ROMERIA A LA VERGE DELS LLIRIS 2022

Els alcoyans i alcoyanes portaven molts anys esperant una nova Romeria en honor a la Verge dels Lliris, alcaldessa perpètua desde 1967. Tot va començar amb Reme Perelló destapant el Cartell de les Festes Patronals d'Alcoi. El dia 2 de setembre de 2022 es veia la bonica obra de Carlos Gran i s'estrenava la nova presidenta de l'Arxicofradia de la Verge dels Lliris. Desprès de les suspensions per la pluja dels anys 2018 i 2019 i la pandèmia de 2020 i 2021, ja es desitjava una Romeria a la Font Roja amb normalitat. Perquè el paratge natural més famós d'Alcoi té un atractiu màgic més allà de la religió. Ho va descriure molt bé l'escriptora Isabel Clara Simó:

"Guardeu-nos el secret: la Font Roja, a Alcoi, és el racó més bonic de la terra. O, com a mínim, un dels més bonics. Hi ha tota mena d'arbres, sobretot carrasques, i animals que omplin el paratge d'aromes i de música. I la llegenda de es va aparèixer la imatge de la Mare de Déu en un lliri blanc. Perquè els lliris, ja desde temps dels romans, s'han associat a la maternitat i el goig. Potser perquè tenen algun secret: el secret de la seua bellesa". 

El dissabte 17 de setembre de 2022, mentre Ibi celebrava les seues Festes de Moros i Cristians, a la Plaça d'Espanya d'Alcoi es feia l'ofrena a la Verge dels Lliris. En el trasllat de l'escultura de la Verge dels Lliris i Sant Felip desde l'Església de Sant Mauro va participar el grup de danses Carrascal i associacions locals. Desprès de rebre les flors dels ciutadans es va disparar un castell de focs artificals. El mal oratge no va ser impediment per a que el Carrascal de la Font Roja s'omplira de gent el diumenge. Desde ben matí la filà Muntanyesos repartia herbero, timonet i pastetes dolçes prop del Cementeri d'Alcoi. Els xirimiters animaven la pujada a la serra amb la tradicional "Despertà" de les 6 del matí. Encara que va haver menys romers dels que es recordava no ens podíem perdre la festivitat per quint any consecutiu. Les quadres de cavalls i la Casa d'Andalucia també van assistir a la Romeria matutina fins al Santuari on es va produir el Miracle de 1653. La imatge peregrina de la Verge dels Lliris va ser portada en andes pels devots a pesar de la boira i la pluja que afectava al paratge el passat 18 de setembre de 2022. No va haver controls d'aforament però no va ser un acte multitudinari, potser pel mal temps o per una població cada volta més agnòstica. Però els catòlics si van disfrutar d'una jornada enyorada en la que es va fer una Missa de campanya desprès de l'esmorzar i la recepció de les autoritats a la patrona d'Alcoi.

Desprès d'aquesta celebració d'Interès Turístic Provincial i de l'acte d'Acció de Gràcies a la Verge dels Lliris entrem en plena Setmana Modernista d'Alcoi. Aquest any no tindrà restriccions pel Covid-19, com al 2021. Lorena Zamorano, com a regidora de Turisme, ha decidit dedicar aquesta quinta edició al pintor Francisco Laporta Valor. GUIÓ D'ACTES:

DIJOUS, 22 DE SETEMBRE=

·19:00- Conferència "Els orígens del Moviment Obrer. UGT a la revolució industrial" a l'Àgora.

·20:30- Cineclub modernista, visionat de "El maquinista de la general" de Buster Keaton a la Fundació Mutua Levante.

DIVENDRES, 23 DE SETEMBRE=

·19:00- Pregó a la plaça d'Espanya.

·20:00- Cercavila modernista popular fins a la plaça Ferràndiz i Carbonell.

·20:30- Vals modernista, a la plaça Ferràndiz i Carbonell.

DISSABTE, 24 DE SETEMBRE=

·10:00 a 13:30- Escenificació a la Plaça d'Espanya d'un mercat de finals del segle XIX.

·10:00 a 20:30- Visita guiada "Dansa i modernisme. L'expressió d'un món interior", al Conservatori de Música i Dansa Casa de Escaló.

