CASTELLS DE FOCS ARTIFICIALS A ALCOI

 

Les Festes d'Alcoi tenen un component pirotècnic important que les fa més especials. La pólvora està molt present en la cultura valenciana i a Alcoi és la protagonista de l'últim dia de les Festes de Moros i Cristians. L'Alardo és realment una batalla de trabucs en la que s'enfronten dos bàndols i es consumeixen 3000 kilos de pólvora. També hi ha espectacles pirotècnics de primera categoria, amb coets, mascletaes, traques i castells de focs artificials nocturns. A les Festes de Sant Jordi està datat que ja es gastava pólvora en 1552 amb concursos de tir i també es llançaven coets al Temple de Sant Jordi. L'acte de l'Alardo es va documentar en 1658 i uns segles desprès ja es llançaven castells de focs artificials. L'any 1858 va haver un accident amb ferits per el llançament perillós d'un castell de focs. Al Cartell de Festes de 1862 hi ha un llarg text que redacta tots els actes de les Festes d'Alcoi i entre elles es destaca un castell de focs disparat a la Plaça d'Espanya. 

Va ser al VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi quan es van llançar 3 castells de focs artificials pagats per l'Ajuntament i els gremis de la ciutat: El 26, 27 i 30 d'abril de 1876. També en 1890 pel dècim sisé centenari del Martiri de Sant Jordi es van llançar castells de focs artificials durant 3 dies consecutius. Però habitualment els espectacles pirotècnics es guardaven per a desprès dels dies centrals. Passades les Entrades, els espectacles pirotècnics es muntaven entre el 25 i 30 d'abril. Així va ser fins a la meitat del segle XX, ja que a partir de 1956 el castell de focs artificials es llançava el dia del descans per la nit. A partir de 1962 es disparaven 2 castells de focs artificials: Un la nit del 23 d'abril per ser el dia Sant Jordi i l'altre com una cloenda el dia 25 d'abril. És en 1965 quan es va canviar el lloc per a encendre la metxa i la pirotècnia esclatava desde el pont de Sant Jordi. La celebració del VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi es va celebrar en maig de 1976 per culpa la Setmana Santa. Va haver 4 castells de focs del 27 al 30 de maig, sent el més impressionant el del dia del patró per estar sonoritzat amb la melodia de l'Himne de Festes. De 1977 a 1991 els focs artificials van il·luminar el cel alcoyà el dia Sant Jordi al acabar la Retreta. A partir de 1992 s'incorpora un nou castell de focs cada 21 d'abril al finalitzar la interpretació de l'Himne de Festes. També desde aquell any es dispara un castell de focs quan la figura eqüestre de Sant Jordi Matamoros acaba la Processó General. A l'arribada del xiquet Sant Jordiet ja s'encenien bengales per a rebre al patró, però el castell de focs artificials li va sumar més emoció al moment religiós.

El dia 1 d'abril es descobreix el Cartell de Festes d'Alcoi i als anys 90 s'amenitzava amb un xicotet Correfocs a la Bandeja i alguna traca. No és fins al 2003 quan es dispara un castell de focs al destapar el Cartell de Festes, tancant el senzill acte. Desde 2013 es dispara un castell de focs desde la Plaçeta del Fossar mentre el Sant Jordiet llança fletxes en l'Aparició de Sant Jordi. Són espectacles pirotècnics del segle XXI més recents però que s'han consolidat. Pel que fa a les traques, hi ha documentada una "gran traca" el 25 d'abril de 1895 i en 1902 un testimoni anglès descriu una traca al migdia. Una corda amb petardos es va enrotllar a les faroles de la Plaça d'Espanya i es van llançar coets, petardos i serpentines. En 1892 es llançaren morterets per a rebre a Jaume I i els seus 40 cavallers en la Cavalcada Històrica del Conqueridor. Al segle XX una traca que recorria carrers del casc antic es disparava la nit del dia dels Músics. La traca de 1901 tenia 1500 metres, la de 1906 tenia 2000 metres i la de 1907 tenia 4000 metres. La denominació "traca japonesa" apareix als programes d'actes de 1921, 1923 i de 1948 a 1951. A partir dels anys 50 se l'anomena "fantàstica traca valenciana".

