MARETA COCENTAINA 2022

Cada 19 d'abril Cocentaina viu el seu dia gran amb les festes patronals en honor de la Mare de Déu del Miracle. És admirable com tot un poble aclama a la seua "Mareta", fins hi tot desde els balcons en l'any del confinament. I és que al 2020 es celebrava el 500 aniversari del miracle de les llàgrimes. En 1520, en plena guerra de Germanies i amb la població patint malalties, fam i la peste, un quadre de la Verge va plorar 27 llàgrimes de sang i es va considerar un miracle. La icona es trobava a la Capella del Palau Comtal i el Mossèn Onofre va avisar als Condes Corella de la vil·la medieval de que havia ocorregut un fet increïble i providencial. La Mare de Déu del Miracle va ser proclamada patrona de Cocentaina i desde aquell moment la devoció cap a la Mareta ha sigut un signe de identitat dels socarrats, sobretot de les monjes que la custodien a la plaça del Pla. Les andes del quadre són una joia que va fer Enrique Galarza en 1951. Estan formades per un trono amb imatges i fanalets. La Mare de Déu està envoltada per un sol redó amb punxes d'or. Una corona de 1948 està aguantada per dos querubins, mentre que els 3 àngels amb vestits de colors sustenten símbols religiosos i l'escut de Cocentaina. A les eixides extraordinàries de la tardor de 2019, amb motiu del V Centenari del Miracle, es van restaurar les andes antigues que s'han aprofitat per als anys de Covid-19 en que no hi havia aglomeracions ni actes multitudinaris, sinó que es feien a l'interior de les parròquies. Com a curiositat al 2019 les andes de la Mareta tampoc van eixir al carrer a causa de la pluja, mentre que en 2011 i 2009 es van tapar amb plàstics protectors. La Pia Unión és l'entitat religiosa que organitza els actes. El passat 19 de març de 2022 es va destapar entre paraigües el Cartell de la Mare de Déu del Miracle d'aquest any, pintada per l'artista local Reyes Castelló. Les teles de la falda de contestana, la llum de la mirada maternal, i la lletra de l'Himne són els protagonistes de l'obra.

Els protagonistes de la Mareta són 2 xiquets i una xiqueta que es vesteixen de Conde, Condesa i Mossèn Onofre per a recordar els fets miraculosos de 1520. Cada any estrenen un trage que rememora l'estètica dels senyors feudals i catòlics del segle XVI. La noblesa valenciana vestia rics brodats i Ernesto Ferràndiz capta a la perfecció l'estil d'aquella època. Joan Ferri, Pablo Jordà i Celia Boyero van ser els Condes i Mossèn de l'any del V Centenari, repetint en el càrrec al 2021 a causa de la pandèmia. Per a 2022 els representants infantils escollits són Bruno Cortés, Germán Mollà i Elia Martínez. Per altra part la suplicant de 2020-2021 va ser Celia Torregrosa. Durant la quarentena va recitar el vers al seu balcó, mentre que en 2021 ho va poder fer dins de l'Església de Santa Maria amb un aforament limitat i abans de la Missa del 19 d'abril. Esperem que aquest any Vicent Gisbert puga declamar la "Súplica" de 1958 amb la plaça plena: 

Que teniu Mare de Déu, quan arriba el vostre dia?

Que Cocentaina sencera vibra plena d'emoció.

Que li heu fet al vostre poble?

Que en moments tan senyalats, abandonant la faena i renunciant al descans

acudeix a festejar-vos com a novia molt amada.

Bé sabeu lo que li heu fet, bé sabeu Mare de Déu,

que la terra contestana, antiga Vil·la Comtal,

vos venera i vos aclama com a Mare celestial.

I no fa un segle ni dos: 502 anys

i baix l'advocació de Mare de Déu del Miracle vos aclama constantment.

502 anys en que tal dia com hui regareu la vostra cara

amb llàgrimes sanguinoses per lliurar al vostre poble,

al igual que Jesucrist, de les penes i amargures que produeix el pecat.

Desde llavors Cocentaina té un far que l'enllumena,

té una Mare que la guia per la senda de l'amor.

