HISTÒRIA FILÀ CORDONEROS D'ALCOI

Els orígens de la filà Cordoneros es remunten a abans de que tinguera aquest nom. Sembla ser que la filà Quarta de Llana ja formava part del bàndol moro al segle XVIII. Hi ha indicis de que en 1745 existia una filà amb ploma que era la quarta amb els bombatxos fets de llana. De la mateixa època data la filà Primera de Seda, que posteriorment seria batejada com a filà Miqueros. El canvi de nom va arribar al segle XIX, quan les filaes deixen de denominar-se pel material de la tela. La Quarta de Llana tenia 16 components i desprès se li van sumar els 18 festers de la desapareguda filà Capes Encarnades. Pablo García va ser el primer tro en una època d'epidèmies i economia nefasta. El disseny de la filà té un marcat estil turc que s'ha respectat al llarg dels segles. A Cocentaina existeix una filà molt similar anomenada Manta Roja, que tampoc porta capa. És la única filà alcoyana que ha conservat la ploma tricolor al turbant. Abans també era pròpia de les filaes Judíos, Verds, Ligeros i de les extingides Granadinos i Moros Elegants. 

Antonio Cordón era un barber jove nascut en Granada que en 1823 va arribar a Alcoi. Prompte es va integrar en la vida social de la ciutat, ajudat per un familiar que li va presentar a la seua dona. El granadí es va afincar en Alcoi als 19 anys d'edat. L'entusiasme d'Antonio Cordón al involucrar-se en la filà Quarta de Llana el va dur a presidir-la. Poc a poc se la va conèixer com filà Cordón, ja que el barber era el fester més destacat. La personalitat d'Antonio Cordón va fer que es convertira en un home molt popular. Vivia al cèntric carrer Sant Nicolau amb els seus fills Fernando i Pilar. Junt al primer tro en 1839, Antonio Valor, el barber andalús va ser un revulsiu per a la filà Cordoneros. Antonio Cordón va ser l'alférez moro 1844, quan l'ordre de formació de les filaes era sempre el mateix i es basava en l'antiguitat. Desde 1817 la filà Llana encapçalava l'Entrada Mora per ser la primera en portar una banda de música. Com a capità moro 1845, va proposar a l'Associació de Sant Jordi que la primera filà en desfilar fora la que ostentava la capitania mora. Una idea d'Antonio Cordón que va ser acceptada amb un resultat excel·lent, ja que s'ha mantingut fins a hui en dia. En 1845 va ploure i la reina Isabel II de Borbón no va assistir a les Festes de Moros i Cristians. Si ho van fer els seus assessors de confiança, ja que un any abans li havien otorgat a Alcoi el títol de lleial ciutat pel seu suport a la monarquia.

En Istanbul hi ha gravats amb dibuixos idèntics al disseny cordonero. Els festers porten bombatxos d'un verd clar, faixa groga i xaleco blau amb preciosos brodats florals. A l'Entrada Mora tenen la manta roja arreplegada sobre un pa en forma de rèptil i un peto de pell marró. Els emperadors de Turquia van ser font d'inspiració per a la filà alcoyana desde els primers càrrecs. Així es fa saber en 1852, quan Antonio Ferrer va assumir l'alferecia mora. Pablo García va ser l'alférez moro de 1860 i desprès va ser capità moro 1861 i primer tro. En aquell mes d'abril va esclatar a Estats Units una guerra civil per l'abolició de l'esclavitud. També van desempenyar els càrrecs de 1869 i 1870, junt a la filà de Juan. Jorge Baldó va ser l'alférez i capità moro en 1870 i 1871 i seguidament va dirigir la filà Cordoneros durant la Revolució del Petroli. En 1874 i 1875 no van haver Festes de Moros i Cristians per la crisi social que vivia Alcoi. Si que es van preparar unes grans celebracions en 1876, quan es celebrava el VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi. La filà Cordoneros va participar havent abandonat definitivament aquell gelat i numèric nom de "Quarta de Llana". Va desfilar en sèptim lloc, posició que encara té actualment. 

Es tenen notícies de que l'any 1888, la filà Cordoneros va sol·licitar l'alferecia mora en nom de Roque Jordà Cortés. Però la filà no va poder representar el càrrec ja que va desaparèixer i poc després va tornar a constituir-se, en maig de 1889. Desprès de la dissolució temporal, el següent alférez cordonero seria Cristóbal Reig Cardona en 1898. Les Festes de Sant Jordi de 1898 van estar marcades per l'inici de la guerra entre Estats Units i Espanya. La pèrdua de les colònies d'ultramar Cuba, Puerto Rico i Filipines va ser catalogada com a desastre per Maria Cristina, la reina regent. Espanya sentia el pessimisme del conflicte bèl·lic i apareixia una cèlebre generació d'escriptors: Pío Baroja, Azorín, Miguel de Unamuno, Antonio Machado i Valle-Inclán. En 1899 va repetir com a capità moro Cristóbal Reig i al igual que el seu rodella, va lluir una gran ploma al turbant blanc.

Normalitzada de nou la situació de la filà Cordoneros, Romualdo Miró va ser el primer tro dels 32 components de la filà. La filà Estudiants va tindre un conflicte amb la filà Cordoneros i l'Associació de Sant Jordi els va obligar a pagar una indemnització a la desapareguda filà cristiana. Desprès de viure els seus primers càrrecs en un ambient de preocupació, Cristóbal Reig va voler tornar a ser alférez i capità moro en temps de bonança. La filà Cordoneros va desempenyar l'alferecia i capitania mora en 1906 i 1907. El seu trage tenia un xaleco groc a ratlles verdes, una faixa roja amb brodats i uns bombatxos de color blau clar. Cristóbal Reig va sorprendre en el plujós 1906 per no portar casc, però si molta pedreria. La impremta alcoyana va publicar les primeres Revistes de Festes i el Cartell anunciador de 1907 era una mostra d'art modernista. José Canalejas té un pont dedicat en Alcoi i va acudir a inaugurar el Viaducte de Canalejas. El polític liberal va aprofitar la seua visita per a contemplar les Entrades d'aquells anys, recordades pel mal oratge. El capità moro 1907 va estrenar una de les primeres marxes mores: "La canción del harem" de Camilo Pérez Laporta.

Desprès d'uns anys de crisi tèxtil a la ciutat, la filà Cordoneros va preparar amb dedicació l'alferecia mora 1918. Un triomf del fester Antonio Munera Navarro, lluint arracades i un turbant amb una original ploma. El tio Samarita va acabar sent un càrrec molt més important del que pareixia en 1918. A l'any següent va esclatar en Alcoi una vaga obrera que va omplir de violència els carrers. La tensió era tan gran a les fàbriques de paper de fumar que en març es va decidir aplaçar les Festes de Sant Jordi al mes de maig. L'alcalde va declarar l'estat de guerra quan els enfrontaments entre manifestants i la Guàrdia Civil va arribar als dispars. Amb proletaris i panaders empresonats, es van celebrar les Festes d'Alcoi de 1919. A part dels disturbis alcoyans, la resta del país lluitava contra la pandèmia de grip espanyola. Res va aplacar l'alegria de la filà Cordoneros a l'hora d'arrancar l'Entrada Mora de 1919. La capa, el turbant i la faixa d'Antonio Munera com a capità moro van ser molt comentats. En aquella vesprada del 17 de maig de 1919 es va estrenar la marxa mora "L'entrá de la kabila Ben Kurda" de l'excepcional Camilo Pérez Monllor.

El tio Samarita va ser tot un personatge bohemi per a Alcoi. Un cordonero anàrquic que va fugir de la industria imperant per a dedicar-se a l'artesania i altres oficis humils. Va viure del teatre, de les marionetes, guinyols i fins hi tot participava en el muntatge del Betlem de Tirisiti. Antonio Munera Samarita va ser sereno nocturn, cuidava animals i fabricava flautes de canya. Així es va guanyar la vida aquest fester icònic que ara reb el nom d'una penya solidària d'Alcoi: L'Associació Cultural Samarita. Un grup molt arrelat a les tradicions: Organitzen activitats a la Fira Modernista, participen a les Festes de Moros i Cristians amb la filà Cordoneros i preparen el Campament Reial i altres costums nadalenques entre desembre i gener. També son els inventors de la Gala Samarita que desde 2014 premia els millors espectacles de les Festes de Sant Jordi. El tio Samarita era un home afable, devot a Sant Jordi i molt graciós. El seu esperit alegre va resistir fins hi tot la mort dels seus fills. Tot Alcoi l'apreciava i va rebre gratament la seua alferecia mora 1918. A més a més era un admirat formador de la Diana. Antonio Munera va ser un capità moro històric per les circumstàncies negatives que l'envoltaven: Un mort i ferits en manifestacions de treballadors, batalles sindicalistes, atur i una crisi sanitària semblant a l'actual. En 1929 l'entranyable tio Samarita era el conserge de la filà Cordoneros i així va ser fins que va faltar en 1938, en plena Guerra Civil Espanyola.

En gener de 1930 va acabar la dictadura de Primo de Rivera i els alcoyans i alcoyanes desitjaven llibertat. La filà Cordoneros va viure enfrontaments interns mentre preparava l'alferecia mora 1930. El problema va acabar amb l'expulsió d'alguns festers i amb Carlos Belda reafirmant-se com una institució dins de la seu social. Miguel Valor Peidro, conegut com "el ministre" va fer el càrrec amb un trage de faixa blava i teles roges. El casc guerrer incorporava unes plomes de pavo real. L'esquadra de negres de l'alférez moro 1930 recordava a uns esclaus amb teles del Txad i caps rapats. Els festers vetats ja no es van involucrar en la capitania mora de l'any següent. Miguel Valor va repetir pujat a un cavall i amb parasol. El disseny del capità moro 1931 va ser de Francisco Laporta i s'apreciaven els tons verds de la túnica i els medallons. L'esquadra de negres tenia una corona de indis i una senzilla falda feta amb draps. Les Festes d'Alcoi de 1931 van estar marcades per la recent proclamació de la Segona República Espanyola. Banderes tricolors, alegria popular, la plaça de bous amb el torero alcoyà "Clásico", l'himne de "La Marsellesa", l'estrena del republicà Antonio Francés com a alcalde i les habituals processons van destacar en l'últim any de tranquil·litat festera. Miguel Valor va viure una Entrada Mora solejada junt al capità cristià de la filà Visigodos, que ja no existeix. En 1932 les diferències polítiques entre les filaes desentonarien en una defensa del laïcisme o de la religiositat en les Festes d'Alcoi. La filà Cordonejors no va boicotejar els actes en cap any de la Segona República. El distanciament entre l'Ajuntament i l'Associació de Sant Jordi es paralitzaria quan el general Francisco Franco va donar un colp d'estat. El canvi polític estava sentenciat a mort i la batalla entre feixistes i rojos va deixar a Alcoi sense Festes de Moros i Cristians durant 3 anys.