·10:30 a 14:00 i 17:00 a 21:00- V Fira Modernista d'Alcoi al parc de la Glorieta.

·11:00- Manifestació popular contra els Consums, recorregut des de la Plaça de Ramon i Cajal fins a la Plaça d'Espanya.

·12:00- Recreació d'un dol a pistola, a la placeta el Fossar.

·12:10- Desfilada escolta i cerimònia, des de la Plaça d'Espanya fins a la Plaça de Ramon i Cajal.

·14:00- Picnic modernista, al Passeig de Cervantes.

·17:30 a 20:30- Jocs infantils modernistes al carrer Sant Llorenç.

·18:00- Actuació, balls i recreació històrica del Grup de Danses Sant Jordi, a la plaça d'Espanya.

·18:30- Representació d'un teatre itinerant, a la plaça de Ramon i Cajal, Sant Nicolau a l'alçada de la geladeria Albina i al Cantó El Pinyó.

DIUMENGE, 25 DE SETEMBRE=

·10:00- Xocolatada solidària a la plaça Ramon i Cajal.

·10:30 a 14:00 i 17:00 a 21:00- V Fira Modernisa d'Alcoi  al parc de la Glorieta.

·11:00 a 13:00- Ruta guiada temàtica al Cementeri d'Alcoi.

·11:30- Concert de música modernista, al teatre Calderón.

·11:30 a 12:30 – XXXVIII Mostra de Xirimites i Tabals, al parc de la Glorieta.

ESQUADRES DE NEGRES FILÀ MUNTANYESOS

La filà Muntanyesos ja va revolucionar l'estètica festera en 1921, quan va ser fundada per membres del Cercle Catòlic. Però les seues esquadres de negres també han sigut un autèntic revulsiu en l'estil guerrer que caracteritza l'Entrada Cristiana. La corrent de les esquadres de negres salvatges va ser impulsada per la filà Muntanyesos a partir dels anys 50. I és que la filà Muntanyesos va patir dificultats als anys de la dictadura de Primo de Rivera i durant la Segona República Espanyola no va participar en les Festes d'Alcoi perquè no compartien la idea d'unes celebracions més laiques. Una de les curiositats de la filà Muntanyesos és que els seus esquadrers eren solidaris i feien visites als malalts i necessitats i també repartien olleta a famílies, xiquets i veïns del barri de la Sang. La seu social antiga de la filà Muntanyesos estava prop del Trinquet. Rafael Guarinos va dissenyar les esquadres de negres muntanyeses dels anys 50 i Luis Solbes les dels anys 60 i 70. En la capitania cristiana de 1963 la filà Muntanyesos va intentar presentar una esquadra femenina. Les components estaven preparades amb un disseny atrevit però la iniciativa va ser denegada per l'Associació de Sant Jordi. Com haguera canviat la història de Nostra Festa si no fora pels retrògrads. La filà Muntanyesos va ser la primera en tindre una esquadra d'enmig cristiana i la oportunitat va aparèixer 10 anys desprès de les esquadres d'enmig mores. Però l'Entrada Cristiana 1971 es va suspendre per la pluja i els esquadrers van tindre que esperar un dia més. Una anècdota pareguda va ocórrer en 1985, ja que l'Entrada Cristiana va patir un parèntesi de 45 minuts per una forta tempesta. L'esquadra d'enmig de la filà Muntanyesos, feta per una dona, estava a punt d'arrancar i van veure amb frustració la cancel·lació de la desfilada. Quan es va reprendre l'Entrada Cristiana van tindre que baixar més ràpid, però els núvols van respectar la resta del dia. Als anys 1991 i 1992 Jordi Sellés i Alejandro Soler van aportar noves idees a les esquadres de negres de la filà Muntanyesos, sent molt aplaudides. Aquesta estètica ferotge i del bosc va servir de inspiració per a Roberto Pérez. El fester de la pròpia filà ha firmat els bocetos de les últimes 2 esquadres d'enmig. Tant la de 1999 com la de 2013 són impressionants per l'utilització de materials naturals. César Vilaplana s'ha convertit en el dissenyador de referència de la filà Muntanyesos al segle XXI, destacant els seus dissenys de 2005, 2006 i 2022 per la seua espectacularitat. En quant a les marxes cristianes, l'esquadra de negres de l'alférez cristià 2005 va estrenar "Tempora Belli", la primera peça musical amb coral inclosa. Altres marxes cristianes que han sonat amb la filà Muntanyesos són "Zoraidamir","Ix el cristià", "L’ambaixador cristià", "El Barranc del Sinc" o "Cid". D'entre altres menys clàssiques destaquen "Batallers", "Folixa Asgaya" o "Iurde" estrenada en 2019 i composada per Rogelio Mira de la pròpia esquadra de negres.  Desprès de la fantàstica capitania cristiana 2022, la filà Muntanyesos tindrà al 2023 una esquadra commemorativa pel Centenari que s'haguera tingut que celebrar al 2021 en circumstàncies normals.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 1951. Disseny de Rafael Guarinos.