La novetat del Diumenge de Ressurrecció de 1956 és que es va programar una "gran traca" a la Plaça d'Espanya al acabar la Glòria Major. Les empreses pirotècniques valencianes havien introduït noves tecnologies i efectes que van derivar en les mascletaes actuals. Desde 1956 Alcoi té una mascletà el 23 d'abril al finalitzar la Missa a Sant Jordi. En 1965 desfila per primera volta la Glòria Infantil però no va ser fins a 1966 quan es va sumar altra mascletà en honor dels glorierets. També és tradicional que quan els festers ixen de les seus socials durant la Glòria també es disparen traques. S'utilitzen per a rebre als càrrecs importants de les filaes com capitans, alferes, Sargentos, Sergentets o gloriers. És notori que la pólvora forma part de Nostra Festa desde els seus orígens antics, tant per l'Alardo com pels meravellosos castells de focs i les solemnes mascletaes diürnes patrocinades per l'Ajuntament d'Alcoi.

I no ens podem oblidar del castell de focs més impactant que té Alcoi: El del 5 de gener durant la Cavalcada de Reis Mags. És en l'Adoració a la Sagrada Família quan es dispara desde l'Església de Santa Maria un grandiós castell de focs artificials que ompli de màgia la Plaça d'Espanya. Milers de persones contemplen com Melchor, Gaspar i Baltasar li ofereixen or, encens i mirra al Jesuset mentre sona la coneguda melodia coral de "Haleluya" de Haendel. El més recent és el de Ses Majestats en 2024, però cal dir que en 2023 va ser molt més original i per això el recordem a continuació.

TRILOGIA DELS REIS MAGS ALCOI 2024

En 3 dies diferents la ciutat ha viscut tota la màgia del Nadal Alcoyà, especialment centrant-se en l'Epifania dels Reis Mags. Quan encara estàvem en 2023 es van celebrar les tradicionals Pastoretes, en la que no falten les danses tradicionals, els carros i les cabretes. És un acte on els protagonistes són els xiquets i xiquetes i enguany s'ha fet de vesprada. Aquesta decisió de l'Ajuntament d'Alcoi va provocar queixes per l'horari i el fred, ja que és una desfilada que normalment es fa de matí. Però el regidor de tradicions va canviar la data per a que no coincidira amb les campanades de Cap d'any. Les Pastoretes es van celebrar el 30 de desembre a les 18:00 i van tindre bastant afluència de públic. La banda Corporació Musical Primitiva d'Alcoi va encetar l'acte amb la interpretació de "L'entrà dels Reis" de Camilo Pérez Monllor. El folklore popular va contar amb la participació dels grups de danses alcoyans: Carrascal i Sant Jordi. Se li van oferir regals al Jesuset al pessebre de la Plaça d'Espanya on va acabar l'acte cantant les típiques nadaletes alcoyanes i en valencià.  

Per primera volta una dona ha sigut l'Emissària Reial, complit el seu paper amb elegància i una dicció perfecta pròpia d'una actriu dedicada al teatre. La veu del nou Tio Piam no va ser tan potent i el seu pregó va quedar un poc deslluït. A les 18:30 del dijous 4 de gener de 2024 arrancava desde el Partidor la comitiva amb pastoretes repartint romer. Els personatges del Tirisiti continuaven el seu compromís amb cares renovades. L'Agüelo, el Sereno, les beates i el bou amb el torero Clásico van ser qui més van interactuar amb el públic. El poble amb els seus instruments musicals quotidians li van posar música a les danses tradicionals. Al Bando Reial sempre s'escolten obres musicals com "Ja venen els Reis d'Orient per la Mariola", "Pastorets i Pastoretes" i "Crida i clam". Aquesta peça musical de Gregorio Casasempere anuncia desde 1993 l'arribada de la carrossa amb l'estrela. Pilar Almeria va ser l'Emissària Reial fent història en el centenari acte. Va llegir el text de Tono Belda que va tindre paraules per a "cuidar la terra amb estima i responsablement fer un món més sostenible". Al 2024 es complien 100 anys de la primera aparició de les burretes en l'acte del Bando Reial i van passar tan ràpid com sempre. Però tots els xiquets i xiquetes d'Alcoi van poder tirar les cartes a les bústies pel recorregut del carrer Sant Nicolau, la Plaça d'Espanya, el carrer Sant Llorenç i l'Avinguda País Valencià.