Al reconstituir-se les filaes en 1940, la filà Cordoneros tenia acumulats uns diners de l'època republicana. Al no poder utilitzar els estalvis per ser anteriors al franquisme, la filà es va veure endeutada amb un dèficit important. Carlos Belda seguia al front dels 69 components de la filà com un verdader cacique. El següent càrrec cordonero no va arribar fins a 1951, quan ja eren 80 components. Camilo Espí Monllor va ser l'alférez moro muntat a cavall i amb un trage que emulava el disseny oficial de la filà en una versió més noble. Minarets, cofres amb tresors, ramats d'ovelles, huríes i abanderats van formar part d'un boato esplèndid. Les favorites anaven recolzades en lliteres portejades per esclaus. L'esquadra de negres va sorprendre per un cap decapitat a la llança i un rostre espantós a l'escut. Els coloristes bombatxos recordaven a les teles amb dibuixos pròpies de Senegal. La resta de mesos de 1951 la filà Cordoneros va viure moments tensos a les reunions per a preparar el boato de 1952.

El dissenyador Rafael Guarinos es va encarregar de la capitania mora 1952. Va dibuixar un trage elegant per al capità moro i altre més guerrer i oriental per a l'esquadra de negres. La carrossa de la casa d'arena estava arrastrada per bous i la dels jardins del palau va ser molt aplaudida per les seues dimensions. Camilo Espí Monllor portava un trage amb una capa plena de brodats vegetals, bombatxos verds i faixa groga. Els esquadrers portaven un turbant blanc i verd i uns bombatxos sobre teles estampades. Estava de moda el maquillatge bàsic de betún negre, el que ara sols porten els patges de la Cavalcada de Reis Mags. La dèbil pluja que va afectar al capità cordonero va anar agafant intensitat al llarg de la vesprada del 22 d'abril de 1952. Fins el punt de que l'alferecia mora de la filà Ligeros no va poder acabar el recorregut. Justament era l'any en que es va canviar la posició de les alferecies: Ja no desfilaven a la meitat de la desfilada, sinó al final. Miguel Picó Biosca va composar la seua primera marxa mora, "Fran-Semp" en 1952.

L'equivocació al datar l'any de fundació de la filà Cordoneros va donar peu a que es crearen les esquadres d'enmig. A finals de 1959 s'estaven fent obres en la seu social de la filà i va aparèixer la inscripció de "1860" com a data inicial de la filà d'Antonio Cordón. La interpretació d'aquell número va ser poc meditada i enseguida es va organitzar una esquadra commemorativa per al fals centenari. Poc abans de la Trilogia Festera Alcoyana 1960 es van adonar de que la filà Cordoneros ja apareixia en la primera acta de l'Associació de Sant Jordi de 1839. Els esquadrers ja no li trobaven sentit a l'efemèride, però com tenien el trage confeccionat i pagat van decidir tirar avant i denominar-la "esquadra especial". Amb il·lusió va desfilar l'esquadra de negres al mig de l'Entrada Mora, lloc que ocupaven tots els anys els Cordoneros per ordre d'antiguitat. El disseny amb bombatxos verds, faixa groga i voluminós turbant va ser ben rebut pel públic. La innovació va agradar molt i se la va catalogar com a "esquadra d'enmig". Al 1961 la filà Cordoneros va voler tornar a ser la pionera i traure altra esquadra al centre de la desfilada. El dinamisme que li va donar a la majestuosa Entrada Mora 1961 va ser molt alabat, establint-se com a tradició permanent. Luis Solbes va fer els dissenys per als Cordoneros en 1960 i 1961, sent la segona d'estil africà en tons grocs, negres i verds. El nom popular de "esquadra d'enmig" va ser ràpidament acceptat per l'Associació de Sant Jordi. Es va aprovar que cada any una filà mora per sorteig traguera una esquadra d'enmig. L'esquadra de negres és sempre molt esperada pels espectadors i trenca la rutina de les filaes sense càrrec. A partir de 1963 l'esquadra d'enmig estaria en mans de la filà a la que li faltaven 7 anys per a la capitania. No va ser fins a 1971 quan la filà Muntanyesos va traure la primera esquadra d'enmig del bàndol cristià.

Desprès de l'error amb resultat positiu de 1960, la filà Cordoneros vivia una progressiva recuperació econòmica per a desempenyar la pròxima alferecia mora. En la loteria de Nadal els va tocar 750000 pessetes i es van notar en el nivell del boato de 1964. La carrossa dels 3 elefants i la resta de plataformes van causar sensació. Juan Domínguez Morales va ser l'alférez moro a cavall. Era el fill de "el Sarguero" que havia sigut capità moro de la filà Ligeros en 1920. Luis Solbes li va dibuixar un trage de cordonero mudat al veterà Juan Domínguez, destacant les plomes del turbant, els brodats de la camisa negra i la capa roja. Els palmiters acompanyaven a les favorites. "El Sarguero" va ser un dels promotors de la Glòria del Preventori, que està pensada per donar ambient fester a les residències d'ancians. L'esquadra de negres de 1964 es va caracteritzar per la xilava verda i les plomes multicolors del turbant. Els micròfons van fallar en les Ambaixades i van deslluir la calorosa jornada del dia els Trons. Els Cordoneros es van endur més d'una sanció per oposar-se al feixisme que governava el país. En una ocasió es van burlar del gest en la ma en alt pensant que ho feien per si estava ploent. I durant una Entrada Mora van preferir girar l'esquadra a les dones que els aplaudien i donar l'esquena a un pompós coronel militar del règim nacionalcatolicista.

1965 va ser un any molt intens per a Alcoi i en especial per a les seues Festes de Sant Jordi, declarades d'Interès Turístic Nacional. Com la Setmana Santa obligava a retrassar la Trilogia Festera Alcoyana, es va inventar un nou acte per al 23 d'abril de 1965: La Glòria Infantil. El primer Sergentet Moro de la història va ser el cordonero Vicente Albero Moltó. Va ploure, però la resta de dies va lluir el sol. Per primera volta es va provar la interpretació de l'Himne de Festes a la Plaça d'Espanya. La peça musical de Gonzalo Barrachina va ser dirigida per Fernando de Mora Carbonell, en un experiment massiu que transmet el sentiment col·lectiu de tota una ciutat. A pesar d'algunes crítiques aïllades, el cant de "Nostra Festa" s'ha consolidat com el moment principal del dia els músics. En quant a la filà Cordoneros, va portar avant una sensacional capitania mora 1965. La carrossa del pavo real anava darrere del Francisco Jordà Esteve a cavall. Tan ordenada va ser la desfilada del capità moro, que va marcar època pel ritme i luxe. Els 4 parasols feien joc amb el trage de Luis Solbes: Bombatxos verds, faixa groga, camisa negra, capa roja i turbant blanc amb ploma, símbol distintiu de la filà Cordón. L'esquadra de negres va apostar per un escut rectangular i el color roig a la túnica i les plomes del casc. Un muetzí, palanquins amb rodelles i palmiters tancaven el boato del capità moro 1965: Francisco Jordà. Daniel Moltó Pla va ser Sargento Moro en l'any en que la seua filà ostentava càrrec.

L'esquadra d'enmig que en 1971 va tindre la filà Cordoneros va viure un esglai el dia 22 d'abril. La borrasca no donava treva ni un moment i les 2 Entrades en van haver de suspendre. Per tant, les Festes d'Alcoi 1971 es van allargar un dia més, sent el 24 el dia Sant Jordi, el dia 25 l'Alardo i el 26 el dia del descans. Els raigs de sol si van eixir per a fer brillar l'esquadra de negres de Luis Solbes. Cada esquadrer portava una túnica en una tonalitat diferent, formant un conjunt multicolor que va encantar i va ser copiat en altres poblacions. El maquillatge negre seguia el gust de l'època i el turbant tenia plomes blanques i adorns daurats. Els esquadrers van celebrar el seu premi al millor disseny de 1971 i van estrenar la marxa mora "Als Cordoneros" del contestà Miguel Picó Biosca. En aquells temps ja es parlava d'un disseny per a la dona cordonera, ja que era una filà molt nombrosa i amb moltes xiquetes. La filà va presentar el primer disseny femení infantil en 1974 i va ser secundat per altres filaes. No obstant, els dissenys femenins de xiquetes van anar desapareixent al llarg de la dècada dels 80.

El torero Manuel Benítez "el Cordovès" va estar convidat a l'esquadra de blancs cordonera de 1976, any del VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi. En la vesprada del 28 de maig de 1976, l'esquadra oficial va desfilar amb frondoses barbes. L'alférez moro 1977 va ser Rafael Payà Linares, desfilant a peu davant d'uns palmiters. Luis Solbes va crear el trage en tons blaus i blancs amb brodats grocs i capa roja. La ploma blanca al turbant ja s'havia convertit en un clàssic de la filà Cordón. Les odalisques protegien al rodella, amb el mateix trage que Rafael Payà. Els xiquets amb farolets i els peveters aromàtics van crear un tall en l'Entrada Mora de 1977. La carrossa dels cisnes i les aiguadores amb àmfores completaven el boato cordonero. L'esquadra de negres de l'alférez moro 1977 va enfervorir als mirons com poques voltes s'havia vist. El disseny de Jaime Mora era realment excepcional, amb un exuberant casc de plomes verdes i grogues i una vestimenta blanca amb detalls en negre i blau i els metalls daurats. Espanya es preparava en abril de 1977 per a les primeres eleccions democràtiques desprès de la mort del dictador Francisco Franco.

