MARXES MORES FILÀ BERBERISCOS

La filà Berberiscos té un repertori de música festera en el que destaca el bon gust i l'elecció de marxes mores precioses, tant antigues com dels últims anys. L'antiga cavalleria de Bequetes no té massa marxes mores dedicades, així que té més llibertat per a variar i canviar d'obra. Per nombrar algunes estrenes de la filà Berberiscos, aquestes serien "Marxa berberisca" i "Belsaí". No es tracta de marxes mores excessivament conegudes, però són boniques i estan desaprofitades. Amando Blanquer i Saül Gómez són compositors de diferents èpoques, però els dos músics apareixen constantment en les marxes mores de la filà Berberiscos, els coneguts Bequeteros. El proper 2019 la filà Berberiscos celebra els seus 150 anys d'història. En 1869 va començar sent una filà de cavalleria però en 1926 es va traslladar al bàndol moro. Desfilant amb marxes mores s'ha consolidat com a filà, però encara recorden els seus orígens quan trauen al carrer els cavallets de cartó. Ho fan a la Diana Vespertina del Dia Sant Jordi amb el graciós pasdoble "El petit Souet" de l'alcoyà Evaristo Pérez Monllor.

"ALS BEREBERS" és la marxa mora amb la que habitualment desfilen les esquadres oficials de la filà Berberiscos. Encara que no és la única, és la que més identifica als tradicionals bequeteros. Tal volta és l'elegida per el paregut entre el nom "Berberiscos" i "Bereberes". Com diu el títol la marxa mora està dedicada a la filà Bereberes Borts de Cocentaina, sent una de les obres contestanes més escoltades i que la filà defen amb intensitat. "Als berebers" és una de les marxes mores més conegudes de José Pérez Vilaplana. En 1972 el mestre de la Unió Musical Contestana estava segur de la qualitat i grandesa de la marxa mora i li la va dedicar a la filà de la que es sentia part. Una marxa mora lenta que posa els pèls de punta.

"L'AMBAIXADOR" és una marxa mora d'Amando Blanquer Ponsoda. La va composar en 1959 per a la figura de l'ambaixador moro i va guanyar el primer premi al Festival de Música Festera d'Alcoi. Però és una marxa mora llarga i complexa que hui en dia no es toca al carrer, sols als concerts. Va ser Rafael Insa en 1984 l'últim capità moro d'Alcoi que va desfilar amb "L'Ambaixador". La filà Berberiscos va sorprendre aquell any amb una capitania mora plena de palanquins, un ballet sorprenent, esclaus i animals exòtics. "L'Ambaixador" és una marxa mora molt enèrgica que marcaria el camí compositiu d'Amando Blanquer en marxes mores posteriors. L'harmonia de l'obra té acords dissonants que dificulten que al públic li agrade en una primera escolta. "L'Ambaixador" es considerada música de vanguardia dins de les marxes mores.
 

 "MARXA DEL CENTENARI" és una peça musical del irrepetible Amando Blanquer Ponsoda. La "Marxa del centenari" es va composar amb motiu del primer centenari de la música festera. És a dir, feia 100 anys que Juan Cantó Francés havia composat "Mahomet", sent el punt de partida de la història de la música festera. Tal efemèride va succeir en 1982 i aquell any la capitania mora la tenia la filà Marrakesch. Per això va ser l'esquadra de negres la que va estrenar "Marxa del centenari" al carrer. En 1990 la filà Berberiscos va escollir aquesta famosa marxa mora per a la seua esquadra d'enmig, dissenyada per Luis Solbes.

"EL NEGRO SANSÓN" està en segon lloc actualment, però durant el segle XX va tindre prou èxit. José Picó Biosca va composar "El negro Sansón" en 1954. Sansón és un personatge que pertany a la cultura d'Israel i es nombra a la Biblia. També és un dels moros que apareix als peus del cavall de l'escultura de Sant Jordi, feta en 1940 per Enrique Galarza. Sansón té tantes històries que ha inspirat a artistes a la pintura, el cine i també a la música. Per això té una marxa mora dedicada que destaca per la seua curta durada i seriosa i noble melodia. Els instruments van contestant-se entre ells per a crear una meravellosa obra musical. En 1997 "El negro Sansón" va acompanyar al boato de l'alférez moro de la filà Berberiscos. També és la marxa mora amb la que la filà va arrancar al Partidor en les passades Festes d'Alcoi 2018.

"JUANJO" és altra de les marxes mores que van sonar a l'alferecia mora 1997 de la filà Berberiscos. El murer Francisco Esteve Pastor li va dedicar en 1986 "Juanjo" al seu nebot Juan José Rico Esteve. L'èxit de la marxa mora radica en la seua senzillesa i melodia efectiva.

"SISCO" és una marxa mora que segueix l'estil de "Juanjo". Fins i tot el títol també és un diminutiu d'un nom d'home. Degut a que "Juanjo" va agradar, el compositor ontinyentí Daniel Ferrero Silvaje va copiar la formula per a altra marxa mora, però el resultat va ser diferent. Tal volta "Sisco" no es va fer tan famosa com "Juanjo" però la seua melodia és fàcilment identificable, sobretot en Ontinyent. I és que "Sisco" està dedicada a un primer tro dels Saudites: Francisco Miró. L'amistat que hi havia en 1988 entre els dos festers va donar com a resultat aquesta marxa mora emotiva. Els cavallers de l'alférez berberisco 1997 van desfilar amb "Sisco".

"XAVIER EL COIXO" és una marxa mora per a xirimites de José Rafael Pascual Vilaplana. Està dedicada a un fester veterà de la filà Tariks de Muro. En la seua estrena a l'any 1985 ja va captar l'atenció del públic i desde els anys 80 s'ha convertit en una marxa mora de referència per a altres autors. En 1997 ja era considerada un clàssic de la música festera i la favorita i les dames de la filà Berberiscos van desfilar juntes amb "Xavier el coixo". Un dels grans moments de l'alferecia mora que va desempenyar José Tomás Miró. El propi alférez moro va estrenar una innovadora marxa mora anomenada "Déu del foc". Rafael Mullor Grau va voler repetir la mateixa temàtica que l'any anterior havia utilitzat la filà Realistes per a "Cavall de foc", però "Déu del foc" no va aconseguir el mateix paregut que la marxa mora de José Rafael Pascual Vilaplana.

"ANY D'ALFERIS" és una marxa mora que quasi totes les filaes alcoyanes han aprofitat per al seu any d'alferecia mora. Amando Blanquer li va dedicar "Any d'alferis" a José Sanz Llopis, però en general a tota la filà Abencerrajes, que tenia el càrrec d'alférez moro en 1967. Notes musicals d'inspiració àrab i una melodia sibil·lina que ens anuncia un fort indescriptible. Una marxa mora que ompli el carrer i que finalitza amb forts aplaudiments. Les dos últimes esquadres de negres de la filà Berberiscos en anys d'alférez moro han desfilat amb aquesta obra maestra del músic alcoyà. L'esquadra de negres de 1997 i la de 2011 comparteixen més coincidències. No sols van desfilar amb la mateixa marxa mora, sinó que les dos van ser jutjades, criticades i qüestionades pels seus dissenys trencadors. A més a més es dona la casualitat que en les dos esquadres de negres va eixir l'empresari Lionel Grau, un fester que mai deixava indiferent i que sentia predilecció per desfilar en una esquadra de negres amb "Any d'alferis".

"GUÀRDIA JALIFIANA" és una marxa mora de José Pérez Vilaplana, músic que ens va deixar fa 20 anys. La marxa mora està dedicada a tots els Sahorins, és a dir a tots els membres de la filà Guàrdia Jalifiana de Cocentaina. En 1952 va ser creada la marxa mora "Guàrdia Jalifiana", a canvi d'un llibre de solfeig i harmonia. El compositor José Pérez Vilaplana era jove i necessitava seguir els seus estudis musicals, però no tenia diners. El cap de filà era Antonio Briva Agulló i al ser amic de José Pérez Vilaplana li va demanar una marxa mora, rebent com a regal un llibre de Theodor Dubois. La sensual melodia de "Guàrdia Jalifiana" va sonar a l'esperat boato del capità moro 1998 de la filà Berberiscos.

"VOLUNTAT DE FER" és altra marxa mora de José Pérez Vilaplana. Va sonar per a Carmina Grau, filla del capità moro Lionel Grau. La favorita estava acompanyada del ballet d'Ana Calvo i del impressionant geni de la làmpara. Com es pot veure, a la capitania mora 1998 de la filà Berberiscos va haver molta música festera d'autor contestà. Açò es va fer en clar homenatge al mestre de Cocentaina, ja que va faltar en abril de 1998, poques setmanes abans de les Festes d'Alcoi. "Voluntat de fer" complia 30 anys en 1998, ja que va ser composada en 1968. La va estrenar la filà Guàrdia Jalifiana a l'Entrada Mora de Cocentaina d'aquell any, com a desig de José Pérez Vilaplana i amb la voluntat de seguir composant molta música festera.