Al matí del 5 de gener tot estava preparat al Preventori per a rebre la visita de xiquets i xiquetes amb les seues famílies. El Campament Reial s'obria amb la gelor de les 8 del matí amb nombrós públic i cues per a pujar en autobús desde la Locomotora del tren Xitxarra. A la muntanya l'Associació Cultural Samarita havia muntat unes jaimes amb detalls de les estançes de Melchor Gaspar i Baltasar. Els xiquets i xiquetes buscaven els seus noms en els regals apilats i els patges saludaven a tot el món amb simpatia i amabilitat. També hi havia guardians, escrivans i animals com anecs, camells, burretes i cabres. Va cridar l'atenció la Guàrdia Romana amb soldats de la "Legio X Fretenis" de Judea que anaven en formació al so de tambors i cornetes. Els xurros i el xocolate calent solidari van fer més càlida la visita al Campament Reial amb finalitat benèfica.

Si va ploure al acabar el Bando Reial del 4 de gener, per a la Cavalcada d'Alcoi l'aigua va caure just abans de que arrancaren els Heraldos desde "El Camí". A les 18:00 els trompeters i timbalers egipcis anunciaven el pas de l'estrela amb una amazona a cavall. La Cavalcada de Reis Mags més antiga del món seguia amb les danses tradicionals i el poble de pastorets i pastoretes. Els antorxers precedien a la carrossa de l'Emissària Reial que el 5 de gener es dedica a llançar caramels i saludar més relaxadament. Més grups de danses amb castanyoles donaven pas als palmiters i la guàrdia del rei Melchor. Va crear certa confusió, però sent el primer rei mag va rebre la multitudinària rebuda dels xiquets i xiquetes. El rei Baltasar és el segon a Alcoi i va complir el seu paper sent el rei més estimat dels 3. No sabem si és perquè és el rei negre o per la seua vestimenta preciosa, però està clar que el "blackface" és innocent i sense cap connotació racista. Entenent el context es pot saber que els patges pugen per les escales per a entregar els regals sense ser reconeguts. El rei Gaspar va ser l'últim i va repartir moltes besades a la població fins a acabar al pont de Cervantes. L'Adoració a la Bandeja va ser el moment culminant de la 139 Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi. Ses Majestats van caminar fins al pessebre per a adorar a la Sagrada Família. Ni el castell de focs artificials ni el so de "Haleluya" de Haendel va fer plorar al Jesuset, acompanyat de la Mare de Déu i Sant Josep. Al final l'amor és la clau de la Trilogia dels Reis Mags d'Alcoi, amb una Cavalcada declarada d'Interès Turístic Nacional i Bé d'Interès Cultural.