Esquadra de negres del capità cristià 1952. Disseny de Rafael Guarinos

Esquadra de negres de l'alférez cristià 1963. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres del capità cristià 1964. Disseny de Luis Solbes.

Primera esquadra d'enmig cristiana 1971. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 1977. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres del capità cristià 1978. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra d'enmig cristiana 1985. Disseny de Isabel Cantó.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 1991. Disseny de Jordi Sellés.

Esquadra de negres del capità cristià 1992. Disseny d'Alejandro Soler.

Esquadra d'enmig cristiana 1999. Disseny de Roberto Pérez.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 2005. Disseny de César Vilaplana.

Esquadra de negres del capità cristià 2006. Disseny de César Vilaplana.

Esquadra d'enmig cristiana 2013. Disseny de Roberto Pérez.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 2019. Disseny d'Antonio Aracil.

Esquadra de negres del capità cristià 2022. Disseny de César Vilaplana.

Esquadra de blancs. Disseny de Francisco Laporta.

ESQUADRES DE NEGRES FILÀ CORDONEROS

Amb l'arribada de setembre comencem a repassar les esquadres de negres de les filaes alcoyanes, com ja vam fer amb els dissenys guerrers de la filà Cruzados o els dissenys africans de la filà Ligeros. Reprenem aquest apartat del blog https://moroscristiansdealcoi.blogspot.com/ amb les espectaculars esquadra de negres de la filà Cordoneros. La filà de la ploma mai ha decebut amb els seus trages, en moltes ocasions marcats per l'aspecte tribal. L'antiga Quarta de Llana va ser la creadora de les esquadres d'enmig, al celebrar per error el Centenari en 1960. Per això un any més tard la filà Cordoneros va tindre l'honor de continuar amb la idea del Mig Moro. L'esquadra del capità moro 1978 va estrenar la marxa mora "Sergen 78" de Miguel Picó Biosca i que vol dir "Negres" al revés. Altres obres musicals que han acompanyat a les esquadres de negres són "Fran-Semp", "Tarde de abril", "El Mahdí", "Soc Marrakesch", "Jussà al Saqàliba" o "Sakasik". Els origens otomans de la filà han fet que artistes nous com Antonio Aracil incorporen detalls turcs als dissenys de la filà Cordoneros. Al segle XX Luis Solbes, Rafael Guarinos van posar la seua imaginació al servici de les esquadres de negres de la filà Cordoneros, però molts altres pintors van col·laborar esporàdicament amb la filà. Ernesto Ferràndiz, Luis Sanus i Paco Verdú van aprofitar el símbol de la ploma tricolor per als seus dissenys. El més recent es va estrenar el 22 d'abril de 2022, sense la pluja que havia acompanyat a anteriors esquadres cordoneres, i amb un trage de Jordi Sellés que va ser l'autor del Cartell de Festes post pandèmia.

Esquadra de negres de l'alférez moro 1951. Disseny de Rafael Guarinos.

Esquadra de negres del capità moro 1952. Disseny de Rafael Guarinos.

Esquadra commemorativa fals Centenari 1960. Disseny de Luis Solbes.

Primera esquadra d'enmig mora 1961. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres de l'alférez moro 1964. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres del capità moro 1965. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra d'enmig mora 1971. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres de l'alférez moro 1977. Disseny de Jaime Mora.

Esquadra de negres del capità moro 1978. Disseny de Rafael Guarinos.

Esquadra d'enmig mora 1984. Disseny de Paco Aznar.

Esquadra de negres de l'alférez moro 1991. Disseny de Jordi Parra.