"LAWRENCE D'ARABIA" és la marxa mora amb la que va desfilar el capità moro 1998, el berberisco Lionel Grau Mullor. Tot el boato va girar al voltant dels contes de les 1000 i una nits i el tema principal en quant a la música va ser "Lawrence d'Arabia". La partitura per a banda va sorgir de la banda sonora de la famosa pel·lícula de Hollywood, inspiració recurrent en la música festera. En "Lawrence d'Arabia" un militar fa una travessia pel desert per a unificar les tribus guerreres del Nord d'Àfrica. La versió marxa mora de l'obra de Maurice Jarre es va estrenar en 1986, a l'esquadra de negres de l'alférez moro de la filà Judíos d'Alcoi. Els arranjaments per a marxa mora van ser del músic Ignacio Sánchez. Un rumor popular diu que Lionel Grau va baixar pels carrers d'Alcoi amb la banda sonora de "Superman", però no va ser en aquesta ocasió. Com a capità moro de 1998 va volar sobre una estora màgica amb "Lawrence d'Arabia" de fons i passant a la història de Nostra Festa.

"LLEÓ I REMÍ" és la marxa mora que Amando Blanquer Ponsoda li va dedicar al conegut empresari alcoyà Lionel Grau Mullor. Una llegenda molt recordada en la ciutat. A part de ser capità moro en 1998, també es va implicar en l'esport, el futbol i la cultura local. Era mecenes i va promoure molts actes festers a la filà Berberiscos. El títol fa referència al nom de Lionel Grau i no a l'animal de la sabana. Remi és Remigio Sempere, un amic de Lionel Grau. L'empresari tèxtil i immobiliari no va desfilar en l'Entrada Mora amb "Lleó i Remi" per la dificultat de la marxa mora. Es va composar en 1997, un any abans del càrrec i amb idea de que s'estrenara a les Festes de Sant Jordi de 1998. Però "Lleó i Remi" és una marxa mora avançada al seu temps. Fins hi tot hui en dia es poc entesa i ningú s'atreveix a desfilar amb ella. Es basa en les notes musicals de la marxa mora del mateix autor "Any d'alferis", però té una estructura més anàrquica i uns compassos de percussió pensats per a que els músics improvisen amb els seus instruments. Això fa molt difícil poder desfilar amb ella sense perdre el pas. Fins hi tot Amando Blanquer la va descriure com una marxa mora aleatòria i innovadora. Amb la marxa mora "El somni" ja hi havien complicacions per a marcar el ritme, però en "Lleó i Remi" és quasi impossible no estranyar-se. Una marxa mora que no va arribar a ser polèmica ja que es va escoltar molt poc i no va donar lloc a controvèrsies. Els seus 12 minuts de duració també són un obstacle per a que el públic i els festers la disfruten al carrer. Tècnicament està molt ben composada i la originalitat és innegable, però "Lleó i Remi" s'ha convertit en un dels invents fallits d'Amando Blanquer. No obstant, la filà Berberiscos i la Corporació Musical Primitiva d'Alcoi no volen oblidar-la, sobretot desde la mort de Lionel Grau en 2016. A més a més va ser la banda vella d'Alcoi la que va tocar per primera volta "Lleó i Remi", tal i com volia Amando Blanquer. Ho va fer baix la direcció de Gori Casasempere al Concert del Diumenge de Rams de 1998, sent un repte per als músics.

"SOC MARRAKESCH" està dedicada a la filà Marrakesch d'Alcoi, però també va sonar al boato del capità moro d'Alcoi 1998. La filà Berberiscos va incloure una part de tribus africanes a la plujosa Entrada Mora de 1998. José Maria Valls va composar "Soc Marrakesch" en 1986 per a la seua filà preferida del bàndol moro. El so estrident de la marxa mora agrada molt als alcoyans, tal volta perquè està escrita per un alcoyà profundament amant de les tradicions.

"TARIKS" és una marxa mora de Francisco Esteve Pastor. En 1982 la va composar i li va posar de títol "Tariks" per ser una filà mora de la localitat de Muro. "Tariks" sona tan vibrant com altra marxa mora de l'autor que també està dedicada a una filà murera: "Moros del Rif". Una marxa mora trepidant, seriosa i molt ràpida que va servir per al ballet de la caça del tigre. Tal volta el ritme veloç i guerrer era l'adequat per al ballet que va preparar Virginia Bolufer per a la capitania mora de la filà Berberiscos. Curiosament "Tariks" sona tots els anys a Muro, però en Alcoi sols ha sonat en l'any 1998. Sorprèn que fa 20 anys sonara varies voltes a l'Entrada Mora, ja que també va ser una de les marxes mores de l'alferecia mora de la filà Benimerines.

"MARXA BERBERISCA" és la marxa mora que Rafael Abad va composar i dedicar als membres de l'esquadra de negres de la filà Berberiscos. L'esquadra de negres va agradar pel disseny de José Moiña i la música estrenada per a l'ocasió. "Marxa berberisca" s'adaptava perfectament al misteri que envoltava la part africana de la capitania mora 1998. Lionel Grau Mullor va acabar el recorregut de l'Entrada Mora envoltat de paraigües i dirigint l'esquadra de negres al compàs de "Marxa berberisca". Un càrrec inoblidable que continua sent mencionat 20 anys desprès.

"NO HO FARÉ MÉS" és una marxa mora molt coneguda de Vicente Català Pérez. Un clàssic de 1949 que va quedar oblidat durant dècades fins que la filà Abencerrajes la va recuperar en 1987. Va ser José Maria Valls qui va arranjar la marxa mora per a que s'adaptara a una Entrada Mora actual i va resultar tot un èxit. Significa que és una marxa mora d'autor múltiple i que ha adquirit prestigi amb el pas del temps. A més a més el títol "No ho faré més" té teories que va fer Vicente Català Pérez per a anomenar-la així. A la filà Berberiscos "No ho faré més" va sonar amb l'esquadra d'enmig de l'any 2004.

"ZOC" és una peça musical per a xirimites amb una melodia extremadament àrab i exòtica. Jordi Bernàcer va composar "Zoc" en l'any 2000 per a un dels ballets de la capitania mora de la filà Llana d'Alcoi. "Zoc" no té una versió d'estudi a Youtube, però ha acompanyat a alguns ballets a les Festes de Moros i Cristians. En concret al 2011 va obrir el boato de l'alférez moro de la filà Berberiscos. Al ballet infantil d'Ana Botella va sonar " Zahir Avlu".

"DIMNI" és una marxa mora preciosa de l'ontinyentí Saül Gómez Soler. No és l'obra més coneguda de l'autor i de fet sols va sonar en Alcoi amb les dames de l'alférez moro 2011 de la filà Berberiscos. "Dimni" es va estrenar en l'Entrada Mora d'Ontinyent 2003. Al boato de l'abanderat mossàrab hi havia un ballet que mesclava les dos cultures: Cristiana i musulmana. Per això "Dimni" es divideix en dos parts molt distintes en ritme. La primera part sona àrab i és més llarga. La segona part sona cristiana i alegre, però sempre amb referències a la realitat social dels cristians que vivien en territori dominat per la religió islàmica. "Dimni" simbolitza la convivència entre cultures i l'obra acaba amb una unió a través de les notes musicals de les dos parts de la peça musical. Tota una declaració d'idees de Saül Gómez reflectit en una fantàstica marxa mora.

"XABAT" és la marxa mora més emblemàtica de Saül Gómez. Es va estrenar en l'Entrada Mora d'Ontinyent a l'agost de 2003 i poc temps desprès ja era una de les marxes mores preferides de molts festers. En Alcoi va sonar pocs anys desprès i en 2011 ja estava molt cremada. Va marcar el pas del ballet de Virginia Bolufer i les favorites de l'alférez moro de la filà Berberiscos. "Xabat" va ser un encàrrec del capità moro Salvador Gramage dels Benimerines d'Ontinyent i el títol fa referència al dia sagrat dels jueus.

"KABYLIE" és una marxa mora que fusiona els sons clàssics d'una marxa mora amb una instrumentació més moderna, sobretot a la percussió. Aquesta idea original va eixir de la ment imaginativa del contestà Francisco Valor i la va estrenar la seua banda: La Unió Musical Contestana. El títol es trau d'una regió d'Algèria que encara existeix i està al nord del país africà. El títol tenia relació amb la filà a la que va dedicada: La filà Kabilenyos de Cocentaina. José Enrique Moltó va estrenar "Kabylie" com a capita moro 2010 de Cocentaina. Un any desprès sonava en Alcoi per als cavallers de l'alférez moro 2011 de la filà Berberiscos.

