uzul el selmim" o "Un moro mudéjar". I és que la filà Verds sempre ha tingut cura de preservar el seu passat gloriós.

Esquadra de negres del capità moro 1950. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres de l'alférez moro 1962. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres del capità moro 1963. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra commemorativa Centenari 1966. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra d'enmig mora 1969. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres de l'alférez moro 1975. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres del capità moro 1976. Disseny de Rafael Guarinos.

Esquadra d'enmig mora 1982. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres de l'alférez moro 1989. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres del capità moro 1990. Disseny d'Alejandro Soler.

Esquadra d'enmig mora 1996. Disseny d'Alejandro Soler.

Esquadra de negres de l'alférez moro 2003. Disseny de Germán Aracil.

Esquadra de negres del capità moro 2004. Disseny de Jordi Sellés.

Esquadra d'enmig mora 2010. Disseny de Jordi Sellés.

Esquadra commemorativa del 150 aniversari 2016. Disseny de Jordi Sellés.

Esquadra de negres de l'alférez moro 2017. Disseny de David Jordà.

Esquadra de negres del capità moro 2018. Disseny de Paco Gil.

Esquadra de blancs. Disseny de Fausto Soler.

Primera esquadra de negres del capità moro 1917. Disseny desconegut.

LES ENTRADES DE 1982

Les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi de fa 40 anys van estar repletes d'efemèrides commemoratives. Es celebrava el Centenari de la Música Festera, ja que en 1882 Joan Cantó Francés va composar "Mahomet". Està considerat el primer pasdoble dianer i va ser estrenat exclusivament per a les Festes de Moros i Cristians. En les Festes de Sant Jordi de 1982 se li van fer molts homenatges a Joan Cantó, qui va inventar el gènere musical del pasdoble sentat. "Mahomet" li va otorgar més elegància a les desfilades alcoyanes, que al segle XIX tenien un caràcter més militar. Per aquest motiu Amando Blanquer Ponsoda va crear les obres musicals "Marxa del centenari" i la "Missa a Sant Jordi" aquell any. També en 1982 el Sant Jordiet anava a tindre un protagonisme encara més gran. Es complien 100 anys desde que un xiquet encarnava al patró d'Alcoi i a més a més va ser en 1882 quan es va crear l'acte final de l'Aparició de Sant Jordi. El Cartell de Festes 1982 va ser una pintura clàssica de Fernando Jordà Botella on es veia la silueta de Sant Jordi i l'Església de Santa Maria amb la cúpula i el Campanar. Els trages dels Heraldos es van estrenar en la Glòria del 10 d'abril. La pluja sols va estar present a la Glòria Infantil del dia 18 d'abril i els xiquets van tindre que parar a l'Ajuntament pel fort temporal. Com ja havia passat l'any anterior, la Glòria Infantil no va acabar el seu recorregut, però si el Trasllat del Sant Jordi el Xicotet. En un any tan excepcional per a les bandes de música, la direcció de l'Himne de Festes va estar en mans del mismíssim Amando Blanquer.

Capità Cristià filà Andaluces 1982: Octavio Pérez Payà.

Capità Moro filà Marrakesch 1982: Francisco Cortés Tenedor.

Alférez Cristià filà Asturianos 1982: Antonio Camús Martínez.

Alférez Moro filà Realistes 1982: Juan Ferrer Canet.

El luxe contrabandista i els falcons van acompanyar al capità cristià de la filà Andaluces, els cavallers i la seua rodella. La filà Almogàvars tenia l'esquadra d'enmig i va estrenar la marxa cristiana "Almogàver i alcoyà" de José Maria Valls. L'alférez cristià de la filà Asturianos també va desfilar a peu i complint l'horari. L'esquadra de negres va arrancar amb la primera marxa cristiana de la història: "Aleluya". Al capità moro a cavall de la filà Marrakesch li feien escolta portadors de parasols, nòmades, huríes, presoneres i escuders. Al boato van sonar 3 marxes mores impressionants: "Un moro mudèjar", "Marrakesch" i "Marxa del centenari". L'esquadra d'enmig de la filà Verds era de gran efecte pel maquillatge de betún negre que recordava als patges de la Cavalcada de Reis Mags. La filà Realistes va traure molts cavalls al seu boato, però l'alférez moro va desfilar sentat en un trono sobre una carrossa. L'esquadra de negres va baixar amb "Als Ligeros", marxa mora que s'havia endut el primer premi al Concurs de Música Festera que en aquella edició va tindre les 3 modalitats pel 100 aniversari de "Mahomet".

Esquadra de negres capità filà Andaluces. Disseny de Paco Aznar.

Esquadra d'enmig filà Almogàvars. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres alférez filà Asturianos. Disseny de Francisco Borrell.

Esquadra de negres capità filà Marrakesch . Disseny de Luis Solbes.

Esquadra d'enmig filà Verds. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres alférez filà Realistes. Disseny de Paco Aznar.

El xiquet Joel Vicente Juan Botella va ser el Sant Jordiet de la filà Marrakesch. La corassa de Luis Solbes va brillar al sol durant el dia Sant Jordi. Desprès de la Processó de la Relíquia del 23 d'abril, l'obra litúrgica "Missa a Sant Jordi" es va escoltar en presència del compositor. Gregorio Casasempere ja havia dirigit la monumental peça de música sacra el dia 9 d'abril. Les andes del Sant Jordi Eqüestre van tindre que ser empentades per festers durant la Processó General per problemes en l'arrastre. La Retreta es va convertir en una batalla floral de clavells, com a pròleg de la batalla de pólvora del dia següent. Ramón Micó es va estrenar com a Ambaixador Cristià i l'Alardo no va tindre cap incident. L'Aparició de Sant Jordi anava a ser especial pel Centenari de l'acte i de la pròpia figura infantil del Sant Jordiet. Va ser el primer any en que l'empresa "Agudo" va gravar un reportatge complet de la Trilogia Festera Alcoyana, sent el pioner dels coneguts vídeos de Festes de Moros i Cristians que s'han comercialitzat de 1982 a 2019.