La Mare de Déu del Miracle és la patrona del poble de Cocentaina. Les seues Festes Patronals es celebren el 19 d'abril, encara que aquest any no hi haurà Processons massives degut a les mesures restrictives pel Covid-19. Una llàstima ja que l'any passat ja es va haver de suspendre la celebració del 500 aniversari del Miracle de les llàgrimes. I és que en 1520 el quadre de la Mareta va plorar 27 llàgrimes pels pecats i violència que estava vivint el món. El fet llegendari va passar en una capella prop del Palau Comtal de Cocentaina i Mossèn Onofre va avisar als Condes de la família Corella. Per això en la festivitat 3 xiquets representen anualment als personatges principals. Les llàgrimes de sang es van provocar per la Guerra de Germanies contra la noblesa valenciana. Desde llavors Cocentaina té un far que l'enllumena, té una Mare de Déu que la guia per la senda de l'amor, com diu la Súplica. La fe dels contestans és tan gran que cada 19 d'abril es concentren al Pla per a aclamar a la seua patrona. Les campanes sonen, es llancen flors, es solten palomes, hi ha traques i constantment s'escolten crits de "Mareta, Mareta". No ha importat la pluja en anys com 2019, 2016, 2011, 2009, 2002 o 1994 ja que els carrers estaven plens de devots i devotes amb el trage tradicional. El Trasllat de retorn al seu Monasteri es fa 2 dies desprès. Les andes van passejar per Cocentaina per última volta en la tardor de 2019, quan van començar els actes extraordinaris del V Centenari de la Mare de Déu del Miracle. Mentre no acabe la pandèmia el quadre de la Mareta no podrà eixir del seu camerino. Per això aquest 2021 mostrem els Cartells del segle XXI. Artistes socarrats han creat el Cartell per encàrrec de la Pia Unión, entitat organitzadora de les Festes Patronals. Una tradició religiosa que durant 4 dies uneix al poble de Cocentaina.
L'Ésglésia del patró d'Alcoi es troba situada al carrer Santo Tomás, que enllaça el casc antic de la ciutat amb el pont de Sant Jordi i els barris més recents. L'anomenat Temple de Sant Jordi es va acabar de construir en 1921 i per tant aquest any celebrem els seus 100 anys d'història. L'edifici actual va ser un projecte de l'arquitecte contestà Timoteo Briet. L'any 1913 va ser enderrocada l'anterior Parròquia de Sant Jordi i es va iniciar la construcció d'un nou lloc de culte per al Sant romà. El resultat no es va poder veure fins al 21 d'abril de 1921, quan va ser beneït i inaugurat. A més a més va coincidir en l'any del Tercer Centenari del Patronatge de Sant Mauro, fet que va contribuir a que molts sacerdots visitaren el Temple de Sant Jordi, d'estil bizantí. És una església de planta central amb dos torres iguals en forma de prisma, una cúpula, decoracions de pedra natural i marbre, precioses vidrieres i una rosassa. Les portes de bronze tenen dibuixos vegetals i geomètrics, ja que el Temple de Sant Jordi realça el gust artístic per la simetria. L'òrgan de 1984 és de Gabriel Blancafort i té 2 teclats amb 58 notes musicals i 3 cossos amb pedal. El valor del patrimoni del Temple de Sant Jordi és molt important i ha aguantat el pas del temps. En aquest temps durs de Coronavirus i vacunacions, la celebració del Centenari del Temple de Sant Jordi és motiu d'orgull i alegria. Sobretot perquè enfrontem el segon abril consecutiu sense Festes de Moros i Cristians.