40 ANYS DE L'ESTRUCTURA ACTUAL DE LA CAVALCADA D'ALCOI

En 1984 la Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi va viure una transformació sense precedents que la va fer més lluïdora i emocionant. Va ser el primer any en que l'Ajuntament d'Alcoi i l'Associació de Sant Jordi es van implicar en el Nadal Alcoyà i la vinguda de Ses Majestats. L'any 1969 es va conformar una entitat pròpia per a organitzar la Trilogia Nadalenca d'Alcoi. Era l'Associació d'Amics i Dames dels Reis Mags que va preparar la Cavalcada del 5 de gener de 1970. En 1972 es van consolidar com a grup i van instaurar el nomenament dels Reis Mags en un esmorzar i també la creació dels ajudants dels Reis Mags. Eren 3 personatges que repartien caramels davant dels cofres de Melchor, Gaspar i Baltasar i es proclamaven com a Reis Mags de l'any següent. Els 3 desfilaven a cavall perquè a partir de 1972 van aparèixer els primers camells per als Reis Mags d'Orient. L'artista del sainet Armando Santacreu va escriure el Bando Reial de 1972, perquè a més a més era membre actiu de l'Associació d'Amics i Dames dels Reis Mags d'Alcoi. El dissenyador Luis Solbes també va col·laborar, creant nous ropatges per a Ses Majestats i va ser qui va proposar que el rei negre desfilara al centre. A partir de 1972 el rei Baltasar va anar a camell enmig del rei Melchor i abans que el rei Gaspar i allò va provocar que hi haguera molta confusió amb el nom de cada rei. Però el canvi en l'ordre dels Reis Mags va ser ben valorat pels alcoyans i alcoyanes i així també s'evitava la idea racista de que el negre anava l'últim. Luis Solbes va preparar tot l'atrezzo nou per a l'Associació d'Amics i Dames dels Reis Mags, però el temps no va acompanyar el 5 de gener de 1972. És un any que passarà a la història per les inclemències meteorològiques en totes les celebracions de la comarca. La pluja també va estar present a la Setmana Santa, suspenent la Processó del Divendres Sant. La Trilogia Festera Alcoyana es va veure trastocada per pluges torrencials i les Entrades es van atrassar al dia Sant Jordi. Les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina van patir tempestes a la Diana, les Entrades i l'Alardo i la Fira de Tots Sants també es va veure afectada en plena tardor de gota freda. Les Entrades d'Ibi també van ser interrompudes per una tromba d'aigua.

L'Associació d'Amics i Dames dels Reis Mags va ser important a Alcoi als anys 70, convocant concursos literaris i premis com el del millor Bando Reial. En 1977 l'entitat va subvencionar un nou pessebre per a la Plaça d'Espanya, amb figures a tamany real fetes per Luis Solbes. El naixement i el Jesuset es van llevar el plujós 5 de gener per a la Cavalcada de Reis Mags, que va acabar a l'Alameda nevant. Als anys 80 es va iniciar la Cavalcada desde "El Camí" i el Bando Reial acabava a l'avinguda Na Saurina d'Entenza on estava la seu social de l'Associació d'Amics i Dames dels Reis Mags. En 1983 l'entitat no va aconseguir burretes per al 4 de gener, sent un punt d'inflexió en la història ja que es celebrava el 60 aniversari del Bando Reial.

Al passar el 25 de desembre de 1982 va saltar la noticia de que un dels ajudants dels Reis Mags 1983 havia sigut acusat d'evasió de capitals. El sospitós era l'empresari Lionel Grau que anava a representar al rei Gaspar en 1984, però va renunciar per les protestes ciutadanes desprès d'eixir en llibertat provisional. Es van nombrar nous ajudants de 1983 i Reis Mags per a 1984, però l'Associació d'Amics i Dames dels Reis Mags va emetre un comunicat on es negaven a dialogar amb partits polítics i l'Ajuntament d'Alcoi ho va interpretar com un rebuig a seguir cooperant. Els regidors van demanar que es rectificaren les postures però els integrants de l'entitat ja no van voler col·laborar en la preparació del Nadal Alcoyà. Jorge Trelis era el president i Adrián Espí el cronista i van dinamitar les conversacions amb l'Ajuntament d'Alcoi. L'alcalde Josep Sanus va apostar per no dividir a la societat alcoyana però als mesos següents l'Associacio d'Amics i Dames dels Reis Mags va mostrar actituds poc democràtiques.

En abril de 1983 es va ratificar la retirada de confiança de l'Ajuntament d'Alcoi a l'Associació d'Amics i Dames dels Reis Mags. Segons Josep Albert Mestre "l'Ajuntament representa el pluralisme polític i no pot col·laborar amb una Junta Directiva que ni tan sols accepta les normes de la Constitució. Hem esperat mostres de generositat per part de l'Associació d'Amics i Dames dels Reis Mags durant 3 mesos i cedir ara seria un acte de debilitat". Al Ple Municipal es va votar amb 16 vots a favor i 3 en contra, sent minoria els regidors que recolzaven a l'Associació d'Amics i Dames dels Reis Mags. A partir de la Cavalcada d'Alcoi 1984 seria l'Ajuntament qui organitzaria els actes, incloent les Pastoretes del dia 1 de gener i "La Burreta" que va tindre 8 animalets. Fins a 1989 no va acabar el conflicte, quan es va donar a l'Ajuntament d'Alcoi el patrimoni de l'Associació d'Amics i Dames dels Reis Mags. S'incloïen les escales dels patges, la roperia i les bústies de les burretes, en un any en que van aparèixer elefants al final de la comitiva.

