L'any passat semblava surrealista que passariem el mes d'abril tancats a casa, i no celebrant les Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi. Aquest any Alcoi viu amb més angoixa el no poder eixir als carrers durant la Trilogia Festera Alcoyana, però també té esperança en que siga l'últim abril sense música festera. Les dates tan assenyalades en 2021 anaven a ser el 23, 24, 25 i 26 d'abril, però la situació sanitària continua sent adversa per a agrupar-se de forma multitudinària. Perquè les Festes d'Alcoi són precisament una agrupació de festers, mirons i músics que coexisteixen sense importar edat, sexe o condició social. Les filaes han seguit demostrant la seua responsabilitat al acceptar la suspensió de les Festes d'Alcoi. Un sacrifici molt gran sobretot per als càrrecs principals. Els pobres han vist frustrats els seus somnis per segon any consecutiu i estan acostumats. Però no és fàcil resignar-se quan ho tenen tot preparat i els temibles contagis per Covid-19 perpetuen estats d'alarma i distanciaments. A pesar dels incongruents problemes amb les dosis d'Astra Zeneca, cada volta hi ha més població vacunada i podem visualitzar el final del túnel. Però encara queda temps d'esforç i resiliència fins poder recuperar la normalitat i la salut mental. Està sent un any molt trist i per això l'Associació de Sant Jordi va proposar alguns actes per a mantenir la devoció en el patró de la ciutat. Per exemple el Centenari del Temple de Sant Jordi amb jornades de portes obertes. O també la presentació de la Revista de Festes de 2021, amb portada de Núria Fuster. Un dels lemes més utilitzats per a animar als festers és "Tornarem", com a desig per a que acabe aquest malson del Coronavirus.
Per unes hores s'hem pogut oblidar de la realitat pandèmica amb la gala "Alé de Festa". S'ha celebrat al Teatre Calderón en dos sessions amb un aforament limitat que s'ha esgotat, tant el dia 23 com el 24 d'abril de 2021. L'espectacle és una continuació de "Crida de Festa" que es va realitzar al Mig Any d'octubre de 2020. La gala està presentada per l'humorista valencià Eugeni Alemany, conegut pels seus programes a la televisió pública autonòmica "À Punt". Al seu monòleg va parlar molt de les mares i iaies valencianes. També participa el ballet de Virginia Bolufer, un dels millors de la ciutat i mostren trages d'algunes coreografies de la història festera. Altre dels seus espectacles rememora les traques i les lluites del dia l'Alardo. El teatre també forma part de la gala amb l'obra "La nova anormalitat", un xicotet sainet de Óscar Martínez. Es tracten temes com els glorierets 2 anys consecutius, el primer ensayo desprès de la panèmia i un Paco Aznar vestit de Tirisiti. L'Agrupació Musical Serpis d'Alcoi li posa so als audiovisuals que rememoren les Festes de Sant Jordi de la dècada passada.
Al Temple de Sant Jordi s'ha fet una missa per commemorar el Centenari i també el dia del patró. Les filaes li van fer una ofrena floral a Sant Jordi el Xicotet i es van veure ramells, pomells de roses i fins hi tot escuts heràldics fets de flors per part de les filaes de càrrec 2020-2021. El grup de danses Carrascal també li va dedicar balls a Sant Jordi dins de la seua església. "Sons de la Festa" és una iniciativa del Centre d'Art d'Alcoi per a traslladar l'ambient fester i recordar-lo al seu edifici. Hi ha una sala d'escolta, un espai a cegues on sentir una experiència immersiva gràcies a un conjunt de gravacions realitzades per Edu Comelles a les Festes d'Alcoi de 2010 i 2011. Al pati exterior es pot sentir un paisatge sonor continu acompanyat de 19 imatges del fotògraf Crespo Colomer, conegut per les seues imatges festeres i el Cartell anunciador de 2015. Seguint en l'àmbit de la música festera i les bandes, la Societat Musical Nova d'Alcoi té programat un concert de marxes mores i cristianes per al dissabte 8 de maig. Es farà a les 19:30 a l'Amfiteatre Amando Blanquer de la Zona Nord a l'aire lliure.