I és tal l'agraïment i és tanta la devoció que a vostra imatge professa,

que no sap amb que obsequiar-vos en un dia tan important.

I com fa més el que vol que el que pot, Mareta meua,

así ens tens altre any per oferir-te les flors,

collides amb molt d'amor del gran jardí contestà.

Molt pobretes ens pareixen per a fer-te nostra ofrena.

D'or voldríem que foren per adornar vostre altar.

Més com això és impossible i d'eixes no en dona el camp,

et portem les que amorós el jardí de nostra terra ens dona per aquest temps.

I formant un gran pomell, gloriosa Verge Maria, 

plens de goig i d'alegria dipositem hui als teus peus.

Més no sols són estes flors les que venim a oferir-te.

Portem un altre pomell que sens dubte, Verge Pura, t'agradarà a tu molt més.

Eixe pomell, Mare Nostra, el formen els nostres cors,

els que volem mentre visquem estiguen sempre davant de ta Imatge Sacrosanta,

formant preciosa corona de perles i diamants,

com a llàntia permanent que no s'apague ja mai.

Que com a sol que Tu eres, rebem la teua llum i l'expandim pels pobles,

donant a tots a conèixer nostre amor i devoció.

Eixa és l'ofrena que enguany et portem Mareta meua:

Flors i cors tots barrejats, flors del jardí contestà i els cors dels teus contestans.

Tots junts pues Mare de Déu, li ho presentes al teu Fill,

com a homenatge sincer d'aquest poble que té a gala,

ser el millor pregoner de la teua devoció.

Per compensar tal ofrena, solament et demanem

que ens empares en vida i en l'hora de la mort.

I quan Jesucrist nos cride a jutjar nostres pecats

siga nostra gran defensa l'amor que els contestans t'hem tingut Mare de Déu.

Sigues tu l'ambaixadora que portant-nos de la ma,

ens introduisca un dia en la Pàtria Celestial.

Visca la Mare de Déu del Miracle!

Aquesta tradició religiosa té un ambient primaveral i de fe que fa eixir al carrer a milers de persones. El guió d'actes per a 2022 és el següent:

DILLUNS 18 D'ABRIL:

-Volteig general de campanes a les 12:00. 

-Desprès de l'Eucaristia de les 19:30 es procedirà a la Crema de les 27 Fogueres a la Plaça del Pla.

-Al final d'aquesta crema que anuncia l'inici de les festes patronals es farà una Serenata. El Moviment Júnior de les parròquies, realitzarà els cants a la Mareta, a continuació als homenatjats d'aquest any, en especial als majors i a majordoms i camareres de la Pia Unión. 

DIMARTS (FESTIU LOCAL) 19 D'ABRIL:

-Dispar de les 27 salves a les 7:30, mentre es descobreix el quadre de la Mareta. 

-Passacarrer de diana pel poble amb la Junta de la Pla Unió, acompanyats per la Colla de xirimiters Mal Passet incorporant-se al pas pels diferents carrers tots els càrrecs.

-Trasllat de les Andes de la Mare de Déu del Miracle a les 10 del matí desde el Convent de les Clarisses. A la plaça del Pla esperarà el poble a que la patrona isca del monestir. Sonen les campanes, es solten coloms i es dispara una traca. La música típica, les banderetes i els Maseros i contestanes amb rams de roses i clavells acompanyaran a la Mareta, mentre li criden i l'aclamen. Davant de les Andes desfilaran els Condes i el Mossèn, mentre que darrere anirà la Pia Unión i les autoritats civils i religioses. 

-A l'arribada a la Plaça Cardenal Ferriz el suplicant recitarà el vers i es procedirà a l'ofrena de flors dins l'Església de Santa Maria.

-Finalitzada l'Eucaristia Solemne es farà l'homenatge als majors i es tirarà una mascletà enfront del Palau Comtal. 

-Processó General a les 19:00 pels carrers del casc antic i amb fidels amb ciris.

-Missa de la joventut a les 23:00 a l'Església de Santa Maria.