Els canvis socials i polítics omplien la vida diària dels alcoyans en 1978, any de la Constitució i de capitania mora cordonera. Lucas Guerrero Tortosa era el fester més antic de la filà i per això va ser elegit capità moro 1978 amb honors. Justo Terol va arrancar la Diana 1978 com a Sargento Moro amb la seua filà del cor. Al arrancar l'Entrada Mora del 22 d'abril, la carrossa del capità moro es va quedar atascada al Partidor i va tindre que desfilar a peu. Però el carisma de Lucas Guerrero i el seu rodella van ser suficients per a rebre els aplaudiments de tot Alcoi. La favorita anava envoltada de falcons i altres aus de cetreria. Els parasols tapaven el sol primaveral als cavallers, caractetitzats com a autèntics jeques saudites. Unes musulmanes d'Aielo de Malferit van col·laborar en el boato cordonero, replet de palanquins i cremadors d'encens. El verd, el blanc, el groc i el roig van constituir els colors principals del disseny de Luis Solbes, amb un genial turbant amb plomes tricolors. La resta del seguici i l'estranya esquadra de negres va ser obra de Rafael Guarinos. Els esquadrers en tons lila, blanc i granate van estrenar la marxa mora "Sergen 78" que Miguel Picó Biosca els va dedicar. Els talls durant tota l'Entrada Mora 1978 van portar a l'Associació de Sant Jordi a fer autocrítica.

Altra esquadra d'enmig de la filà Cordoneros es va fer realitat en 1984. El disseny de Paco Aznar recordava a una colmena d'abelles per l'utilització dels colors groc, daurat, verd, negre i unes antenes sobre el turbant blanc. "Fran-Semp", la marxa mora de Miguel Picó Biosca, es va recuperar en 1984 per a la filà Cordoneros. Amb la recordada capitania mora de la filà Berberiscos i la primera alferecia mora de la filà Benimerines, l'esquadra d'enmig va quedar un poc amagada entre tanta expectació. El primer Sant Jordiet de la història cordonera va ser Óscar Martínez Albero en 1985, any recordat per la suspensió momentània de l'Entrada Cristiana a causa d'una tempesta. El xiquet que representava al patró d'Alcoi vestia amb falda blanca, capa roja i corassa daurada amb la creu cristiana. El casc amb raspall de plomes feia al·lusió als colors de la seua filà. Desde un balcó del carrer Sant Llorenç se li van tirar flors al Sant Jordiet 1985, fet que va donar peu a que s'establira la tradició de la llançada de clavells durant la Processó de la Relíquia. 

El segon Sant Jordiet de la filà Cordoneros va arribar poc desprès: En 1991. Rafael Pascual Pla va portar un trage romà bastant original dissenyat per Enrique Galbis. No portava una corassa metàl·lica, sinó una cotamalla de color cobre. La falda era blanca amb brodats grocs, al igual que en la capa roja. Va impactar que el Sant Jordiet 1991 no portara casc, sinó una corona de laurel i la palma de màrtir. El tio de Rafael Pascual va ser l'alférez moro el mateix any 1991. La filà Cordoneros iniciava el boato amb un grup d'abanderades i portadores de cànters. Els cavallers a cavall i una gran coral precedien a la carrossa del pòrtic de l'Alhambra de Granada. En ella anava la rodella, la favorita i l'alférez moro 1991. Antonio Pascual Valor portava un trage en tons tostats i granate amb cotamalla verda. La ploma daurada del turbant feia al·lusió a la filà Cordoneros. El ballet d'Inma Cortés va omplir de sensualitat la nit alcoyana. Perquè en l'Entrada Mora de 1991 van haver molts talls i l'horari va patir un retràs considerable. El públic es va cansar i va xiular a l'esquadra de negres per la lentitud de la seua baixada al compàs de "Fran-Semp". El disseny de Jordi Parra tenia bombatxos grocs i tocs de roig, verd, lila i gris. El casc daurat estava rematat amb plomes blanques. L'Associació de Sant Jordi va admetre que l'organització havia sigut nefasta al llarg de la vesprada i ho va pagar l'alferecia mora. Va ser la primera Entrada Mora que acabava totalment de nit en la Plaça Espanya.

Antonio Climent Salvador es preparava per a celebrar el seu aniversari sent el capità moro 1992. El sol va fer més brillant el boato de Rafael Guarinos, ple de ballets de Inma Cortés. Tant les amazones com els cavallers desfilaven a cavall armats amb espasa i escut. Les ballarines blaves del mar simulaven les ones sobre les que navegava un gran vaixell turc. Era la carrossa del capità cordonero 1992. El trage d'Antonio Climent era blanc i negre, però predominava per damunt de tot l'or. Les teles i els metalls refulgien en una vesprada perfecta, en comparació a les 4 Entrades Mores dels anys anteriors. Uns esclaus remaven al vaixell al compàs de la "Quinta simfonia" de Nielsen. Les dames amb ventalls precedien a les favorites sobre una carrossa amb una ploma tricolor gegant. Darrere del ballet de les papallones grogues anava l'esquadra de negres. Bombatxos verds, metalls daurats i plomes negres i marrons per a un disseny clàssic de Paco Aznar. Un ballet final formava l'escut de la filà al ritme de la marxa mora "Al-Azraq" de Rafael Casasempere. L'única pega de la capitania mora 1992 és que els trages de Rafael Guarinos ja estaven passats de moda i els boatos dels anys 90 seguien altra estètica poc relacionada amb la filà Cordoneros. 

La pluja del 22 d'abril de 1998 no va repercutir en l'espectacularitat i brillantesa de l'Entrada Mora. L'esquadra d'enmig de la filà Cordoneros va ser el segon moment important desprès del capità moro: El famós bequetero Lionel Grau. Plomes blanques coronaven el casc dels esquadrers del Mig 1998. El disseny del contestà Ernesto Ferràndiz estava creat a partir de pells marrons, teles roges, metalls daurats, boles de fusta i bombatxos verds. Un trage prou tribal que va aconseguir més sumptuositat gràcies a la marxa mora "Tarde de abril" del gran Amando Blanquer Ponsoda. 

Alejandro Tormo Pascual va ser el primer Sant Jordiet cordonero del segle XXI, però no l'últim. El xiquet irradiava picardia, tant en la plujosa Entrada Mora 2004 com a les Processons del dia Sant Jordi. Baix un sol esplèndid va rebre clavells dels devots durant la Processó de la Relíquia. El seu trage, fet per Pablo Miró va agradar per la falda roja i la corassa daurada amb el símbol cordonero de la ploma. La capa estava repleta de creus cristianes brodades en or. El Sant Jordiet 2004 va protagonitzar passacarrers amb els festers cantant "De Madrid al cielo" en la versió d'himne particular que té la filà Cordoneros. Amb motiu del càrrec, es va editar el llibre recopilatori de tots els Sant Jordiets desde 1882, una tasca d'investigació que va seguir als anys posteriors amb les publicacions sobre l'alférez i el capità moro.

Els ingeniosos germans Sempere van preparar un bonic boato per a la filà Cordoneros. L'alferecia mora 2005 estava inspirada en l'imperi otomà i la victòria dels turcs a Anatòlia. Els grups femenins portaven farolets, cistelles amb pètals, penjolls de cristall, arcs, plomes de pavo real i ventalls. El ballet de Carmina Nadal va ser molt aplaudit pel seu dinamisme i colorit i també per l'utilització de titelles. Un teatre d'ombres xineses narrava històries àrabs mentre sonava la peça musical "Dolçaines II". Les palmiteres i un grup musical provingut de Turquia precedia a la carrossa dels cavallers, amb trages de color tostat, marró, roig i blau. Jeremías Gisbert Pastor va aparèixer plantat sobre la Mesquita de Istanbul, a pesar de tindre una lesió al taló. Els germans Sempere el van vestir de blau clar i amb una capa de color crema que simulava les plomes d'un pavo real. Es va canviar la ploma tricolor per altra de metall daurat al turbant lila. L'alférez moro 2005 va desfilar amb la marxa mora "Anabel" i les favorites amb "El president". Les filles de Jeremías Gisbert portaven faldes amb dibuixos de quadrats. Cada favorita vestia diferent, de blanc i negre i amb maquillatges innovadors. Les dames arrastraven una estora enganxada a la carrossa de Constantinoble. Encara que ja era de nit, el bon temps es va aliar amb l'esquadra de negres de la filà Cordoneros. El trage de Luis Sanus era molt vistós i exuberant, sobretot pel turbant amb plomes roges i blanques. El color principal del disseny era el verd i el tostat, creant un conjunt impactant que baixava amb la marxa mora "El Mahdí" de José Pérez Vilaplana. Va ser una alferecia mora 2005 rica en detalls i de molt bon gust. 

Alcoi celebrava en 2006 el 750 aniversari de l'otorgament de la Carta Pobla i tots tenien clar que a pesar del mal oratge, les Entrades s'havien de fer. Desprès d'algun moment de tensió amb els músics, es va decidir arrancar la capitania mora 2006 a les 17:30. El retràs horari no importava mentre hi haguera públic amb paraigües a les cadires. L'arrancà de les escuderes va ser molt emocionant i tot el boato va desfilar amb llàgrimes als ulls. El ballet de Carmina Nadal representava una partida d'escacs amb els jugadors pensant la seua estratègia. Cada ballarina era una peça d'un color distint i saltaven al ritme de "La primavera". Els cavallers van desfilar amb "Cavall de foc", una marxa mora de José Rafael Pascual Vilaplana que complia 10 anys i ja era famosa. L'estrena musical més important va ser "Blau i nacre" de Saül Gómez. El títol de la marxa mora feia referència als colors del trage del capità moro 2006. Antonio Aracil Payà portava una capa negra i una túnica blava coberta per una corassa de nacre blanc, formant un preciós dibuix que li tapava el pit. La cotamalla platejada i el casc acabat en punta el convertien en un capità moro més guerrer que de costum. La seua arribada al Cantó Pinyó amb el rodella i anunciat per les trompes alpines gegants va ser espectacular. La carrossa d'Antonio Aracil estava arrastrada per un elefant articulat i darrere el seguia un teler artesà. Les concubines negres i les dames en la carrossa del jardí de tarongers precedien a la favorita. Maria José Albors es va estrenar com a coreògrafa amb dos senzills ballets per al càrrec cordonero. El primogènit i la favorita, amb luxosos trages dels germans Sempere, desfilaven amb la marxa mora "Xabat" sobre una carrossa amb una font i molta vegetació. La pluja banyava al fidel públic i a l'esquadra de negres, amb un casc de plomes blanques. El trage de Paco Verdú tenia falda roja amb ossos i metalls penjant, però lo més impressionant era el lleó del cinturó i el maquillatge tribal. La marxa mora "Soc Marrakesch" tancava una sensacional capitania mora 2006, tal volta el càrrec més recordat de la filà Cordoneros per les condicions meteorològiques. 