El 24 d'abril de 2021 s'hagueren celebrat les Entrades d'Alcoi. Un esclat de colorit, dinamisme i ritme que entusiasma a públic i els festers de les 28 filaes alcoyanes. Ja queda lluny aquell 4 de maig de 2019 en que sense saber-ho vam viure les últimes Entrades, les anteriors a la pandèmia del Covid-19. Els càrrecs de 2020 han quedat paralitzats en el temps, esperant el seu moment de glòria. Al 2021 anaven a ser les filaes Cruzados, Ligeros, Alcodianos i Mudéjares les que traurien boatos, però les filaes Muntanyesos i Cordoneros han vist el seu cicle de càrrecs interromput. Esperem que més prompte que tard mostren els seus trages Fernando Rius, Alfonso Moreno, Ximo Brotons, Rafael Tortosa i Rafael Aracil. També 7 esquadres de negres i 12 ballets no es van poder estrenar el 25 d'abril de 2020. Per això anem a recordar en 4 vídeos capitanies i alferecies passades d'aquestes 4 filaes que anaven a ser les protagonistes en 2021.
Davant l'adversitat hi ha d'haver solidaritat col·lectiva. Ja sabem que les tradicions són un privilegi de la nostra cultura i que hi ha gent passant-ho molt mal. Molta força per al sector de l'hosteleria i dels artesans i empreses de confecció. Aquest 24 d'abril de 2021 s'hagueren celebrat les vibrants Entrades d'Alcoi, i davant l'absència de bandes de música al Partidor, carrer Sant Nicolau, Plaça d'Espanya, carrer Sant Llorenç i Avinguda del País Valencià, hem optat per escoltar una marxa mora i altra cristiana. Desde el blog https://moroscristiansdealcoi.blogspot.com/ oferim les gravacions de la primera obra de Saül Gómez (Diafebus, 1999) i d'una adaptació de José Maria Valls (Alfaris Magenta, 1990).
La Mare de Déu del Miracle és la patrona del poble de Cocentaina. Les seues Festes Patronals es celebren el 19 d'abril, encara que aquest any no hi haurà Processons massives degut a les mesures restrictives pel Covid-19. Una llàstima ja que l'any passat ja es va haver de suspendre la celebració del 500 aniversari del Miracle de les llàgrimes. I és que en 1520 el quadre de la Mareta va plorar 27 llàgrimes pels pecats i violència que estava vivint el món. El fet llegendari va passar en una capella prop del Palau Comtal de Cocentaina i Mossèn Onofre va avisar als Condes de la família Corella. Per això en la festivitat 3 xiquets representen anualment als personatges principals. Les llàgrimes de sang es van provocar per la Guerra de Germanies contra la noblesa valenciana. Desde llavors Cocentaina té un far que l'enllumena, té una Mare de Déu que la guia per la senda de l'amor, com diu la Súplica. La fe dels contestans és tan gran que cada 19 d'abril es concentren al Pla per a aclamar a la seua patrona. Les campanes sonen, es llancen flors, es solten palomes, hi ha traques i constantment s'escolten crits de "Mareta, Mareta". No ha importat la pluja en anys com 2019, 2016, 2011, 2009, 2002 o 1994 ja que els carrers estaven plens de devots i devotes amb el trage tradicional. El Trasllat de retorn al seu Monasteri es fa 2 dies desprès. Les andes van passejar per Cocentaina per última volta en la tardor de 2019, quan van començar els actes extraordinaris del V Centenari de la Mare de Déu del Miracle. Mentre no acabe la pandèmia el quadre de la Mareta no podrà eixir del seu camerino. Per això aquest 2021 mostrem els Cartells del segle XXI. Artistes socarrats han creat el Cartell per encàrrec de la Pia Unión, entitat organitzadora de les Festes Patronals. Una tradició religiosa que durant 4 dies uneix al poble de Cocentaina.