"ABENSERRAIG" és la marxa mora amb la que va desfilar l'alférez moro 2011: Ernesto Doménech de la filà Berberiscos. "Abenserraig" ja havia sonat anteriorment en les Festes d'Alcoi i la marxa mora de Saül Gómez ja no sorprenia tant als espectadors. La qualitat de la marxa mora "Abenserraig" ja va destacar a la seua estrena en la capitania mora dels Abencerrajes d'Ontinyent. Toni Morales va rebre com a regal de Saül Gómez la partitura de la seua marxa mora en 2004. "Abenserraig" té un títol al·lusiu a la filà Abencerrajes, però ja ha sonat en moltes altres filaes mores, tant d'Alcoi com d'altres poblacions festeres.

"FANTASIA MEDITERRÀNIA" és una obra musical d'estil oriental però de gran rapidesa. Antonio de la Asución la va composar imaginant-se un conte ambientat en el mar Mediterrani durant les batalles entre cristians i Berberiscos. Per això va guanyar un premi en Muro a l'any 2002, any de la composició d'aquesta fantasia musical. Va sonar en l'alferecia mora 2011 de la filà Berberiscos amb el sexy ballet de Carmina Nadal. La sumptuositat i erotisme de la melodia de xirimites combinava molt bé amb els moviments de les ballarines a la festa i orgia oriental.

"L'ENTRÀ DELS BEQUETEROS" és la marxa mora que va estrenar l'esquadra oficial de la filà en l'any de capitania mora 2012. L'últim càrrec que fins l'actualitat ha tingut la filà Berberiscos va tindre més estrenes musicals que de costum. "L'entrà dels Bequeteros" va passar desapercebuda, com altres obres del músic José Maria Valls. La marxa mora està pensada per a baixar pels carrers d'Alcoi, però resulta un poc insubstancial en comparació a altres obres. Durant els 5 minuts de duració es nota un clar protagonisme de les xirimites. "L'entrà dels Bequeteros" finalitza amb unes notes musicals que recorden la cançó popular "Serra de Mariola".

"KEL-TENERÉ" és l'obra musical que va acompanyar al memorable ballet del surtidor d'aigua. Ana Botella va imaginar una font de gotes blaves en moviment. El gran impacte de la carrossa i els ventalls va convertir la capitania mora 2012 de la filà Berberiscos en una de les més atractives d'aquesta dècada. Juan Carlos Sempere Bomboi va dedicar "Kel- Teneré" al Ballet Masters d'Ontinyent. "Kel-Teneré" significa "els del desert" i el títol va ser escollit amb motiu de la capitania mora de la filà Tuaregs d'Albaida. "Kel-Teneré" es va estrenar en 2008, un any en que les Festes d'Albaida van ser arruïnades per la pluja. El ritme el marca una imparable pandereta, ja que Juan Carlos Sempere Bomboi li dona molta importància a la percussió i a les xirimites. "Kel-Teneré" s'ha escoltat fins hi tot en Hong Kong, quan en 2015 les ballarines d'Ana Botella van viatjar per a fer un espectacle a l'any nou de Xina.

"IEL·LAS" és una genial marxa mora del prolífic Saül Gómez Soler. En 2012 va ser l'obra de les favorites del capità moro de la filà Berberiscos. "Iel·las" es va estrenar en l'Entrada Mora d'Ontinyent de l'any 2009, quan els Mozàrabes desempenyaven la capitania mora en la persona de Antoni Donat. La delicadesa i sumptuositat que aporta la percussió i altres instruments a "Iel·las" és exquisida i digna de destacar. Al segle XXIII el Barranc de la Morera d'Ontinyent s'anomenava "Iel·las" i el títol està relacionat amb la temàtica d'aquella fastuosa capitania mora d'Ontinyent. Al regal que els amics li van fer a Antoni Donat també es sumen altres dos marxes mores de Saül Gómez, tenint a "Iel·las" com a nexe d'unió entre obres. Una marxa mora que aporta pau, tranquil·litat i serenitat a qui l'escolta.

"PACO VERDÚ" és una de les últimes marxes mores del compositor alcoyà Amando Blanquer. La va composar 3 anys abans de la seua trista mort en 2005. Es tracta d'una marxa mora esplendorosa i elegant que emula anterios obres del musicòleg. Però ni la inspiració ni la salut d'Amando Blanquer eren les mateixes que quan va composar "Any d'alferis". En 2012 "Paco Verdú" va marcar el pas dels camells sobre els que anaven els cavallers del capità berberisco. "Paco Verdú" havia sigut composada 10 anys abans per al capità moro 2002 de la filà Miqueros. "Paco Verdú" es com anomena tot Alcoi al capità culte i poeta. Curiosament Paco Verdú va ser l'únic banquer de Bankia que va rebutjar les vergonyoses targetes black del corrupte Rodrigo Rato, i no va voler formar part dels lladres que han saquejat Espanya durant la crisi econòmica.

"BELSAÍ" és la marxa mora que va estrenar Juan Miguel Miró, l'últim capità moro de la filà Berberiscos. "Belsaí" data de 2012 i va ser un encàrrec del propi capità moro per a dedicar-li una marxa mora a la seua dona. Per això el títol "Belsaí", que és Isabel escrit al revés. La marxa mora té semblances amb altres obres de Saül Gómez, en especial amb "Iel·las" que té el mateix estil amable i delicat i que a més a més va sonar al boato de la capitania mora.

"ALS JUDÍOS" és una bèl·lica marxa mora pensada per a esquadres de negres amenaçants i tribals. La melodia transmet por i ferocitat. José Maria Valls va dedicar aquesta marxa mora en l'any 1986 a la filà Judíos d'Alcoi, quan tenien l'alferecia mora. No va ser un gran èxit, però en aquesta dècada s'ha recuperat i ha sonat bastants voltes a l'Entrada Mora d'Alcoi. Una d'elles va ser amb l'esquadra de negres del capità moro de la filà Berberiscos en 2012.

"PACO EL CHOLLAT" és una espectacular marxa mora de Daniel Ferrero Silvaje. Moltes voltes es tendeix a comparar "Paco el chollat" amb "Sisco" i "Quinze moros", ja que són tres obres del mateix compositor amb algunes parts paregudes. Segurament l'èxit de "Sisco" en 1988 va portar a l'ontinyentí a repetir la formula en 1992, quan va composar "Paco el chollat". Està dedicada a Francisco Pastor, membre fundador de la filà Berberiscos de Crevillent. "Paco el chollat" ha sigut la marxa mora de la més recent esquadra d'enmig de les Festes d'Alcoi. Aquest 2018 va ser la filà Berberiscos la que estava a l'equador de la roda i ho va celebrar amb "Paco el chollat".

"BERBERISCOS 1869-2019" és un pasdoble de Jordi Ribera Francés. Està dedicat a la filà Berberiscos d'Alcoi i pensat per a commemorar els 150 anys desde la fundació de la filà, o de la Cavalleria de Bequetes. El pasdoble encara no s'ha sentit al carrer, ja que s'espera que s'estrene a la Diana del pròxim 4 de maig de 2019, en ple 150 aniversari dels Bequeteros. De moment es pot escoltar l'assaig intern dels músics interpretant "Berberiscos 1869-2019". Amb aquesta nova obra de música festera tanquem el recopilatori de marxes mores de la filà Berberiscos. A seguir complint anys en les Festes d'Alcoi!

MARXES CRISTIANES FILÀ ALCODIANOS

La filà Alcodianos és una de les filaes d'Alcoi que més estrenes musicals ha tingut als seus anys de càrrec. Desde "El capità i els cavallers 1980" fins "Fill del Sinc" hi ha més de 30 anys. Cal destacar que les noves marxes cristianes que van estrenar en l'alferecia cristiana de 2007 van agradar molt, convertint-se en obres famoses de la música festera. La filà també té importants pasdobles de diferents èpoques com "Alcodianos", "El fusteret" o "De fusta a metall". D'entre els músics més destacats estan Rafael Mullor Grau i recentment Francisco Valor Llorens. Però no es pot passar per alt les nombroses composicions per a la filà Alcodianos que ha fet el director de la Banda Primitiva d'Alcoi: Àngel Lluís Ferrando. Música inspirada en l'època medieval per a la filà que representa als primers pobladors d'Alcoi, aquells que es nombren en la Carta Pobla de 1256.

"BONUS CHRISTIANUS" és la marxa cristiana que desde 1994 ha acompanyat a l'esquadra de blancs de la filà Alcodianos. Per aquest motiu s'ha convertit en la peça musical més unida a la filà Alcodianos. "Bonus Christianus" és una de les marxes cristianes més antigues, però va ser tan innovadora que continua sonant actual i no ha passat de moda. José Maria Ferrero Pastor li la va dedicar a l'ontinyentí Antonio Cambra. Va ser el president de la Societat de Festers del Santíssim Crist de l'Agonia de 1961 a 1963. Per agrair-li la dedicació festera, José Maria Ferrero va composar "Bonus Christianus" en 1966. El significat és "Bon cristià" referint-se a Antonio Cambra, però quedava més èpic en llatí, la llengua mare que s'utilitzava molt en l'Edat Mitjana. La originalitat de la marxa cristiana ja s'aprecia en el seu inici amb trompes alpines. "Bonus Christianus" trencava amb les anteriors marxes cristianes d'Amando Blanquer. "Aleluya" o "Salmo" eren més pausades i religioses mentre que "Bonus Christianus" és festiva, intensa i amb un fort alegre i vibrant. "Bonus Christianus" va revolucionar el subgènere de les marxes cristianes i la producció de obres musicals es va disparar als anys 70. La filà Alcodianos li té molta estima a aquesta marxa cristiana, encara que no siga d'autor alcoyà.