La sort es va posar de part de la filà Cordoneros en 2009, quan van tindre el seu quart Sant Jordiet en tan sols 25 anys. Sergi Sempere Balaguer va ser el representant del patró ideal per la seua bondat, innocència i simpatia. Si el Sant Jordiet cordonero de 2004 havia portat un casc sense plomes, el Sant Jordiet 2009 es va caracteritzar per tot lo contrari: El casc daurat estava decorat amb plomes blanques i roges que recordaven la forma de la ploma del turbant de la filà. Un detall que va encantar i va ser idea d'un nou dissenyador vinculat a la filà: Antonio Aracil. Era el fill del capità moro 2006 i 3 anys desprès va presentar el seu primer disseny amb un Sant Jordiet colorista amb capa granate i falda blanca. La originalitat del trage, dins de les limitacions de l'estètica romana, va ser ben valorat pels alcoyans i alcoyanes. El sol va lluir durant tots els dies de la Trilogia Festera Alcoyana 2009.

L'esquadra d'enmig de la filà Cordoneros en 2012 va posar el llistó molt alt. El jove Antonio Aracil va utilitzar símbols de la mitologia persa per a la seua primera esquadra de negres. Com feia 14 anys, la pluja va visitar al Mig dels Cordoneros. La marxa mora "Jussà al Saqàliba" va ser l'escollida pels esquadrers divins. La capa de xapetes metàl·liques, els medallons de plata i or i les barbes recargolades de bronze van cridar molt l'atenció. La túnica beig amb franjes grogues i blaves li donaven color a una esquadra de negres que destacava pel casc amb un cap de bou. Un disseny sorgit de Mesopotàmia que va marcar tendència. Al 2014 la filà Cordoneros va celebrar el seu 175 aniversari, ja que se'ls nombrava a la primera acta de l'Associació de Sant Jordi, datada en 1839.

L'últim càrrec de la filà Cordoneros és també l'últim alférez moro que ha pogut eixir al carrer, abans de que les paraules confinament o distància social formaren part del dia a dia. Jorge Doménech va ser el protagonista de la nit del 4 de maig de 2019. El seu boato otomà començava amb percussionistes a camell i el ballet de la tribu Mursi. Virginia Bolufer va escenificar el sacrifici que un bruixot feia damunt el cap d'un elefant. Palmiteres i huríes amb fanalets obrien pas a la carrossa de les coloristes dames. Arqueres i negres amb escuts defenien als austers cavallers, també a carrossa. El ballet de Inma Cortés representava a unes esclaves amb melenes negres i senzills trages blancs. Les ballarines movien panderetes il·luminades al ritme de la peça musical "Imlaq" de Saül Gómez. La sensualitat donava pas a la sobrietat de l'alférez moro 2019, amb la marxa mora "Als Samarites". Jorge Doménech Rodríguez estava acompanyat a la carrossa pels seus fills i la seua dona. La favorita vestia de rosa, mentre que l'alférez cordonero vestia en tons verds, com els bombatxos de la filà. L'elefant metàl·lic al pit i la faixa marró van cridar l'atenció en el disseny del pintor José Borrell. Per altra part, el boato i l'esquadra de negres van ser obra d'Antonio Aracil. Un conjunt exòtic amb la marxa mora "Uzul el selmim" per a tancar la solejada Entrada Mora de 2019. El turbant blanc tenia metalls daurats i trenes penjant. Les xapetes metàl·liques cobrien varies parts del cos dels esquadrers. La capa roja tenia un escut redó amb un lleó. Va resultar una alferecia mora increïble en consonància amb la filà Cordoneros.

Ens haguera agradat relatar també la capitania mora 2020, però el fatídic Coronavirus no ho ha permès. La filà Cordoneros i el seu capità moro veterà estan preparats per a poder celebrar el seu any de protagonisme. Però abans hi haurà que vacunar-se contra el Covid-19 i millorar la situació sanitària. Rafael Tortosa serà el pròxim capità moro d'Alcoi. Un fester molt conegut per estar vinculat a Càrites i haver sigut president de l'Associació de Sant Jordi en els polèmics anys de 2012 a 2014. El futur capità moro estarà acompanyat de les seues filles i nets, i també dels ballets de Mapi Moltó, Inma Cortés i Ana Botella. El boato de Juan Climent i l'esquadra de negres de Jordi Sellés tenen ja els trages aprovats i confeccionats, però continuaran sent un secret fins que arribe el moment. Els esquadrers somnien en l'arrancà amb la marxa mora "Sakasik", un moment que haguera tingut que passar el 25 d'abril de 2020. Força i paciència per a la filà Cordoneros!

No es pot passar per alt la importància de que en 1960 la filà Cordoneros instaurara un tret identificatiu de les Entrades d'Alcoi: L'esquadra d'enmig. La fastuositat i riquesa dels boatos cordoneros contrasta amb l'estil africà de la majoria de les esquadres de negres que ha tret la filà als anys 50, 60 i 70. Totes les esquadres de negres del període 1991-2012 van ser molt ben valorades als Ranking d'esquadres del blog https://moroscristiansdealcoi.blogspot.com/. El bàsic maquillatge de betún va ser molt utilitzat per artistes com Luis Solbes i Rafael Guarinos, amb algunes ratlles afegides als rostres dels esquadrers. Antonio Aracil, dissenyador i membre de la filà, va recuperar aquesta estètica tan alcoyana per a l'alferecia mora de 2019. Alejandro Soler, reconegut en molts àmbits artístics, sols va col·laborar amb la filà Cordoneros per al disseny femení que es va estrenar en 2007. Es va substituir el bombatxo verd per una falda del mateix color i la camisa era negra. La ploma tricolor i la manta roja es mantenen en el trage per a les dones de la filà Cordoneros. La primera esquadra femenina que va tindre la filà va ser a la Segona Diana de 2014, i formada per les més joves i valentes.

La pluja ha posat a prova a la filà Cordoneros en molts anys de càrrec i ara també s'han vist plenament afectats per la pandèmia mundial. La resiliència dels festers és admirable, tant en aquest any negre com al llarg dels més de 200 anys d'història cordonera. Al llarg dels segles la filà Cordoneros ha anat sumant marxes mores al seu repertori. Destaquen "Als Cordoneros" i "Sergen 78" del compositor Miguel Picó Biosca d'Alcoleja, "Blau i nacre" estrenada en 2006 i "Adas" que Santiago Revert els va dedicar en 2007. I "Als Samarites" està composada concretament per a aquesta penya solidària i cultural nascuda en la filà Cordón. Són obres musicals elegants, com la pròpia filà, però també vigoroses. Desde que es fundara l'Ateneu Musical de Cocentaina en 1985, són la banda lligada a la filà Cordoneros d'Alcoi. La seu social de la filà es troba al carrer "La Cordeta". Són 138 festers de ple dret, 23 veterans i 255 juvenils i infantils. José Payà s'ha quedat a meitat mandat com a primer tro i està compromès a organitzar la pròxima capitania mora 2020-2021 de la filà Cordoneros. Molta sort!

400 ANYS DEL PATRONATGE DE SANT MAURO

 Al desembre de 2020 van a iniciar-se els actes del IV Centenari del Patronatge de Sant Mauro Màrtir a Alcoi. L'associació religiosa està organitzant un programa d'events, sempre pendents de l'evolució de la pandèmia del Covid-19. Sant Mauro sempre s'ha considerat un patró secundari a Alcoi. No obstant, molts xiquets són batejats amb el nom de Mauro i el Sant té dedicada una de les esglésies més grans i importants de la ciutat. Està situada a la Plaça Ramón i Cajal, prop de la Glorieta, el carrer Sant Nicolau i el carrer Sant Francesc. Les accions benèfiques de l'Associació Sant Mauro són prou conegudes a Alcoi. A més a més, cada 3 de desembre els alumnes de moltes escoles visiten la Parròquia de Sant Mauro per a conèixer la història del seu gloriós patró "aeque principalis".

El dia 2 de desembre de 1620, Alcoi va sofrir uns terribles terratrèmols molt forts. Van ser uns moviments molt violents que van destruir cases i atemoriren als alcoyans i alcoyanes. El terratrèmol va causar 36 morts i les 33 rèpliques van provocar molts danys, també en Cocentaina, Benasau, Alcoleja i Gorga. Es calcula que més de 380 cases es van derrumbar, incloent un convent. Al dia següent, els habitants de la vil·la medieval, reunits en les "Eres noves" van proclamar a Sant Mauro Màrtir, patró d'Alcoi com a intercessor davant Déu en favor dels alcoyans. Aquell dia l'església catòlica celebrava la festivitat d'aquest Màrtir romà. Per tant el 3 de desembre va quedar establit a Alcoi com el dia del seu segon patró protector. La gratitud dels habitants per aquella ajuda durant els terratrèmols s'ha heretat de generació en generació fins a hui en dia. Es tracta d'una festivitat xicoteta per a Alcoi, però amb tant de significat com el Jesuset del Miracle.  

La imatge de Sant Mauro sempre està unida a la palma, al laurel i a l'espasa. El màrtir romà vesteix amb falda curta, corassa de metall i sandàlies. No portava casc i deixava a l'aire els seus cabells castanys. La figura històrica es remonta a l'any 283 desprès de Crist, quan l'emperador Numeri perseguia als catòlics. Sant Mauro provenia d'una família noble convertida al cristianisme. Va ser martiritzat junt al seu pare per mostrar fidelitat a Jesús davant les autoritats de l'Imperi Romà. Al segle XVII va tindre fama celestial per a ajudar a les poblacions valencianes que patien sequia. Altre Mauro santificat va ser un humil religiós nascut en l'any 511 a Itàlia. Va ingressar a l'ordre benedictina i va ser abat, fundant alguns monestirs en França. Va curar a molts malalts miraculosament, però sempre va fugir de reconeixements i luxes. Com a penitent, es va preparar per a una mort digna en l'any 583. 

La missa d'inici de l'any sant es va retransmetre per la 2 de Rtve al programa espiritual dels diumenges. El 7 de novembre de 2020 es va col·locar a la façana de la Parròquia de Sant Mauro el Cartell que commemora el 4rt Centenari. El quadre inclou la palma de màrtir, l'aureola santa i unes vistes d'Alcoi en tons marrons. Destaca la imatge del pont de Sant Jordi i l'Església de Sant Mauro sobre el fons blanc.  L'autor és un alumne de Disseny Gràfic a l'escola d'art d'Alcoi: Jorge Pérez. El descobriment es va amenitzar amb una traca i un castell de focs artificials a la Glorieta, amb poc públic i distanciament social. 