L'Ésglésia del patró d'Alcoi es troba situada al carrer Santo Tomás, que enllaça el casc antic de la ciutat amb el pont de Sant Jordi i els barris més recents. L'anomenat Temple de Sant Jordi es va acabar de construir en 1921 i per tant aquest any celebrem els seus 100 anys d'història. L'edifici actual va ser un projecte de l'arquitecte contestà Timoteo Briet. L'any 1913 va ser enderrocada l'anterior Parròquia de Sant Jordi i es va iniciar la construcció d'un nou lloc de culte per al Sant romà. El resultat no es va poder veure fins al 21 d'abril de 1921, quan va ser beneït i inaugurat. A més a més va coincidir en l'any del Tercer Centenari del Patronatge de Sant Mauro, fet que va contribuir a que molts sacerdots visitaren el Temple de Sant Jordi, d'estil bizantí. És una església de planta central amb dos torres iguals en forma de prisma, una cúpula, decoracions de pedra natural i marbre, precioses vidrieres i una rosassa. Les portes de bronze tenen dibuixos vegetals i geomètrics, ja que el Temple de Sant Jordi realça el gust artístic per la simetria. L'òrgan de 1984 és de Gabriel Blancafort i té 2 teclats amb 58 notes musicals i 3 cossos amb pedal. El valor del patrimoni del Temple de Sant Jordi és molt important i ha aguantat el pas del temps. En aquest temps durs de Coronavirus i vacunacions, la celebració del Centenari del Temple de Sant Jordi és motiu d'orgull i alegria. Sobretot perquè enfrontem el segon abril consecutiu sense Festes de Moros i Cristians.
Quan en 1276 un Sant Jordi Eqüestre va ser la seua aparició miraculosa en la Batalla d'Alcoi, els cristians prompte es van encomanar a aquest "Walí" que els havia salvat. Conta la llegenda que les fletxes de Sant Jordi van matar al visir àrab Al-Azraq i així va acabar la Tercera Revolta mudèjar en aquestes terres valencianes. La intercessió de Sant Jordi en aquella guerra entre musulmans i cristians va marcar el futur d'Alcoi. Abans de 1316 ja hi havia una ermita en honor al patró de la vil·la medieval. Estava situada prop del Portal de Sant Marcos i dins de la muralla. El primer sacerdot va ser Ramón Torregrosa, nebot del Mossèn que va animar als alcoyans a combatre en 1276. Al segle XIV el Temple de Sant Jordi tenia prop una font pública i ja es venerava al patró cada 23 d'abril. El bisbe Alfons de Borja va consagrar l'església dedicada al patró d'Alcoi. En 1651 el Temple de Sant Jordi estava en ruïnes i es va decidir construir una altra església al mateix lloc. Aquesta va aguantar fins la Guerra de Successió Espanyola, quan es va instaurar la monarquia dels Borbó i el Regne de València va perdre la seua autonomia. En 1721, desprès de les batalles entre botiflers i maulets, es va restaurar tot el Temple de Sant Jordi d'Alcoi. En 1858 Jorge Gisbert va millorar l'Altar Major, on es guardava la Relíquia de Sant Jordi desde 1832. En 1865 l'arquitecte Jorge Gisbert va renovar l'interior de l'església al complet. Al aconseguir una vicària pròpia a principis del segle XX, Fernando Cabrera va proposar la demolició del Temple de Sant Jordi i construir l'actual. El polític José Canalejas va estar molt interessat en el projecte desde 1901. En 1904 Leonardo Pérez era el vicari de l'església alcoyana d'estil barroc. La reedificació completa va començar el 23 de novembre de 1913 al col·locar-se la primera pedra. A la construcció Timoteo Briet va rebre l'ajuda i col·laboració dels arquitectes racionalistes Vicente Pascual i Vicente Valls en 1923. El Temple de Sant Jordi no va ser destruït durant la Guerra Civil Espanyola ja que en 1936 va ser declarat museu d'art local. Allí es van guardar escultures de l'artista Peresejo i altres obres populars José Pérez va aconseguir convertir-lo en una escola, per a que no hi haguera desperfectes ni fora atacat per republicans o fascistes. El Temple de Sant Jordi va estar protegit, però si es van perdre quadres i objectes sagrats. També van ser decapitats els àngels de Lorenzo Ridaura i es van esculpir posteriorment seguint l'estil dels originals. La ubicació del Temple de Sant Jordi és cèntrica i alberga molts dels actes de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi desde 1940. Algunes Processons arranquen al Temple de Sant Jordi i es fan moltes misses i actes religiosos al seu voltant. A més a més la seua proximitat amb l'Església de Santa Maria i el Monasteri del Sant Sepulcre van convertir al carrer Santo Tomás en imprescindible per a les Processons.
