Desprès de repassar la història de les 28 filaes existents a les Festes d'Alcoi, anem a fer una retrospectiva d'aquelles filaes que es van extingir entre el segle XIX i principis del segle XX. El bàndol moro gaudia de més popularitat entre el públic i per això les filaes de la mitja lluna eren més nombroses. L'exotisme de vestir-se amb els bombatxos i la moda oriental de 1900 van promoure el creixement de les filaes alcoyanes d'aspecte àrab. Al segle XVIII i XIX la visió que es tenia dels moros s'associava més als turcs i per això les vestimentes no eren de xilaves. Lluïen trages de llana, per això se les denominava pel material dels bombatxos. La Primera de Llana era l'actual filà Llana i per exemple la Quarta de Llana eren els Cordoneros. Mentre que les filaes de cavalleria i les cristianes patien inestabilitat, la majoria de les mores anaven consolidant-se. Però algunes no va resistir al pas del temps i són les que anem a mostrar i a més a més van eixir en la Glòria Històrica de 2006. Les filaes anacròniques apareixien i desapareixien, guiant-se pel nom del fundador més que per raons històriques. És el cas de Miqueros i Xanos i altres extingides que nombrem a continuació. El recopilatori s'inicia amb una de les filaes que ja existien al VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi en 1876.
·FILÀ DE JUAN:
En la primera acta existent de l'Associació de Sant Jordi ja es nombrava a la filà de Juan com a 6ª de Llana. Per tant és anterior a 1839 i podia avançar llocs en el número de formació si altra filà de llana desapareixia. El nom prové del seu fundador, com també passava amb la filà Domingo Miques. Juan Casanova era el primer tro en 1846 i va exercir el càrrec organitzatiu fins a 1860. En 1858 la filà de Juan tenia 23 individus, però uns anys desprès se l'anomenava filà de Carceler. El nom de la filà es devia a un membre destacat. La filà de Juan vestia amb bombatxos llargs de color groc a ratlles verdes. Posteriorment serien els mateixos bombatxos que els de la filà Mudéjares, fundada a principis del segle XX. La camisa era negra i el xaleco de color blau obscur. La manta era blanca, com el turbant amb una ploma de color roig i blau. L'alferecia i capitania mora 1862 i 1863 van estar en mans d'aquesta antiga filà, mentre succeïa la Guerra de Secessió entre el nord i el sud d'Estats Units. En 1865 la filà de Juan estava disgustada amb la pluja de tota la Trilogia Festera Alcoyana i va proposar al periòdic que les Festes de Moros i Cristians es celebraren en altra època de l'any. José Colomer va ser l'alférez moro de 1870 i desprès seria en 1871 el capità moro de la filà de Juan. Desprès seria el primer tro substituint a Joaquim Santonja. La filà de Juan va resistir la crisi social deguda a la Revolució del Petroli, però va patir les represàlies cap a la classe obrera. El seu últim any de participació va ser 1876. La filà de Juan va tindre problemes econòmics en el VI Centenari de la Batalla d'Alcoi, en la que les Festes de Sant Jordi van ser esplendoroses. Els carrers i edificis es van decorar més que mai i es va viure molta alegria al carrer desprès de 2 anys sense celebracions. La filà de Juan també va participar en el XVI Centenari del Martiri de Sant Jordi en 1890, però poc desprès van desaparèixer. En 1895 va haver un intent de refundar la filà de Juan, presentant-se un disseny de José Llorens. Però mai van arribar a eixir a les Festes de Moros i Cristians i en 1896 es va abandonar el projecte definitivament.
·FILÀ TAPIADORS:
El nom de la filà dona una pista sobre l'ofici dels seus individus. Algunes filaes eren gremials i es creaven a partir de grups d'homes que compartien professió. La filà Tapiadors es va fundar en la dècada de 1820 i ja apareixia a la primera acta de l'Associació de Sant Jordi. En 1839 era la 5ª de Llana i era la filà de la construcció, per tant de classe obrera. La filà Capes Encarnades existia desde el segle XVIII i van tindre l'alférez moro en 1805 i en 1839, desapareixent poc desprès. La filà Capes Encarnades amb bombatxos verds li va cedir un lloc en l'ordre d'antiguitat a la filà Tapiadors. Joaquim Bernabeu era el primer tro dels 15 components que la formaven en 1858. En 1861 i 1862 la filà Tapiadors va desempenyar els càrrecs d'alférez i capità moro. Però més tard van perdre a molta gent i en 1863 tan sols van desfilar 7 Tapiadors, suposadament perquè molts es van sumar a la filà Bacora. Aquesta va ser altra filà poc coneguda i anacrònica. No va aguantar la pressió de les revoltes d'esquerres de 1873 i ni la seua refundació en 1877 va donar resultats. La filà Tapiadors va aguantar amb pocs membres fins a 1876, desfilant en l'Entrada Mora darrere de la filà Moros Elegants. Però la filà era poc eficient i tenia pocs sobrevivents desprès de les protestes obreres. Davant aquesta falta de components la filà va desaparèixer corrent la mateixa mala sort que la filà Bacora. A pesar de l'oblit, se sap que la filà Tapiadors vestia de blanc i taronja. El xaleco marró tenia flors com a adorn i la manta i la faixa eren de color granate.
·FILÀ MOROS ELEGANTS:
Al mateix temps que es proclamava la Primera República Espanyola es presentava la filà Moros Elegants a l'Associació de Sant Jordi. Fins hi tot van poder participar en les Festes d'Alcoi de 1873, abans de que esclatara la Revolució del Petroli. La convivència local era tensa, però la filà Moros Elegants partia de 0 amb il·lusió i ganes i va participar en el VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi. La filà Moros Elegants va desfilar darrere de la filà de Juan. L'elegància de la filà es basava en els tons obscurs de les teles i un turbant amb ploma bicolor. Portaven uns bombatxos verds, faixa blava, jaqueta roja i xaleco granate amb flors brodades a les mànegues. No portaven capa, sinó manta com les filaes Judíos, Cordoneros, Miqueros, Xanos i Verds en aquella època. La manta va ser suprimida en moltes filaes posteriorment, però la filà de Juan, Granadinos i Turcos la van mantenir. La filà Moros Elegants tenia un disseny de Francisco Pla, qui també va ser el seu primer tro. Eren la 11ª de Llana i una filà molt recent quan van tindre el seu primer alférez moro en 1877. Juan Payà repetiria en el càrrec com a capità moro 1878. Un any de crisi industrial en Alcoi, sent unes celebracions fluixetes i amb poca participació. Però la filà Moros Elegants estava formada per la burgesia de la ciutat i va tindre menys problemes per a desempenyar la seua primera capitania mora 1878. Les fàbriques van seguir perdent diners en 1879 i en 1880 les Festes de Sant Jordi estagueren passades per aigua. La situació econòmica de la filà Moros Elegants va variar però seguiren desfilant fins a 1886. Tal volta una epidèmia de còlera influira en que la filà Moros Elegants deixara de participar en les Festes d'Alcoi de 1888. Però van tornar en 1889 perdent el seu torn d'antiguitat. Van ser avançats per la filà Turcos, quedant-se en 9ª posició. En 1894 la filà Moros Elegants tampoc va poder participar, reincorporant-se en 1895 amb la direcció de Francisco Cabrera com a primer tro i 14 festers. El desastre de 1898 va afectar econòmicament a tot el país i la filà Moros Elegants es va extingir per falta de pressupost. Espanya havia perdut la guerra contra Estats Units i va donar la independència a les colònies de Cuba, Puerto Rico i Filipines. La filà Moros Elegants mai va tornar a desfilar pels carrers d'Alcoi, a pesar d'un intent de refundació en 1902.
·FILÀ TURCOS:
Francisco Llorca va presentar el seu disseny: Bombatxos de color roig, faixa i manta de color blau cel, jaqueta blava amb botons grocs, xaleco negre amb mitges llunes i un turbant innovador i colorista. Tenia els colors roig i groc en referència a una bandera militar de l'Imperi Otomà que es semblava molt a la Senyera Valenciana. Era l'Assemblea Ordinària de l'Associació de Sant Jordi de maig de 1873 i faltaven pocs mesos per a la Revolució del Petroli que impactaria a tot el país. La filà Turcos es va aprovar junt a la filà Ligeros i la Imperial, però sols una d'elles va sobreviure a les conseqüències de les vagues i manifestacions del proletariat. En 1974 i 1875 no van haver Festes de Moros i Cristians i la filà Turcos no va estar preparada per a participar en el VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi en 1876. Per fi la filà Turcos va poder recuperar-se adequadament en 1887. Van desfilar en l'últim lloc en una Entrada Mora molt plujosa, sent la convidada no desitjada de tota la Trilogia Festera de 1887. Santiago Sanchis era el primer tro de la filà Turcos en 1888, els quals van participar en la commemoració del XVI Centenari del Martiri de Sant Jordi en 1890. Desprès d'un breu paró, la filà Turcos va reaparèixer en 1894 gràcies a Camilo Carbonell. Les Festes d'Alcoi de 1894 van tindre més afluència de visitants de l'habitual, gràcies al funcionament de la línia ferroviària Alcoi-Gandia: El recordat tren Xitxarra. La filà Turcos va tornar a desintegrar-se en 1895, però va ser salvada pel Círculo Catòlic d'obrers en 1896. A pesar dels problemes econòmics, la filà Turcos va acceptar l'alferecia mora 1899 en la persona de José Lorente. Per tant la primera capitania mora del segle XX va ser de la filà Turcos, compartint any de càrrec amb la filà Llana que era la primera en l'ordre de formació per la seua antiguitat. La fràgil economia espanyola desprès de perdre el seu imperi d'ultramar i els problemes industrials d'Alcoi van anar minvant a la filà Turcos poc a poc. Per desgràcia la filà dels otomans no va poder fer front a les despeses i va deixar les Festes d'Alcoi en 1906. Tenien la intenció de recuperar-se i tornar a presentar-se a l'any següent. Però l'Associació de Sant Jordi els ho va negar degut a una nova norma. Hi havia moltes filaes noves com Mudéjares, Abencerrajes i Marrakesch i no es podrien admetre més filaes mores fins que s'equilibraren en número amb les cristianes. Això no va passar fins a 1960 i mig segle més tard ningú tenia intenció de rescatar a la filà Turcos de l'ostracisme.