L'eucaristia de cada 29 de novembre commemora aquella missa que es va fer la nit del 2 de desembre de 1620. Els devots van acudir a Déu per a demanar auxili pels efectes del terratrèmol. Curiosament el 3 de novembre de 2020 Alcoi va sentir altre seisme de 3,6 graus en l'escala de Richter. La gent es va despertar alarmada, però els temps són diferents i no es va implorar ajuda a cap Sant. El triduo a l'Església de Sant Mauro té uns assistents bastant majors, mentre que a la representació de l'Auto Sacramental del patró si es sumen alcoyans de totes les edats. A la Processó claustral es mostra el "Santísimo Sacramento" baix palio. Participa el gremi de llauradors i la cofradia de Jesús Nazareno. El dia central de la festivitat de Sant Mauro es venera la relíquia, donada pel Corpus Christi de València. Antigament, sobretot en 1920 i abans de la Guerra Civil Espanyola, si que es feien més actes populars al voltant de Sant Mauro. 

La última volta que es va veure a tots els patrons d'Alcoi junts va ser en 2003. Es celebrava el 350 aniversari del Miracle de la Font Roja i es va traure en processó a les andes de la Verge dels Lliris i Sant Felip, a Sant Jordi el Xicotet i a Sant Mauro Màrtir. Al Cantó el Pinyó es van trobar les 3 escultures dels patrons alcoyans i es va celebrar una missa de campanya. Va tindre lloc en la Plaça d'Espanya, on 50 anys abans havien coronat a la Verge dels Lliris com a alcaldessa perpètua. Tal volta el 400 aniversari de la proclamació de Sant Mauro com a patró és un bon moment per a que se'l torne a veure unit a Sant Jordi. Sempre hi ha hagut bromes sobre la importància de Sant Jordi en comparació a Sant Mauro. El fervor no és el mateix, però es podria organitzar una Processó amb tots els Sants. Seria una bona forma d'agrair el final de la pandèmia d'una forma més litúrgica. Esperem que al llarg de 2021 l'Associació de Sant Mauro puga preparar actes culturals i que la participació popular augmente.

VISCA SANT MAURO!

LES ENTRADES DE 1980

 Les Festes de Sant Jordi de fa 40 anys van sorprendre amb moltes novetats que van revolucionar la Trilogia Festera Alcoyana. La dècada dels 80 provoca molta nostàlgia entre els espanyols i per a Alcoi va començar amb unes Festes de Moros i Cristians trencadores i brillants. El sol va acompanyar durant tots els dies per quart any consecutiu, tan sols va ploure a la Glòria Infantil. El Cartell de Festes va ser obra de Salvador Sellés i representava una carta amb un moro i un cristià. El dia 21 d'abril el director de l'Himne de Festes va ser Enrique Castro Gamarra. L'Associació de Sant Jordi havia promulgat un itinerari distint a l'habitual. Es proposava que les Entrades arrancaren en "El Camí" i no al Partidor. Però els festers no volien renunciar al tram de Sant Nicolauet i el canvi no es va fer efectiu. La reforma que si es va tirar avant era una molt anhelada per varies filaes: "La Roda". Per fi s'aconseguia que l'antiguitat de les filaes no fora un privilegi i totes anaren rodant en l'ordre de formació. Cada any les filaes retrocedien un lloc fins donar la volta sencera a "La Roda". La idea del bequetero Rafael Insa va ser un èxit. Una decisió molt important per a filaes com Cruzados, Alcodianos, Aragonesos, Realistes, Berberiscos i Benimerines. Precisament 1980 va ser l'any de l'estrena de la filà Benimerines. El guió de les Entrades va ser rotatiu a partir d'aquell any, però a la Diana es continua mantenint l'ordre d'antiguitat. La fundació de la filà Benimerines va equilibrar els dos bàndols en 14.

Capità Cristià filà Alcodianos 1980: Francisco Agudo Valdés.

Capità Moro filà Mudéjares 1980: Antonio Martínez Serrano.

Alférez Cristià filà Aragonesos 1980: Antonio Miralles Gandia.

Alférez Moro filà Abencerrajes 1980: Luis Mataix Arañó.

El capità cristià de la filà Alcodianos tenia referències a les ales blanques tant al trage com a la carrossa. L'ordre de la desfilada fins a 1979 era tan poc democràtic que sempre beneficiava a les mateixes filaes. En 1980 darrere del capità cristià va desfilar la filà Cruzados, ja que havia desempenyat el càrrec l'any anterior. La filà Vascos va traure la seua primera esquadra d'enmig. L'alférez cristià de la filà Aragonesos va desfilar a peu junt al seu rodella. Amb uns minuts de retràs va arrancar el capità moro de la filà Mudéjares, també a peu. La filà Llana no va desfilar darrere la capitania mora com era habitual, sinó que ho va fer la filà Ligeros. La jove filà Benimerines, amb disseny de Paco Aznar, va desfilar 2 filaes desprès de l'espectacular esquadra d'enmig de la filà Miqueros. Per a tancar, l'alferecia mora de la filà Abencerrajes va presentar un boato original d'estètica tuareg, incloent l'esquadra de negres.

Esquadra de negres capità filà Alcodianos. Disseny d'Enrique Galbis.

Esquadra d'enmig filà Vascos. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres alférez filà Aragonesos. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres capità filà Mudéjares. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra d'enmig filà Miqueros. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres alférez filà Abencerrajes. Disseny d'Alejandro Soler.

La concepció artística del dissenyador Alejandro Soler per a l'alferecia mora 1980 de la filà Abencerrajes va rebre tantes crítiques com elogis. La falta de colorit no desentonava en l'ambientació nòmada. Més clàssics en quant als trages van ser els artistes Luis Solbes i Paco Aznar. El dia del patró va tindre un clar protagonista: El xiquet José Francisco Molina Cáceres. El primer i únic Sant Jordiet de la filà Navarros va lluir un trage amb corassa daurada i capa roja. El dia dels Trons va ser més càlid que de normal i la pólvora no va donar problemes. Per tant les Festes d'Alcoi de fa 40 anys van resultar perfectes.

HISTÒRIA FILÀ CRUZADOS D'ALCOI

 En plena postguerra es va fundar la filà Cruzados. Era l'any 1945 i Alcoi i la resta d'Espanya travessaven una difícil situació econòmica, amb molta pobresa i penúries. Però les carències de l’època no van fer mella en l'esperit fester, encara que si van marcar els primers anys de la filà. L'acta constituent de la filà Bravos es va redactar en un bar en juny de 1945. La denominació original no va agradar en l'Associació de Sant Jordi, ni tampoc que portaren faixa. Per això es va canviar el nom per Cruzados i la faixa per corretges de cuero marró. Els creuats autèntics portaven una creu roja al pit i així es mostrava al disseny primitiu de la filà. José Balaguer va dibuixar un trage amb corassa de cuero de color tostat, túnica blanca amb detalls en roig i capa blava a ratlles negres. La cotamalla era de color verd i el casc metàl·lic tenia visera. No va ser fins a 1974 que es va substituir el casc per l'actual amb raspall verd i metall daurat. La creu roja del pit es va canviar també per l'heràldica de la filà: Un escut amb creus cristianes sobre fons blanc i les ratlles negres sobre camp blau. El disseny antic reflexa plenament l'austeritat de l'època franquista dels anys 40. A més a més és un trage de concepció medieval que va marcar el camí a seguir per a altres filaes més recents com Alcodianos i Aragonesos.

El nom de Cruzados accentuava el caràcter èpic i històric de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. Els creuats eren els guerrers i monjos que van acudir a Terra Santa per a recuperar el domini catòlic prop d'Orient, en ciutats dominades per l'Islam desde el segle VII. Aquestes guerres religioses es van anomenar Croades i van començar en 1096 a Antioquía. La última campanya militar dels creuats es va dur a terme en 1291. Els senyors feudals i els seus soldats viatjaven pel mar Mediterrani desde Europa. França, Sicília, Anglaterra van aconseguir que Jerusalem tornara a ser cristiana i una conquesta temporal de Constantinoble. A la Península Ibèrica el Papa va considerar Guerra Santa la lluita entre cristians i musulmans a les terres de Sharq Al-Andalus. Les batalles al califat de Còrdova, la Reconquesta del Regne de Taifes, la caiguda de Granada i les Naves de Tolosa formen part de les Croades.  Els creuats volien lliurar els llocs Sants on havia viscut Jesucrist per a que els peregrins anaren sense por a represàlies del poder mahometà.

El papa Urbà II va predicar la Primera Croada i considerava als participants l'exèrcit de l'església, a qui se'ls perdonava els pecats. Els turcs havien conquerit Anatòlia i l'imperi bizantí temia la seua continuïtat a causa de l'avanç de l'enemic. Prínceps i plebeus van organitzar les lluites en Bizanci, Síria, Antioquía, Trípoli i Jerusalem. La Segona Croada va ser una resposta a la Yihad àrab i en ella van participar el rei Luis VII de França i Leonor d'Aquitània.  L'expedició va ser un fracàs i no va aconseguir conquerir Damasc. El sultà Saladí es va fer l'amo d'Egipte quan el califat fatimí va decaure i va aconseguir el control polític de Síria. Els sarraïns amenaçaven Jerusalem així que es va declarar la Tercera Guerra Santa contra Saladí. Els templaris i hospitalaris van ser molt importants entre els creuats, però les tropes de Saladí van acabar conquerint Jerusalem. La derrota va ocasionar que Ricard cor de lleó s'unira a les Croades. El famós rei d'Anglaterra va firmar una treva amb Saladí que va portar temps de pau de 1193 a 1199. El papa Inocenci III va convocar la Quarta Croada contra Egipte i va acabar amb la conquesta de Constantinoble, actual Istanbul. La Quinta Croada va partir en 1218 cap a Egipte i encara que l'exèrcit creuat era més nombrós que mai, va fracassar en l'intent de conquerir El Cairo. La Sexta Croada va convertir a l'emperador Federico II en rei de Jerusalem a l'any 1229 i també va obtindre Betlem i Nazaret. En 1244 Jerusalem va tornar a caure en mans dels turcs i el rei Luis IX de França va comandar la Sèptima Croada, sent capturat en Egipte. 25 anys desprès Luis IX ho va tornar a intentar en la Octava Croada que va desembarcar en Túnez. En aquella regió comercial hi havia una epidèmia i els creuats i el propi rei de França van morir infectats. La caiguda de la ciutat d'Acre per als turcs en 1291 va provocar que els creuats es rendiren i evacuaren les seues possessions de Beirut. Desprès de 2 segles, les Guerres Santes sols van portar mort i desgràcia i poques victòries per als cristians d'Europa.