La façana de reminiscències romàniques vol representar la porta d'entrada a Jerusalem. La cornisa de les dos torres simètriques té teules de color blau i campanes. A la part central hi ha 3 vidrieres sobre la portalada principal per a accedir al Temple de Sant Jordi. Les finestres tenen dibuixos d'un Sant Jordi, la Senyera quatribarrada i l'escut d'Alcoi. La façana lateral del carrer Sant Blai té vidrieres amb el Jesuset del Miracle, la creu cristiana i el símbol de l'Associació de Sant Jordi. També una rosassa circular que deixa entrar la llum exterior. Les columnes adossades de dins aguanten la cúpula del Temple de Sant Jordi,feta de teules en tons taronja. El tambor té 8 finestres amb Sants relacionats en Alcoi: La Inmaculada Concepció, Sant Mauro, Sant Roc, Sant Miquel, Sant Gregori i la Verge dels Lliris entre altres.
L'interior del Temple de Sant Jordi impacta pel flamant llenç de Fernando Cabrera. En 1921 el pintor alcoyà era l'Assessor Artístic de l'Associació de Sant Jordi i se li va encarregar un mural sobre l'atac de les tropes d'Al-Azraq, el d'ulls blaus, contra l'exèrcit de Jaume I. L'aparició entre núvols de Sant Jordi feia més oníric el quadre. Aquesta magistral obra de Fernando Cabrera ocupa el mur del presbiteri, darrere de l'Altar Major del Temple de Sant Jordi. A l'obra apareixen personatges històrics i guerrers medievals, entre ells el Mossèn Torregrosa. En 1918 es van col·locar a l'Altar Major inacabat les escultures de Lorenzo Ridaura. Eren uns àngels alats de marbre de Carrara que vigilaven al Sant Jordi el Xicotet antic. Actualment també estan en posició d'acompanyar al Sant Jordi el Xicotet que José Rabasa va fer en 1944. A un costat del Temple de Sant Jordi està el Sant Jordi Eqüestre que ix a la Processó General desde 1940, quan el va esculpir Enrique Galarza. Tota la simbologia del típicament alcoyà Sant Jordi Matamoros es pot contemplar dins. 3 escalons que representen a Pare, Fill i Esperit Sant porten fins a la tomba de 1884 del penitent piamontès Casimiro Barello.
L'Associació de Sant Jordi i els Majorals han organitzat alguns events per a celebrar el Centenari del Temple de Sant Jordi. Hi ha una heràldica per a recordar els 100 anys de forma visual. El president Juan José Olcina va presentar els actes culturals i religiosos d'aquest abril de 2021:
-L'experiència fotogràfica "Un selfie amb Sant Jordi". S'han posat pegatines al carrer Santo Tomás per a fer-se fotos junt al Temple de Sant Jordi. La participació està sent moderada i permet accedir a un sorteig i descomptes en la venta de cadires per a les pròximes Entrades d'Alcoi.
-Gales "Alé de Festa" els dies 23 i 24 d'abril per la vesprada al Teatre Calderón.
-El dia 21 d'abril es celebrarà al Temple de Sant Jordi una missa commemorativa dels 100 anys i per la vesprada un acte institucional amb aforament limitat. La pandèmia del Covid-19 ha fet que sols hi hagen jornades de portes obertes els dies 22, 23 i 24 d'abril de 2021. El Temple de Sant Jordi és desde la seua fundació un dels més visitats i estimats pels alcoyans i alcoyanes. És el cor de la devoció al patró. Visca Sant Jordi!
La Setmana Santa Alcoyana no es caracteritza per la seua grandiositat, però si té una xicoteta joia que la fa peculiar. Es tracta de la Processó dels Xiulitets del Diumenge de Resurrecció. L'encontre entre Jesucrist desprès de la seua mort i la Verge Maria es fa prop de l'Església de Sant Mauro. A les 07:30 el Crist Ressuscitat es rebut pel públic amb emoció i el sacerdot declama un discurs desde un balcó. És el moment en que la Mare de Déu comença la seua carrera portada per joves dels Júniors. El carrer Sant Nicolau, la Plaça Ramón i Cajal i la Glorieta s'omplin de gent amb botijes de fang. L'aigua del recipient i el bufit provoquen el soroll d'un pardalet i aquesta és la singularitat de la Processó dels Xiulitets. Al fer sonar la botija pareix un xiulit, expressant l'alegria per l'arribada del dia de Pasqua. La velocitat amb la que la Mare de Déu corre pel carrer Sant Nicolau entusiasma al públic, contemplant el seu mant blanc i la corona. En algunes ocasions la carrera ha sigut tan ràpida que els corredors han acabat caient a terra, com va passar en 2006. Més recent va ser el doble accident de 2014, que va portar a que la Processó dels Xiulitets fora noticia a tota Espanya. Les televisions nacionals i en especial el programa "El intermedio" de La Sexta es van fer ressò de la caiguda de la Mare de Déu d'Alcoi. Una de les característiques úniques de la Processó dels Xiulitets és la seua música de xirimites. És un acte de la Setmana Santa menys seriós i ahí radica el seu èxit. L'acompanyament musical no té res a veure amb la solemnitat d'altres marxes per a fer estació de penitència. "Els Xiulitets: Desperta't Alcoi" no és una peça musical lenta, sinó festiva. Gregorio Casasempere Gisbert va composar "Els Xiulitets: Desperta't Alcoi" en 1998 i s'ha convertit en una obra alcoyana recurrent el Diumenge de Resurrecció. El repicar de les campanes fa més trepidant el moment i al finalitzar l'encontre entre Jesús Ressuscitat i la Verge Maria es fa la Processó dels Xiulitets.