"APÒSTOL POETA" és una marxa cristiana estrenada en les Festes d'Ontinyent de 1978. Està dedicada a Rafael el pregoner, volgut per ser un poeta molt fester i un gran devot del Santíssim Crist de l'Agonia. El músic José Maria Ferrero Pastor es va inspirar en un dia de caça a l'Edat Mitjana per a composar "Apòstol poeta". Va ser una de les marxes cristianes més interpretades als anys 80 i una mostra d'açò és que la filà Alcodianos va escollir "Apòstol poeta" per a la seua esquadra d'enmig de 1987.

"MASCARADA" és una estrena musical de l'alferecia cristiana 1993 de la filà Alcodianos. Àngel Lluís Ferrando va composar una divertida peça musical per al ballet de Carmina Nadal en la seua primera coreografia festera. La melodia graciosa recordava al Carnestoltes venecià i per això el títol és "Mascarada". Destaca l'utilització de cascavells, xirimites, trombons, tambors i altres instruments estranys que van animar al públic de l'Entrada Cristiana 1993. "Mascarada" s'ambientava en la història de Sant Jordi i el drac per a salvar a la princesa Margarita. La lluita entre el bé i el mal es veia representat per les ballarines amb màscares negres i blanques. "Mascarada" s'ha escoltat molt poc al carrer però en la seua estrena a Alcoi va sorprendre gratament. Té parts molts ceremonials i medievals, mentre que altres són ràpides i estridents.

"L'AMBAIXADOR CRISTIÀ" va ser la marxa cristiana amb la que va desfilar l'alférez cristià 1993 de la filà Alcodianos. Jordi Seguí i els seus cavallers van sorprendre amb una de les posades en escena més guerreres i metàl·liques que es recorden. I un espectacle tan bèl·lic i poderós sols podria tindre com a fons musical una marxa cristiana igual de guerrera. És el cas de l'obra maestra de Rafael Mullor Grau. Desde l'estrena per part de l'alférez cristià de la filà Asturianos en 1982, "L'ambaixador cristià" no ha parat de sonar en cada Entrada Cristiana d'Alcoi repetitívament. És l'obra que més toquen les bandes de música any rere any i encara no ha cansat als festers ni als espectadors. Un clàssic dedicat al personatge que declama les Ambaixades cada 24 d'abril. En 1982 "L'ambaixador cristià" es va endur el primer premi al Festival de Música Festera d'Alcoi.

"EL BARRANC DEL SINC" és la marxa cristiana que va acompanyar a la favorita i els rodelles de l'alférez cristià 1993 de la filà Alcodianos. Rafael Mullor Grau va dedicar aquesta fantàstica marxa cristiana als seus pares amb motiu de les seues bodes de plata. Celebraven els seus 25 anys casats en 1985 i al carrer va sonar per primera volta amb la filà Gusmans. Segons l'autor era imprescindible que el símbol muntanyós d'Alcoi tinguera una marxa cristiana dedicada. El Barranc del Sinc i la seua impressionant silueta forma part de la Serra Mariola.

"ALS CRISTIANS" és una marxa cristiana 100% alcoyana que manté l'essència d'una Entrada Cristians. José Maria Valls li la va dedicar a les 14 filaes cristianes d'Alcoi, sense mostrar cap preferència per ninguna i titulant la seua obra com "Als cristians" per a incloure'ls a tots. Es va estrenar al carrer a l'Entrada Cristiana d'Alcoi de 1976, quan ja havia guanyat el primer premi al Festival de Música Festera d'Alcoi en 1975. En 1993 "Als cristians" va sonar per a l'esquadra de negres de l'alférez cristià de la filà Alcodianos.

"REMUGA CAPITÀ 1994" és la peça musical que més va transcendir de totes les escrites per a la capitania cristiana 1994 de la filà Alcodianos. Àngel Lluís Ferrando va composar per al boato música d'estil medieval que va quedar molt bé al carrer. Eren per ordre cronològic "Nanos i gegants", "L'entrà del capità cristià 1994", "Remuga capità 1994", "Eques", "Titellam" i "Aixadelles". Les més reconegudes són "Titellam" i "Remuga capità 1994", la qual va acompanyar a la carrossa dels cavallers. L'esquadra de negres va desfilar amb un pasdoble sentat i l'esquadra de blancs amb "Bonus Christianus" per primera volta. En 1994 Àngel Lluís Ferrando també va composar música per a la filà Aragonesos. A l'alferecia cristiana es va estrenar "Preludi", "Auca" i "Postludi". Un any molt productiu en la carrera del músic alcoyà. Remuga és el malnom de Vicente Gisbert Torregrosa, capità cristià 1994 de la filà Alcodianos.

"CID" és la famosa marxa cristiana que va marcar el pas de l'esquadra d'enmig de la filà Alcodianos en 2001. Pedro Joaquim Francés, músic de Beneixama va composar "Cid" en 1995. El títol es refereix a Rodrigo Díaz de Vivar, l'heroi castellà del segle XI. El Campejador és el protagonista de la història del "Cantar del Mío Cid", que narra les aventures del senyor de Burgos. En 3 parts es conta el desterrament del Cid i les conquestes per a que siga perdonat pel rei. Desprès les bodes de les filles del Cid amb els infants de Carrió. La humillació dels infants per l'aparició d'un lleó fa que tramen una venjança i maltracten a les seues dones. Les filles del Cid queden abandonades i nugades a uns roures. Amb el Cid deshonrat comença l'afrenta de Corpes i el robust heroi medieval venç als infants de Carrió en una lluita amb la seua espasa Tizona. L'argument acaba amb el projecte de boda de les filles Elvira i Sol amb els prínceps de Navarra. "Cid" no sols va acompanyar a una esquadra de negres de la filà Alcodianos, sinó que en 2010 també va ser la marxa cristiana de l'esquadra commemorativa dels 50 anys.

"ZAPHIRUS" es va estrenar en l'alferecia cristiana 2007. La filà Alcodianos va apostar per estrenar tota la música del seu boato i va triomfar totalment. La majoria de marxes cristianes d'aquell càrrec s'han convertit en èxits de la música festera. Entre ells està "Zaphirus" de Francisco Valor Llorens. El contestà li va posar aquest títol a la marxa cristiana per la pedra preciosa dels safirs. I és que "Zaphirus" està dedicada a Anabel Pérez Rico. La favorita de l'alférez cristià té uns brillants ulls blaus com els safirs. Els alcoyans esperaven amb emoció l'estrena de "Zaphirus" perquè va ser la segona marxa cristiana de la història en incorporar una coral. El precedent era "Tempora Belli" 2 anys abans, però per a "Zaphirus" no es va experimentar amb cants gregorians i es van decantar per una coral de veus femenines. La va tocar expressament la Banda de Penàguila per a la favorita i les dames al migdia del 22 d'abril de 2007, quan començava a ploure un poc. "Zaphirus" va rebre una valoració més positiva que "Tempora Belli", a pesar de ser menys ambiciosa i seguir la línia d'èxits anteriors de l'autor com "Creu daurà" o "Aralk". Desde "Zaphirus" el número de marxes cristianes amb parts cantades va augmentar considerablement.

"SAGITTARIE" és una peça musical de Saül Gómez Soler. La junta directiva de la filà Alcodianos tenia un compromís amb la música festera i va encarregar obres noves per a l'alferecia cristiana de 2007. Van confiar en els compositors més prestigiosos del moment: Francisco Valor i Saül Gómez que continuen mantenint el seu estatus. "Sagittarie" és una adaptació per a ballet de la marxa cristiana principal del càrrec: "Signum". Va ser estrenat pel ballet dels coloms de Carmina Nadal. Les plomes blanques de les ales es movien al ritme ràpid de "Sagittarie". Les xirimites i la percussió dels metalls predominen en l'obra, que té la mateixa estructura i algunes melodies en comú amb "Signum".

"SIGNUM" és la marxa cristiana amb la que va desfilar Ricardo Pons Sala, l'alférez cristià 2007 de la filà Alcodianos. La seua afició per la xirimita i la música festera es van veure reflectits en com va mimar tot l'apartat musical de la seua alferecia cristiana. L'ontinyentí Saül Gómez li va composar "Signum", tota una demostració de força per a afrontar una batalla. Les notes de "Signum" transmeten poder, calma i intel·ligència. La marxa cristiana puja en intensitat fins arribar a un fort ple d'emoció i mescla d'instruments. "Signum" forma una mateixa unitat temàtica amb l'anteriorment mencionada "Sagittarie". De fet les 2 obres musicals de Saül Gómez van sonar seguides en el transcurs de l'Entrada Cristiana d'Alcoi. "Signum" es tradueix del llatí com "senyal", "símbol" o "ensenya" en referència a les heràldiques i banderes que utilitzaven les famílies dels nobles en l'Edat Mitjana.