L'aparició de la filà Cruzados a Alcoi es deu a 7 homes que es reunien desprès de la jornada laboral per a comentar l'actualitat. Els fundadors van ser Silvestre Vilaplana, Francisco Cardenal, Rigoberto Botella, Francisco Verdú, Joaquim Nadal, Joan Valls i Santiago Sabater. Altres es van unir per a formar la Junta Directiva de la primera filà posterior a la Guerra Civil Espanyola. L'estrena de la filà Cruzados es va produir en la Glòria de 1946. Van eixir al carrer en la plujosa Entrada Cristiana de 1946. Eren 15 components que van desfilar el 2 de maig, ja que els dies tradicionals coincidien amb la Setmana Santa. La Trilogia Festera Alcoyana es va allargar un dia més en 1946 degut a l'aigua que va caure el dia de l'Alardo. L'Entrada Cristiana de 1947 va estar considerada la millor de la dècada, i no sols pel capità cristià de la filà Vascos, sinó també per la bona desfilada de la inexperta filà Cruzados. El 5 de gener de 1948 la filà Cruzados va portar endavant la Cavalcada de Reis Mags amb molt d'esforç. El sacrifici va valdre la pena per veure la il·lusió dels xiquets i xiquetes. Molts anys més tard, la filà Cruzados va acompanyar al rei Baltasar. Es tractava de 1985, quan Alcoi celebrava el Centenari de la Cavalcada més antiga.

Les inquietuds de la filà Cruzados eren notables desde els primers anys. Van proposar a l'Associació de Sant Jordi que l'alférez cristià tancara l'Entrada Cristiana. Fins a 1951 el càrrec eixia a la meitat de la desfilada i darrere el seguien la resta de filaes. Això feia que alguns espectadors abandonaren les seues cadires abans del final, perquè ja havien vist els boatos. El president Antonio Aracil Pascual va aprovar la idea i va ser tot un èxit. Antonio Palacios Gisbert va acceptar la primera alferecia cristiana de la filà Cruzados. A l'any 1952 i la filà no tenia massa diners ni participants. Però aixina hi tot van aconseguir traure un boato digne amb 3 carrosses: La del vaixell pel mar Mediterrani, la de les donzelles i la plataforma d'esclaus i torturats. L'alférez cristià va desfilar a cavall portant una gran espasa. El trage del senyor Antonio Palacios tenia una corona de monarca amb joies, cotamalla, una túnica amb brodats i adorns metàl·lics i de cadenes. L'esquadra de negres destacava per la falda de pell de guepard. La suggerència de la filà Cruzados en l'ordre de la desfilada també va ser efectiva al bàndol moro, encara que va tindre el desavantatge d'una copiosa pluja. L'alferecia mora de la filà Ligeros no va acabar el recorregut a causa de la tempesta.

Altra proposta de la filà Cruzados va ser que les filaes de càrrec desfilaren les primeres en la Segona Diana, per a tindre temps d'organitzar-se abans de la Processó de la Relíquia. En 1953 Antonio Palacios va desfilar a cavall com a capità cristià de la filà Cruzados. El cel estava ennuvolat però la pluja no va descarregar fins molt més tard, quan desfilava l'alférez cristià de la filà Andaluces. En aquells anys la filà Cruzados era la última en l'ordre d'antiguitat i sols desfilava la primera en l'any de capitania cristiana. L'esquadra de negres del va ser de concepció senzilla: Túnica verda amb cadenes dibuixades, una espasa i una destral com a armes i un casc allargat fet de metall. El capità cristià de 1953 portava un casc amb plomes, una capa grossa, una túnica amb la creu cristiana i brodats i un cinturó de cuero marró amb dos lleons rampants d'or. A més a més en 1953 es celebrava el 300 aniversari del Miracle de la Font Roja. La Verge dels Lliris va ser coronada a la Plaça d'Espanya, en presència del capità cristià: Antonio Palacios. 

La Retreta és un acte lúdic i desenfadat que succeeix la nit del 23 d'abril. Els festers de la filà Cruzados són especialistes en sorprendre als alcoyans en la Retreta. El seu ingeni a l'hora de construir carrosses per a la Retreta va ser molt alabat als anys 60. L'Associació de Sant Jordi els va otorgar premis en 1960, 1961, 1962 i 1963. Els farolets i els escuts il·luminats són molt recordats pels més veterans de la filà. La serietat als actes més formals no va renyit amb les ganes de passa-ho bé i donar ambient fester al carrer. La filà Cruzados sempre s’ha caracteritzat per l'alegria i l'espontaneïtat que desprenen els seus festers, en especial els nombrosos joves. És també una filà de classe obrera, però amb distingits festers dedicats al comerç, el tèxtil i l'hosteleria. Antonio Gomar Vilaplana va ser el primer Sargento Cristià elegit per concurs. Era membre de la filà Cruzados i va arrancar la Glòria i la Primera Diana de 1959 a 1964. La cançó més típica de la filà és "Clavelitos de mi corazón" que canten els més vells amb una lletra adaptada per a presumir de la filà en valencià.

Corria l'any 1964 i a la filà Cruzados li pertocava de nou l'alferecia cristiana. Luis Solbes Payà va ser el dissenyador de tot el boato. Antonio Palacios Gisbert va ser el segon alférez cruzado, repetint l'experiència de feia 12 anys. En aquesta ocasió va vestir amb curta falda negra, àguila imperial al pit, metalls i brodats daurats i un casc amb un drac i plomes roges i blanques. El rodella, amb el mateix trage, va desfilar en un carro arrastrat per esclaus. L'esquadra de negres va ser molt destapada. La falda blava a ratlles negres emulava la capa del disseny oficial i la llança amb flecos feia més vistós el conjunt. Com a curiositat, els esquadrers van confeccionar el casc platejat a partir de pots de llet. En aquella dècada era habitual que s'aprofitaren objectes quotidians com a parts dels trages. La meteorologia va ser benèvola en les Festes d'Alcoi de 1964. Va ser l'últim any en que l'Entrada Cristiana arrancava a la plaçeta de la Verge Maria, a partir de 1965 ho faria al mític Partidor.

Les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi van ser declarades d'Interès Turístic Nacional en 1965, any de la capitania cristiana de la filà Cruzados. Moltes novetats es van preparar en aquell mes d'abril, aprofitant que la Trilogia Festera Alcoyana tenia que retrassar-se uns dies. Es va introduir l'acte de la Glòria Infantil, amb el protagonisme dels xiquets de cada filà. Per primera volta es va interpretar l'Himne de Festes en una Plaça d'Espanya abarrotada de gent. La festa del pasdoble va substituir el concurs de bandes a la Glorieta i el director de l'Himne va ser Fernando de Mora Carbonell. Com a prova, l'home del balconet es situava al Partidor per a dir la frase "Alcoyanes i alcoyans, per Alcoi i per Sant Jordi, avant l'Entrada Cristiana!". Antonio Palacios va viure aquest emocionant moment sobre la seua quadriga. El capità cristià 1965 va rebre crítiques i elogis per desfilar d'una forma tan romana i original. També va ser el primer capità cristià en rebre les claus de la ciutat, en mans d'un xiquet de la filà Aragonesos. Va ser a partir de 1974 quan la filà Alcodianos va organitzar l'entrega de claus a la Plaça d'Espanya. Antonio Palacios va lluir com a capità cristià 1965 una capa roja, cotamalla i una espectacular armadura platejada. El trage recordava als tornejos de l'Edat Mitjana per la corassa de cuero marró. Tenia la cara tapada per culpa el casc amb yelm i detalls daurats. El sol va fer brillar més el casc innovador de l'esquadra de negres. Els components vestien amb túnica blava i blanca combinada amb un cinturó de color groc amb la creu de Sant Jordi. Una capitania cristiana trencadora que va coincidir en el 20 aniversari de la filà Cruzados.

La primera esquadra d'enmig de la filà Cruzados va estar plagada d'adversitats. Una d'elles els pocs recursos econòmics dels treballadors, ja que no era una filà gremial sinó de grups d'amics. Altres problemes de les Festes de Sant Jordi 1972 van ser conseqüència del mal oratge. El dia 22 d’abril ni la Diana ni cap de les Entrades van poder arrancar per la persistència del temporal. Al aplaçar-se els actes, per la vesprada es va improvisar una desenfadada "Entraeta". Al dia següent continuava ploent amb força però no hi havia més opcions i l'Entrada Cristiana va arrancar amb el capità cristià de la filà Gusmans. Al mig de la desfilada, l'esquadra de negres de la filà Cruzados va demostrar la seua bravura. El casc de pell marró tenia adorns daurats i la capa era de color blanc, blau i roig. Els esquadrers portaven el pit al descobert i una curta falda a ratlles. Un disseny de Luis Solbes molt poc apropiat per a les circumstàncies atmosfèriques. Les Festes d'Alcoi de 1972 van estar passades per aigua i són considerades les més plujoses de la història. A pesar d'això, la filà Cruzados va rebre els aplaudiments d'un públic fidel que demostrava el seu amor per les tradicions alcoyanes. 

L'alférez cristià més jove de la història és Jorge Verdú Català de la filà Cruzados. En 1978 tenia 16 anys i va fer el càrrec per desig del seu pare, qui havia sigut l'alférez cristià de la filà Navarros en 1975. Tant el rodella com l'alférez cruzado 1978 van vestir trages iguals de Luis Solbes. Un disseny molt juvenil sense cotamalla, que destacava per la túnica dalmàtica que imitava l'escut de la filà Cruzados: Creus roges sobre fons blancs i teles blanques. El casc amb plomes i els metalls daurats anaven a conjunt amb una carrossa de ferros daurats amb corones o altres elements decoratius propis de la reialesa. En altra plataforma desfilava el rodella i les princeses. Un boato esplèndid en el que no van faltar bufons. L'esquadra de negres tenia una capa a ratlles blanques i negres amb un escut que recordava a les Croades. El trage de Luis Solbes tenia pells de guepard, la creu cristiana i una curta falda blava. Però totes les mirades es dirigien al casc daurat amb una cresta metàl·lica molt més alta que el raspall verd del disseny oficial.