Per segon any consecutiu, la pandèmia del Covid-19 no ens ha permès disfrutar de la matinal celebració religiosa, com tampoc ens deixarà viure al carrer la Glòria. Un acte especial que serveix com a pròleg de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi i que anuncia la proximitat del dia Sant Jordi. Per a recordar la Processó dels Xiulitets anem a nombrar anècdotes, com les mencionades caigudes. En 2012 la Mare de Déu va ser portada per xiquetes i en 2017 per les xiques dels Júniors. La majoria d'any es portada per joves, per a que no hi haja problemes en la carrera. Molt sonat van ser els dos bacs de la Mare de Déu el 20 d'abril de 2014. L'últim any en que es va poder celebrar, l'encontre es va fer dins de l'Església de Sant Mauro. El 21 d'abril de 2019 la pluja quasi suspèn la Processó dels Xiulitets, com també va passar en 2011. Al vídeo del 12 d'abril de 2004 també es pot observar com l'aigua va fer acte de presència en la carrera de la Mare de Déu i les 3 salutacions.
Esperem que l'any que ve siga el definitiu per a tornar a viure la Processó dels Xiulitets i altres tradicions alcoyanes. En 2021 l'Encontre entre el Jesús Ressuscitat i la seua Mare és en l'interior de l'Església de Sant Mauro. També desitgem amb anhel els actes preliminars de les Festes de Moros i Cristians. Perquè en aquest 4 d'abril de 2021 no tindrem Cartell de Festes ni hi haurà Glòria, però si ens podem menjar la Mona de Pasqua als paratges del voltant. No hi ha res com cantar "Así em pica, así em cou, así em menje la mona i así et trenque l'ou" a la serra Mariola. A falta de Glòria Major i Glòria Infantil en 2020 i 2021, mostrem un vídeo amb imatges de la Glòria Centenària de 1976, la Glòria Històrica d'octubre de 2006 i la Glòria del Cavallet de la Fira Modernista de 2018. Ànims per als festers i devots i fins la Setmana Santa de 2022!
El ballet de l'alcoyana Ana Botella partia de 0 amb il·lusió i ganes en 1991, fa exactament 30 anys. El centre de dansa va ser obert aquell any i poc a poc ha anat incloent altres servicis com gimnàs i fitness. La coreògrafa Ana Botella s'ha sabut adaptar als nous temps i dona classes de zumba i aeròbic. En quant al ball està especialitzada en dansa oriental, ball modern i contemporani, balls de saló, flamenc i sevillanes. El seu horari és de dilluns a divendres per la vesprada i es troba al carrer Vistabella d'Alcoi. A les seues gales de fi de curs participen xiquetes i xiquets desde els 3 anys i ofereixen magnífics espectacles. Però centrant-se en els ballets per a Festes de Moros i Cristians, Ana Botella es caracteritza per la diversitat de les seues propostes i l'utilització de distints elements visuals per a fer més impactants les coreografies. Desde 1991 el seu prestigi ha anat en augment i hui en dia és un dels ballets més ben valorats de la ciutat. A més a més és un dels més participatius i normalment fa doblet. També va ser una de les impulsores dels ballets amb carrossa i dels ballets infantils. No sols ha participat en Alcoi, sinó en altres pobles com Cocentaina, Ibi, Muro o l'Olleria. La seua fama ha traspassat fronteres i han viatjat a Andalucia, Múrcia, Aragó, Catalunya i Madrid. Internacionalment són el grup de ball alcoyà més actiu, ja que han participat en moltes ocasions a les Carnestoltes de Nizza. Un moment culminant en la carrera d'Ana Botella va ser quan va ser contractada per a un espectacle en Hong-Kong. També han estat en Itàlia, França, Romania i al concurs televisiu "Tu si que vales" que s'emetia en Telecinco.