"DRAPS BRUTS" està formada per 2 parts de temàtica medieval i costumista. La primera té una melodia més pausada i quotidiana mentre que la segona té un ritme veloç i transmet nerviosisme pel so agut de les xirimites. Francisco Valor va escriure la partitura de "Draps bruts" pensant en un llavador on les dones anaven a rentar la roba a ma. La inspiració li va vindre en el llavador de Sant Vicent i per això al boato de l'alférez cristià 2007 apareixien escenes de llocs d'Alcoi. El contestà Francisco Valor es va involucrar en la creació de la música per al boato de la filà Alcodianos i "Draps bruts" va ser una de les estrenes més aclamades. El ballet de Carmina Nadal va dansar amb "Draps bruts" mentre teatralitzava l'encontre de les llavadores per a xafardejar entre sabó, aigua i els draps bruts. La última part de l'alferecia cristiana va ser molt colorista i simpàtica, a pesar d'estar acompanyada de la pluja.

"PENYALBA" és una peça musical de Xavier Richart que moltes colles de xirimiters havien tocat desde la seua composició en 1996. L'esquadra de negres de la filà Alcodianos li va demanar a Francisco Valor Llorens que l'adaptara a un ritme més lent per a poder desfilar amb "Penyalba". Per la implicació que Francisco Valor tenia amb la música de l'alferecia cristiana va acceptar. L'arranjament de "Penyalba" a marxa cristiana versió 2007 va formar una amistat entre el compositor, Ricardo Pons i els membres de l'esquadra de negres de l'alférez cristià. "Penyalba" és un cim situat en Simat de la Valldigna, un municipi de la comarca de "La Safor", encara que Xavier Richart va nàixer en Algemesí. A partir de les notes de "Penyalba" es va crear "La Penya de l'Alba", marxa cristiana que va tancar l'alferecia cristiana 2007 de la filà Alcodianos.

"EL DIMONI MORO" és una peça musical per a xirimites composada en 2008. Àngel Lluís Ferrando va llegir la història de "Cruïlla de cors" i es va comprometre en posar-li banda sonora al conte de Sigfrid i Yazid. La vida dels dos germans es contava als boatos de les capitanies d'Alcoi de 2008. Una de les parts de l'argument de la filà Alcodianos era com els cristians li feien creure al xiquet Sigfrid que els moros eren dimonis, persones malvades amb banyes. En la imaginació del protagonista de "Cruïlla de cors" apareixien personatges monstruosos que es feien realitat al ballet de Carmina Nadal. La melodia de l'obra musical "El dimoni moro" era ràpida i aguda, transmetent l'odi que Sigfrid li va agafar als àrabs.

"SEDUÏTS PER LA CORT" està extreta de música antiga del Renaixement. Àngel Lluís Ferrando va agafar la melodia principal per a crear música festera per al boato de la filà Alcodianos. La capitania cristiana de 2008 va tindre molta música pregravada que no va agradar gens. L'execució de la història de "Cruïlla de cors" al carrer el 22 d'abril va rebre dures crítiques. Però "Seduïts per la cort" estava interpretada en directe per músics i va rebre forts aplaudiments. "Seduïts per la cort" formava part del ballet d'Ana Calvo en el que es mostraven les infidelitats de les princeses i els nobles en un castell feudal. "Seduïts per la cort" també va sonar aquest any en la capitania cristiana de la filà Navarros.

"ALELUYA" és la magistral marxa cristiana d'Amando Blanquer que va obrir el camí per a que la música festera ampliara el seu mon. En 1958 va ser la primera marxa cristiana de la història. Una peça musical alcoyana, d'autor alcoyà i per a una filà alcoyana: Els Vascos. En un primer moment es va dir que la marxa cristiana donava mala sort. L'esquadra de negres de l'alférez cristià la va estrenar baix la pluja i damunt els va costar desfilar al seu ritme senyorial. Als anys 50 els festers alcoyans ja notaven una falta de música pròpia. Desde 1907 els moros podien desfilar amb marxes mores mentre que els cristians continuaven utilitzant pasdobles dianers i obres de música militars sense cap referència medieval. Amando Blanquer va composar una obra ambientada en les esglésies, com una peça musical religiosa però amb un marcat ritme de desfilada que transmet solemnitat. Els cavallers del capità cristià 2008 van desfilar amb "Aleluya" en el cinqüentenari de la seua composició. Amando Blanquer ja havia mort en 2008 però la filà Alcodianos li va voler fer aquest homenatge 50 anys desprès. A més a més es donava el cas de que "Aleluya" quasi no es va interpretar a les Entrades d'Alcoi de la dècada dels 2000.

"CRUÏLLA DE CORS" va ser la marxa cristiana principal del conte de "Cruïlla de cors" i també de la capitania cristiana 2008 de la filà Alcodianos. Àngel Lluís Ferrando va composar una meravellosa marxa cristiana dedicada a Fernando Santonja, el capità sense casc. Al durar 6 minuts "Cruïlla de cors" resulta ser una marxa cristiana molt completa en la que no falten crits de guerra, parts elegants, cants gregorians i el so d'un òrgan. Al carrer no va acabar de quallar l'utilització d'un òrgan electrònic i va recordar un poc al cas "Superman". Però la marxa cristiana "Cruïlla de cors" té un protagonisme instrumental per als clarinets i les trompetes. Realment "Cruïlla de cors" és una peça musical incompresa, al igual que ho va ser "Tempora Belli" que va innovar moltíssim. Àngel Lluís Ferrando va incorporar uns compassos de "Aleluya" d'Amando Blanquer per a recordar els 50 anys desde la creació de les marxes cristianes. El timbre, velocitat i religiositat de la marxa cristiana són un nexe d'unió entre "Aleluya" i "Cruïlla de cors". El discurs musical de "Cruïlla de cors" és una síntesi entre les marxes cristianes clàssiques i aquelles contraries a l'estil alcoyà. La lletra cantanda nombra a Sant Jordi, el walí triomfant. Aquesta part es basa en l'himne del patró: "Insigne Màrtir". S'escolten influències de "La Missa a Sant Jordi", l'obra més litúrgica d'Amando Blanquer Ponsoda, a qui Àngel Lluís Ferrando li va un clar homenatge. El projecte global de la filà Alcodianos i la filà Mudéjares no s'ha tornat a portar a terme per cap altra filà, però ha quedat en el record i "Cruïlla de cors" és el detall musical d'aquesta original proposta festera.

"XAMARCAI" va acompanyar a l'agressiva, ferotge i guerrera esquadra de negres del capità cristià 2008. Desprès de varies gravacions en altaveus i algunes marxes cristianes de poca qualitat per fi arribava bona música a la capitania cristiana de la filà Alcodianos. "Xamarcai" no és tan novedosa ni complexa com "Cruïlla de cors" però és evident que agrada al públic. Francisco Valors Llorens ho sap i ha creat marxes cristianes molt paregudes a "Xamarcai". L'èxit de la marxa cristiana va ser quasi instantani desde la seua primera escolta a l'Entrada Cristiana 2005 de la localitat de Ibi. El títol prové dels noms Xavi, Marc i Aitana. Eren els fills del mossàrab Ramón Climent Bernabeu, capità cristià de la vil·la joguetera. Francisco Valor va incloure per primera volta el sac de gemecs. En aquell moment aquest instrument musical de remembrança celta no era gens habitual a la música festera però amb el pas dels anys s'ha fet prou recurrent degut a la seua efectiva sonoritat.

"FILL DEL SINC" tanca aquest recopilatori de marxes cristianes al ser l'última peça musical dedicada a la filà Alcodianos. La va estrenar l'esquadra d'enmig a l'Entrada Cristiana de 2015. Els membres de l'esquadra de negres de la filà Alcodianos li van fer l'encàrrec a Francisco Valor Llorens com a in memoriam de Marcos Muñoz Trelis. Per a recordar-lo se'l va nombrar "Fill del Sinc" per ser un alcoyà enamorat del paisatge del Barranc del Sinc. És una de les marxes cristianes preferides del propi Francisco Valor i el percussionista de Cocentaina admet que és l'obra més alcoyana que ha composat. La tristesa per la mort d'un component de la filà es nota en alguns compassos de "Fill del Sinc" ja que és una marxa cristiana seriosa, profunda i fúnebre. "Fill del Sinc" va guanyar a la Gala Samarita 2015 el premi a millor composició de música festera.