Les disputes van provocar la lenta desaparició de l'Associació d'Amics i Dames dels Reis Mags i en novembre de 1983 l'alcalde socialista va demanar ajuda. Josep Sanus va confiar en l'Associació de Sant Jordi, ja que tenien experiència amb les Entrades de Moros i Cristians. El 5 de gener de 1984, fa 40 anys, va haver novetats a la Cavalcada de Reis Mags d'Orient. Es rescatava la més pura tradició del Nadal Alcoyà i es van eliminar components militars, bandes de cornetes i grups de soldats romans. Va ser un treball a contrarellotge on en pocs mesos es va muntar una nova estructura per a la Cavalcada més antiga d'Espanya. No es va incorporar l'Adoració, però si es va pretendre potenciar-la donant-li un protagonisme a la Plaça d'Espanya. Antigament els 3 Reis Mags li entregaven encens, or i mirra al Jesuset dins l'Església de Santa Maria i pocs espectadors podien contemplar eixe moment màgic. Per a afegir-li religiositat es va escollir com la peça musical "Haleluya", la més èpica de Haendel. El públic tenia molta expectació i es va trencar la pauta repetitiva de les anteriors Cavalcades d'Alcoi, preparant-se per a la celebració dels 100 anys en 1985.

La Junta Directiva del Casal de Sant Jordi va aportar moltes idees innovadores i Enrique Luis Sanus Abad va ser anomenat president d'honor de l'Associació de Sant Jordi. Se li va donar més importància a les antorxes en l'Epifania dels Reis Mags i es van dissenyar nous trages d'hebreus i egipcis. Rafael Guarinos va fer els bocetos dels nous trages de Melchor, Gaspar i Baltasar ja que era l'assessor artístic de l'Associació de Sant Jordi. Les filaes Muntanyesos, Cordoneros i Mudéjares van acompanyar als 3 Reis Mags en 1984. El líder de la dreta alcoyana va definir la municipalització de la Cavalcada de Reis Mags com una cazicada dels socialistes, però s'ha demostrar que ha portat bons resultats. Actualment es continua mantenint el format de la Cavalcada d'Alcoi que es va instaurar en 1984 i de fet s'han aconseguit reconeixement com ser d'Interès Turístic Nacional o ser Bé d'Interès Cultural (BIC). La televisió pública valenciana porta desde 1991 retransmetent la Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi. En 2024 es podrà seguir per À Punt a partir de les 18:00, hora en que arranca la desfilada de l'estrela desde "El Camí".

2010 va ser altre any important al celebrar el 125 aniversari de la Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi i es van renovar els trages de Melchor Gaspar i Baltasar. Una llàstima que no s'haja aprofitat el Centenari del Bando Reial i "La Burreta" per a confeccionar trages nous per a Ses Majestats, ja que els bonics dissenys d'Alejandro Soler estan molt vistos. Per a aquesta efemèride s'ha seguit promocionant el Campament Reial on hi haurà un escrivà llegint les cartes. L'Associació Cultural Samarita ha muntat el Campament Reial al Preventori i tindrà molta afluència de persones al matí del 5 de gener. Si que s'ha editat un llibre de la història dels Emissaris Reials i els texts de cada 4 de gener desde 1923. Juan Javier Gisbert ha escrit el llibre i Ignacio Trelis ha pintat la portada. Que vinguen carregats!