·FILÀ RIFEÑOS:
Als anys 1974 i 1975 no es van celebrar les Festes d'Alcoi per una revolta d'àmbit local que va repercutir greument en la vida dels ciutadans. El balanç dels successos anarquistes van ser 20 morts i nombrosos empresonaments. La Revolució del Petroli no sols va dur vagues i manifestacions del proletariat, també la creació d'una nova filà. Matías Peidro va presentar el disseny groc de la filà Rifeños per a estrenar-se en el VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi. En 1876 van desfilar amb els seus bombatxos amples, la faixa marró, la capa granate i el turbant a ratlles. Una ancla al pit feia referència a que era una filà de mariners. El nom prové de la regió del Rif, al nord d'Àfrica i amb ports marítims per a comerciar pel mar Mediterrani. En altres localitats valencianes hi ha filaes de Rifeños i al poble de Muro hi ha una filà anomenada Moros del Rif que també es va inspirar en aquesta zona bereber entre Marroc i Argèlia. La curta història de la filà Rifeños d'Alcoi va acabar en 1878, amb Vicente Sempere com a primer tro. En maig de 1877 van renunciar a l'alferecia mora, passant-li el càrrec a la filà Llana. Quan una filà tenia problemes econòmics en any de càrrec se li oferia a la filà següent. Com la filà Rifeños era la més jove, l'alférez moro li tocava a la filà més antiga. El llanero Ximo Aracil va fer els càrrecs de 1878 i 1879 i la filà Rifeños va ser esborrada de la llista. En 1882 la filà Rifeños es va recuperar momentàniament, sent un any molt important per la creació del Sant Jordiet i l'Aparició del 24 d'abril. Però la filà Rifeños no va tindre més continuïtat a partir de 1883.
·FILÀ GRANADINOS:
Aquesta filà provinent de les terres de l'Alhambra pretenia rememorar el segle XIII i la conquesta islàmica. Es van estrenar en 1884 amb un trage en tons obscurs: Bombatxos i jaqueta granate, faixa de color sèpia, xaleco negre amb flors decoratives, manta blava i una ploma al turbant com la filà Cordoneros. La filà Granadinos tenia 21 individus en 1895 i desprès d'un parèntesi van tornar a les Festes d'Alcoi en 1901. Aquesta filà inspirada en la Granada musulmana de l'Edat Mitjana va tindre polèmiques desde un principi. Disputes amb els primers trons, falta de pagaments i canvis en el color de la jaqueta i el turbant que era taronja. El primer tro de 1903, Santiago Pérez, tenia un deute amb la filà Granadinos i va ser reemplaçat per Francisco Cerdà. Poc temps va durar perquè en 1905 es va nombrar a José Jordà com a primer tro. La poca consistència de la filà Granadinos era palpable, però amb alguns festers rics la filà podia seguir avant. La filà Turcos es va extingir i la filà Granadinos va veure prop els anys de càrrec. A pesar dels rumors, Emilio Espí Blasco va ser l'alférez moro 1908, acompanyant a la filà Granadinos la banda de música contestana. En 1909 el capità moro de la filà Granadinos portava un trage amb bombatxos, xilava a ratlles i jaqueta d'amples mànegues. La capitania mora 1910 de la filà Marrakesch va eclipsar a l'anterior de la filà Granadinos per la creació d'un boato mai vist i amb elements marroquís. A Emilio Espí no li va sentar massa bé i en 1915 va rebre una multa com a primer tro de la filà Granadinos. En 1920 Francisco Cabrera va ser l'alférez moro, desencadenant una forta crisi interna en la filà Granadinos. Sense saber-ho va ser l'últim càrrec de la filà, ja que les baralles entre els festers van provocar la dissolució de la filà Granadinos. Francisco Cabrera es va veure desemparat sense un grup que l'acompanyara com a capità moro 1921. Les filaes Abencerrajes i Marrakesch es van negar a fer la capitania mora i finalment el càrrec va recaure en la filà Llana. Francisco Cabrera va passar de la filà Granadinos a la filà Llana sense que a aquesta li tocara el capità moro per torn. Una anècdota curiosa de Nostra Festa que va ser conseqüència directa de la decadència de la filà Granadinos. Va haver intenció de recuperar la filà Granadinos, però la normativa de no acceptar més filaes noves no ho va fer possible. En 1948 el bàndol cristià seguia sense igualar-se amb el bàndol moro i la proposta d'una nova filà Granadinos va ser rebutjada, al igual que la creació de la filà Tuaregs en 1956.
·FILÀ ALMOHADES:
L'espectacular disseny de la filà Almohades va ser presentat per Enrique Vicens i aprovat per l'Associació de Sant Jordi. En gener de 1902 encara no s'havien estrenat a les Festes d'Alcoi però ja hi havia malentesos entre els festers. El primer tro de la filà Almohades va solucionar el problema i en la Glòria de Pasqua els alcoyans i alcoyanes van contemplar el trage almohade: Bombatxos curts de color verd, faixa i capa roja i jaqueta de color groc amb detalls en verd. El turbant era blanc i va causar impacte però tan sols van participar uns anys a les Festes de Moros i Cristians. Hi ha poques noticies de la filà Almohades en 1905 i en l'acta de l'Associació de Sant Jordi del 27 de maig de 1906 ja no apareixen en l'ordre d'antiguitat. No obstant, la filà Almohades va centrar totes les mirades en la Glòria Històrica de 100 anys desprès. Alcoi celebrava en 2006 el 750 aniversari de l'Otorgament de la Carta Pobla i en octubre es va realitzar un acte extraordinari. Salvador Vilanova, com a Sargento Moro, va dirigir l'esquadra de filaes extingides del bàndol mahometà. Lluïa una reinterpretació de Fernando Gisbert del trage de la filà Almohades. Es representava la dinastia bereber que dominava Al-Andalús al segle XII. El seu califa va aconseguir l'expansió almohade pel Magreb, desterrant a les tribus àrabs d'Almoràvides. Una llàstima que filaes com Almohades, Turcos o Granadinos deixaren les Festes de Sant Jordi ja que segur hagueren aportat grans moments a Alcoi.
Desprès de repassar la història de les 28 filaes existents a les Festes d'Alcoi, anem a fer una retrospectiva d'aquelles filaes que es van extingir entre el segle XIX i principis del segle XX. Hi ha algunes mores, moltes cristianes i altres curioses com les filaes de Cavalleria. Eren unes filaes especials que no pertanyien a cap bàndol, encara que si tenien arrels històriques. Es caracteritzaven per desfilar sobre cavallets de cartó i trotar fent bromes al públic. Aquestes filaes no podien desempenyar capitanies ni alferecies i tampoc tenien esquadres de negres. Les filaes de Cavalleria es dedicaven exclusivament a obrir les desfilades amb els simpàtics cavallets. Per això eren les que donaven pas a l'inici de les Dianes, Processons i Entrades i també tancaven els actes. Aquesta idiosincràsia va causar cels a llarg plaç i pocs festers s'apuntaven a les filaes de Cavalleria. No tenien quasi privilegis i estaven marginades de la resta de bàndols. Poc a poc la majoria de filaes de Cavalleria van anar desapareixent, a excepció de la Primera Cavalleria de Realistes, la Cavalleria de Bequetes i la Cavalleria Ligera. Per a evitar l'extinció es van passar al bàndol moro convertint-se en les actuals filaes Realistes, Berberiscos i Ligeros i perdent els seus clàssics cavallets. Les filaes de Cavalleria eren d'altra categoria i tampoc se'ls permetia disparar a l'Alardo. A canvi, eren filaes més barates i no suposaven una forta càrrega econòmica per als components. Com no tenien capitans, el seu càrrec més important era el de General. Els Generals tenien una duració indefinida i eren semblants a la figura del primer tro. L'alegria i espontaneïtat de les filaes de Cavalleria agradava molt a finals del segle XIX, però va passar de moda al segle XX. La seua manera de desfilar es va veure ridícula quan les marxes mores van marcar el ritme pausat de les filaes. Les filaes de Cavalleria no tenien banda de música, sinó tan sols un grup de cornetes que tocaven música militar. La formació trencava la línia frontal i s'acostava al públic per a que els xiquets acariciaren els cavallets de cartó. Entraven corrent a la Plaça d'Espanya, simulant que galopaven sobre cavalls i llançaven confeti. El bon humor dels festers era evident, perquè acabaven llançant objectes dels alcoyans a surtidors i fonts. La gent fugia en massa de les ràpides filaes de Cavalleria, protagonistes del dia els Trons. Les filaes tenien les seues pròpies normes i tenien el dret d'apartar a la gent que ocupava els carrers desordenadament, fins hi tot furtant barrets als senyors. L'Associació de Sant Jordi va posar tantes restriccions a les filaes de Cavalleria que moltes van deixar de participar i altres es queixaven del sentiment d'inferioritat. Finalment en 1926 es va decidir abandonar el bàndol de Cavalleries. Les poques filaes de Cavalleria que quedaven es van integrar al bàndol moro. Per a tindre dret a càrrec es van eliminar els Generals, es va canviar el nom i el trage fins el punt de suprimir els cavallets de cartó. La filà Realistes va rescatar aquesta fisonomia en 1992, amb la recuperació de la Diana Vespertina del Cavallet. En 1995 la filà Berberiscos es va sumar a aquesta iniciativa, donant-li més popularitat a aquesta tradició del dia Sant Jordi. A la Fira Modernista de setembre de 2018 l'Associació de Sant Jordi va traure al carrer els trages de les filaes de Cavalleria desaparegudes en la "Glòria del Cavallet".