LES FESTES D'ALCOI 2019 SERAN EL 4-5-6 DE MAIG

L'any passat l'Ajuntament d'Alcoi, encapçalat pel regidor de Festes Raül Llopis i l'alcalde Toni Francés, van acordar les dates de la Trilogia Festera Alcoyana. Un dels anys que van avançar va ser el 2019. Era necessari modificar les dates tradicionals per qüestions de calendari. Finalment es va decidir que les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi es celebrarien el 4,5 i 6 de maig de 2019. Un any molt important per a la filà Berberiscos perquè celebren el seu 150 aniversari desde la fundació de la cavalleria de Bequetes. L'Associació de Sant Jordi va ratificar els dies proposats sense promoure cap debat sobre que les Festes 2019 no siguen en abril.

Sembla que el consens ha arribat al tema del calendari fester. La junta directiva de totes les filaes han mostrat el seu suport a que les Festes d'Alcoi es celebren el cap de setmana. Un pacte que el Consell Econòmic de la ciutat va recolzar perquè beneficia els seus interessos, sobretot per incrementar l'arribada massiva de turistes. Juan José Olcina, com a president del Casal, va remarcar la importància de ser previsors a llarg plaç. Tindre les dates acordades facilita el treball dels organitzadors en sectors com les bandes de música, la preparació d'un càrrec, les reserves hoteleres i la promoció exterior. Per això també està decidit que les Festes d'Alcoi en 2020 es celebraran el cap de setmana del 25,26 i 27 d'abril.

En el cas de 2019 s'ha decidit traslladar la Trilogia Festera Alcoyana a maig per evitar la coincidència amb la Setmana Santa. L'última volta que va passar açò va ser en 2014 i és bastant habitual que passe cada 5 anys més o menys. Per exemple en 2011, 2003 o 2000 en lo que portem de segle XXI. La tardia Setmana Santa farà que les Entrades es celebren un 4 de maig de 2019, per a que així done temps a celebrar tots els actes previs. La Pasqua de Resurrecció cau un 21 d'abril, que tradicionalment és el dia dels Músics.

Per tant l'anhelada Glòria es celebrarà el 21 d'abril de 2019, sent un dels anys que més tard ha caigut el pregó de les Festes de Sant Jordi. La Glòria Infantil es celebrarà una setmana desprès: El diumenge 28 d'abril. Queda per saber quin dia es traurà al Sant Jordi el xicotet en la tradicional Processó del Trasllat.

Passat el Triduo i la resta d'actes religiosos en honor del patró arribarà el divendres 3 de maig. La interpretació de l'Himne de Festes marcarà l'inici de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. En 2019 l'encarregada de dirigir a les bandes de música i la coral serà la pianista Trinidad Sanchis. La nit de l'olla i les Entraetes donaran alegria als moments previs de la gran jornada d'Alcoi. Abans de la matinada els operaris de l'Ajuntament treballaran per a col·locar als carrers les més de 18000 cadires per a veure les famoses Entrades.

En 2019 l'Entrada Cristiana torna a celebrar-se en dissabte, tal i com va passar en 2017 i 2015. El públic multitudinari que hi ha quan les Entrades cauen en dissabte donen la raó a aquells que prefereixen que les Festes siguen en cap de setmana. El capità cristià Juan Enrique Miralles i l'alférez cristià Modesto Moiña no desfilaran pels carrers del casc antic un 22 d'abril, sinó el matí del dissabte 4 de maig de 2019.

Si a l'Entrada Cristiana les filaes que centraran totes les mirades són els Muntanyesos i Tomasines, als moros els filaes de càrrec són Cordoneros i Magenta. Jorge Candela obrirà la vesprada del 4 de maig com a capità moro. Jorge Doménech tancarà l'Entrada Mora 2019 com a alférez cordonero. La desfilada del bàndol de la mitja lluna sempre s'espera amb entusiasme.

El diumenge 5 de maig començarà amb els xiquets a la Segona Diana. Però el dia del patró està centrat en les 2 processons i en un reconegut personatge principal: El Sant Jordiet. Álvaro Santacreu de la filà Verds serà el xiquet que rebrà clavells dels alcoyans devots. Un dia espiritual però també molt alegre i divertit. Desitgem que el bon temps de maig acompanye al dia Sant Jordi per a que l'ambient al carrer siga excepcional. Els festers aprofiten per a repartir pegatines, mexeros i caramels com a regals.

Per últim el dia 6 de maig serà el dia els Trons. Al caure en dilluns s'ha decidit que siga un dels festius locals de 2019. Sinó seria jornada laboral i molts festers no podrien participar en l'Alardo per motius de treball. L'estafeta, les ambaixades i l'Aparició de Sant Jordi són els actes principals d'aquest dia que cal defendre i preservar. Com a epíleg de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi es fan els típics soparets a la Plaça d'Espanya. El dia del descans serà el 7 de maig de 2019 i es notarà especialment en les escoles.

La noticia d'última hora en el mon fester és que ja s'ha elegit el nou Sargento Moro. David Antolí Murcia de la filà Ligeros va guanyar el Concurs de Sargento Moro. Entre els nombrosos aspirants destacava que per primera volta dos dones es presentaven al concurs. Totes les mirades es centraven en Carla Pascual i Teresa Amaya però finalment el vencedor va ser un jove, com ve sent normal. David Antolí va estar arropat per amics i familiars. La seua dedicatòria especial al ser elegit anava per al seu pare, que va faltar fa uns anys. Es destacable que el fester de la filà Ligeros ja va ser Sergentet Moro en la Glòria Infantil de 1998 i 1999. Molta gent va seguir el concurs de Sargento Moro del dissabte i això demostra que Nostra Festa dona vida a Alcoi no sols en primavera.

TRINIDAD SANCHIS DIRIGIRÀ L'HIMNE I CARLOS MERCHÁN PINTARÀ EL CARTELL 2019

El dia 18 d'octubre el regidor de Festes va anunciar públicament els noms de la directora de l'Himne de Festes i l'autor del Cartell de Festes a la Trilogia Alcoyana de 2019. L'afortunada és Trinidad Sanchis Picó, encara que en el cas del Cartell de Festes mai se sap si és una sort ser elegit. Les constants crítiques al Cartell de Festes fan que l'autor tinga cert nerviosisme. La tensió per com el públic rebrà l'obra és palpable. Sent Carlos Merchán Martín l'encarregat de pintar el Cartell, tot indica que 2019 serà un any amb polèmica sobre l'art local.

CARLOS MERCHÁN MARTÍN: Va nàixer en Salamanca en 1962 però ha format la seua família en Alcoi. Carlos Merchán afirma que es sent molt acollit pels alcoyans, sense deixar de ser castellà. Les seues idees polítiques d'esquerres són molt clares i això li ha proporcionat admiradors i detractors dins de la societat alcoyana. La seua implicació en la vida social i cultural a la ciutat es percep tant en les seues exposicions pictòriques com als articles d'opinió que escriu al periòdic. És professor de dibuix en les aules de la tercera edat. Ha exposat les seues obres en ciutats com Salamanca, València, A Coruña, Ontinyent i per suposat en Alcoi. La noticia de que pintarà el pròxim Cartell de Festes de 2019 li va pillar per sorpresa. "No me lo esperaba realmente y me da mucho respeto. Caí en la cuenta al ver la llamada de Raül Llopis durante el Mig Any", aquestes van ser les seues declaracions. En 2011 Carlos Merchán va pintar el Cartell de la Romeria a la Verge dels Lliris i també ha col·laborat amb la Penya el Bon Humor. Als seus quadres es mostra tal i com és, amb les seues virtuts i defectes. L'artista promet canvis en l'elaboració del Cartell de Festes i utilitzarà una tècnica que no s'ha vist mai. Haurem d'esperar fins el dia 1 d'abril de 2019. 

TRINIDAD SANCHIS PICÓ: Va nàixer en Alcoi a l'any 1950. La pianista va tindre com a professors a Rafael Casasempere, Pilar Mompó, Jaime Más Porcel y Hans Graf. En 1971 va rebre la menció honorífica a l'Escola Superior de Música de Viena, on va ser professora de piano durant 7 anys. Ha rebut premis internacionals i una carrera professional plena d'èxits a Espanya, Perú. Austria, Estats Units i Mèxic. Actualment viu en Mèxic amb el seu home, el violinista Carlos Marrufo. En 2013 va oferir el seu últim concert de piano a Alcoi. Un concert multitudinari junt al estimat professor de piano del Conservatori Joan Cantó d'Alcoi: Juan Antonio Recuerda. Trinidad Sanchis és la quinta dona que dirigirà l'Himne de Festes, desprès de Pilar Mompó, Carmina Verdú, Marisa Blanes i Consuelo Colomer. Com va dir el regidor de Festes Raül Llopis: "És de justícia evidenciar que la música alcoyana també té grans figures femenines, artistes de gran rellevància amb mèrits que cal visibilitzar”. El seu moment arribarà el dia 3 de maig de 2019, quan alçe la batuta per a dirigir l'obra musical de Gonzalo Barrachina.