DIMECRES 20 D'ABRIL:

-Es celebren eucaristies per a la Germandat Sacerdotal, per als malalts i impedits, segon dia de Triduo i Sabatina. Hi haurà torns de vela per a la Mareta on aprofitar la seua presència i mirada fent que en tot moment estiga acompanyada a l'Església de Santa Maria.

DIJOUS 21 D'ABRIL:
-Ofrena de flors infantil desde el Passeig del Comtat a les 9:30. Les escoles i famílies participaran a l'arribada dels xiquets i xiquetes a l'Església de Santa Maria, ajudant a entregar els rams. S'escolliran per sorteig els càrrecs de Condes i Mossèn de 2023 i s'entregaran els premis del concurs de dibuix i poesia. 

-Fireta i Dansà a la Plaça Cardenal Ferriz, amb jocs populars organitzats pel Moviment Júnior de les nostres parròquies.

-Retorn Processonal de la Mare de Déu. Desprès de presentar els recent nascuts a la Mareta, de la Sabatina i de la Santa Missa de les 19:30, el poble tornarà a eixir al carrer amb ciris i vestimentes tradicionals. La Processó arribarà al Pla, on es dispararà un castell de focs artificials. El quadre torna al seu camerí del Monestir de les Clarisses i es venerarà. Abans del Coronavirus es podia besar la icona, però les mesures sanitàries no ho permeten per a evitar contagis. El grup de danses amenitzarà la vetlada i finalment es col·locarà el quadre de les 27 llàgrimes a l'altar per a que puga ser visitat durant tot l'any. BONES FESTES!

Hi ha varies composicions musicals dedicades a la Mare de Déu del Miracle. La més recent és "Dolça Mareta" del contestà Francisco Valor Llorens, conegut per les seues marxes cristianes. També Robert Sellés Camps va composar en 2009 una suite per a la Missa Solemne del 19 d'abril. Els himnes "Tu no deixes de mirar-me" i "Entonem un Himne de glòria a a la reina del cel" es canten dins dels temples religiosos. Mentre que les cançons populars de Roberto Faus tenen un so més coent i espontani. Per exemple "Mareta quan arriba el teua dia tot el poble s'engalana" o "Mai d'así se'n anirem perquè así està l'ambient". Relleu i Rafelbunyol tenen els seus propis Himnes per a la Mare de Déu del Miracle, ja que comparteixen patrona amb els socarrats. L'objectiu dels devots és lloar el prodigi de les llàgrimes cada 19 d'abril.

CARTELL FESTES D'ALCOI 2022

Jordi Sellés Pascual ha estrenat per fi el seu Cartell de Festes d'Alcoi, pensat per a l'any 2020 i aplaçat durant 2 anys per culpa la pandèmia del Covid-19. Abril és sinònim de Festes de Moros i Cristians, i els alcoyans i alcoyanes ja ho introdueixen desde el primer dia. Milers de persones s'apropen a la façana de l'Ajuntament per a estar present en el moment de la presentació del Cartell. Els professionals de la cartellística es sorprenen per aquest fenomen social i l'interès que suscita contemplar l'obra. Hi ha llocs on es fa pròlegs, en altres el "Xupinazo", "la Publicació" o "La Crida" o fins hi tot es convida a algun famós per a que actue com a pregoner. Però en Alcoi el punt de partida el té un pintor o fotògraf, en aquest 2022 el conegut Jordi Sellés. El dia 1 d'abril s'indentifica com una data amb significat d'arrancà, com també és imprescindible un punt i final. En el cas d'Alcoi és l'Aparició de Sant Jordi que indica que ha acabat Nostra Festa. Tal volta el descobriment del Cartell de Festes li resta valor a la Glòria com a proclamació festera. Però cada acte té una intenció concreta d'anunciar la proximitat de les Festes de Sant Jordi, i més en aquest any en que s'han ampliat els dies d'Entraetes. Es pot considerar que el descobriment del Cartell de Festes és la portada d'un llibre i en 2022 la primera pàgina i la introducció seran les Entraetes nocturnes. Contingut i forma canvien en cada acte previ a la Trilogia Festera Alcoyana, però la intenció és la mateixa. Una volta més el debat serà rellevant durant setmanes i segur apareixen paròdies i memes que es fan virals a les xarxes socials. 