En el 30 aniversari del ballet d'Ana Botella anem a recordar les meravelloses coreografies que s'han estrenat a Alcoi desde 1991. La carrera artística d'Ana Botella va començar gràcies a que un familiar seu era el capità moro: Antonio Gonzàlez. La filà Magenta li va donar la oportunitat de fer dos ballets. Un d'ells anava integrat en la carrossa del capità moro i s'adornava amb ventalls de plomes blanques. L'altre era més senzill amb trages de color roig i li obria el pas a les favorites. Ni la intermitent pluja va desanimar a Ana Botella en aquella primera experiència festera. Els ballets en les Entrades d'Alcoi s'havien posat de moda i ja no s'apostava sols per un ballet en cada boato, sinó que oferien varies coreografies.
La seua trajectòria va seguir en 2004 amb ballets per a l'alferecia cristiana i mora. Amb la filà Tomasines Ana Botella va representar un drac blau que s'anava arrastrant al so de "Japanese". De l'interior del drac mòbil sorgien les ballarines amb ventalls i trages guerrers de color blau i gris, molt propis de la filà Tomasines. El conjunt va encantar al públic, deixant en segon lloc al ballet "Saidy" de la nit del 22 d'abril. Al plujós boato de la filà Magenta es va estrenar una coreografia amb gaiatos basada en una dansa egípcia amb pals. Tant Tomasines com Magenta van tornar a confiar en Ana Botella per a les capitanies de 2005. Amb els cristians va representar el sopar en un palau amb un banquet medieval en el que la cort reial s'entretenia amb els bufons. Els arlequins amb màscares i vestits de dos colors li van donar una original perspectiva al ballet. Finalment princeses i senyors s'unien a la festa al compàs de la marxa cristiana "La rosa i el drac" de Francisco Valor. Per la vesprada, el ballet d'Ana Botella va tancar el boato del capità moro amb un multitudinari mercat d'esclaves. En 2005 la filà Magenta va apostar per 5 ballets i el dels cròtals d'Ana Botella va passar un poc desapercebut. Al 2006 es va prendre un descans i no va eixir a les Festes d'Alcoi.
El retorn d'Ana Botella a les Entrades d'Alcoi de 2007 va ser apoteòsic. Per a la capitania cristiana de la filà Cruzados va tornar amb un ballet de les princeses als patis de palau. Les ballarines amb llargues trenes ballaven entre fonts i arcs medievals al ritme de la marxa cristiana "Creu daurà" de Francisco Valor, el compositor preferit d'Ana Botella. Per a l'alferecia mora 2007 de la filà Mudéjares, Ana Botella va representar a una novia del Cairo, amb les seues amigues ballant amb música oriental. Els altaveus van fallar en alguns moments i les ballarines van demostrar la seua professionalitat en aquella nit del 22 d'abril. El recurs de la música pregravada va ser explotat per Ana Botella durant anys, rebent crítiques dels espectadors que prefereixen marxes mores de bandes en directe. Al 2008 les huríes d'Ana Botella van endolcir la capitania mora de la filà Mudéjares amb les ales de Isis blanques. Eixes capes amb vels vaporosos es van fer molt populars als ballets festers gràcies a Ana Botella. Va ser la primera en aprofitar-les, com també va ser la pionera dels ballets infantils en Alcoi. Al 2007 i 2008 un grup de xiquetes de l'acadèmia de ball va participar en els càrrecs de la filà Mudéjares i acompanyades de grups de percussió. La dansa del ventre es va convertir en un referent del ballet d'Ana Botella fins a l'alferecia mora 2010 de la filà Realistes.