·CAVALLERIA D'ÀRABS:
Aquesta filà va ocupar durant un temps el primer lloc en l'ordre d'antiguitat de les Cavalleries. Rafael Miró va ser el seu primer General en 1859, quan eren 18 individus. La Revolució del Petroli va esclatar a Alcoi en 1873 i les vagues obreres i la lluita anarquista va provocar una forta repressió. Per aquest motiu la Cavalleria d'Àrabs va votar en contra de celebrar Festes de Moros i Cristians en 1874, i el mateix van decidir unànimement en 1875. Per sort, la filà Àrabs si va participar en les glorioses Festes d'Alcoi de 1876, quan es celebrava el VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi. Miguel Moltó va substituir a Rafael Miró com a General en 1878. El trage àrab tenia inspiració otomana, amb bombatxos curts de color roig, faixa blava, camisa taronja i turbant blanc. Segurament la Cavalleria d'Àrabs es va fusionar amb la filà Realistes, ja que aquesta apareixia com a Primera Cavalleria de Realistes en 1886 i els Àrabs ja no existien.
·CAVALLERIA D'AUSTRÍACS:
Era la filà de Cavalleria més nombrosa en 1863, amb 40 individus. Mauro Miró era el General d'aquesta filà anacrònica que rememorava l'Imperi Austríac. Era la tercera en l'ordre d'antiguitat i se li criticava falta de disciplina als cavallets austríacs. El trage tenia pantalons blaus, una jaqueta verda amb detalls grocs i un barret curiós amb el símbol de l'àguila negra d'Austria. Al 1866 el General de la Cavalleria d'Austríacs era Francisco Espí. A partir de 1871 se li perd la pista a aquesta filà.
·CAVALLERIA DE PALESTINOS:
Joaquim Picó era el General de la Cavalleria de Palestinos en 1861. Aquesta filà era la segona en l'ordre d'antiguitat de les Cavalleries, però era la menys nombrosa. Tan sols 8 individus participaven en les càrregues i assalts al públic vestits de Palestinos. Al trage predominava el color blau obscur, combinat amb una camisa de blau clar. La capa era blanca i el turbant també, amb una ploma roja. Les Cavalleries de Marroks i Africans passaven per un mal moment, com també la Cavalleria de Palestinos. La falta d'individus els va portar a desaparèixer desprès de les Festes de 1876, en el VI Centenari de la Batalla d'Alcoi i l'aparició miraculosa de Sant Jordi.
·CAVALLERIA DE HÚSSARS:
La filà inspirada en Hongria es va fundar en 1858, sent presentada per Antonio Carbonell com a General. En 1863 Miguel Sanus manava dels 15 individus de la Cavalleria de Hússars. En 1867 i 1868 el General va ser Antonio Gonzàlez i també va ser l'últim ja que en 1869 ja no apareix la Cavalleria de Hússars, d'estil europeu. El trage també representava una tropa militar del segle XVI, amb barret alt i ploma blanca. L'uniforme era de color negre, amb adorns en tons grocs. Els festers Hússars practicaven posicions damunt dels seus cavallets de cartó i formaven columnes, cercles i anaven creuant-se entre ells. Miguel Sanus va deixar d'assistir a les Assemblees Ordinàries de l'Associació de Sant Jordi en 1873 i no se sap si encara va representar a la Cavalleria d'Hússars a principis de la dècada.
·CAVALLERIA DE LANCEROS:
Quan en 1862 es va establir l'ordre d'antiguitat de les filaes de Cavalleria la dels Lanceros ocupava el segon lloc. Ja en 1859 es nombrava a Bruno Miralles com a General. Era la filà més xicoteta de totes, amb tan sols 7 individus. Vestien de roig amb una jaqueta amb cordons grocs a joc amb el barret triangular. Els pantalons eren blancs i les botes negres. La filà Lanceros feia uns exercicis i passos anomenats "Partir el fons" que eren molt aplaudits. El cabo variava la formació i l'esquadra trencava la seua línia frontal per a posar-se a l'esquerra o la dreta. A conseqüència de la crisi social de la Revolució del Petroli, moltes filaes no van poder sustentar-se. L'assassinat de l'alcalde Agustín Albors Blanes va impactar als alcoyans i les manifestacions proletàries van seguir als anys següents. La Cavalleria de Lanceros ja no va participar en les Festes extraordinàries de 1876, quan les cases i carrers es van decorar amb esplendor pel VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi.
·CAVALLERIA DE MARROKS:
L'Associació de Sant Jordi va aprovar aquesta filà marroquí en 1855, sent Ignacio Alcaina el seu General. El trage seria prou auster per la situació precària dels individus, però no faltaven els cavallets de cartó més guerrers que en altres filaes. La Cavalleria de Marroks tenia el seu nom en castellà i en 1863 comptava amb 13 individus. Blas Mullor era el seu General desde 1862 i anys més tard seria el capità moro de la filà Llana. Segurament la filà Marroks desapareixeria en aquell moment, sent font d'inspiració per a la filà Marrakesch i la filà Marroks de Muro.
·CAVALLERIA DE PEACO:
Aquesta filà decimonònica compartia trage amb la filà Cavalleria Ministerial de Cocentaina, els populars Cavallets. El disseny imitava la vestimenta de Napoleó Bonaparte, per tant la inspiració europea del segle XVIII era evident i clarament anacrònica per a les Festes de Moros i Cristians. Vestien amb barret negre de paper dur amb xicotetes plomes blanques. La levita era negra i la faixa roja, destacant la corbata i la camisa blanca. El trage d'estil francés es completava amb adorns daurats, pantalons blancs i botes negres. La Cavalleria de Peaco era la més lúdica de les cristianes i divertia molt als espectadors amb les persecucions pel carrer Sant Nicolau. El seu primer any en actiu va ser 1876, amb una estrena magnífica ja que les Festes d'Alcoi commemoraven 600 anys desde el fet històric de la Tercera Revolta d'Al-Azraq i la victòria cristiana. La Cavalleria de Peaco va perdre components en 1879 però en 1881 seguia desfilant amb una banda de cornetes pròpia. José Moltó era el General de la Cavalleria de Peaco en 1888, mentre que en 1889 ho va ser Miguel Sansolí. El càrrec va ser cedit a Jorge Castanyer en 1893, quan la filà era molt xicoteta. En 1895 els 30 individus de la Cavalleria de Peaco van fer l'assalt al nou Castell de Festes que s'havia construït en aquell any. Enrique Matarredona, Pedro Cantó, Bautista Gilabert, Francisco Candela i Antonio Pastor van ser alguns dels seus Generals. El tio Graella era el fester més carismàtic de la Cavalleria de Peaco i era conegut com un home bohemi a qui li agradava molt el vi. Cal dir que a la Cavalleria de Peaco se l'anomenava filà del vi i estava cansada dels Estatuts de l'Associació de Sant Jordi. Al desapuntar-se prous festers, la Cavalleria de Peaco va declinar la seua participació en les Festes d'Alcoi de 1904. Finalment van poder eixir i van sobreviure amb problemes econòmics, agravats en les plujoses celebracions de 1906. Amb l'aparició de les primeres filaes medievals, les poques Cavalleries existents entraven en decadència. La Cavalleria de Peaco va ser opacada pels trages historicistes de les filaes impulsades per Francisco Laporta: Gusmans i Vascos. En 1909 i 1910 el General Antonio Pastor votava negativament a celebrar les Festes de Sant Jordi degut a l'estat deficitari de la Cavalleria de Peaco. Seria el seu últim any de participació festera, donant pas al Escuadrón de San Jorge.
·CAVALLERIA DE SEQUETES:
1888 és la data fundacional d'aquesta filà alcoyana certament anacrònica. Lluïen jaqueta blava decorada amb teles blanques i cordons rojos i uns pantalons blancs. La Cavalleria de Sequetes tenia el seu moment de protagonisme al final de l'Alardo, quan baixava corrent pel carrer Sant Nicolau per a espantar al públic. No obstant, els seus cavallets de cartó eren graciosos. Salvador Colomina era el seu General, actuant com ho faria un primer tro en la resta de filaes. Desprès d'un parèntesi curt, la Cavalleria de Sequetes va tornar a eixir als carrers en 1896. José Egea va ser el General de 1899 i 1900, portant un trage digne del capità cristià. En 1904 el General Manuel Miralles votava no a la celebració de la Trilogia Festera Alcoyana, al igual que la Cavalleria de Peaco i la Cavalleria de Bequetes. Això deixava clar la fragilitat de les filaes de Cavalleria, ja que fins hi tot els populars Bequeteros van abandonar les Festes d'Alcoi breument. Però en canvi la Cavalleria de Sequetes no va poder rellançar-se en 1905 i mai més van reaparèixer a les Festes de Moros i Cristians.