Entre dispars de focs artificials, el Sant Jordiet Fernando Rius va destapar el Cartell més innovador desde el de Nani Serrano en 2017. Per als càrrecs festers 2020-2021-2022 el més especial del 1 d'abril ha sigut el retrobament amb tothom. Les autoritats es mostraven emocionades pel retorn de Nostra Festa. Carol Ortiz ja havia vist el Cartell abans de la Quarentena per ser la regidora de Tradicions i opina que és festiu i no li falta res. Jordi Sellés s'ha llevat l'espineta de no poder presentar el seu Cartell durant tant de temps i l'espera se li ha fet eterna, com a tota la població. Però el dissenyador fester ha tingut sort ja que sols el fred ha acompanyat l'acte, desprès de 3 setmanes de plujes intenses i continues. Curiosament el dia 1 d'abril de 2020, en ple confinament, també va ploure molt. Si tot haguera sigut normal, Jordi Sellés haguera tingut una estrena del Cartell passada per aigua, com també va passar al 2019. Jordi Sellés, especialista en dissenyar esquadres de negres, es suma als artistes que en 2022 han ampliat el patrimoni de l'Associació de Sant Jordi. L'altra artista és Aurelia Massanet que va presentar la Portada de la Revista de Festes. De forma extraordinària, la nit del 1 d'abril és la primera amb Entraetes, per a repartir la participació de totes les filaes i esquadres de negres al llarg dels caps de setmana i altres dies del mes d'abril. 

Jordi Sellés tenia ja alguna idea prèvia quan la regidora de Tradicions li va encomanar l'obra en 2019, i va acceptar immediatament a pesar de la repercussió civil que té. A més a més és un any important per a Jordi Sellés perquè traurà al carrer el boato de l'alférez moro de la filà Ligeros i el trage nou dels timbalers i trompeters cristians. La idea principal del Cartell de Festes 2020-2022 són els cascs de les 28 filaes alcoyanes, tant en la versió del trage masculí com del femení. Entre tota l'algaravia de colors s'entreveuen escuts, armes i símbols de les 28 filaes i també begudes típiques d'Alcoi. També es mesclen instruments musicals i elements tradicionals de Nostra Festa, com el plat d'olleta, els paraigües, els metxeros i puros, el carro de neteja o les creus i mitges llunes. Les lletres "Alcoi" en color groc tapen els arcs de l'enramada festera. S'informa de les dates amb un original "2022" amb un 0 fent referència a les Festes cancel·lades de 2020. Baix de la tipografia s'aprecia el casc i la fletxa del Sant Jordiet i el Castell de Festes junt al pergamí de l'Estafeta. Una volta més el Barranc del Sinc apareix al Cartell de Festes de Moros i Cristians, com a emblema de la ciutat i unificador dels dos bàndols. Jordi Sellés, fester de la filà Magenta i de la filà Ligeros, ha amagat detalls dedicats a les seues filaes del cor. L'obra està dibuixada a ma i li la dedica a la seua família. El Cartell de 2022 recorda a l'estil del de fa 10 anys, que va fer el il·lustrador de còmics Raül Botella poc abans de morir. El d'aquest any és més fosc però alegre i alguns l'han comparat amb les vinyetes de "Buscando a Wally".

 