Ana Botella va trencar el seu estil en 2009, amb un ballet tenebrós per a la capitania cristiana de la filà Aragonesos. Va ser una forma d'eixir de la zona de comfort, unint-se als ballets amb carrossa que havia ideat Virginia Bolufer un poc abans. El ballet contava la llegenda de la campana de Osca en la que uns monjos decapitaven a uns nobles aragonesos que conspiraven contra el rei. Els seus caps van servir per a les campanes de l'església i per això a la carrossa es podien veure reflectits. La simplicitat de la túnica negra i el maquillatge terrorífic va sorprendre al públic en aquell 2009. Al 2010 Ana Botella es va inspirar en altra història de l'Edat Mitjana per al ballet de l'alferecia cristiana de la filà Asturianos. Les xanes eren unes fades de la mitologia celta i les cuelébres unes serps que custodiaven tresors. Les ballarines amb faldes platejades i guirnaldes donaven pas a la carrossa dels éssers mitològics. El ballet d'Ana Botella va estrenar en 2010 la peça musical "Ball del somni".
Desprès d'un parèntesi en 2011, quan sols van participar el ballet infantil amb la filà Berberiscos, en 2012 Ana Botella va arriscar amb un novedós concepte visual. El ballet de la Font va revolucionar els ballets festers amb la visió de gotes en moviment. Cada ballarina vestida completament de blau portava un ventall amb el que simulava l'aigua brollant d'un surtidor. Les xiquetes maquillades com a nenúfars també van crear un efecte òptic genial. "Kel-Teneré" de Juan Carlos Sempere va ser l'obra musical escollida, sent tot un èxit de la capitania bequetera 2012. El ballet de la Font té molt de significat per a Ana Botella, ja que va ser un ressorgir en el panorama fester. Aquesta nova visió dels ballets amb carrossa es va consolidar en l'Entrada Mora 2013. L'alférez moro de la filà Llana li va encarregar a Ana Botella un ballet amb il·luminació per a brillar en la nit. El resultat va ser un ballet doble amb estreles daurades i platejades que feien llum. A la carrossa dos acròbates feien postures impossibles al so de la marxa mora "Paulabel" de Mario Roig. El grup de xiquetes d'Ana Botella també va eixir al boato de la filà Llana, representant el tint i secat dels teixits artesans.
Desprès d'aquest gir radical en les coreografies d'Ana Botella, la filà Vascos va recurrir a ella per a l'alferecia cristiana de 2014. Un dels ballets mostrava el despertar de roques, plantes i rames al compàs de la peça musical "Xafiguem" per a xirimites. A part de la natura, l'altra temàtica del boato de la filà Vascos eren els akelarres. Sobre la carrossa de les favorites, unes bruixes mostraven calaveres mentre movien els braços al ritme de "Danza colorista" de Rafael Mullor Grau. El símbol de la filà Llana és una palmera i aquest va ser el punt de partida per al ballet de la capitania mora 2014. Es simulava un oasi amb arena i les capes de les ballarines volaven damunt del tronc de les 2 palmeres. Dalt de la carrossa es veia un niu amb dos aus movent les ales. A més a més Jordi Company li va dedicar al ballet d'Ana Botella la marxa mora "Bel-Ana", com indica el títol canviant les síl·labes del nom. L'Entrada Cristiana de 2015 va estar repleta de ballets d'Ana Botella gràcies a les filaes Vascos i Mozàrabes. La capitania cristiana va presentar el ballet del vi amb unes taverneres i una gerró gegant del que sorgia un ballarí. El ballet infantil va representar unes donzelles de blanc i granate que llegien llibres a la biblioteca. Es van estrenar les obres musicals "De Palacio" i "Daca bailemos" de Paco Amaya, basades en el "Cancionero de Uppsala". L'alferecia cristiana 2015 comptava amb la mescla de cultures que simbolitza la filà Mozàrabes i això va ser servir a Ana Botella per a crear un ballet impressionant. Unes estàtues de pedra i unes ballarines vegetals ballaven amb la peça musical "Terra, aigua i foc". La carrossa representava un jardí medieval amb un minaret i una cortina d'aigua on una odalisca menejava el melic. Les estàtues vivents recordaven els estaments socials del boato: el clero amb rosaris, els muladies amb cànters, els nobles guerrers amb espases i els burgesos amb cistelles.