·CAVALLERIA DE CAÇADORS:
La curta vida d'aquesta filà va fer que passara molt desapercebuda, sobretot tenint en compte que els cavallets de cartó eren molt volguts pels xiquets. La Cavalleria de Caçadors va nàixer en 1902, en l'ocàs d'aquest tipus de filà. Els reglaments de l'Associació de Sant Jordi havien coartat molt les llibertats de les filaes de cavalleria a l'acte de l'Alardo. L'assalt a la Plaça Espanya sols es podia efectuar pel carrer Sant Nicolau i sense molestar al públic. El trage de la Cavalleria de Caçadors mantenia els anacronismes que ja no agradaven tant als mirons. De fet el disseny era costumista i tenia uns pantalons rojos, jaqueta blava, botes negres i un barret amb una calavera. La majoria de filaes de Cavalleria tenien una espasa com a arma i en el cas dels Caçadors li donaven un aspecte bèl·lic. Cal recordar que la resta de filaes de Cavalleria eren militars però amb indumentària prou elegant i basat en exèrcits d'Europa. Dos anys desprès la Cavalleria de Caçadors tenia problemes econòmics, però les subvencions que també li donaren a la filà Maseros va fer que pogueren eixir en 1905. Va ser en 1908 quan ja no van poder fer front a les despeses i van anunciar la seua dissolució. L'Escuadrón de San Jorge es va crear motivat per la desaparició de les últimes cavalleries cristianes.
·CAVALLERIA DEL ESCUADRÓN DE SAN JORGE:
Alfredo Sempere va presentar el disseny del Escuadrón de San Jorge en 1906. Tan sols quedaven 2 filaes mores de Cavalleria i entre les cristianes es veia que la Cavalleria de Peaco no tenia futur. Això va portar a l'Associació de Sant Jordi a aprovar la Cavalleria del Escuadrón de San Jorge. Finalment de poc va servir i les Cavalleries van ser cancel·lades anys més tard. L'Escuadrón de San Jorge tenia l'esperança de sobreviure per tindre un trage medieval. El disseny de Fernando Cabrera era una mostra de l'esperit renovador que s'havia iniciat amb filaes com Gusmans i Vascos. La túnica roja amb una creu, les corretges marrons, la capa blava, la cotamalla i els metalls platejats donaven un nou aspecte a una filà de Cavalleria. Normalment eren anacròniques, però l'Assessoria Artística del Casal estava disposada a donar-li un caràcter més històric a les Festes d'Alcoi. Fins hi tot el nom "Escuadrón de San Jorge" té les seues arrels en les lluites del segle XIII. Però un trage de bon gust medieval i uns cavallets de cartó no eren suficients i les Cavalleries vivien un temps plens de baralles internes perquè la seua idiosincràsia s'estava perdent. Les vistoses Entrades amb els boatos aclamats de 1910 eren els actes més esperats pel públic. A més a més el bàndol cristià patia una forta crisi i en 1911 desapareixia la filà Campeadors, en 1912 la filà Salomonistes i en 1915 la filà Estudiants. Una vaga de les fàbriques de tèxtil d'Alcoi va provocar una asfixiant situació per a l'Escuadrón de San Jorge. Les Festes de Moros i Cristians de 1916 es van aplaçar al mes de maig per aquest motiu i Laureano Sanchis va ser escollit el General de 1917. Camilo Julià va ser el General de 1919, defenent a l'Escuadrón de San Jorge com l'última salvació de les filaes de Cavalleria cristianes. En 1920 els individus no tenien quasi recursos econòmics però van aguantar uns anys més. La marcialitat del Escuadrón de San Jorge era impressionant, sobretot quan tancaven l'Entrada Cristiana amb cavalls de veritat. Així va ser en 1921 i 1922 quan el General era Miguel Monllor. L'últim General va ser Vicente Botella, que en l'Assemblea General Ordinària del 13 de maig de 1923 anunciava la retirada definitiva de l'Escuadrón de San Jorge. En 1924 alguns components de la filà van participar en la renovada Cavalcada dels 40 Cavallers de Jaume I, impulsada per Fernando Cabrera. La bogeria dels assalts de les filaes de Cavalleria aniria perdent-se amb el pas del temps. Tan sols les filaes mores Realistes i Berberiscos mantindrien aquells moviments peculiars amb els cavallets de cartó.
"Ja baixen les Tomasines en la ma al costat, dient-los a les fadrines mireu-me la rosa que porte en el cap. Porte sabata en sivella, la calça en ramell. Visca la flor del sombrero, corbata i xaleco i el bon saragüell". Aquesta cançó típica d'Alcoi descriu la desfilada de l'antiga filà Tomasines. Ja al segle XVIII portaven amb orgull el sombrero amb flors i van ser una de les filaes més volgudes del segle XIX. La filà Tomasines Velles ja apareixia a la primera acta de l'Associació de Sant Jordi, datada en 1839. És una de les poques filaes a les que se'ls nombra en femení. Són "les Tomasines", junt a la Llana i la Magenta. La seua indumentària convivia amb altres filaes anacròniques com els Capellans, Somatenes, Garibaldins, Estudiants o Romans. Era l'estil decimonònic d'unes Festes de Moros i Cristians que encara no es preocupaven per recrear la història i el segle XIII amb fidelitat. El costumisme era més comú, sobretot en les filaes cristianes.
El trage primitiu de la filà Tomasines Velles era una còpia dels caçadors de Suïssa del segle XVIII. Estava composat per unes calces roges, sabates elegants, blusa blanca, jaqueta marró amb botons i un pantaló curt de color negre i molt ajustat. Al sombrero negre lluïen clavells de color roig i blanc que els aportaven un aspecte primaveral i desenfadat. La filà Tomasines es va refundar en 1850, desprès d'uns anys sense desfilar per motius econòmics. En 1851 la filà Tomasines Velles va tindre un alférez cristià, com també passaria en 1886. La filà Tomasines Velles ocupava el primer lloc en l'ordre d'antiguitat, fins hi tot per davant de la filà Andaluces.
Va haver en 1858 una sèrie de problemes interns que van dividir a la filà Tomasines i els festers es van separar en dos grups. L'Associació de Sant Jordi va aprovar en aquell any la denominada "Segona de Tomasines". Però prompte la filà va ser batejada com a filà Tomasines Noves, guanyant-se l'estima dels alcoyans. El disseny, també anacrònic, va ser presentat per Jorge Sempere. L'escissió no va afectar a la filà Tomasines Velles, que veia a l'altra filà com un germà bessó. Tal volta la filà Tomasines Noves si va tindre cels i la rivalitat es va fer palpable en 1870. La Segona de Tomasines va voler fer uns càrrecs memorables en 1871 i 1872, amb la idea d'eclipsar els rics trages dels capitans de la filà Tomasines Velles. Els dissidents van voler canviar d'arma i portaven una llança, mentre que les Tomasines Velles tenien trabucs. Altra diferència de les Tomasines Noves eren els saragüells negres i que portaven un tricorni sense flors. Les Tomasines Noves eren més coloristes ja que portaven xaleco groc, camisa blanca i jaqueta marró. A les Tomasines Noves els agradava molt ensenyar les pantorrilles, així que cal pensar que moltes voltes es llevaven les calces.
En 1895 la filà Tomasines Noves va tindre
l'alferecia cristiana i el primer càrrec tomasina del que es conserva foto és
del capità cristià 1896. Salvador Colomina Soler va vestir el mateix trage que
el seu rodella: Jaqueta amb brodats daurats i xaleco luxós. Van compartir càrrec
amb l'alférez cristià de la filà Cides, que en aquell moment tampoc portava
trages medievals i semblaven mosqueters francesos. De fet el capità cristià de
1896 recorda prou al general Napoleón Bonaparte i als monarques d'altres imperis europeus de finals del segle XVIII.
Les 2 filaes de Tomasines gaudien de gran èxit al segle XIX. En 1864 la filà Tomasines Noves era la més nombrosa del bàndol cristià. Tenia 62 festers mentre que la filà Tomasines Velles tenia 48 festers. Aquesta antiga filà del bàndol cristià va tindre l'alferecia cristiana en 1902, disfrutant del bon temps d'aquell mes d'abril. José Abad Casasempere va desfilar a cavall i va voler repetir en 1903. Com a capità cristià, el conegut com "Fomento", portava un trage de burgès del segle XVIII, amb bicorn negre. El mocador blanc, el xaleco amb roses dibuixades i la jaqueta negra amb brodats van ser molt alabats. Els pantalons negres ajustat eren un poc més llargs de lo habitual i tapaven els genolls. José Abad "Fomento" va ser molt volgut i era un model a seguir entre els membres de la filà.
Seguidament dels càrrecs de les Tomasines Velles vindrien els de la filà Tomasines Noves. L'alfèrez cristià homònim de 1904 va ser Lorenzo Moltó. El fester lluïa un bigot molt propi de principis del segle XX i un tricorn. El trage seguia l'estètica de la filà, amb pantalons curs i calces brodades, però la jaqueta i el xaleco van resultar un poc repetitius. La capitania cristiana 1905 de la filà Tomasines Noves va ser criticada per veure's molt antiquada i poc original. Els temps havien canviat i amb la creació de l'Assessoria Artística de l'Associació de Sant Jordi es va apostar per un major historicisme. En aquell any Francisco Laporta dissenyava el trage de la filà Gusmans, la primera d'estil guerrer. Els aires renovadors i la preferència del públic per una estètica més medieval va fer que les Tomasines Velles s'extingiren en 1906. La filà Tomasines Noves també va perdre el seu protagonisme ràpidament i va desaparèixer en 1908. La filà Tomasines Noves va existir durant 50 anys exactament, encara que no va participar en 1874 i 1875 per les conseqüències de "La Revolució del Petroli".