Moltíssims mòbils van gravar el moment del descobriment del Cartell de les Festes de Sant Jordi 2022, prova patent de que vivim en un mon informàtic on el "Whatsapp" va funcionar com a transmissor de la novetat anual del Cartell de Festes. El Cartell sempre té defensors i detractors però hi ha prou unanimitat amb l'obra de Jordi Sellés Pascual i la rebuda ha sigut entusiasta perquè està representat tot l'imaginari fester en poc espai, tal volta massa abarrotat. El pintor nascut en 1963 ja va fer la portada de la Revista de Festes de 2011. La gala "Vespra d'abril" va recordar els actes fets durant el 2021, especialment aquells del Mig Any d'octubre com la "Cavalcada dels 40 Cavallers de Jaume I". El president de l'Associació de Sant Jordi, Juan José Olcina, va demanar prudència per a que no hi hagen més onades ni crisi sanitàries i que els horaris es complisquen. També es va tindre en el record a tots aquells que han perdut la seua vida pel Coronavirus. "Pels que estan i pels que, per desgràcia, no estan" van aquestes Festes d'Alcoi 2022, desprès de mesos de minuts de silenci per les víctimes de la pandèmia mundial. En uns temps tan durs no s'ha perdut la il·lusió compartida de desfilar tots junts el pròxim 22 d'abril. Units i amb responsabilitat farem unes Entrades inoblidables.   

HORARI ENTRAETES ABRIL 2022

Alcoi està preparat per al mes d'abril, més esperat que mai desprès de 2 anys sense Festes de Moros i Cristians. I el preludi de les Entrades del 22 d'abril seran les anhelades "Entraetes" nocturnes. Els festers i festeres desfilen en esquadra pels carrers del casc històric, però sense vestir els meravellosos trages de les filaes. Aquest 2022 el calendari d'Entraetes s'ha allargat per primera volta en la història. Els motius han sigut que entre la Glòria i la Trilogia Festera Alcoyana hi havia massa pocs dies per a que desfilaren les 28 filaes. A més a més es necessitava més disponibilitat degut a que hi ha 7 esquadres especials: Les dels capitans Muntanyesos i Cordoneros, dels alferes Cruzados i Ligeros, d'enmig dels Maseros i Llana i l'esquadra commemorativa del 150 aniversari de la filà Navarros que s'hauria d'haver celebrat en 2020. Però el confinament i la posterior pandèmia van allargar el paró de les Festes d'Alcoi, congelant el somni dels càrrecs festers 2020-2021-2022. Sense cap dubte són 4 adults i 1 xiquet que passaran a la història per mantenir el seu càrrec durant 3 anys consecutius. Les mostres d'afecte ja es van notar a les Entraetes del Mig Any. 

Enguany l'Associació de Sant Jordi ha decidit que les "Entraetes" es celebraran durant tots els caps de setmana d'abril. Així s'evitaran aglomeracions de públic i cada filà tindrà el seu dia per a desfilar i assajar pel carrer Sant Nicolau i el carrer Sant Llorenç. El primer dia serà el divendres 1 d'abril, quan també es destaparà el Cartell de Festes de Jordi Sellés. El dissabte 2 d'abril ja desfilarà alguna esquadra de negres amb el seu cabo batidor a cavall. Però els dies forts comencen el dijous 7 d'abril fins al dimecres 20 d'abril. Per l'Avinguda País Valencià hi haurà menys Entraetes perquè els festers i festeres prefereixen desfilar cap a baix i arribar a la Plaça d'Espanya. Les hores de les Entraetes pretenen controlar el ritme i l'aforament, ja que serà obligatòria la mascareta. Als actes de interior també hi haurà que extremar les mesures d'higiene, com als Concerts d'Exaltacio de Música Festera. El 27 de març el de la Unió Musical d'Alcoi, el 3 d'abril el de la Societat Musical Nova d'Alcoi i el 10 d'abril el de la Corporació Musical Primitiva d'Alcoi en el tradicional Diumenge de Rams. La distància social encara està present en alguns actes de la ciutat, com en la representació de l'Otorgament de la Carta Pobla a Alcoi. Alumnes de l'escola Carmelites van recrear el moment en que Jaume I va fundar la vil·la medieval en 1256. 