Quan en 1276 un Sant Jordi Eqüestre va ser la seua aparició miraculosa en la Batalla d'Alcoi, els cristians prompte es van encomanar a aquest "Walí" que els havia salvat. Conta la llegenda que les fletxes de Sant Jordi van matar al visir àrab Al-Azraq i així va acabar la Tercera Revolta mudèjar en aquestes terres valencianes. La intercessió de Sant Jordi en aquella guerra entre musulmans i cristians va marcar el futur d'Alcoi. Abans de 1316 ja hi havia una ermita en honor al patró de la vil·la medieval. Estava situada prop del Portal de Sant Marcos i dins de la muralla. El primer sacerdot va ser Ramón Torregrosa, nebot del Mossèn que va animar als alcoyans a combatre en 1276. Al segle XIV el Temple de Sant Jordi tenia prop una font pública i ja es venerava al patró cada 23 d'abril. El bisbe Alfons de Borja va consagrar l'església dedicada al patró d'Alcoi. En 1651 el Temple de Sant Jordi estava en ruïnes i es va decidir construir una altra església al mateix lloc. Aquesta va aguantar fins la Guerra de Successió Espanyola, quan es va instaurar la monarquia dels Borbó i el Regne de València va perdre la seua autonomia. En 1721, desprès de les batalles entre botiflers i maulets, es va restaurar tot el Temple de Sant Jordi d'Alcoi. En 1858 Jorge Gisbert va millorar l'Altar Major, on es guardava la Relíquia de Sant Jordi desde 1832. En 1865 l'arquitecte Jorge Gisbert va renovar l'interior de l'església al complet. Al aconseguir una vicària pròpia a principis del segle XX, Fernando Cabrera va proposar la demolició del Temple de Sant Jordi i construir l'actual. El polític José Canalejas va estar molt interessat en el projecte desde 1901. En 1904 Leonardo Pérez era el vicari de l'església alcoyana d'estil barroc. La reedificació completa va començar el 23 de novembre de 1913 al col·locar-se la primera pedra. A la construcció Timoteo Briet va rebre l'ajuda i col·laboració dels arquitectes racionalistes Vicente Pascual i Vicente Valls en 1923. El Temple de Sant Jordi no va ser destruït durant la Guerra Civil Espanyola ja que en 1936 va ser declarat museu d'art local. Allí es van guardar escultures de l'artista Peresejo i altres obres populars José Pérez va aconseguir convertir-lo en una escola, per a que no hi haguera desperfectes ni fora atacat per republicans o fascistes. El Temple de Sant Jordi va estar protegit, però si es van perdre quadres i objectes sagrats. També van ser decapitats els àngels de Lorenzo Ridaura i es van esculpir posteriorment seguint l'estil dels originals. La ubicació del Temple de Sant Jordi és cèntrica i alberga molts dels actes de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi desde 1940. Algunes Processons arranquen al Temple de Sant Jordi i es fan moltes misses i actes religiosos al seu voltant. A més a més la seua proximitat amb l'Església de Santa Maria i el Monasteri del Sant Sepulcre van convertir al carrer Santo Tomás en imprescindible per a les Processons.
La façana de reminiscències romàniques vol representar la porta d'entrada a Jerusalem. La cornisa de les dos torres simètriques té teules de color blau i campanes. A la part central hi ha 3 vidrieres sobre la portalada principal per a accedir al Temple de Sant Jordi. Les finestres tenen dibuixos d'un Sant Jordi, la Senyera quatribarrada i l'escut d'Alcoi. La façana lateral del carrer Sant Blai té vidrieres amb el Jesuset del Miracle, la creu cristiana i el símbol de l'Associació de Sant Jordi. També una rosassa circular que deixa entrar la llum exterior. Les columnes adossades de dins aguanten la cúpula del Temple de Sant Jordi,feta de teules en tons taronja. El tambor té 8 finestres amb Sants relacionats en Alcoi: La Inmaculada Concepció, Sant Mauro, Sant Roc, Sant Miquel, Sant Gregori i la Verge dels Lliris entre altres.
L'interior del Temple de Sant Jordi impacta pel flamant llenç de Fernando Cabrera. En 1921 el pintor alcoyà era l'Assessor Artístic de l'Associació de Sant Jordi i se li va encarregar un mural sobre l'atac de les tropes d'Al-Azraq, el d'ulls blaus, contra l'exèrcit de Jaume I. L'aparició entre núvols de Sant Jordi feia més oníric el quadre. Aquesta magistral obra de Fernando Cabrera ocupa el mur del presbiteri, darrere de l'Altar Major del Temple de Sant Jordi. A l'obra apareixen personatges històrics i guerrers medievals, entre ells el Mossèn Torregrosa. En 1918 es van col·locar a l'Altar Major inacabat les escultures de Lorenzo Ridaura. Eren uns àngels alats de marbre de Carrara que vigilaven al Sant Jordi el Xicotet antic. Actualment també estan en posició d'acompanyar al Sant Jordi el Xicotet que José Rabasa va fer en 1944. A un costat del Temple de Sant Jordi està el Sant Jordi Eqüestre que ix a la Processó General desde 1940, quan el va esculpir Enrique Galarza. Tota la simbologia del típicament alcoyà Sant Jordi Matamoros es pot contemplar dins. 3 escalons que representen a Pare, Fill i Esperit Sant porten fins a la tomba de 1884 del penitent piamontès Casimiro Barello.