Ja tenim completa la llista de protagonistes per a les Festes de Moros i Cristians 2019. Poc abans del Mig Any es van designar les 2 persones dels actes previs a la Trilogia: Tant l'home del Cartell de Festes com la pianista convertida en directora de l'Himne. Els desitgem molta sort i que disfruten tant dels preparatius com del moment en si. Un desig que també enviem als càrrecs festers i en especial al Sant Jordiet. El xiquet Álvaro Santacreu Piñero ja va notar la responsabilitat del seu paper al entregar els premis del XLVI Concurs d'Olleta Alcoyana.

La notícia festera més recent és que 2 dones s'han presentat al Concurs per a escollir al nou Sargento Moro. La decisió es prendrà aquest dissabte dia 10 de novembre per la vesprada. Hi ha 14 candidats per a omplir el buit de Daniel Méndez, que ha exercit el càrrec desde 2015. El sector conservador de Nostra Festa s'ha indignat per aquest atreviment de les festeres, però la majoria dels alcoyans ho han rebut amb normalitat, com està passant cada volta més amb el tema de la integració femenina a les esquadres. Si una de les festeres és elegida, veurem canvis en actes tan emblemàtics com la Glòria o la Diana, al ser el Sargento Moro qui arranca l'acte. 

Aspiren al càrrec de Sargento Moro a partir de 2019 les següents persones:

-Teresa Amaya de la filà Vascos.

-Alexis Romà de la filà Asturianos.

-Arturo Llorca de la filà Alcodianos.

-Víctor Riaza de la filà Ligeros.

-David Antolí de la filà Ligeros.

-Borja Jordà de la filà Marrakesch.

-Jaime de la Torre de la filà Benimerines. 

-Rafael Arques de la filà Miqueros.

-Jorge Moltó de la filà Mudéjares.

-Sergi Pérez de la filà Mudéjares.

-Jorge Juan Torregrosa de la filà Cordoneros.

-Mauro Camáñez de la filà Judíos.

-Francesc Juan de la filà Magenta.

-Carla Pascual de la filà Aragonesos.

MARXES MORES FILÀ REALISTES

La filà Realistes no té una marxa mora fixa que va repetint cada any i això li lleva representativitat al seu repertori musical. En diferents Entrades Mores ens ha sorprès amb obres musicals molt variades i de gran qualitat. La majoria sonaven a la filà Realistes per ser marxes mores clàssiques o estar de moda. Però també tenen estrenes musicals de molta rellevància. És el cas de "Cavall de foc" i "Al-Wazir", 2 marxes mores de gran qualitat i que curiosament no són d'autors alcoyans. José Rafael Pascual Vilaplana i Saül Gómez són els compositors preferits d'aquesta emblemàtica filà alcoyana. Altres marxes mores que esporàdicament han sonat a les esquadres de blancs de la filà Realistes són "El president", "Marxa del centenari" o "Jamalajam".

"CAVALL DE FOC" és la marxa mora que més èxit ha proporcionat a la filà Realistes. Es va estrenar en l'alferecia mora 1996 i precisament va acompanyar al càrrec: Miguel Àngel Alcaraz. La marxa mora va emocionar al públic que havia aguantat una plujosa Entrada Mora 1996. És l'obra més famosa del murer José Rafael Pascual Vilaplana i ha sonat moltíssimes voltes, tant en Alcoi com en altres poblacions. El títol fa referència al símbol animal de la filà Realistes i al foc del boato de l'alférez moro 1996. Més d'una volta s'han vist cavalls de foc als seguicis de la filà de cavalleria. El so de les xirimites en "Cavall de foc" enamora a l'instant i el fort transmet grandiositat i luxe oriental. Hi ha varies versions de "Cavall de foc" i això facilita que siga una marxa mora adequada per als càrrecs, els ballets i per a fer el cabo en una esquadra. De fet no ha deixat de sonar en les posteriors capitanies i alferecies de la filà Realistes d'Alcoi. 

"SISCO" és una marxa mora de Daniel Ferrero Silvaje, l'aclamat compositor d'Ontinyent. Va tindre prou d'èxit en èpoques passades, però en Alcoi sols s'ha sentit amb la filà Ligeros i alguna esquadra de la filà Realistes. A la comarca de la Marina Baixa és una de les marxes mores preferides dels festers. No obstant, "Sisco" està dedicada a Francisco Miró, primer tro dels Saudites d'Ontinyent en 1988, any de la composició.

"LAWRENCE D'ARABIA" és una marxa mora que va sorgir de la banda sonora de la famosa pel·lícula de Hollywood, inspiració recurrent en la música festera. En "Lawrence d'Arabia" un militar fa una travessia pel desert per a unificar les tribus guerreres del Nord d'Àfrica. L'obra de Maurice Jarre data de 1962 però la seua versió de marxa mora es va estrenar en 1986, a l'alferecia mora de la filà Judíos d'Alcoi. 10 anys desprès la filà Realistes va incloure "Lawrence d'Arabia" al boato de l'alférez moro 1996.

"VOLUNTAT DE FER" és una marxa mora del mestre de Cocentaina: José Pérez Vilaplana. És una de les obres que més interpreta la banda Unió Musical Contestana i també està dedicada a una filà de socarrats: La Guàrdia Jalifiana que també s'anomena "Sahorins". Es va estrenar a l'Entrada Mora de 1968. En 1996 va acompanyar a la favorita de l'alférez moro d'Alcoi:  

"ALS XAPARROS" és una marxa mora estrenada en 1991 a les Festes de Muro. Sent del compositor murer José Rafael Pascual Vilaplana és lògic que s'estrenara al seu poble natal. Perquè "Als Xaparros" és una peça musical meravellosa, amb moltes harmonies i instruments musicals variats. Cada fragment de la marxa mora té una part de la banda com a protagonista: Les trompetes, la flauta travesera, els clarinets o les xirimites. El ballet d'Ana Calvo va eixir amb "Als Xaparros" en l'alferecia mora 1996 de la filà Realistes. Les huríes ballaven davant de la figura articulada del cavall "Real". Va sorprendre als alcoyans per les seues grans dimensions i pels seus moviments al ritme de "Als Xaparros". Aquesta va ser la carta de presentació de l'empresa de carrosses "Carros de foc", de fama internacional.

"MOROS DEL RIF" és la peça musical que va marcar el pas de l'esquadra de negres de l'alférez moro 1996 de la filà Realistes. Una explosió de colorit que es va veure ressaltat gràcies a la genial interpretació de la marxa mora de Francisco Alcaraz Ramis. "Moros del Rif" es va tornar a escoltar en la següent alferecia mora de la filà Realistes en 2010. La marxa mora té literalment el nom d'una filà de Muro i va ser estrenada a l'Entrada Mora de 1981.

"GENNA AL ARIFF" és una joia musical infravalorada a les Festes de Moros i Cristians. Però a pesar de ser una marxa mora de 1924, Rafael Palmer Balaguer la va recuperar per a la seua desfilada com a capità moro 1997. "Ariff" significa intel·ligent en àrab i precisament és un dels adjectius que descriu al capità moro de la filà Realistes. Rafael Palmer és un fester culte i amb bon gust musical que es va empenyar en traure al carrer "Genna al Ariff", sense importar els seus 7 minuts de duració i que fora part d'una zarzuela. L'alcoyà Evaristo Pérez Monllor va composar una marxa oriental inspirada en el Generalife i l'Alhambra de Granada i seguint el gust musical espanyol de principis del segle XX. El compositor va saber connectar amb els alcoyans i va deixar grans obres musicals abans de la seua mort en 1930.  

"CAPITÀ REALISTES 83" és una peça musical de José Maria Valls. Es va estrenar en la capitania mora 1983 de la filà Realistes d'Alcoi. Desprès de 14 anys sense ser tocada "Fanfàrria capità realista 83" es va recuperar en memòria de Juan Ferrer Canet. En l'Entrada Mora 1997 la marxa mora va acompanyar a les dames i la favorita, la filla de Rafael Palmer Balaguer. Al boato del capità moro també es va estrenar els sons de campanes de Llorens Barber i una versió àrab de "Un moble més" de Julio Laporta Hellín.

"J.G.I." és probablement la marxa mora més fúnebre de Francisco Esteve Pastor, tenint en compte que la majoria de les seues obres tenen un aire seriós i melancòlic. I és que "J.G.I" és l'última obra de música festera que va escriure el músic murer abans de la seua mort. En 1987 li la va dedicar a Joan García Iborra, el director de la banda de Francisco Esteve Pastor. En 1997 "J.G.I" li aportava ritme al ballet d'Ana Calvo. Per a la capitania mora de la filà Realistes es va pensar en una coreografia centrada en el pavo real i les seues vistoses plomes.