Però la filà Tomasines Velles mai va caure en l'oblit completament i abans de la Segona República Espanyola ja es parlava d'una refundació. La fratricida Guerra Civil de 1936 va parar tot allò relacionat amb les Festes de Sant Jordi durant 3 anys. En 1940 començava la dictadura militar de Francisco Franco i els valors del passat es restituïen: Moral catòlica i ideologia feixista. Aquest ambient conservador va propiciar els records d'aquella filà Tomasines, mentre que en la postguerra es reorganitzaven les filaes. La filà Visigodos no va poder reaparèixer, però a canvi es va sembrar la llavor d'altres filaes cristianes: Tomasines (1941), Muntanyesos (1942) i una mai vista anteriorment com era la filà Cruzados (1945). El disseny clàssic tomasina ja es veia passat de moda en 1940, fins hi tot tenint en compte el retrocés cultural i social que va suposar el franquisme. La filà Tomasines resultava fora de lloc, però era apreciada pels més tradicionals. A més a més va tornar a ser molt popular la lletra de "Carrer Major cap a baix, baixaven les Tomasines, en la maneta al costat, fent música a les xiques. Nosaltres eixim a la Festa com si fórem oronelles i si pregunten qui som, som les Tomasines Velles. Ja baixen les Tomasines en la ma al costat, dient-los a les fadrines mireu-me la rosa que porte en el cap. Porte sabata en sivella, la calça en ramell. Visca la flor del sombrero, corbata i xaleco i el bon saragüell”.
L'aparició del trage de tomasina vella en una Entrada Cristiana de reminiscències medievals va causar furor entre el públic, però també va ser prou criticat per altres sectors. El ressorgiment de la filà Tomasines se li deu a la Societat Recreativa El Serpis, que organitzava actes benèfics. L'entitat estava molt conscienciada amb la pobresa i en ella quedava algun socialista, així que estava vigilada pels falangistes i corria el risc de desaparèixer. La única solució va ser reconvertir la Societat Recreativa El Serpis en una filà cristiana, ja que no s'autoritzaven més filaes al bàndol moro. El fill del capità cristià 1903, Emilio Abad, va oferir el disseny de tomasina vella per a la pretensió de la Societat Recreativa El Serpis i va ser acceptada. Eugenio Valls, Enrique Soler, Camilo Sempere i altres van gestionar la refundació. La filà Tomasines es va estrenar a la Glòria del Diumenge de Resurrecció de 1941, però no va participar en la Trilogia Festera Alcoyana fins a 1942. La reestructurada filà Tomasines mantenia la idiosincràsia del trage de tomasina vella, però va haver un xicotet canvi: El trabuc per la llança de la filà Tomasines Noves. Elías Pérez va ser el primer tro que va lluitar contra els problemes econòmics i la falta de teles per a confeccionar els trages oficials, sent substituït per Rafael Santonja. Però la gent ja havia creat expectatives i en les Entraetes d’abril de 1942 tots cantaven la cançó de "Ja baixen les Tomasines". Moltes filaes patien falta de recursos, però la filà Tomasines tenia moltes ganes d'eixir al carrer i per fi van omplir de nostàlgia l'Entrada Cristiana 1942. No obstant, un trage tan anacrònic i desfasat va frenar que els socis s'apuntaren a la filà Tomasines, posant en perill el seu futur. Per a assegurar la supervivència de la filà es va adornar la capa amb seda blava, però aquest detall no va ajudar en 1944.
L'alférez tomasina de 1950 va tindre el privilegi de ser el primer en disparar el dia els Trons. Una remodelació de l'Alardo permetia que a partir de 1950 l'alférez moro i l'alférez cristià s'enfrontaren en la batalla i utilitzaren pólvora, trabucs i espases. Un dret que es manté hui en dia i que va començar amb Enrique Soler Oltra. El popular "Fleta" va recuperar un trage molt controvertit, inspirat en el rei Lluís XIV de França. Va desfilar a cavall amb sombrero d'almirant i peluca blanca. Els brodats de la llarga jaqueta verda brillaven amb el sol per estar fets de fil d'or. Encara que a Fleta li agradava molt cantar zarzueles, el seu boato es va ambientar més en el segle XVI, quan les monarquies absolutes dominaven Europa. A Enrique Soler li agradaven els trages d'altra època sense reminiscències guerreres i si del luxe dels palaus. Va destacar la carrossa de les menines amb un pavo real i arbres en flors. L'esquadra de negres tampoc va passar desapercebuda, amb una estètica pirata poc vista a les Festes d'Alcoi, però que si es podia veure en poblacions properes com Muro. La filà Tomasines era molt xicoteta, però mostrava la seua solidaritat amb els més desfavorits.
Enrique Soler anava a ser també el capità cristià 1951, però una lesió en el tendó no li permetia caminar ni ser genet. Vicente Guillem el va substituir, ja que era un fester que sabia muntar a cavall. Les Entrades de 1951 van tindre un temps inestable, però la pluja va afectar més al 23 d'abril. Es van ampliar les Festes de Sant Jordi fins el 25 d'abril, dia en que la borrasca va impedir fer l'Ambaixada Mora. Vicente Guillem Llorens va seguir l'estela de l'alférez cristià 1950 i va lluir un trage que recordava al rei Lluís XV de França, també amb peluca blanca. Tot el boato de la capitania tomasina recreava els jardins i fonts de Versalles, amb princeses i xiquets sobre palanquins. La fatalitat de Fleta al quedar-se sense ser capità cristià 1951 no li va impedir eixir al boato en una carrossa amb l'escut dels Regnes d'Espanya. La riquesa i bellesa de les favorites contrastava amb una esquadra de negres de corsaris. Cada esquadrer portava la camisa d'un color i un mocador amb la calavera tan distintiva dels bucaners. Eren anys de molts canvis i reflexions per a la filà Tomasines. Fins hi tot es va voler canviar el nom de la filà per "Cavallers de Sant Jordi", però no va prosperar perquè la denominació Tomasines estava molt arrelada als alcoyans i alcoyanes.
El trage de la filà Tomasines no s'adaptava al concepte historicista d'Entrada Cristiana que s'havia implantat en Alcoi i en 1954 es va prendre la dràstica decisió de triar un nou disseny, aquesta volta d'estil medieval. L'escollit va ser el de Rafael Guarinos, amb una túnica a ratlles en 2 tonalitats blaves que va sorprendre molt. El casc daurat amb ploma roja, la cotamalla, les xapetes daurades i el cinturó de cuero marró li donaven un aspecte de participant d'una Justa de l'època. En l'escut al pit s'incorporava un drac de cua de peix, però es van apropiar de la rosa com a símbol de la filà. Un trage bonic que es rematava amb una capa roja i la mateixa arma: Una llança que els permetia moure's amb tanta delicadesa com les antigues Tomasines Noves. En la Glòria de 1954 es va presentar el nou trage tomasina, amb un blau més obscur que l'actual però de la mateixa qualitat plàstica. Encara que el trage antic va tindre molts retractors, no tots volien la seua desaparició perquè es perdia part del folklore alcoyà. La polèmica va arribar fins als articles d'opinió del periòdic Ciudad. Fins hi tot es plantejava si s'havien de llevar tots els anacronismes festers, incloent els més volguts com les filaes Andaluces i Maseros. Alguns veterans tomasines es van desapuntar com a protesta pel trage i ja no van poder acompanyar al Sant Jordiet 1955. El xiquet Jesús Colomina Jordà va representar al patró d'Alcoi de casualitat. El bequetero Adolfo Bernabeu anava a ser Sant Jordiet en 1954 i 1955, però el seu pare, un important industrial alcoyà li va cedir el càrrec al fill d'un dels seus treballadors. L'agraciat va ser Jesús Colomina, tenint el suport de la filà Tomasines. El trage romà destacava per la corassa daurada amb una creu cristiana, les plomes roges del raspall del casc i les tires de cuero marró de la falda blanca amb brodats.
El primer tro dels anys 60 tenia una personalitat molt oberta i entusiasta, així que va fomentar el creixement de festers de la filà Tomasines. L'alferecia cristiana 1962 va servir per a que molts joves s'apuntaren participant primerament en el boato i desprès s'integraren com a membres de ple dret. Amb la nova indumentària tomasina es va decidir fer un seguici medieval, amb favorites vestides de castellanes. Rafael Cantó Vañó va portar un trage guerrer com mai s'havia vist en la filà Tomasines. El blau marí de la túnica, la capa roja i el casc amb plomes l'identificaven al 100% amb la filà Tomasines. L'alférez cristià 1962 va desfilar a cavall en un migdia solejat, fet que va contribuir als tallons produïts pels relaxats festers. De fet l'esquadra de negres es va despenjar completament de la desfilada i el públic va protestar. Al boato de Rafael Cantó va sorprendre la plataforma del botxí i l'esquadra de negres, amb melena i una curta falda negra. Les Entrades es van celebrar el dia 28 d'abril de 1962 per la tardia Setmana Santa i l'hora de l'arrancà es va avançar 15 minuts. A més a més es va canviar el recorregut de les desfilades. Es va deixar de passar pel carrer Santo Tomás i es donava la volta a la Plaça d'Espanya per a encarar el carrer Sant Llorenç i acabar a l'Avinguda País Valencià. L'alférez tomasina 1962 va estrenar aquest nou itinerari i per això va ser fotografiat davant del Castell de Festes.