L'Associació de Sant Jordi i els Majorals han organitzat alguns events per a celebrar el Centenari del Temple de Sant Jordi. Hi ha una heràldica per a recordar els 100 anys de forma visual. El president Juan José Olcina va presentar els actes culturals i religiosos d'aquest abril de 2021:
-L'experiència fotogràfica "Un selfie amb Sant Jordi". S'han posat pegatines al carrer Santo Tomás per a fer-se fotos junt al Temple de Sant Jordi. La participació està sent moderada i permet accedir a un sorteig i descomptes en la venta de cadires per a les pròximes Entrades d'Alcoi.
-Gales "Alé de Festa" els dies 23 i 24 d'abril per la vesprada al Teatre Calderón.
-El dia 21 d'abril es celebrarà al Temple de Sant Jordi una missa commemorativa dels 100 anys i per la vesprada un acte institucional amb aforament limitat. La pandèmia del Covid-19 ha fet que sols hi hagen jornades de portes obertes els dies 22, 23 i 24 d'abril de 2021. El Temple de Sant Jordi és desde la seua fundació un dels més visitats i estimats pels alcoyans i alcoyanes. És el cor de la devoció al patró. Visca Sant Jordi!
La Setmana Santa Alcoyana no es caracteritza per la seua grandiositat, però si té una xicoteta joia que la fa peculiar. Es tracta de la Processó dels Xiulitets del Diumenge de Resurrecció. L'encontre entre Jesucrist desprès de la seua mort i la Verge Maria es fa prop de l'Església de Sant Mauro. A les 07:30 el Crist Ressuscitat es rebut pel públic amb emoció i el sacerdot declama un discurs desde un balcó. És el moment en que la Mare de Déu comença la seua carrera portada per joves dels Júniors. El carrer Sant Nicolau, la Plaça Ramón i Cajal i la Glorieta s'omplin de gent amb botijes de fang. L'aigua del recipient i el bufit provoquen el soroll d'un pardalet i aquesta és la singularitat de la Processó dels Xiulitets. Al fer sonar la botija pareix un xiulit, expressant l'alegria per l'arribada del dia de Pasqua. La velocitat amb la que la Mare de Déu corre pel carrer Sant Nicolau entusiasma al públic, contemplant el seu mant blanc i la corona. En algunes ocasions la carrera ha sigut tan ràpida que els corredors han acabat caient a terra, com va passar en 2006. Més recent va ser el doble accident de 2014, que va portar a que la Processó dels Xiulitets fora noticia a tota Espanya. Les televisions nacionals i en especial el programa "El intermedio" de La Sexta es van fer ressò de la caiguda de la Mare de Déu d'Alcoi. Una de les característiques úniques de la Processó dels Xiulitets és la seua música de xirimites. És un acte de la Setmana Santa menys seriós i ahí radica el seu èxit. L'acompanyament musical no té res a veure amb la solemnitat d'altres marxes per a fer estació de penitència. "Els Xiulitets: Desperta't Alcoi" no és una peça musical lenta, sinó festiva. Gregorio Casasempere Gisbert va composar "Els Xiulitets: Desperta't Alcoi" en 1998 i s'ha convertit en una obra alcoyana recurrent el Diumenge de Resurrecció. El repicar de les campanes fa més trepidant el moment i al finalitzar l'encontre entre Jesús Ressuscitat i la Verge Maria es fa la Processó dels Xiulitets.
Per segon any consecutiu, la pandèmia del Covid-19 no ens ha permès disfrutar de la matinal celebració religiosa, com tampoc ens deixarà viure al carrer la Glòria. Un acte especial que serveix com a pròleg de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi i que anuncia la proximitat del dia Sant Jordi. Per a recordar la Processó dels Xiulitets anem a nombrar anècdotes, com les mencionades caigudes. En 2012 la Mare de Déu va ser portada per xiquetes i en 2017 per les xiques dels Júniors. La majoria d'any es portada per joves, per a que no hi haja problemes en la carrera. Molt sonat van ser els dos bacs de la Mare de Déu el 20 d'abril de 2014. L'últim any en que es va poder celebrar, l'encontre es va fer dins de l'Església de Sant Mauro. El 21 d'abril de 2019 la pluja quasi suspèn la Processó dels Xiulitets, com també va passar en 2011. Al vídeo del 12 d'abril de 2004 també es pot observar com l'aigua va fer acte de presència en la carrera de la Mare de Déu i les 3 salutacions.