CENTENARI DE LA BURRETA A ALCOI

L'any 1924 va ser molt important per a Alcoi, i especialment per als Reis Mags d'Orient. Fa 100 anys van eixir per primera volta unes burretes amb bústies i es van convertir en un símbol alcoyà. Les burretes van acompanyar a l'Emissari Reial per a que els xiquets i xiquetes tiraren les seues cartes amb els desitjos i regals que demanaven a Ses Majestats. En 1923 es va proclamar el primer Bando Reial, l'anunci de la proximitat de Melchor, Gaspar i Baltasar. Però l'acte que completava la Trilogia dels Reis Mags d'Alcoi es quedava un poc buit de contingut i per això les burretes van ser un revulsiu. Enrique Abad Vilaplana va ser l'autor dels primers Bandols Reials d'Alcoi, amb un estil pompós que s'ha mantingut en el temps. En 1923 el Bando Reial es va declamar el mateix dia 5 de gener pel matí, però en 1924 ja es va fer en la vesprada anterior a l'arribada dels Reis Mags. La Cavalcada d'Alcoi és la més antiga d'Europa, celebrant-se ininterrompudament desde 1885. L'entranyable acte de les Pastoretes es va incorporar en 1889 i per tant el Bando Reial és el més recent de tots.

El 4 de gener de 1924 va ser la filà Gusmans l'encarregada d'organitzar la desfilada, afegint a les burretes com a novetat. Vicente Pérez Bosch, conegut com "Pintoreti", feia d'Emissari Reial a cavall i darrere d'ell tan sols anaven 2 burretes amb bústies als lloms. Enseguida la burreta es va convertir en l'animal més representatiu del Bando Reial, encara que durant la dècada de 1920 va haver anys en que sols es va aconseguir una burreta per a transportar totes les cartes. El misteriós Emissari Reial amb el seu pergamí creava impacte en la gent i la burreta despertava l'entusiasme de tots els que la seguien. L'acte va agradar i en 1925 es va continuar fent igual, amb un patge guiant a la burreta. Així va ser fins que en 1933 van ser tres Santa Klaus els que portaven les bústies i això no va agradar als xiquets. El vestit roig típic del Pare Noel no s'adequava a l'acte del Bando Reial i va ser durament criticat. Així que en 1934 es va tornar al format de les burretes i cada any van anar augmentant en número. Cada 4 de gener les bústies anaven més plenes fins que en 1937 aquesta forma de correus es va paralitzar per la Guerra Civil Espanyola. En aquells anys de pobresa, fam i misèria es va fer el dia dels xiquets per a recaptar joguets amb intenció benèfica.

A partir de 1940, amb la dictadura de Franco com a context sociopolític i una economia deficitària per culpa la postguerra, l'acte del Bando Reial va ser auster i durant uns anys no es va cuidar tant la posada en escena. No hi havia diners ni per a regals i les famílies complien amb les il·lusions dels fills i filles com podien. A voltes un joguet es destapava el 5 de gener i al dia següent desapareixia fins a l'any que ve. Però la veu potent de l'Emissari Reial seguia animant a la població cada 4 de gener, encara que amb proclames feixistes i frases aduladores al règim dictatorial i Espanya. Rafael Coloma va escriure molts Bandols Reials d'aquella època sense llibertat d'expressió. 

La filà Gusmans, una de les més nombroses del bàndol cristià, va seguir preparant l'arribada dels Reis Mags i desde 1931 repartia cartes per a que els xiquets i xiquetes escrigueren els seus desitjos. La tradició la van seguir altres filaes com els Miqueros. L'acte previ a la Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi trau al carrer a centenars de persones amb l'objectiu de tirar la carta a la burreta. No els importa el fred de la vesprada i nit, però ha hagut anys on l'oratge no ha acompanyat i fins hi tot es va suspendre per la neu en 1965. La pluja ha estat present en 1956, 1977, 1985, 1990, 1997, 2002, 2009, 2010 i 2014. Com a curiositat, no es van aconseguir burretes per al Bando Reial de 1983.