La capitania cristiana 1963 va ser compartida, però va destacar Luis Pérez Miró desfilant a carrossa en l'Entrada Cristiana. En lo alt d'una escalinata apareixien sentats la favorita de blau i el capità cristià 1963. El trage, fet per Rafael Guarinos, destacava per la cotamalla groga i un casc alat. A la túnica roja hi havia molts brodats, per exemple una àguila imperial de plomes negres, una corona i la flor de lis en fil d'or. L'espasa del capità cristià 1963 estava colgada del cinturó negre. El boato va apostar més per la qualitat que la quantitat i no va tindre cap tall. L'esquadra de negres tenia una falda amb una tela groga, una capa roja i un escut platejat al pit, però el que més va impactar va ser la coleta de cabells negres que portaven els estranys esquadrers. Al coincidir el dia 22 d'abril amb la festivitat de Sant Vicent Ferrer, el públic foraster va ser molt nombrós. L'Alardo de 1963 es va desdoblar en dos itineraris, sent un canvi positiu que es manté en l'actualitat.
Una puntual crisi interna causada per la Junta Directiva va fer que el primer tro Luis Pérez amenaçara en la dissolució de la filà Tomasines. El local de la Plaça d'Espanya que va cedir l'empresari tomasina Juan Miralles es van convertir en la diminuta seu social de la filà Tomasines en 1969. La solidaritat demostrada durant dècades, gràcies a alguns membres de la filà Tomasines i la Societat Recreativa el Serpis, es va perdre als anys 70. Es van deixar de fer regals als més desfavorits i la filà ja no era tan xicoteta com per a organitzar visites als asils. El segon Sant Jordiet tomasina va ser una realitat en 1974. Óscar Jover Pastor, fill de l'estimat fester "l'Àguila" va viure un any molt especial de la seua infància. Va ser el primer Sant Jordiet en ser rebut amb bengales al final de la Processó General. El trage de Óscar Jover era senzill per la falda blanca i la capa roja. Però va tindre una corassa original, amb el dibuix de 2 pavos reals i el Corpus Christi en metall daurat. Seria l'últim càrrec tomasina en època franquista, ja que els següent van coincidir amb la Transició cap a la democràcia espanyola.
El VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi es va celebrar a Alcoi en 1976. Un any carregat d'efemèrides i actes extraordinaris. Un dels més destacats va ser la Glòria Centenària del dia 23 d'abril. Es van recuperar els dissenys primitius de les filaes existents, així que van desfilar dos festers tomasines: Un amb el trage de la filà Tomasines Velles amb flors al cap i altre amb el trage de la filà Tomasines Noves amb el xaleco groc. A l'Entrada Cristiana també es va incorporar una excepcional esquadra especial amb el trage de tomasina vella i un cabo batidor. La Trilogia Festera Alcoyana es va desplaçar fins a finals del mes de maig i van durar 5 dies. Això va permetre al bàndol cristià desfilar de vesprada, com mai s'havia fet. L'anècdota va ser important per a la filà Tomasines ja que desempenyaven l'alferecia cristiana 1976 i anaven a ser els últims. El boato va estar pensat per a la llum nocturna i va destacar per la carrossa amb la cort de Maria Antonieta, reina de França de la dinastia dels Austria. Les vidrieres i els grups de castellanes van completar un boato històric. Francisco Valldeperas Casas era un fester tomasina que residia en Sabadell i que va acceptar ser l'alférez cristià en l'any del VII Centenari. Les plomes del casc feien al·lusió al color blau de la filà, mentre la túnica de Luis Solbes era de color blanc amb brodats de fil d'or. Saludava amb l'espasa muntat a cavall i agraint que les tempestes respectaren l'Entrada Cristiana. No va passar el mateix amb l'Entrada Mora i la Processó General, que va ser aplaçada al dia 30 de maig a causa de la pluja. L'esquadra de negres va sorprendre desfilant quasi de nit i amb un casc de plomes roges. La capa recreava unes flames, el cinturó era negre i la falda curta estava coberta per unes cadenes daurades. Francisco Valldeperas va quedar lligat per a sempre amb Alcoi i la filà Tomasines. La seua devoció el va dur a regalar els nous banquets del Temple de Sant Jordi, ja que era fuster. Altre dels moments més comentats del VII Centenari de la Batalla d'Alcoi de 1276 va ser la participació de 2 filaes alcoyanes a l'exitós concurs de televisió "1,2,3 responda otra vez". Els alcoyans van desfilar pel plató de RTVE entre les carabasses típiques del programa.
L'emblemàtic fester tomasina "L'Àguila" va ser el capità cristià 1977. Les Entrades es van tornar a celebrar en el seu dia tradicional: Un 22 d'abril solejat. Francisco Jover Pérez anava a peu i arrastrant una llarga capa que subjectaven els glorierets infantils del bàndol cristià. La falda combinava els colors roig i blanc i la corassa tenia una creu. El casc de metall daurat estava rematat per unes pomposes plomes. Els rodelles van ser els seus fills i al boato també van desfilar unes donzelles. La carrossa de la rosa va encantar als mirons perquè els pètals s'obrien i es tancaven al ritme de la marxa cristiana "Zoraidamir". Genets distingits, estandards i monjos seguien al capità cristià 1977. El disseny de Luis Solbes que més va agradar va ser el de l'esquadra de negres. El roig i el blau contrastaven amb el daurats dels metalls. Però va destacar sobretot la pell de guepard de la capa i el propi cap de l'animal en el casc. Els xiquets que van participar al boato van rebre molts aplaudiments, al igual que les joves exòtiques de la carrossa amb columnes blanques. Els horaris es van complir i les Festes d'Alcoi van ser descrites com normals i brillants. En aquells anys ja es parlava de l'alt nivell adquisitiu dels festers de la filà Tomasines. Amb el pas del temps s'havia convertit en una filà gran molt vinculada als industrials del tèxtil que tanta fama tenien a la ciutat. Francisco Jover era un d'aquests empresaris rics que va fer un càrrec esplendorós. Els amos de les fàbriques es van apoderar d'una filà de principis d'esquerres en el passat. Al contrari, la filà Muntanyesos havia estat fundada per la burgesia local i dècada rere dècada va anar convertint-se en una filà humil.
La seu social actual de la filà Tomasines va ser inaugurada en 1982 i va ser molt alabada per restaurar un local del casc antic al carrer Sant Jordi. Dos anys desprès la filà Tomasines afrontava la seua primera esquadra d'enmig. Fins a 1984 no van tindre el càrrec del Mig, ja que al bàndol cristià es va iniciar la Roda d'esquadres d'enmig en 1971 amb la filà posterior a les Tomasines en l'ordre de la desfilada. La bona situació econòmica dels festers i la il·lusió van fer que el disseny de Paco Aznar fora magnífic. Les xapetes platejades del pit, el punyal de la falda i l'artístic casc van ser molt aplaudits. La marxa cristiana "Zoraidamir" de José Pérez Vilaplana estava de moda i es va escoltar molt als anys 80. L'Entrada Cristiana 1984 va tindre un resultat redó, sent part del triomf l'esquadra d'enmig tomasina i els càrrecs de Cides i Maseros. En 1987 la filà Tomasines va guanyar el Concurs d'Olleta Alcoyana del Mig Any, coincidint amb la noticia de que el fester Octavio Rico Jover presidiria l'Associació de Sant Jordi. La seua Junta Directiva va viure una època de pau i tranquil·litat festera, allargant-se fins a 1995. El president Octavio Rico té dedicat el pasdoble "Tayo" de Francisco Esteve Pastor.
La filà del gest de la ma al costat va tindre alferecia cristiana en 1990. La filà Tomasines havia tingut càrrec en l'any del VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi i 14 anys desprès commemoraven el XVII Centenari del Martiri de Sant Jordi de Capadòcia. Luis Jordà Albero va ser l'alférez cristià i va estar acompanyat de les seues 3 filles com a favorites. Portaven trages de Paco Aznar amb metalls platejats, cotamalla gris i una ploma al casc. Però el que més va sorprendre va ser la carrossa del drac taronja, ja que sobre les seues ales apareixien sentades les favorites i el propi alférez tomasina. El drac ja era tot un símbol per a la filà i també es va contemplar en les banderes del ballet. La coreògrafa Inma Cortés va escollir la melodia de "Japanese" i el resultat va ser memorable. De fet va ser el ballet més nombrós que s'havia vist fins als anys 90 i va encantar pel dinamisme i la combinació de colors de les ballarines. Els cavallers van desfilar a peu amb "Fomento Musical" de José Pérez Vilaplana i les components del boato vestien totes en tons blaus. L'esquadra de negres també portava una falda d'aquest color, però va impactar per les banyes del casc i els metalls. El disseny va ser obra de Jordi Sellés i la marxa cristiana "Victor". Es van entregar roses al públic, multitudinari pel bon temps i la coincidència del 22 d'abril en diumenge. Una alferecia cristiana 1990 correcta que va ser molt ben valorada en la seua època.