En l'any internacional de la infància la filà Cruzados desempenyava la capitania cristiana. Al boato de 1979 va haver molta presència de xiquets. Els glorierets anaven davant la carrossa del capità cristià, amb una imponent àguila daurada de cos caps que desplegava les plomes de les ales i sostenia l'escut redó de la filà Cruzados. Luis Solbes va combinar el roig i el daurat per a un capità cristià brillant que no portava calces però si cotamalla i un cinturó blanc. L'allargat casc daurat acabava amb plomes verdes. Un grup de castellanes precedia a la favorita amb els mateixos colors que Jorge Verdú Català. Una espectacular capitania cristiana 1979 que va tindre un boato molt complet., amb vaixells cristians i els 64 festers creuats. L'esquadra de negres agafava el color blau i negre de la capa de la filà com a base de la curta túnica. El cinturó de cuero negre tenia adorns de metall i del casc daurat penjava una cua de pèl de cavall. Sonava l'obra musical "Als cristians" de José Maria Valls.  El socialista Josep Sanus s'estrenava com a alcalde d'Alcoi en la Glòria Infantil, que es va celebrar abans que la dels adults per a realçar l'any internacional de la infància. El 22 d'abril de 1979 va caure en diumenge i va propiciar que els mirons es contaren per milers. El sol va ser l'aliat de Jorge Verdú en els seus dos anys de càrrec consecutius. Tenia 17 anys quan va ser capità cristià i tan sols li faltaven uns mesos per a ser major d'edat.

El primer i únic Sant Jordiet de la filà Cruzados va ser Jorge Enrique Cantó Pastor en 1981. El temps no va estar massa clar en aquell any i tant la Glòria com la Glòria Infantil es van banyar. Però de 1981 és molt recordat el dia dels músics per la tromba d'aigua que va caure en el moment exacte de cantar "Nostra Festa". Pilar Mompó era la primera dona encarregada de dirigir l'Himne de Festes de Gonzalo Barrachina. Ho va fer amb ànims envoltada de paraigües i amb una multitud de músics fugint de la forta pluja per a protegir els seus instruments. Jorge Cantó Pastor portava la bandera de Sant Jordiet enfundada en un plàstic per a que no es deteriorara. Luis Solbes va dissenyar el trage del Sant Jordiet 1981, format per una falda blanca, una corassa daurada amb la creu roja i llana d'ovella als muscles i una capa de color blau claret. Al Sant Jordiet li va ploure en la Processó General de la vesprada del 25 d'abril, ja que en 1981 les Festes d'Alcoi es van celebrar més tard. El fred durant l'Aparició de Sant Jordi no li va impedir a Jorge Cantó que disfrutara de llançar fletxes. La filà Cruzados va guanyar el Campionat de Cotos del Mig Any en l'any de Sant Jordiet.

Luis Solbes Payà havia dissenyat totes les esquadres de negres de la filà Cruzados. I la del Mig de 1986 també va estar a l'altura, sent molt clàssica. El trage tenia una túnica roja, pells marrons i trenes colgant del casc daurat en forma de sol. La resta de l'Entrada Cristiana va desfilar a un ritme precipitat1986 va ser l'any de la catastròfica gota freda a Alcoi, però durant les Festes de Moros i Cristians tan sols li va ploure al capità moro de la filà Llana. Joan Enric Canet Todolí va composar la marxa cristiana "Als Creuats" i desde 1986 s'ha convertit en la peça musical de referència per a la filà. Una estrena que va fer famosa a la marxa cristiana desde el primer moment. Era una etapa de canvis i creixement per a la filà Cruzados i es va fer patent davant la necessitat de reformar el disseny oficial de la filà. És la última filà cristiana que ha modificat substancialment el seu trage, despedint-se del peto de cuero tostat en 1991. El nou disseny de la filà Cruzados té una túnica blanca rivetejada per les almenes d'un castell en color roig. El dissenyador Luis Solbes mantenia l'escut heràldic al pit i el cinturó de cuero marró del que penja una daga i un bolset verd.

En el migdia calorós del 24 d'abril de 1992 la filà Cruzados va traure al carrer la seua quarta alferecia cristiana. Abanderades, ariets, guerreres amb tambors, monjos amb creus i molts grups femenins formaven part del primer boato que va realitzar el reputat José Moiña. El boceto de l'alférez cristià 1992 va ser un regal de Paco Aznar al seu amic Javier Vicedo Manzano. Al trage predominava el negre, el roig i el gris de la cotamalla, junt al daurat de la corassa. El drac del casc tenia plomes blanques i roges, al igual que el de rodelles i favorita. Els cavallers a cavall precedien a la carrossa de l'alférez cristià i la rodella. Darrere de Javier Vicedo es col·locava una àguila de plomes marrons. Es va estrenar la marxa cristiana "Picadilly Circus", una peça musical de José Vicente Egea Insa que va ser premiada al Festival de Música Festera d'Alcoi. No obstant, "Picadilly Circus" no és del gust dels alcoyans i no ha tornat a sonar a la ciutat. La favorita de roig, blau i blanc desfilava davant d'una tenda de campanya. L'esquadra de negres en tons negres i blaus estava plena de xapetes platejades i cadenes daurades a la falda. El casc amb ales platejades s'allunyava del que estava de moda en aquell moment. L'horari de l'Entrada Cristiana 1992 fins hi tot es va avançar uns minuts al previst, considerant-se un triomf de la filà.

Al mes de gener de 1993, Agustín Giner va tindre que renunciar per dificultats econòmiques i la filà Cruzados es va quedar sense ningú per al càrrec. Per unanimitat es va votar que Javier Vicedo Manzano fora el capità cristià 1993 ja que havia sigut un gran alférez cristià. Ell va acceptar amb la condició de que la filà l’ajudara i el suport va ser incondicional. Jordi Sellés va dissenyar tot el boato i el propi càrrec. Saltimbanquis i el ballet cortesà d'Ana Calvo omplien de colorit els carrers d'Alcoi. Els cavallers de roig i a peu obrien el pas a la carrossa del capità cristià, feta de banyes, fusta i ferro. Javier Vicedo portava un trage noble en gris i negre que tenia molts metalls daurats, sobretot al xicotet casc. La capa roja i l'espasa van ser molt comentades. "Oh Fortuna" de l'Òpera Carmina Burana li va fer saltar les llàgrimes al capità cristià en el moment en que rebia les claus de la ciutat. El boato seguia amb les captives mores i una carrossa amb l'harem àrab. Unes guerreres de blau amb destrals i altres de taronja i negre amb llançes protegien a les dames a carrossa. La favorita i la rodella de gris i negre disfrutaven de la marxa cristiana "Aleluya" d'Amando Blanquer. Uns templaris obrien pas al torneig medieval on uns cavallers de distints colors es batien en duel. Es va criticar molt l'ús de sintetitzadors i la interpretació de la banda sonora de "Superman" amb un òrgan electrònic. Un debat en el que va estar involucrat l'empresari Lionel Grau. L'esquadra de negres brillava amb el radiant sol del 22 d'abril de 1993. El trage es centrava en els metalls daurats, la cotamalla ocre, un casc amb punxes i la capa negra amb una espasa. La marcialitat del disseny es devia a l'autor contestà Ernesto Ferràndiz i a la composició "L'ambaixador cristià" de Rafael Mullor Grau. La filà Cruzados va pujar de nivell amb aquesta recordada capitania cristiana 1993.

La generositat de la filà Cruzados va quedar clara davant la situació del capità cristià 1993, però dos anys més tard tenien altre compromís: El cinqüentenari de la fundació. Per a l'ocasió, l'esquadra commemorativa va recuperar el trage oficial de 1945, molt semblant al que havien portat els festers fins a 1991. A la solejada Entrada Cristiana de 1995 l'esquadra del 50 aniversari de la filà Cruzados va recordar aquells petos de cuero marró i els escuts amb la creu roja. Al mateix any un creuat va ser elegit president de l'Associació de Sant Jordi. Silvestre Vilaplana va tindre un mandat difícil, primer per l'incendi i la pluja que van entorpir les Festes d'Alcoi de 1996 i desprès per la "Guerra del Calendari". La seua Junta Directiva i l'Ajuntament del Psoe va decidir que les Festes de Sant Jordi de 1997 es celebraren en cap de setmana. L'oposició dels més conservadors va provocar una crispació molt forta i desagradable. La crisi interna va ser molt greu, arribant als insults i agressions cap a alguns defensors del canvi de dates. Desprès de la massiva manifestació a favor del "22, 23 i 24 sempre", Silvestre Vilaplana va dimitir com a president de l'Associació de Sant Jordi el dia 21 de gener de 1997 i la concòrdia va tornar al món fester durant la Trilogia Festera Alcoyana en els dies tradicionals. A pesar de tot, Silvestre Vilaplana va ser un creuat molt estimat i per damunt de tot un home amable bo.

Desprès de les bodes d'or i l'esquadra especial de 1995, la següent que va traure la filà Cruzados va ser la del Mig de l'any 2000. Al mes de maig, i baix una pluja persistent es va estrenar la marxa cristiana "Blau i negre" del músic Àngel Esteve. Segurament es tracta d'una de les esquadres d'enmig més ben valorades de la història. Un disseny de José Moiña amb molts metalls, armadura platejada, falda roja i capa negra amb un escut impressionant. El casc en forma de cavall tenia plomes negres i resultava molt impactant en conjunt. Una llàstima que la falta de sol no aportara lluminositat als metalls en tons blaus. La pluja ja no va parar en tota l'Entrada Cristiana i va afectar al desenvolupament de l'alferecia cristiana del 2000 de la filà Vascos. Va ser un any molt emotiu.