"TARDE DE ABRIL" va ser la marxa mora més interpretada en les Festes d'Alcoi 2003, que es van celebrar al mes de maig. Aquell any la filà Realistes també va desfilar amb "Penya Cadell", una marxa mora de 1975. El seu autor era el murer Francisco Esteve i feia al·lusió a la Serra del Benicadell, encara que va ser estrenada per la filà Moros Grocs de Xixona. La filà Realistes tenia l'esquadra d'enmig i va decidir desfilar alternant la preciositat musical d'Amando Blanquer Ponsoda i el classicisme de Francisco Esteve. El compositor alcoyà Amando Blanquer va ser un visionari i allà per 1957 va composar "Tarde de abril", un any abans de inventar les marxes cristianes. La marxa mora la va estrenar la filà Abencerrajes, per la qual l'autor tenia predilecció al ser la filà de la banda Primitiva d'Alcoi l'agrupació més vella de la ciutat. L'estructura de la marxa mora "Tarde de abril" varia durant els seus 6 minuts però manté un exotisme àrab que entusiasma als festers. Incomprensiblement el jurat del Festival de Música Festera d'Alcoi va pensar que "Tarde de abril" no era adequada per a desfilar i no la va premiar. Però als anys 60 "Tarde de abril" ja s'havia convertit en l'obra musical preferida dels alcoyans.

"XUBUCH" és una marxa mora molt escoltada a les Festes de Muro. I és que és una peça musical de José Rafael Pascual Vilaplana, el compositor més conegut de Muro actualment. "Xubuch" era un alfaquí de Muro al segle XVI que es dedicava a les lleis i la justícia. "Xubuch" va ser un èxit en la seua estrena a l'Entrada Mora de Muro en 1999. Té un aire i un paregut notable amb "Cavall de foc", marxa mora de l'autor que s'havia estrenat 3 anys abans. "Xubuch" està dedicada a Gustavo Pérez, capità moro 1999 de la filà Realistes de Muro. I en Alcoi "Xubuch" tan sols ha sonat amb la filà Realistes, per ara...

"MENDA CAPITÀ 2002" és una marxa mora de Vicente Pérez Esteban que com indica el títol es va estrenar en 2002. Va dedicada a Vicente Espí, el capità moro d'Albaida de la filà Moros Nous. En l'any 2010 Juan Pedrós va escollir aquesta marxa mora per a baixar pels carrers d'Alcoi com a alférez moro de la filà Realistes. Al boato van sonar altres obres musicals poc conegudes com "Alfaris 2006", "Narguile" i altres estrenes de percussió. La marxa mora més destacada del càrrec va ser "Menda capità 2002" de Vicente Pérez Esteban, músic natural d'Albaida.

"MOROS DE L'ALQUERIA" és una obra musical per a xirimites de José Rafael Pascual Vilaplana. El títol correspon a una filà de les Festes de Castelló de la Plana. Es va estrenar en 1995 en un espectacle del grup "Xarxa Teatre". En 2010 es va escoltar a l'alferecia mora de la filà Realistes i per raons desconegudes va passar prou desapercebuda dins d'un boato ple de sorpreses, ballets i dinamisme.

"ABENSERRAIG" va tancar amb nostàlgia l'Entrada Mora d'Alcoi 2010. L'esquadra de negres de la filà Realistes la va elegir per a posar punt i final a l'alferecia mora. En aquell moment la marxa mora de Saül Gómez Soler estava de moda i era una de les preferides per a fer el cabo. I és que "Abenserraig" no va ser un èxit instantani del compositor ontinyentí. Van tindre que passar anys fins que la seua elegant melodia agradara als festers i espectadors. "Abenserraig" la va estrenar en 2004 Toni Morales damunt d'un cavall. Era un auster capità moro dels Abencerrajes d'Ontinyent amb una posada en escena en la que el negre era la tonalitat principal.

"XABAT" és altra de les marxes mores més representatives de Saül Gómez. Si "Abenserraig" es va composar en 2004, "Xabat" data d'un any abans. Està dedicada a Salvador Gramage, capità moro dels Benimerins d'Ontinyent en 2003. A l'Entrada Mora 2011 va sonar amb l'esquadra de la filà Realistes. "Xabat" fa referència al sèptim dia de la setmana, un dia sagrat i de descans en moltes cultures i que a més a més es nombra molt a la Torà.

"MARCO POLO" es va escoltar per primera volta en Canadà l'any 1997. És una obra inspiradora de Loreena McKennitt que pel seu ritme oriental convida a menejar el melic com feia Shakira a la dansa del ventre. "Marco Polo" trau la inspiració dels viatges del comerciant de Venècia pels mercats de païssos d'Àsia al segle XIV. El contestà Francisco Valor va adaptar "Marco Polo" a xirimites en 2001 i en 2011 Juan Ponsoda va refer la peça per a la capitania mora de la filà Realistes. Un grup d'amics obria el boato acompanyant la peça musical "Marco Polo" amb instruments de percussió. El nombrós grup mixte estava format per varies generacions. Xiquets, joves i adults que cantaven "Asdika" que en àrab significa "Amistat".

"VERÍ" és una de les composicions més decepcionants de l'ontinyentí Saül Gómez. Té una melodia bàsica i irritant que es repeteix i que va pujant de intensitat. L'obra transmet la por, el mal i la desesperació d'una persona que té verí al cos. Tot estava recreat al ballet de l'escorpí gegant. Una coreografia de Vanessa Pastor amb molt d'equilibrisme que formava part de la capitania mora 2011 de la filà Realistes. Una xica penjada de la cua de l'animal es movia al ritme de "Verí", una obra musical d'aquesta dècada que no s'ha tornat a escoltar a les Festes d'Alcoi.

"ISHTAR" és una marxa mora dividida en 3 parts que formen una suite musical per a l'Entrada Mora. Es va estrenar en 2011 per al capità moro de la filà Realistes, per a la seua favorita i la resta de la seua família. Toni Aracil va aparèixer sobre un lleó alat de grans dimensions al so de "Ishtar". Els propis músics cridaven "Ishtar" en varies ocasions durant la interpretació de la peça musical. Àngel Lluís Ferrando ens té acostumats a composicions de llarga duració, però "Ishtar" es fa insofrible degut a la seua harmonia i continua reiteració del tema musical. "Ishtar" és la peça musical de menys qualitat del músic alcoyà i ho afirmen fins hi tot en la filà Realistes. És una marxa mora pesada que va aburrir al públic i damunt es va escoltar repetidament al boato del capità moro 2011. Mai més s'ha escoltat a Alcoi "Ishtar" perquè no és una marxa mora fàcil d'escoltar i no emociona. Per tant és un dels fracassos que alguna volta han patit càrrecs que han estrenat obra musical al seu boato. Àngel Lluís Ferrando va agafar el títol de la marxa mora d'una deesa persa de l'amor, la fertilitat i la bellesa. A Babilònia hi havia una portalada sagrada que s'anomenava "Ishtar" i tenia una mantícora, símbol de la capitania mora de la filà Realistes.

"ALAIA" és una composició de Francisco Valor Llorens per a xirimites. En 2011 va sonar a un dels ballets de la capitania mora de la filà Realistes. El seu ritme és molt apropiat per a les coreografies orientals i sensuals que caracteritzen l'Entrada Mora. De fet "Alaia" es va estrenar en l'Entrada Mora de Muro a l'any 2005. Està dedicada a Laia, que va ser la rodella del capità moro de la filà Realistes. "Alaia" té una melodia que no per desconeguda deixa de ser bonica.

"BEN AL SAHAGUI" és una marxa mora de Francisco Valor Llorens que està en auge. Als últims anys s'escolta molt a les Entrades Mores i corre el risc d'acabar saturant al públic. En 2017 "Ben al Sahagui" va sonar per a l'esquadra d'enmig de la filà Realistes d'Alcoi. El disseny africà va ser el més votat al Ranking d'esquadres 2017. El percussionista contestà Francisco Valor li va dedicar "Ben al Sahagui" al seu amic Natxo Ferràndiz. Aquest fester de Cocentaina va ser l'abanderat moro de la filà Guàrdia Jalifiana i no és una coincidència que "Ben al Sahagui" siga el nom del carrer on està allotjada la seu social de la filà Sahorins, una de les més estimades de la capital de la comarca del Comtat.

"AL-WAZIR" és altra de les grans marxes mores dedicades a la fila de cavalleria. Per a acabar aquesta recopilació de les marxes mores de la filà Realistes hem deixat una grandíssima marxa mora de Saül Gómez Soler. Desde la seua estrena en 2011 "Al-Wazir" no ha deixat d'escoltar-se en les desfilades de la filà Realistes d'Alcoi. Recentment s'arranca al Partidor amb "Al-Wazir" perquè és una marxa mora prou llarga que dona temps a disfrutar als esquadrers. Ja ho van comprovar a la capitania mora 2011, perquè "Al-Wazir" és altra de les composicions per a Toni Aracil Martínez, un regal del seu montepio. Els cavallers van donar suport al capità moro en aquelles Festes d'Alcoi que es van celebrar els dies 14, 15 i 16 de maig. Una marxa mora molt emotiva i vibrant com totes les del jove Saül Gómez Soler.