El Círculo Industrial va albergar el passat dia 24 la presentació de la Revista de Festes de Sant Jordi 2022. És curiós que en aquesta dècada convulsa la ubicació de l'acte ha anat canviant. Depenent de les restriccions del Covid-19 s'ha fet en un lloc distint: A juny de 2020 al pati del MAF, a abril de 2021 al Teatre Calderón i amb més normalitat en març de 2022 al saló rotonda del Círculo Industrial, on es feia habitualment. Es va explicar el contingut de la Revista de Festes d'Alcoi 2022, també els apartats de la revista cinetífica "Walí" i el cronista d'Ontinyent va investigar sobre les Ambaixades. Es va parlar de que l'Alardo ja es feia en 1570 i que el text de les Ambaixades es va publicar en un llibre de l'any 1838. Probablement Francisco Antonio Peidro va escriure les Ambaixades d'Alcoi en 1830. En 1845 hi ha referències d'una composició poètica i en 1851 d'una prosa dialogada, així que potser per motius polítics va haver dos versions de les Ambaixades. També es va parlar del "Contrabando" del matí del 24 d'abril. Tal volta va ser Melchor Vilaplana qui va escriure la discussió en 1827.

La portada de la Revista de Festes 2022 és d'Aurelia Massanet. Està basada en papers plegats, transformant-se també en una obra tèxtil ja que el seu pare es dedicava a aquesta industria. L'artista va explicar el seu procés de creació desde Alacant, on va acabar la seua colorista portada que representa el balanceig de les esquadres, l'espera del públic, la mitja lluna i la creu. La portada d'Aurelia Massanet és novedosa, com ho va ser la portada de 2021 de Núria Fuster. El president del Casal, Juan José Olcina, va defendre la importància de la pólvora en Nostra Festa a pesar dels problemes burocràtics que amenacen el dia dels Trons. L'alcalde d'Alcoi, Toni Francés, va desitjar unes Festes de Sant Jordi normals on prendre consciència de la importància d'aquesta tradició col·lectiva i recuperar l'alegria. Va tindre paraules per als afectats de la invasió de Ucraïna i un record especials per a les víctimes del Coronavirus. Finalment es va agrair el treball, la serietat, rigor i la resiliència de la Junta Directiva de l'Associació de Sant Jordi desde que es van cancel·lar les Festes d'Alcoi de 2020. El 13 de març es van aplaçar per a acabar suspenent-se, com també va passar en el trist 2021.

La fotografia publicitària que l'Ajuntament d'Alcoi fa de les Festes de Moros i Cristians ja està repartida com a estratègia de màrketing. Aquesta publicitat pensada per al turisme apareix en marquesines i tanques d'anuncis arreu del territori espanyol. La imatge, de l'esquadra d'enmig de la filà Cides en 2019, és molt espectacular i serveix com a reclam per a que ens visiten els dies 22, 23 i 24 d'abril de 2022. La il·lusió s'acumula desprès de 2 anys sense Festes de Moros i Cristians i cal disfrutar de cada instant amb precaució. Finalment el virus no ha pogut amb segles de sentiment fester i germanor. Perquè qui perd els origens perd la identitat.

OFRENA FALLES DE VALÈNCIA A LA MARE DE DÉU DELS DESAMPARATS

Un dels grans moments de les Falles de València és l'Ofrena dels dies 17 i 18 de març. Un acte tan destacat com "La Crida", "La Plantà", les mascletaes, la nit del foc o "La Cremà", sobretot pel seu caràcter religiós i multitudinari. Milers de fallers i falleres desfilen al compàs de pasdobles pels carrers cèntrics de València. Pel Micalet entren a la Plaça de la Mare de Déu per a oferir-li rams de flors a la patrona de la ciutat. Amb les roses i clavells es va formant un gran mantell en la figura gegant de la Mare de Déu dels Desamparats. Són els vestidors de la Verge els encarregats durant dos dies de crear preciosos dibuixos en el cadafal, cada any amb unes característiques distintes. Els colors principals solen ser el roig, blanc i rosa, però sempre hi ha detalls novedosos. Al mantell de la Mare de Déu dels Desamparats s'han apreciat espolins, a Sant Vicent Ferrer, arbres, roses, cares infantils, el Corpus Christi, l'escut valencià, la corona d'espines de Jesús, la rosa dels vents, el símbol de l'encontre mundial de les famílies, la creu de Jesucrist, el símbol del Papa de Roma, el calze del Sant Grial, la corona celestial, una arpa, una barca, les ales de coloms i sobretot la M de Mare de Déu. L'estampa és distinta cada any, desde que en 1991 es decidira crear un patró diferent. 1987 va ser el primer any en que es va muntar l'escultura de fusta de la Verge dels Desamparats, però les flors s'anaven repartint amb l'arribada de les comissions falleres. Al setembre de 2021 es va recuperar aquesta tradició, ja que les Falles de la pandèmia anaven a ser menys participatives i no es podia organitzar un disseny per colors. La pluja ha aparegut a l'Ofrena de les Falles de 2022, com també va passar al 2019, 2016, 2015, 2013, 2012, 2002, 2000 i 1989. Els alcoyans desitgem que València haja tingut unes bones Falles en 2022, com les que va tindre la ciutat dels ponts als anys 30.