Desde 1970 l'Associació d'Amics i Dames dels Reis Mags es va encarregar de la Cavalcada, però en 1984 les discrepàncies amb l'Ajuntament d'Alcoi van provocar la desaparició de l'entitat. Aleshores va ser l'Associació de Sant Jordi l'organitzadora de les desfilades, incloent la del Bando Reial que tenia presència de soldats romans. L'any 1985 va ser extraordinari al celebrar-se el 100 aniversari de la Cavalcada de Reis Mags, però al dia de "La Burreta" no va haver novetats fins a 1993. El grup de danses Carrascal va revolucionar l'acte del Bando Reial amb un nou format popular on el poble cantant "Nadaletes alcoyanes" i els pastors van substituir a l'apartat militar. Els costums i folklore local van continuar agafant pes en 1996, però les burretes van seguir sent imprescindibles en la tasca de recollir cartes.

Actualment l'acte de "La Burreta" és un dels més volguts pels alcoyans i alcoyanes i té una màgia especial gràcies als antorxers i la impaciència dels xiquets i xiquetes. Tots volen dipositar la carta en les bústies per a que els Reis Mags tinguen temps de llegir les peticions al Campament Reial del Preventori. El Bando Reial s'ha anat millorant, amb la incorporació de grups de danses tradicionals i els personatges del "Betlem de Tirisiti". Però l'essència sempre han sigut les burretes, que s'han mantingut en el temps durant 100 anys com els animals protagonistes de cada 4 de gener.

Les burretes formen part de la declaració BIC i per tant no poden eliminar-se de l'acte per ser Bé d'Interès Cultural Immaterial. Enguany s'ha publicat un llibre de Juan Javier Gisbert on es recullen els 100 anys del Bando Reial, buscant els inicis en 1923. S'ha investigat sobre el canvi de dia en 1924 i la presència de "La Burreta" i el llibre de 264 pàgines va recorrent el passat i present del preludi a la Cavalcada del 5 de gener. Els noms dels Emissaris Reials formen part de la història d'Alcoi i de Melchor, Gaspar i Baltasar. La portada del llibre del Bando Reial es obra del pintor Ignacio Trelis i el pròleg i la introducció són de Ramón Climent i Josep Lluís Santonja respectivament.

Ja es coneixen les 3 entitats que acompanyaran a Melchor, Gaspar i Baltasar el 5 de gener de 2024. Seran el Club Atletisme d'Alcoi, el Solc com a Associació Comarcal d'Ajuda en el Tractament del Càncer i la filà Verds. Els participants treballaran colze amb colze amb els patges i comitives, eixint més de 1000 persones en la Cavalcada d'Interès Turístic Nacional. El professor de la Universitat d'Alacant Tono Belda té la tasca d'escriure el text del Bando Reial. Per primera volta en la història serà una dona l'encarregada de declamar els versos: Pilar Almeria. L'actriu ajudarà amb la seua veu a animar als xiquets i xiquetes i no s'ha fet cap debat històric perquè hi haja una Emissària Reial. Ni tan sols els més tradicionals i conservadors han creat polèmica, ja que la Trilogia dels Reis Mags uneix a la societat alcoyana.

CARTELL CAVALCADA ALCOI 2024

Ja fa setmanes que el Cartell de la CXXXIX Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi és de domini públic. En novembre es va anunciar que l'artista guanyador al Concurs de Cartells era Miguel Ángel Bonilla Sánchez. La seua obra va ser presentada públicament a la Plaça d'Espanya en la vesprada del 1 de desembre de 2023. Va ser un acte senzill en el que les xiquetes vestides de pastoretes van ballar nadaletes amb panderetes i l'autor va fer declaracions als mitjans de comunicació. El fort vent i les baixes temperatures no van impedir que molta gent s'apropara a la façana del Consistori a contemplar el Cartell de la Cavalcada de Reis Mags 2024. També es van vendre productes típics al carrer Sant Llorenç, com una forma d'incentivar el comerç local amb unes paraetes a la llum de la lluna. I com no, es van encendre les llums artificials de l'Enramada del Nadal Alcoyà que tan pròpies i decoratives resulten. Però si falta un adorn a la Bandeja i són molts els alcoyans i alcoyanes que s'han queixat de que falta un arbre natural gegant. Per segon any consecutiu no s'ha plantat cap pi a l'autoproclamada ciutat del Nadal i les crítiques a l'Ajuntament no s'han fet esperar. Toni Francés, com a alcalde, no va fer al·lusió al tema i es va limitar a felicitar a Miguel Ángel Bonilla pel seu primer premi. 1200€ obté el guanyador del Cartell de la Cavalcada d'Alcoi 2024.