Una volta més un home amb influències socials i econòmiques capitanejava la filà Tomasines. Era un motiu suficient per a que el càrrec de 1991 creara grans expectatives. Juan Miralles Mira va desfilar en una carrossa escalonada junt a la seua filla. La rodella sobre palanquí portava el mateix trage que el capità cristià, amb l'escut tomasina al pit. La favorita vestia de blanc i blau mentre que ell apostava pel roig amb brodats de fil d'or. Del trage de Paco Aznar va destacar el cinturó de metall i el casc amb un animal i plomes blanques. El cel també estava blanc i els núvols no van descarregar fins a la vesprada. La carrossa dels mags va causar sensació i també el ballet de Inma Cortés, amb màscares daurades i negres que aportaven exotisme al boato. Els trages de Paco Aznar van ser molt comentats per tindre reminiscències romanes, sobretot els cavallers i les dames blanques. L'esquadra de negres també tenia cert aire romà, però estava dissenyada pel grandíssim Luis Solbes Payà. La capa de quatre colors combinava amb la part davantera, predominada pel roig i el blanc. El casc daurat tenia plomes blanques, servint de nexe amb el trage del capità tomasina. La desfilada cristiana 1991 va arrancar de forma anàrquica i filà Tomasines no va ser l'única culpable dels retrassos considerables que es van viure aquell 22 d'abril de fa 30 anys. Els talls van ser incontrolables a les 2 Entrades, rebent xiulits i crits de crispació per part del públic. L'Associació de Sant Jordi va admetre que l'organització havia sigut nefasta i va millorar aquest aspecte de cara a 1992. Juan Miralles, conegut com "Pope" és un fester tomasina molt volgut que va dur a terme una capitania cristiana amb molts luxes.
La saga de Sant Jordiets de la família Chinchilla va començar en 1993. La filà Tomasines va acompanyar al xiquet elegit per sorteig entre molts candidats. Iván Amorós Chinchilla definia al Sant Jordiet com la causa que donava sentit a les Festes d'Alcoi. El fester futbolista va estrenar el seu trage de Sant Jordiet el solejat 23 d'abril de 1993. Rafael Guarinos Blanes es va despedir del disseny fester amb aquest trage romà, desprès de 40 anys de dedicació artística. La puresa del color blanc sobreeixia en el trage de Iván Amorós, però els elements preferits del xiquet eren la corassa amb àguiles, la capa roja i el casc daurat amb plomes immaculades. 160 anys desprès de que la Relíquia de Sant Jordi arribara a Alcoi, el Sant Jordiet 1993 la besava amb devoció desprès de les processons. La filà Tomasines albirava el final del seu any de protagonisme en l'Aparició de Sant Jordi 1993. Pocs anys desprès arribaria el quart Sant Jordiet tomasina, quan la filà era una de les més exclusives i familiars de la ciutat, ja que tenia pocs components. La filà Tomasines va tindre 2 Sant Jordiets en la dècada dels 90 i el cosí de Iván Amorós va ser Sant Jordiet 4 anys desprès. Aquesta il·lusió per representar al patró d'Alcoi era sobretot del iaio matern dels xiquets: Amado Chinchilla.
La sort va somriure al xiquet Sergi Pérez Chinchilla en 1997, al eixir la seua boleta del bingo per a ser Sant Jordiet. Pertanyia a la filà Tomasines i a la filà Mudéjares i Sergi Pérez pot presumir de tindre un iaio capità cristià i un pare alférez moro. Sergi Pérez va desempenyar el càrrec sense timidesa i curiosament és un dels pocs Sant Jordiets que han estudiat en l'escola pública. Acostumats a Sant Jordiets salesians i d'altres escoles concertades, Sergi Pérez se'n eixia de la norma. El conegut col·legi públic Romeral li va donar un aire fresc a la presentació del Sant Jordiet que es realitza al Mig Any. Però Sergi Pérez Chinchilla va veure perillar les seues Festes de Moros i Cristians 1997 degut a la guerra del calendari. L'Ajuntament d'Alcoi i l'Associació de Sant Jordi van proposar passar les dates de la Trilogia al cap de setmana. La societat va defensar els tradicionals 22-23-24 sempre fins hi tot en una multitudinària manifestació. Els conservadors, comandats per Adrián Espí, van aconseguir el seu objectiu i les dates del calendari van ser revocats. La crispació social i les dures crítiques van centrar el debat en gener de 1997 i finalment Silvestre Vilaplana va dimitir com a president del Casal. El dimecres 23 d'abril de 1997 va tornar la concòrdia. Sergi Pérez Chinchilla va simbolitzar la pau desprès de mesos d'enfrontaments personals i polítics que no van aportar res positiu a Nostra Festa. A pesar del mal temps, el Sant Jordiet va poder lluir el seu trage a la Processó de la Relíquia. Sergi Pérez portava falda blanca a conjunt amb les plomes del casc, capa granate amb brodats daurats i una curta falda blanca. Unes tires en tons blaus vinculaven el trage romà al disseny medieval de la filà Tomasines. L'Aparició de Sant Jordi va culminar les Festes d'Alcoi 1997 amb Sergi Pérez Chinchilla llançant fletxes desde el Castell de Festes. Tocava pensar en les Entrades de 1998 en les que la filà Tomasines tenia el Mig. Paco Aznar va ser l'escollit per a un trage clàssic, ja que els esquadrers eren veterans de la filà. Els colors groc, blau i roig predominaven al disseny, junt al negre de l'ample cinturó i els metalls daurats. La capa blanca, la destral i el drac alat del casc van cridar molt l'atenció. El ritme de la marxa cristiana "Cid" va allargar el pas de l'esquadra de negres tomasina, desesperant al públic. Tots els capitans vius de la filà Tomasines van participar en aquesta esquadra d'enmig de 1998.
En 1998 la filà Tomasines ja va disfrutar del Mig amb sol, però amb alguns núvols amenaçants que pronosticaven pluja per a la vesprada mahometana. El mateix va passar en 2004, quan tenien l'alferecia cristiana. I si en 1998 va desfilar la primera festera de ple dret, Núria Martínez, en 2004 es van veure els primers dissenys femenins. Entre ells el de la filà Tomasines junt al de Cruzados, Asturianos, Vascos i Realistes. Centrant-se en l'alférez tomasina, l'home encarregat va ser Rafael Blanquer Santonja, conegut com "Peti". El boato arrancava amb el ballet d'Ana Botella amb la melodia "Japanese" que ja s'havia escoltat 14 anys abans. El ballet va sorprendre pel drac que es movia i d'on eixien les ballarines blaves amb ventalls. Els dissenys de Luis Sanus van ser molt guerrers en tots els grups de dones del seguici, tenint el blau, roig i ocre com colors unitaris. D'entre els peveters de fum eixia la carrossa dels cavallers, amb un drac allargat. El trage destacava pels metalls i el casc alat. Uns esclaus arrastraven els troncs sobre els que anava pujat l'alférez cristià 2004, amb la banda sonora de la pel·lícula "Ben Hur". Rafael Blanquer va confiar el seu trage a un nou dissenyador: Ismael Llorens. El casc reproduïa el cos, cap i ales d'un drac i la cotamalla gris era la base del trage bèl·lic. Els metalls creaven l'estructura d'un drac amb les seues escates brillants, la corassa, les urpes i una espina dorsal en la capa negra. També va ser impactant el trage del rodella i la favorita, en tons blaus i negres. Ella i les dames de blanc van estrenar la marxa cristiana "La rosa del drac", que va augmentar la popularitat del contestà Francisco Valor. L'esquadra de negres va desfilar amb "Creu daurà", la marxa cristiana que més fama li ha donat al compositor. El disseny de Luis Sanus va ser una meravella per la falda de plomes blaves i la capa completament feta de plomes roges, l'altre color de la filà. El maquillatge facial gris es mimetitzava amb el casc de metall platejat. Molt aplaudit va ser el conjunt de l'alferecia cristiana 2004, un any en que la Segona Diana va arrancar desde la Font Redona. Anteriorment l'acte dels xiquets s'iniciava al Partidor.
A pesar de l'avançada edat, Amado Chinchilla Martínez va portar el seu càrrec de capità cristià 2005 amb dignitat. La bona climatologia d'aquell mes d'abril es va aliar amb aquest empresari alcoyà que ja era tota una institució veterana en la filà Tomasines. Dos dels seus nets havien sigut Sant Jordiet i els altres descendents van participar en 2005 com a rodelles i favorites de rosa. Amado Chinchilla estava precedit per la carrossa dels cavallers amb falda roja i un grup de xiquets repartint clavells al públic. Sentat però elevat per la carrossa, el capità cristià lluïa un trage amb falda negra i una llarga capa amb brodats. Però el color predominant del trage senyorial de Ismael Llorens era el blau clar. Els adorns de plata completaven un preciós trage amb una corona de rei. S'estrenava la ceremonial marxa cristiana "Amado capità", amb el que ballaven unes moretes llançant pètals. Els trages femenins del boato van ser dissenyats per Luis Sanus, qui també va crear l'esquadra de negres. Metalls platejats, penjolls i pells marrons li donaven sobrietat al conjunt, molt original per la forma del casc. Un dels plats forts del boato tomasina va ser el ballet d'Ana Botella. Es representava un sopar festiu en un palau medieval, en el que uns bufons feien bromes i els arlequins dansaven per a distraure a la cort. Les màscares i el colorit dels trages dels nobles van aportar molta plasticitat al ballet d'Ana Botella. Encara que el símbol de la rosa s'havia repetit al boato, no es va deixar de costat al drac ferotge. Una figura articulada d'un drac roig atacant a uns guerrers tancava el primer boato de 2005. Les novetats musicals de la filà Tomasines van ser molt ben valorades, destacant les marxes cristianes "Paco Jover" i "Pope" dedicades als anteriors capitans de 1977 i 1991 pel músic Ramón Garcia Soler.