Esquadra de negres del capità moro 1992. Disseny de Paco Aznar.

Esquadra d'enmig mora 1998. Disseny d'Ernesto Ferràndiz.

Esquadra de negres de l'alférez moro 2005. Disseny de Luis Sanus.

Esquadra de negres del capità moro 2006. Disseny de Paco Verdú.

Esquadra d'enmig mora 2012. Disseny d'Antonio Aracil.

Esquadra de negres de l'alférez moro 2019. Disseny d'Antonio Aracil.

Esquadra de negres del capità moro 2022. Disseny de Jordi Sellés.

Esquadra de blancs. Disseny d'Antonio Payà.

LES FESTES D'ALCOI ALS ANYS 40

La Guerra Civil Espanyola va començar en juliol de 1936 i va acabar en abril de 1939. Les tropes del militar Francisco Franco van guanyar a l'exèrcit roig que defenia al govern republicà. La societat alcoyana que era culta, burgesa, rica, proletària i anarquista ja no va tornar a ser la mateixa degut a la censura i la repressió. El mateix va passar a la resta d'Espanya on es va instaurar la Dictadura falangista amb unes idees d'extrema dreta molt semblants a les del feixisme d'Itàlia i Alemania. Sols que así va durar ni més ni menys que 40 anys. En 1939 no es van poder realitzar Festes de Moros i Cristians ja que la guerra havia acabat pocs dies abans i encara es sentia el dolor de la mort de 735000 persones. No va haver olleta de músic però si una missa de campanya el 23 d'abril i una celebració de la victòria el dia 18 de maig amb participació de festers vestits amb els trages de les filaes. Sols el dit del patró va eixir en Processó, ja que el Reliquiari i la figura de Sant Jordi Eqüestre i el Xicotet s'havien destruït o desaparegut. Alacant va ser l'última ciutat que va caure en mans dels franquistes i els soldats marroquins de Tetuán van entrar a Alcoi, Muro i Agres proclamant la dictadura de Falange entre crits i salutacions del braç en alt. Els nous alcaldes van retornar les empreses als capitalistes rics, van expulsar als funcionaris públics i mestres, van fer perdre el treball dels anticatòlics i van canviar els noms de carrers. Els presoners van ser tractats com a esclaus per a construir "El Valle de los Caídos" i altres edificis. 50000 empresonats van morir a les celdes en condicions inhumanes i sense un judici. El nacional catolicisme tenia una perspectiva conservadora en la que es defenia la religió i una moral puritana. Les normes sobre les relacions socials, sexuals i familiars eren molt estrictes i heteropatriarcals. La submissió de les dones va durar dècades i el capitalisme va deixar a la població apàtica i esgotada desprès de les dures jornades laborals. L'església dominava l'ensenyament i es va revocar el divorci. A les escoles era obligatori resar, l'assignatura de religió i anar a missa. Els xiquets estaven separats de les xiquetes, que aprenien tasques de l'hogar i a ser bones mares. Els joves es posaven a treballar prompte, excepte els de famílies benestants que podien estudiar. A més a més el Sant Jordiet va deixar de ser un orfe de la beneficència i l'ocupaven xiquets rics. Ser Sant Jordiet significava tindre poder.

El valencià estava prohibit i no s'ensenyava a les escoles així que va sobreviure al parlar-se en casa. La desaparició lingüística i cultural també va ocórrer a Catalunya, Galícia i Euskadi. La visió centralista de Franco volia que totes les províncies foren uniformes i castellanitzades. A les monedes i pessetes es veia la frase "Franco, caudillo por la gracia de Dios". Les notícies del Nodo que es mostraven als 3 cines d'Alcoi estaven manipulades i sols alabaven a l'autoanomenat "Generalísimo". Franco es considerava un heroi escollit providencialment, així que l'únic partit polític i sindicat estava controlat per ell. L'autarquia pretenia enfrontar l'aïllament mundial que havien fet els països democràtics d'Europa. Als anys 40 del segle XX la vida quotidiana dels valencians va estar marcada per la fam i pobresa. Es va enfonsar el producte interior brut d'Espanya i es va obstaculitzar el consum per la baixa renda per càpita. A Alcoi les dones de la fàbrica de paper de fumar "Bambú" van fer una vaga demanant un augment salarial, arriscant-se a perdre-ho tot. Va ser la primera vaga important de la postguerra, quan hi havia por de ser condemnat. A la comarca del Comtat no quedaven massa camps de cultiu i la falta d'aliments va portar a la decisió de crear cartilles de racionament, on es limitava el menjar.  L'estraperlo il·legal i el canvi d'aliments va ajudar a subsistir a famílies i fins hi tot es gastava el tren Alcoi- Gandia per a intercanviar productes de primera necessitat. A les fàbriques alcoyanes faltaven màquines i primeres matèries així que el caos va paralitzar el creixement econòmic. Els agricultors tenien que entregar el 60% de la collita al govern per a racionalitzar-lo, així que preferien el mercat negre. Com no es deixava comprar productes de l'exterior els preus es van encarir més i els salaris no pujaven. La capacitat adquisitiva dels treballadors es va reduir un 50% entre 1942 i 1945.