 Mantell Geperudeta 2022.

 Mantell Geperudeta 2021.

 Mantell Geperudeta 2019.

Mantell Geperudeta 2018.

Mantell Geperudeta 2171.

Mantell Geperudeta 2016.

Mantell Geperudeta 2015.

Mantell Geperudeta 2014.

Mantell Geperudeta 2013.

Mantell Geperudeta 2012.

Mantell Geperudeta 2011.

Mantell Geperudeta 2010.

Mantell Geperudeta 2009.

Mantell Geperudeta 2008.

Mantell Geperudeta 2007.

Mantell Geperudeta 2006.

Mantell Geperudeta 2005.

Mantell Geperudeta 2004.

Mantell Geperudeta 2003.

Mantell Geperudeta 2002.

Mantell Geperudeta 2001.

Mantell Geperudeta 2000.

Mantell Geperudeta 1999.

 Mantell Geperudeta 1998.

Mantell Geperudeta 1997.

Mantell Geperudeta 1996.

Mantell Geperudeta 1995.

Mantell Geperudeta 1994.

Mantell Geperudeta 1993.

Mantell Geperudeta 1992.

MUNTATGE ENRAMADA I CASTELL DE FESTES 2022

Fa setmanes que es va iniciar el muntatge de l'Enramada, com a decoració lumínica de les Festes de Moros i Cristians 2022. Un treball nocturn que crea expectació i que ara il·lusiona més que mai, desprès de 2 anys sense desfilades pels carrers d'Alcoi. Cal recordar que en 2020 si es va col·locar l'Enramada, abans de l'esclat de la pandèmia. Fins hi tot es va encendre durant el confinament, el dia 1 d'abril per a recordar el Cartell de Festes i el dia 21 d'abril per a cantar l'Himne de Festes desde els balcons. Però el Coronavirus va paralitzar totes les celebracions d'aquell maleït any, i també del següent. Per això en 2021 ni tan sols es va arribar a posar tot l'escenari fester. En febrer de 2022 les grues i els operaris de l'Ajuntament d'Alcoi van tornar a muntar els arcs de l'Enramada que l'arquitecte Manolo Vidal va crear als anys 80. Les llums recreen un pati medieval i estan dividides en 88 trams. Creuem els dits per a que les Festes de Sant Jordi 2022 siguen similars a les de 2019, però en els dies tradicionals de 22, 23 i 24 d'abril. La desesperació del 13 de març de 2020, al iniciar-se l'estat d'alarma ha passat ara a una emoció per part dels càrrecs festers de les filaes Muntanyesos, Cordoneros, Cruzados, Ligeros i Xanos.