Ana Botella va tindre molt de treball en 2016. Va ser contractada per al capità i l'alférez cristià i l'alférez xano. Amb la filà Mozàrabes es va veure un ballet que mesclava la indumentària àrab i cristiana. Les ballarines movien escuts amb "Fantasia Mediterrània", una obra musical molt adequada per a les característiques morunes de la filà capitana. En l'alferecia cristiana 2016 de la filà Almogàvars es va veure un drac de pedra que escopia foc i eixes flames eren les ballarines d'Ana Botella. Ja per la nit Ana Botella va participar al boato de l'alférez moro. Es contava l'intent d'assassinat de Jaume I en una boda àrab del segle XIII. Cada ballarina portava un trage sensual d'un color distint, dansant al ritme de "Wallima". Més guerrera va ser la proposta per a la capitania cristiana 2017 d'Alcoi. La filà Almogàvars representava a mercenaris robant els tresors i en això consistia el ballet del saqueig. Les gàrgoles de la carrossa menejaven teles al ritme de la marxa cristiana "Als joglars". L'Entrada Mora 2017 arrancava amb el ballet d'Ana Botella per a la filà Xanos. Les ballarines, amb trages en groc i negre, ballaven amb la marxa mora "Guàrdia Tuareg". La carrossa del paratge del Barranc de l'Encantà tenia una princesa protectora.
Per a traure al carrer la coreografia de "Sant Jordi i el drac", Ana Botella va patir algun contratemps per unes fletxes perdudes. Però finalment van poder desfilar en l'alferecia cristiana 2018 de la filà Tomasines. L'esplendor del ballet es va veure reforçat pel drac negre i un genet a cavall. Les ballarines representaven el bé, el mal i la sang, disfrutant del bon temps amb la marxa cristiana "Dinàmics" del contestà Francisco Valor. Ja en 2019 Ana Botella va tindre molta faena en les capitanies de Tomasines i Magenta. 2 filaes molt vinculades a Ana Botella i que van aconseguir uns ballets memorables. El del capità cristià tractava de la recepció d'unes reines del món en un castell medieval amb vidrieres. Per al capità moro un ballet africà mostrava els rituals del bruixot. d'una tribu, amb part infantil inclosa. Les màscares i trages en tons tostats i magenta van ser reforçats per la melodia "Djole" en una impressionant capitania mora 2019.
Sense saber-ho el ballet del somni tribal va ser un punt i apart en els projectes festers d'Ana Botella. Per al 2020 el ballet anava a ser part de 2 boatos d'Alcoi, però no va ser possible pel confinament i pandèmia del Coronavirus. La coreògrafa no pot concebre unes Entrades amb les mesures de distanciament social actuals. Ana Botella veu difícil la situació del Covid-19 i està resignada fins poder tornar a ser contractada en localitats festeres. Les ballarines esperen amb emoció el moment d'arrancar de nou al Partidor i mostrar als mirons les coreografies de l'alferecia cristiana de la filà Cruzados i la capitania mora de la filà Cordoneros. Més prompte que tard tornarem i Alcoi viurà les millors celebracions. Enhorabona al ballet d'Ana Botella per tants anys unides a les Festes de Moros i Cristians, dignificant aquesta professió artística.
L'any passat semblava surrealista que passariem el mes d'abril tancats a casa, i no celebrant les Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi. Aquest any Alcoi viu amb més angoixa el no poder eixir als carrers durant la Trilogia Festera Alcoyana, però també té esperança en que siga l'últim abril sense música festera. Les dates tan assenyalades en 2021 anaven a ser el 23, 24, 25 i 26 d'abril, però la situació sanitària continua sent adversa per a agrupar-se de forma multitudinària. Perquè les Festes d'Alcoi són precisament una agrupació de festers, mirons i músics que coexisteixen sense importar edat, sexe o condició social. Les filaes han seguit demostrant la seua responsabilitat al acceptar la suspensió de les Festes d'Alcoi. Un sacrifici molt gran sobretot per als càrrecs principals. Els pobres han vist frustrats els seus somnis per segon any consecutiu i estan acostumats. Però no és fàcil resignar-se quan ho tenen tot preparat i els temibles contagis per Covid-19 perpetuen estats d'alarma i distanciaments. A pesar dels incongruents problemes amb les dosis d'Astra Zeneca, cada volta hi ha més població vacunada i podem visualitzar el final del túnel. Però encara queda temps d'esforç i resiliència fins poder recuperar la normalitat i la salut mental. Està sent un any molt trist i per això l'Associació de Sant Jordi va proposar alguns actes per a mantenir la devoció en el patró de la ciutat. Per exemple el Centenari del Temple de Sant Jordi amb jornades de portes obertes. O també la presentació de la Revista de Festes de 2021, amb portada de Núria Fuster. Un dels lemes més utilitzats per a animar als festers és "Tornarem", com a desig per a que acabe aquest malson del Coronavirus.