Algunes famílies van recolzar el franquisme amb l'esperança de prosperar socialment i econòmicament i la majoria es van conformar silenciosament. El sistema del dictador era totalitari, sense llibertats ni igualtat d'oportunitats. La persecució dels vençuts va ser atroç i hi havia moltes detencions. A les dones dels rojos se'ls rapava els cabells, les humiliaven fent passeigs pels carrers i les castigaven fent beure oli de ricí. També les podien violar i maltractar i també confiscar els seus bens. Moltes agrupacions van ser declarades il·legals, així es neutralitzava la influència social i la ideologia d'esquerres quedava marginada. Això es va poder veure fins hi tot en filaes com Xanos, Asturianos o Cordoneros. La docilitat de la població es va aconseguir eliminant amb terror qualsevol dissidència política. Hi havia una divisió en 3 grups: Addictes al franquisme, indiferents i desafectes que eren expulsats si alçaven la veu. La gent d'esquerres era perseguida i torturada, sobretot si participaven en activitats clandestines de resistència. La oligarquia agrària, industrial i financera es beneficiaven de la cohesió social espanyolitzada que van fer els militars, funcionaris, catedràtics i capellans. En 1942 es va començar la reconstrucció del Campanar de l'Església de Santa Maria, ja que s'havia derruït en 1937.

El nou règim dictatorial va aprofitar les Festes d'Alcoi per a transmetre les seues consignes polítiques. L'Associació de Sant Jordi va recuperar el poder com a entitat organitzadora. En maig de 1939 es va realitzar la primera reunió, on s'oficialitzava l'ordre d'antiguitat de les filaes segons 1931. Dels anys 1932 a 1935 les filaes Miqueros, Llana, Abencerrajes, Marrakesch, Gusmans, Vascos i Muntanyesos no van participar a les Festes d'Alcoi i es van declarar extingides pels organitzadors republicans. De cara a 1940 es van renovar les filaes de càrrec sense tindre en compte els dels anys en que l'Ajuntament va preparar les Festes de Moros i Cristians. Per això les filaes Navarros i Llana no van desempenyar les capitanies a pesar d'haver tingut les alferecies en 1936. El fill del pintor Fernando Cabrera va restaurar el Mural de Sant Jordi que s'havia arrancat de l'altar i el dia 7 d'octubre de 1939 es va aprofitar per a beneir els àngels de l'escultor Lorenzo Ridaura. Romualdo Coderch Boronat va ser el primer president del Casal de Sant Jordi durant la postguerra i li va encarregar una nova figura del Sant Jordi Eqüestre a Enrique Galarza. La figura del patró va adquirir una dimensió nova en la que es parlava de que "Sant Jordi borre d'Espanya el deshonor, castigue als malvats marxistes i perdone als innocents extraviats". Alcoi recuperava obligatòriament la connexió espiritual deixant enrere l'anticlericalisme de la Segona República Espanyola. Si en 1939 sols va haver una Solemne Processó vespertina i alguns pasdobles i la desfilada del final de la Guerra Civil, en 1940 es van recuperar tots els actes de la Trilogia Festera Alcoyana, promovent de nou la desapareguda Cavalcada dels 40 Cavallers de Jaume I. La desfilada del 21 d'abril va ser austera, com corresponia a l'època de postguerra.