La pròpia filà Tomasines reconeix que són poc participatius de la festa al carrer i fins hi tot no són molt propensos a eixir en massa als actes oficials. Al segle XX era fins hi tot habitual la frase "Amb 11 festers sobra" ja que alguns ni tan sols volien fer esquadra o eixir a la Diana i l'Entrada Cristiana. Ara les coses han canviat i les dones han guanyat espai en la filà Tomasines. Van aconseguir disseny femení en 2004, formant part del boato de l'alférez cristià. Però aquest disseny de Luis Sanus ha aguantat el pas dels anys i segueix sent el trage de dona tomasina. Les franges verticals es mantenen però cambia el casc sense ploma roja. La cotamalla gris és molt característica de la filà Tomasines, encara que el drac i la rosa roja són els símbols oficials que els uneixen amb l'anacrònic trage de les Tomasines Velles. La filà té ara per ara 163 festers, 98 infantils i 50 socis. És incert saber quan les festeres de ple dret podran fer esquadra en aquesta conservadora filà. A l'Entrada Cristiana es dediquen a repartir rams de flor al públic, tradició antiga que es va perdre desprès de la Guerra Civil i que la filà ha recuperat.
El privilegi de l'esquadra d'enmig no va ser tan fàcil als anys de crisi econòmica i en 2012 la precarietat laboral i l'atur governaven a Espanya. Però les Festes d'Alcoi s'esperaven amb la mateixa il·lusió que sempre i la filà Tomasines desfilava al centre de l'Entrada Cristiana. Al ser una filà rica no va tindre problemes per a traure al carrer un trage espectacular, obra de David Blasco. El marró i negre van ser els colors predominants, mentre que el cel també es tornava negre anunciant pluja. El casc amb ossos i els adorns en forma de pedres van donar un aire guerrer i clàssic a l'esquadra d'enmig 2012. La capa de pèl negre, el cuero del cinturó i els metalls platejats completaven un esplèndid disseny, allunyat dels colors de la filà Tomasines. L'esquadra d'enmig cristiana va desfilar ràpida i amb marcialitat per a evitar els retrassos horaris de l'any anterior. Per primera volta es va escoltar a Alcoi la magnífica marxa cristiana "Sala i Soler" del contestà Francisco Valor Llorens.
L'últim alférez cristià tomasina no es massa llunyà i va ser una realitat el solejat 22 d'abril de 2018. Un gran càrrec personificat en José Luis Calvo Silvestre, un murer que va rescatar la marxa masera "La penya el cuc" per a la seua baixada pels carrers d'Alcoi. La temàtica del boato eren els exèrcits comandats per Pere III d'Aragó en una aliança entre els Regnes de Castella, Lleó i Navarra. El fill de Jaume I va emprendre la batalla de las Navas de Tolosa per a frenar l'impuls dels almohades en la Península Ibèrica. Tots els dissenys femenins de l'artista Juan Climent es basaven en una ordre militar medieval. Els cavallers i les dames, tots de blau i negre, van desfilar en carrosses separades amb les marxes cristianes "Xamarcai" i "La rosa i el drac" respectivament. Un dels ballets representava els clavells blancs i rojos mentre que l'altre simbolitzava els dracs amb un esquelet, ales i un crani terrorífic. Però el ballet que més va agradar una volta més va ser el de l'alcoyana Ana Botella. Per mitjà de la coreografia es va contar la llegenda de Sant Jordi matant el drac. La lluita entre el bé i el mal es va mostrar amb uns àngels blancs ballant entre uns dimonis negres amb espectaculars trages. Al ritme de la marxa cristiana "Dinàmics" ballaven les joves de roig recreant la sang del drac. Una guàrdia femenina de color blau precedia a la carrossa de l'alférez cristià 2018 i les 2 favorites amb trages elegants en tons blaus. Estaven protegides per un drac de dos caps que es movia i sobre el que saludava José Luis Calvo. Al trage de Juan Climent predominava el cuero marró i les teles en tons obscurs que emulaven la túnica tomasina. El casc tenia molta història i estava composat de metalls platejats, un drac i plomes roges. El drac de cua de peix estava present, mentre que l'esquadra de negres va preferir al tigre com a animal de referència. Juan Climent i els esquadrers van fer un homenatge al disseny de 1977, protagonitzat per les pells ratllades, les teles roges, les plomes de faisà i els metalls platejats. Sense cap dubte una inoblidable alferecia cristiana que va estar a la mateixa altura que la resta de càrrecs de 2018.
Un estudiat boato van presentar les Tomasines en 2019, girant en torn a l'ordre trinitària. Eren uns religiosos que traslladaven i rescataven als esclaus cristians sotmesos per l'Islam. Uns monjos obrien pas al ballet de Virginia Bolufer amb arbres, troncs i flors i fulles. Al ritme de la marxa cristiana "Mai-Sabel" les ballarines representaven el trajecte per les muntanyes dels Pirineus que van fer els Trinitaris. Els diferents grups de guardians i infidels capturats van aportar una estètica moruna a la capitania cristiana 2019. El segon ballet va estrenar la peça musical "Captivis Libertas" de Francisco Valor. Els trages eren molt simples per a que les ballarines feren acrobàcies. Els cavallers portaven una corassa platejada i teles blaves i roges, desfilant al ritme de la marxa cristiana "La Victòria". El capità cristià 2019 va ser Juan Enrique Miralles, fill de "Pope" que ja havia fet el càrrec en 1991. En aquesta ocasió, la marxa cristiana va ser "Terra Trinitas", també de Francisco Valor. Juan Enrique Miralles va desfilar junt a la seua filla en una plataforma amb les escultures de l'Hotel Reconquista d'Alcoi. Un drac daurat gotejava sang que acabava mesclada en les roses de la capa de la favorita. Era una autèntica princesa amb molts brodats i els cabells al descobert. El capità tomasina portava una armadura platejada del pintor Ignacio Trelis. Unes xapetes daurades tapaven la falda blava i la creu trinitària s'observava als braços. La corassa metàl·lica tenia un drac estampat i el casc semblava una corona. Juan Enrique Miralles lluïa una capa roja, mentre que les dames no en portaven i basaven el seu trage blau en un mosaic bizantí a la falda. A la carrossa de les dames hi havia una còpia dels àngels de l'altar del Temple de Sant Jordi. El ballet de les reines tenia trages cridaners que recordaven al de la pròpia Ana Botella en la capitania cristiana 2005. Arlequins i cortesanes donaven la benvinguda a princeses de 15 civilitzacions. Cada ballarina portava un trage diferent amb les característiques del seu lloc d'origen. Unes vidrieres humanes es movien amb l'obra musical "Deus Vult" com a cloenda de l'innovador ballet d'Ana Botella. Uns savis de varies cultures desfilaven a carrossa amb la peça musical "Alatriste". Juan Climent es va encarregar del boato, incloent als consellers i l'esquadra de negres. Un disseny clàssic en tons negres que devia pesar prou per tot el metall, sobretot al casc alat. Les barbes blanques, el cuero marró al pit i la creu roja del cinturó van destacar per damunt de la resta del bonic trage. I així es tanca el recopilatori de càrrecs, no sols de la filà Tomasines, sinó de les Festes d'Alcoi fins a la data actual.
Juan Climent ha tingut el recolzament dels càrrecs més recents de la filà Tomasines. Però no ha sigut l'únic dissenyador pel qual han tingut predilecció. Luis Sanus va rebre crítiques molt positives en els seus boatos de l'alferecia 2004 i la capitania 2005. Era un moment de plenitud creativa per al pintor i fins hi tot va fer el recordat Cartell de Festes 2008. Segurament també se li haguera encarregat a Luis Sanus l'alferecia tomasina 2018, però estava molt esgotat desprès de la seua capitania cristiana 2017. El prolífic Paco Aznar també va fer les seues incursions en el disseny fester als anys 90, fins hi tot llevant-li treball a Rafael Guarinos. Els dos van ser artistes importants per a la filà Tomasines, fins hi tot més que Luis Solbes, tot un referent per a altres filaes com Marrakesch, Aragonesos, Judíos o Berberiscos. Però no es pot menysprear la tasca de Rafael Guarinos, fins hi tot aguantant als partidaris del trage antic de tomasina vella. I és que aquesta qüestió de l'anacronisme sempre ha tingut els seus detractors i hui en dia pocs defenen una tornada de la filà Tomasines als seus inicis estètics. De fet els càrrecs, boatos i esquadres de negres s'han adaptat gustosament a l'estètica medieval. Fins hi tot han trobat recursos històrics propis i desconeguts, com es va poder veure amb l'Ordre Trinitària en 2019.
Pel que fa a la música festera, la filà Tomasines desfila tradicionalment amb la marxa cristiana "Ramón Petit", estrenada en Ibi en 1993. Però les Tomasines són fidels a Francisco Valor i desde 2004 la majoria dels seus boatos estan acompanyats d'obres musicals de l'autor més conegut de Cocentaina. Fins hi tot tenen dedicada "La rosa del drac", com a signe d'identitat. No obstant, a l'any 2005 es van permetre la llicència d'encarregar marxes cristianes noves en honor dels càrrecs antics de la filà. D'entre elles destaca "Paco Jover" dedicada a l'Àguila que ja havia faltat en aquell moment. També en 2004 van apostar per un canvi en la banda de música. I tenen l'orgull d'estar acompanyats de músics locals: L'Agrupació Musical el Serpis d'Alcoi. És la banda més jove de la ciutat, fundada al segle XXI, mentre la Primitiva data de 1830. A la Diana interpreten el pasdoble "Oh artista", adequat per al gest tomasina de la ma al costat. La filà Tomasines està considerada la més pija d'Alcoi, amb uns festers de classe social alta i amb poder econòmic. Fins hi tot se'ls acusa d'elitistes, ja que el seu accès és limitat i no tots poden apuntar-se a la filà lliurement. Una postura que defen Gilberto Jover com a primer tro. Aixó són les Tomasines, la formació cristiana amb la que concloem aquesta llarga etapa del blog dedicada a repassar la història de les 28 filaes alcoyanes.