L'altre símbol de les Festes d'Alcoi és el Castell de fusta. Es comença a plantar un poc més tard i en aquest 2022 els fonaments van aparèixer a principis de març. Com marca la tradició, el muntatge del Castell de Festes va acompanyat de fortes plujes. Si un any no es banya és un mal presagi, i ja portem dos anys terribles de pandèmia i crisi econòmica. Per tant ens alegrem de que en 2022 la borrasca haja mullat el Castell de Festes i que el paisatge urbà tinga aquest ambient primaveral. Les precipitacions van ser abundants, però per sort no es va suspendre la desfilada de Carnestoltes. L'estructura no estarà al 100% acabada fins al dia 1 d'abril, quan es destapa el Cartell de Festes. La resiliència mostrada pels festers i festeres durant els últims dos anys tindrà la seua recompensa quan sone "Nostra Festa ja, cridant-nos està". La Generalitat Valenciana ha flexibilitzat les mesures sanitàries i permetrà desfilar sense mascareta. Però el president Ximo Puig recomana màxima seguretat i prudència. Per això el públic assistent si portarà mascareta obligatòriament durant tots els actes, ja siguen massificats o sense aglomeracions. Els espectadors no es llevaran la mascareta durant la Festa del Pasdoble, ni les Dianes, ni les Entrades, ni les Processons, ni les Ambaixades, ni la Retreta ni l'Aparició de Sant Jordi. No obstant, els participants si podran lluir els seus maquillatges i somriures. Esperem que no hi haja restriccions en abril i que es respecte l'ús de la mascareta, no com a les mascletaes de les Falles valencianes. Aquesta és la major normalitat possible en aquest moment i les normes per a evitar contagis també afecten a les seus socials de les filaes d'Alcoi. L'Associació de Sant Jordi i els 28 primers trons estan estudiant instal·lar carpes a l'aire lliure, així als dinars i sopars de festers hi haurà major ventilació. Les filaes Llana, Judíos, Miqueros, Cordoneros, Realistes, Andaluces, Gusmans, Mozàrabes, Navarros, Muntanyesos, Cruzados, Alcodianos i Aragonesos tenen necessitats específiques per ser les més nombroses.

El dijous 3 de març es van posar a la venta les 10000 cadires restants per a presenciar les Entrades del 22 d'abril de 2022. Les tribunes tenen un preu de 20 euros, destacant la novetat de la tribuna a la Plaça d'Espanya que s'instal·larà al Teatre Calderón. Fins al dia 13 d'abril es pot acudir al Casal de Sant Jordi per a comprar els tickets en aquest horari: De 10 a 13 hores i de 16:30 a 19:30 dels dies laborables. El ponent Raül Ponsoda remarca que s'estan esgotant les cadires del carrer Sant Llorenç i Sant Nicolau. El pròxim 24 de març de 2022 es publicarà la Revista de Festes 2022. La presentació serà a les 20:15 al Círculo Industrial, on parlarà la pintora de la portada, Aurelia Massanet, i també es mostrarà la revista científica Walí. Els Concerts d'Exaltació de la Música Festera 2022 es faran al Teatre Calderón pel matí. Començaran el diumenge 20 de març amb l'Agrupació Musical Serpis d'Alcoi. S'interpretaran marxes mores i cristianes precioses com "El honor de un caballero", "Reige", "Biscaïns d'Onil" o "Xubuch" i a més a més hi haurà estrenes musicals. El 27 de març serà el torn de la Unió Musical d'Alcoi i la Societat Musical Nova d'Alcoi farà el seu concert el 3 d'abril. Per últim, la Corporació Musical Primitiva d'Alcoi posarà la cloenda el 10 d'abril amb el tradicional concert del Diumenge de Rams.

 Et vull, Festa en el despertar del dia

 I al mig-jorn i al caure la vesprada,

 En l'Entrada i en la Diana

 En la Processó i en la Retreta

 En la guerra de pólvora balsàmica.

 Et vull, Festa, com llaç que uniex als alcoyans,

 Com corda que a tots ens apreta,

 En la lluita i el treball,

 Com reixiu benefactor i rosella que ens aviva.

Et vull, Festa, en l'alegria i la pesadesa,

Et vull en el dol i l'esperança.

Et vull, Festa, neta i oberta,

Tota meua, en la suor i en la llàgrima.

Et vull en Sant Jordi,

genet alat en la blavor de cada ànima.

Et vull, Festa, en la nostàlgia d'un dia que mor,

i en l'alegria d'un dia que esclata.

Com carcassa de llum que tot ho ompli,

i en el cel que rebenta

i en la rosada que purifica.

 Et vull mentre tinga una dècima de vida

 I et vull, Festa, com hàbit de mortalla.