2006 va ser un any d'inflexió per a la filà Cruzados, i també per a la ciutat d'Alcoi al celebrar el 750 aniversari de l'otorgament de la Carta Pobla. Acusacions i polèmiques van envoltar a l'alférez cristià en els mesos previs a les Festes d'Alcoi de 2006. El problema es va calmar al mes d'abril, per a deixar disfrutar a Miguel Seguí Soriano del seu càrrec. El gran boato de José Moiña representava als croats entrant a Jerusalem en l'any 1099 per a guanyar la Guerra Santa. La batalla entre creuats de roig i sarraïns de negre va estar teatralitzada de forma molt autèntica i els grups de percussió feien més interessant l'enfrontament. Moltes catapultes, campaments, muralles i torres precedien al ballet de Virginia Bolufer. Les ballarines de marró, blanc, negre i roig formaven una creu amb mocadors. Els veterans de la filà disfrutaven del menjar en la taula de la carrossa del descans. El següent ballet era molt vistós i presentava una justa de l'època. Carmina Nadal va escollir la peça musical "L'altet dels canons" per a aquest ballet en el que cada donzella vestia d'un color. Les princeses amb guirnaldes i les captives mores amb cànters van cridar l'atenció entre els nombrosos grups femenins que havia dissenyat José Moiña. El ballet doble de "Costureres i Guerreres" de Dori Lloret portava escuts, un trage roig i blanc i melenes negres. El so de flautins i un mural pictòric ens traslladaven a la Primera Croada. Entre les estrenes musicals del boato van destacar "Pere l'ermità", "Mujeres de Antioquía" i sobretot "Gràcies Creuats" de Gregorio Casasempere. Aquesta marxa cristiana tenia un títol molt evident i va acompanyar a l'alférez cristià i els seus cavallers negres amb yelm de plata. Miguel Seguí Soriano recordava amb el seu trage i cotamalla a l'ordre religiosa dels hospitalaris de Sant Joan. David Pastor va dibuixar el boceto, que servia també per al rodella. Sobre una roca i amb un Crist romànic darrere, l'alférez cristià saludava baix un cel gris. La túnica de Miguel Seguí era de color negre i tenia xicotets escuts. Els metalls platejats estaven reservats per a les muscleres i el casc alat. La favorita i les dames també portaven molts metalls, però en daurat. La dona de Miguel Seguí vestia de negre, gris i blanc i va desfilar amb l'adaptació "Obertura de Ben Hur". L'esquadra de negres de José Moiña en tons blaus i platejats tenia un casc i corassa metàl·lica. El maquillatge fantasmagòric es va veure realçat amb l'ambientació bèl·lica de la marxa cristiana "Aralk" de Francisco Valor. Les gestes medievals contades al boato de la filà Cruzados van ser comentades positivament, encara que Miguel Seguí Soriano va rebre crítiques personals. Salomón Sanjuán va declamar les seues últimes ambaixades el 24 d'abril de 2006.

Un dels millors boatos del segle XXI és el de l'alferecia cristiana 2006 de la filà Cruzados, però el de la capitania cristiana de 2007 també va estar a l'altura. Jordi Sellés volia deixar el llistó molt elevat en un boato que començava amb una multitudinària expedició de templaris en l'any 1180. Es rememoraven temps de pau, quan els creuats tornaven de Terra Santa amb tresors i odalisques encadenades. Amb troncs i ferralles un nombrós grup medieval tocava la percussió deixant pas a la carrossa dels cavallers blaus del capità cristià. El propi Antulio Miguel Moltó Femenia també vestia de blau i negre amb brodats i pells. L'elegant trage del capità cristià 2007 va estar dissenyat per Jordi Sellés. Els rodelles també portaven un trage senyorial, però no portaven casc. Al contrari, Antulio Miguel Moltó portava una corona de rei banyada en plata. La seua família el va acompanyar amb la marxa cristiana "Templarios de Caravaca", mentre que l'aristocràtica favorita desfilava amb "Benataire" de Francisco Valor. La seua dona estava recolzada per grups de cortesanes a peu, les seues filles i netes i les dames en altra carrossa de palau. Els ballet d'Ana Botella s'ambientava en els jardins d'un castell, amb les princeses movent-se entre fonts i arcs. El canvi de ritme en el boato es va produir quan tuaregs a camell van començar a desfilar en l'Entrada Cristiana 2007. La travessia pel desert de Síria es va recrear al boato amb llanceres amb trages tribals i unes percussionistes amb trages d'estil egipci. El ballet de "La Conversió del Yussuf" rememorava l'engany de Saladí convertint-se al cristianisme. Les ballarines de Virginia Bolufer es tapaven amb vels taronja i desprès vestien amb una túnica roja al so de "Saladí exultant" de Bene Ripoll. Una jaima, les abanderades de Damasc i els ermitans amb caputxes precedien a la carrossa del botafumeiro gegant que esparcia fum. El ballet de Carmina Nadal tancava el boato amb una fantàstica posada en escena amb l'arbre mil·lenari que robava l'ànima als creuats. Les ballarines espectrals feien volar les capes verdes al compàs de "Nit de bruixes". El cel encapotat tenia el mateix color que l'esquadra de negres del capità cristià 2007. Els metalls platejats i el gris de la túnica de cotamalla van ser els protagonistes d'un disseny de Pablo Miró. L'esquadra de negres va desfilar amb la marxa cristiana "Biscaïns d'Onil", que es va fer prou famosa. La mort de l'ex-president del Casal, Silvestre Vilaplana, va marcar a la filà Cruzados  Silvestre Vilaplana era cavaller d'Antulio Miguel Moltó i va faltar el 22 d'abril de 2007 per la nit. El capità cristià es va sobreposar al dolor de la pèrdua del seu amic per a continuar amb els actes del dia del patró. Va ser un solejat però trist dia de Sant Jordi 2007. El dia els Trons Antulio Miguel Moltó es va lesionar en la lluita d'espases amb el capità moro de la filà Ligeros. Compartia amistat de feia molts anys amb Rafael Emilio Jiménez i van poder viure junts les 2 capitanies de cada bàndol.

Un membre de l'esquadra de negres va ser el creador del Mig Cruzados 2014. Santi Carbonell va presentar un disseny d'inspiració templària en la que no faltava la creu roja sobre blanc. La caputxa i la cua de pèl d'animal va ser prou innovadora, com també que cada esquadrer tenia un ull de distint color. La cotamalla grisa i el cinturó de cuero marró aportaven sobrietat al trage. L'ambientació misteriosa es va aconseguir gràcies a la marxa cristiana "Cristi de Templo", dedicada als buscadors del Sant Grial. Els joves esquadrers van triomfar, i també el cabo batidor. La llança, el rosari als guants i la capa amb un escut de metall van ser molt alabats. El sol va lluir durant totes les Festes d'Alcoi de 2014, celebrades els primers dies de maig a causa de que la Setmana Santa acabava el 20 d'abril.

I és que Santi Carbonell s'ha convertit en un dissenyador de referència. Va ser l'alférez moro de la filà Magenta en 2018, però pertany a la filà Cruzados. Santi Carbonell s'encarregarà de la futura capitania cristiana de la filà, mentre que la pròxima esquadra de negres de l'alférez cristià 2021 ja està confeccionada per Antonio Aracil. Als anys 90, José Moiña va irrompre amb força al disseny fester, gràcies a la confiança de la filà Cruzados en 1992. Va continuar dissenyant la guerrera esquadra d'enmig del 2000 i la increïble alferecia cristiana de 2006. El disseny femení el va confeccionar José Moiña en 2004, sent la filà Cruzados una de les primeres en aquest àmbit de la integració de la dona. Jordi Sellés també és un pintor prou recurrent en les capitanies cristianes de la filà Cruzados, però si algú destaca és Luis Solbes. L'artista alcoyà es va encarregar de tots els càrrecs creuats de 1964 a 1986. I abans de la seua mort en 1995, Luis Solbes va modificar el trage oficial per a que la túnica blanca es semblara més a la dels templaris de les Croades. A continuació presentem els bocetos de 9 esquadres de negres de la filà Cruzados. La majoria tenen l'estètica personal de Luis Solbes Payà.

Quan faltava poc per a traure al carrer l'alferecia cristiana 2020, la filà Cruzados i la resta de la humanitat es van veure sorpresos per un esdeveniment històric. El virus de Covid-19 ens obligava a estar tancats en quarentena durant mesos. Totes les celebracions, incloent les Festes d'Alcoi de 2020 es veien suspeses una rere altra. El desànim es va apoderar dels participants del boato que José Moiña estava preparant. Però qui està portant amb més enteresa la situació és la família de l'alférez cristià. Ximo Brotons, conegut per la seua empresa de teixits, anhela el dia en que puga baixar en carrossa pels carrers d'Alcoi. Potser serà en 2021, o més avant, depen de les autoritats sanitàries i de com evolucione la segona onada del maleït Coronavirus. El que està clar és que la filà Cruzados ho té tot enllestit per a fer una alferecia cristiana memorable, incloent les estrenes musicals del murer José Rafael Pascual Vilaplana. A més a més celebren el 75 aniversari, encara que no ho podrem veure fins la pròxima Entrada Cristiana. Tal volta siga una desfilada diferent i emotiva en la que l'alférez cristià desfilarà de nit. L'Associació de Sant Jordi s'està plantejant que les següents Festes de Sant Jordi duren 4 dies i les Entrades es celebren en dies distints i les 2 de vesprada. Serà una imatge històrica la de Ximo Brotons com a alférez cristià i una nocturna esquadra de negres de la filà Cruzados. Els nostres millors desitjos per a Ximo Brotons, la seua favorita Amparo Blasco i el seu fill, així com també a la resta de càrrecs.

En els 75 anys de la filà Cruzados, han tingut 3 Sergentets Infantils del bàndol cristià i un del bàndol moro, el més recent al 2006. La filà Cruzados és molt bona en l'esport i ha guanyat infinitat de "Trofeus filaes" en la categoria de futbol. També han guanyat molts Campionats de Cotos, els últims en 2004, 2005 i 2006. En canvi mai van obtindre cap premi en el Concurs d'Olleta Alcoyana del Mig Any. Els ballets de la filà Cruzados han sigut sempre d'una qualitat excel·lent, destacant els de Carmina Nadal i Virginia Bolufer. Junt a Ana Botella, les coreògrafes alcoyanes repetiran en l'alferecia cristiana del pròxim any. La filà Cruzados té actualment 155 festers de ple dret, 158 dones acompanyants, 140 infantils, 30 jubilats i 50 socis. La Junta Directiva està comandada per Jordi Peidro com a primer tro. Desde l'any 2001 els acompanya la banda de música "Unió Musical d'Agres" i per a tocar la marxa cristiana "Als Creuats" també contracten a la Colla de xirimiters "La Cordeta" d'Alcoi. La seu social de la filà Cruzados es troba al carrer Sor Elena Picurelli. La filà Cruzados mereix ser reconeguda per la seua vitalitat i trellat. Al llarg de les últimes dècades s'ha sentit pressionada per contratemps de tot tipus i ha superat les tensions dels anys de càrrec. En aquest fatídic any la filà Cruzados està pendent de que acabe la pandèmia mundial i puguen disfrutar de la seua alferecia cristiana en 2021. Molts ànims a tots i totes i que no decaiga la il·lusió festera!