Per a les Entrades de 1941 es va demanar que no hi haguera tants talls, ja que la falta de puntualitat i la poca participació a la Segona Diana havien deslluït les Festes del retrobament desprès del conflicte bèl·lic. En aquells anys hi havia jocs florals de poesia i els festers d'Alcoi tenien que girar l'esquadra al balcó dels falangistes. Els primers trons permetien que els senyors amb bon nivell adquisitiu formaren a canvi de sufragar econòmicament les filaes. La Revista de Festes tenia col·laboradors i feixistes que promovien i aplaudien al règim dictatorial i l'abnegació i sacrifici de la Secció femenina de Falange. Les filaes Navarros i Muntanyesos es van refundar en 1941 i per això les Entrades van lluir més que l'any anterior, compatibilitzant més de 600 festers. Alguns d'ells van acabar en comissaria per no alçar el braç i entonar l'Himne de "Cara al sol" ja que l'ambient era d'un nacionalisme exagerat.

La filà Visigodos va ser l'única que no va sobreviure a la postguerra i es va extingir en 1942, quan es van reincorporar les Tomasines. La majoria de filaes van sofrir per a seguir endavant, però les Festes de Sant Jordi significaven els únics dies a l'any de disfrutar al carrer. La ciutadania no estava disposada a perdre de nou les seues tradicions, a pesar de que el Casal de Sant Jordi va potenciar l'element de fe i religiositat per damunt dels actes lúdics. Sols els empresaris podien fer càrrec, ja que les filaes estaven formades per treballadors que amb modèstia intentaven pagar les despeses. Les Entrades de 1942 no van acabar a la Plaça d'Espanya, sinó que passaven per darrere del Castell de Festes. Les esquadres de negres com la del capità contrabandista finalitzaven el recorregut davant la façana del Temple de Sant Jordi al carrer Santo Tomás. 

Les Festes d'Alcoi de 1943 es van retrassar uns dies per la Setmana Santa. Les Entrades es van celebrar el 5 de maig, arribant a l'ànima del públic per la seua senzillesa i intimitat. L'Associació de Sant Jordi es queixava de les constants recriminacions pessimistes de la filà Asturianos per la falta de riquesa. Els membres de "La Creueta" protestaven per estar en números rojos i tindre la capitania cristiana 1943. El president Romualdo Coderch es va burlar d'ells per ser "uns plorons". Com els escassos components eren humils drapaires, el Casal va tindre que pagar-los la pólvora i nombrar a un fester ric de la filà Verds com a capità cristià. En canvi la capitania mora de la filà Marrakesch va sorprendre per l'elefant de cartró i les belles huríes.

En 1944 la misèria seguia fent mal a les famílies espanyoles i les Festes de Sant Jordi eren més una expressió religiosa dels creients i no un espectacle teatral com a l'actualitat. La filà Cides era molt pobra i els pocs membres van votar en contra de celebrar la Trilogia Festera Alcoyana en l'any de la seua capitania cristiana. El sol de l'Entrada Mora va fer que les esquadres desfilaren lentament i el major confrontament el va patir la filà Abencerrajes pels talls produïts. Jorge Matarredona era el fill de l'alcalde i en 1945 es va estrenar com a Sant Jordiet, el protector de la població. Es commemorava el centenari de la declaració d'Alcoi com a reial ciutat per part de Isabel II de Borbó.

 Per altra part, la filà Cruzados va passar a la història per fundar-se en temps d'escassetat, ja que va eixir per primera volta a les Festes de Sant Jordi 1946, en la que Gusmans i Llana tenien les capitanies. És la única filà de la postguerra i es va estrenar en la Diana del 2 de maig. Per la vesprada la pluja va afectar a la segona meitat de l'Entrada Mora, destrossant les carrosses del boato de la filà Judíos. L'Alardo es va aplaçar al 5 de maig pel mal oratge. Va ser el primer any en que l'artista Luis Solbes va dissenyar trages per a les Entrades d'Alcoi.  