Al Cartell dels Reis d'Orient 2024 s'ha volgut que estiguen reflectits tots els elements del dia 5 de gener: Els patges, els 3 Reis Mags, els regals, l'estrela, les escales i les corones de Melchor, Gaspar i Baltasar. D'una forma molt sintètica es representa tot allò fonamental en la Cavaldada d'Alcoi, la més antiga d'Europa. És una obra abstracta que dificulta la comprensió per als més menuts, però que té el seu encant. Les figures són fàcils d'identificar i s'aprecia el color marró dels paquets, el roig de les escales i el negre de la pell dels patges. Colos bàsics per a plasmar l'essència d'una tradició molt antiga que data de 1885. L'estil de Miguel Ángel Bonilla li ha donat molt bon resultat al Concurs de Cartell d'Alcoi, però no serà una obra memorable que passe a la història. El jurat, encapçalat per Jordi Martínez com a regidor de tradicions, va valorar aspectes com la tècnica, colors, composició, simetria matemàtica, tipografia, originalitat i presentació.

Miguel Ángel Bonilla va nàixer a Ontinyent i no li resulta llunyà el Nadal Alcoyà i la seua famosa Cavalcada de Reis Mags. Va cursar estudis de Disseny Gràfic i Industrial a l'Universitat d'Alcoi i va viure 4 anys a la ciutat, tenint bons records. Miguel Ángel Bonilla desenvolupa la seua tasca com a dissenyador gràfic i il·lustrador. En la seua faceta artística cal esmentar la seua obra pictòrica amb mostres, reconeixements i premis en certamens de caràcter nacional. A més a més va fer el Cartell de Moros i Cristians d'Ontinyent de 2019 i disseny de logotips per a càrrecs festers a la capital de la Vall d'Albaida. En 2022 va estar guardonat amb el segon premi als Premis Samsung d'Art Digital en Espanya i Portugal. Ha realitzat treballs de comunicació visual i imatge corporativa per a algunes empreses de diferents sectors com el tèxtil, sanitari o energètic. Enhorabona a l'ontinyentí!

El Mercat Nadalenc es va inaugurar a la Glorieta el passat 6 de desembre de 2023. Va durar fins al dia 10 aprofitant el cap de setmana. Els xirimiters de la Cordeta van posar música a l'acte matutí en el que van participar balladores infantils amb panderetes i el grup de danses Carrascal amb castanyoles. Per a ambientar va haver concert de jazz, contacontes, passeig en camell, tallers, photocall, ludoteca, jocs de taula i trencaclosques, tendetes de productes típics i gastronòmics, artesans del fang, la llana i la fusta, zona de restauració, atraccions ecològiques, llits elàstics per a saltar, tir amb arc, minigolf i burretes. Les més de 40 paraetes van rebre una gran afluència de gent, fent ambient al pont de la Puríssima abans de l'arribada oficial del Nadal.  

 El 22 de desembre de 2023 es van iniciar les representacions generals del "Betlem de Tirisiti". El teatre nadalenc més conegut havia estat reservat per a funcions escolars durant tot el mes de desembre. Gràcies a la companyia teatral "La Dependent" i el Teatre Principal molts col·legis valencians han pogut descobrir la màgia i carisma de personatges de titella com el Sereno, l'Agüelo, Tereseta o Tirisiti. La regidoria de turisme està fent un gran esforç per divulgar la Cavalcada dels Reis d'Orient declarada d'Interès Turístic Nacional i Bé d'Interès Cultural Immaterial. La imatge promocional de la Trilogia dels Reis Mags d'Alcoi enguany és del rei Melchor sobre el seu camell. No hi ha rastre dels patges amb la seua cara de betún, ni de les burretes. Una llàstima ja que en 2024 es compleix el centenari de l'acte de "La Burreta" del 4 de gener i sols se li està donant importància als textos del Bando Reial.

BON NADAL!