La millora en les vestimentes del Casal de Sant Jordi li va donar major esplendor a l'Entrada Cristiana de 1947, en la que el boato de la filà Vascos va tindre una pompositat poc habitual en aquella època. Luis Solbes va començar a col·laborar amb les filaes Mozàrabes, Judíos, Xanos i Almogàvars, que en aquell moment s'anomenaven Asturs i estaven a punt de desapuntar-se per falta de membres. Però van poder fer l'alferecia cristiana 1948 i salvar el prestigi del tio Llaganya. L'alferecia mora 1948 no va tindre tanta sort i la pluja va acompanyar al càrrec xano. Aquell any va destacar la filà Miqueros per tindre al primer capità moro amb un trage de Rafael Guarinos i desfilant amb una carrossa amb aigua corrent, tota una novetat.

1100 festers en total estaven apuntats a les filaes del 2 bàndols en 1949 i al dispar del dia els Trons van participar 750. Alfonso Saura va realitzar el Cartell de Festes de 1949, en les que la pluja tampoc va faltar a la cita. Roque Monllor va ser l'assessor artístic de l'Associació de Sant Jordi fins a 1977 i gràcies a ell es va implantar definitivament l'estètica medieval. Però en 1949 encara hi havia molts anacronismes i la filà Tomasines vestia la rosa al cap del seu disseny antic. L'esquadra de negres de la filà Verds va sorprendre perquè arrastraven unes cadenes enganxades a una carrossa d'un cofre ple de joies i tresors. En aquesta dècada les Festes de Moros i Cristians no van tindre cap esperit crític i es van centrar en reconstruir-se amb la implantació d'un guió d'actes divers i carregat de historicisme patriòtic.

-Capitans 1940: Carlos Olcina de la filà Mozàrabes i Antonio Boronat de la filà Ligeros.

-Alferes 1940 i Capitans 1941: José Vicedo de la filà Almogàvars i José Gisbert de la filà Mudéjares.

-Sant Jordiet 1940-1941: Jaime Silvestre de la filà Magenta.

-Alferes 1941 i Capitans 1942: Emilio Ferràndiz de la filà Andaluces i Francisco Pérez de la filà Abencerrajes.

-Alferes 1942: Álvaro Gallart de la filà Asturianos i José Sempere de la filà Marrakesch.

-Capitans 1943: Jorge Vilaplana de la filà Asturianos i Jorge Armiñana de la filà Marrakesch.

-Sant Jordiet 1942-1943-1944: Carlos Aracil de les filaes Abencerrajes, Andaluces i Llana.

-Alferes 1943 i Capitans 1944: Santiago Alòs de la filà Cides i José Tormo de la filà Realistes.

-Alferes 1944 i Capitans 1945: Federico Vilaplana de la filà Maseros i Francisco Pascual de la filà Berberiscos.

-Sant Jordiet 1945-1946-1947: Jorge Matarredona de la filà Andaluces.

-Alferes 1945: Toni Escoda de la filà Gusmans i Salvador Doménech de la filà Llana.

-Capitans 1946: Camilo Amat de la filà Gusmans i Daniel Fernàndez de la filà Llana.

-Alferes 1946 i Capitans 1947: Emilio Ortolà de la filà Vascos i Ismael Peidro de la filà Judíos.

-Alferes 1947 i Capitans 1948: Cristóbal Llorens de la filà Mozàrabes i Crescencio Abad de la filà Miqueros.

-Sant Jordiet 1948-1949: Jorge Gisbert de la filà Gusmans.

-Alferes 1948: Juan Valls de la filà Almogàvars i Emilio Jordà de la filà Xanos.

-Capitans 1949: Filiberto Gadea de la filà Almogàvars i Alfonso Seguí de la filà Xanos.

-Alferes 1949: Ernesto Linares de la filà Navarros i Francisco Gisbert de la filà Verds.

Entre 1940 i 1950 es van assassinar a 50000 persones per motius polítics. La dictadura de Francisco Franco era antimarxista, explotadora, misògina i racista i es va imposar amb força sobre la població civil. El règim va tindre una gran capacitat d'adaptació fins a 1975 i va saber conservar l'autoritat a pesar dels canvis econòmics i polítics de la resta del món. La Llei de Successió de la Jefatura de l'Estat de 1947 li donava el govern vitalici a Francisco Franco i li cedia l'elecció del seu successor, que va ser el rei Juan Carlos I de Borbó. Les Festes d'Alcoi van passar per distintes etapes al llarg de la dictadura i anirem repassant-la per dècades al blog https://moroscristiansdealcoi.blogspot.com/