Esperem que l'any que ve siga el definitiu per a tornar a viure la Processó dels Xiulitets i altres tradicions alcoyanes. En 2021 l'Encontre entre el Jesús Ressuscitat i la seua Mare és en l'interior de l'Església de Sant Mauro. També desitgem amb anhel els actes preliminars de les Festes de Moros i Cristians. Perquè en aquest 4 d'abril de 2021 no tindrem Cartell de Festes ni hi haurà Glòria, però si ens podem menjar la Mona de Pasqua als paratges del voltant. No hi ha res com cantar "Así em pica, así em cou, así em menje la mona i así et trenque l'ou" a la serra Mariola. A falta de Glòria Major i Glòria Infantil en 2020 i 2021, mostrem un vídeo amb imatges de la Glòria Centenària de 1976, la Glòria Històrica d'octubre de 2006 i la Glòria del Cavallet de la Fira Modernista de 2018. Ànims per als festers i devots i fins la Setmana Santa de 2022!
El ballet de l'alcoyana Ana Botella partia de 0 amb il·lusió i ganes en 1991, fa exactament 30 anys. El centre de dansa va ser obert aquell any i poc a poc ha anat incloent altres servicis com gimnàs i fitness. La coreògrafa Ana Botella s'ha sabut adaptar als nous temps i dona classes de zumba i aeròbic. En quant al ball està especialitzada en dansa oriental, ball modern i contemporani, balls de saló, flamenc i sevillanes. El seu horari és de dilluns a divendres per la vesprada i es troba al carrer Vistabella d'Alcoi. A les seues gales de fi de curs participen xiquetes i xiquets desde els 3 anys i ofereixen magnífics espectacles. Però centrant-se en els ballets per a Festes de Moros i Cristians, Ana Botella es caracteritza per la diversitat de les seues propostes i l'utilització de distints elements visuals per a fer més impactants les coreografies. Desde 1991 el seu prestigi ha anat en augment i hui en dia és un dels ballets més ben valorats de la ciutat. A més a més és un dels més participatius i normalment fa doblet. També va ser una de les impulsores dels ballets amb carrossa i dels ballets infantils. No sols ha participat en Alcoi, sinó en altres pobles com Cocentaina, Ibi, Muro o l'Olleria. La seua fama ha traspassat fronteres i han viatjat a Andalucia, Múrcia, Aragó, Catalunya i Madrid. Internacionalment són el grup de ball alcoyà més actiu, ja que han participat en moltes ocasions a les Carnestoltes de Nizza. Un moment culminant en la carrera d'Ana Botella va ser quan va ser contractada per a un espectacle en Hong-Kong. També han estat en Itàlia, França, Romania i al concurs televisiu "Tu si que vales" que s'emetia en Telecinco.
En el 30 aniversari del ballet d'Ana Botella anem a recordar les meravelloses coreografies que s'han estrenat a Alcoi desde 1991. La carrera artística d'Ana Botella va començar gràcies a que un familiar seu era el capità moro: Antonio Gonzàlez. La filà Magenta li va donar la oportunitat de fer dos ballets. Un d'ells anava integrat en la carrossa del capità moro i s'adornava amb ventalls de plomes blanques. L'altre era més senzill amb trages de color roig i li obria el pas a les favorites. Ni la intermitent pluja va desanimar a Ana Botella en aquella primera experiència festera. Els ballets en les Entrades d'Alcoi s'havien posat de moda i ja no s'apostava sols per un ballet en cada boato, sinó que oferien varies coreografies.
La seua trajectòria va seguir en 2004 amb ballets per a l'alferecia cristiana i mora. Amb la filà Tomasines Ana Botella va representar un drac blau que s'anava arrastrant al so de "Japanese". De l'interior del drac mòbil sorgien les ballarines amb ventalls i trages guerrers de color blau i gris, molt propis de la filà Tomasines. El conjunt va encantar al públic, deixant en segon lloc al ballet "Saidy" de la nit del 22 d'abril. Al plujós boato de la filà Magenta es va estrenar una coreografia amb gaiatos basada en una dansa egípcia amb pals. Tant Tomasines com Magenta van tornar a confiar en Ana Botella per a les capitanies de 2005. Amb els cristians va representar el sopar en un palau amb un banquet medieval en el que la cort reial s'entretenia amb els bufons. Els arlequins amb màscares i vestits de dos colors li van donar una original perspectiva al ballet. Finalment princeses i senyors s'unien a la festa al compàs de la marxa cristiana "La rosa i el drac" de Francisco Valor. Per la vesprada, el ballet d'Ana Botella va tancar el boato del capità moro amb un multitudinari mercat d'esclaves. En 2005 la filà Magenta va apostar per 5 ballets i el dels cròtals d'Ana Botella va passar un poc desapercebut. Al 2006 es va prendre un descans i no va eixir a les Festes d'Alcoi.
El retorn d'Ana Botella a les Entrades d'Alcoi de 2007 va ser apoteòsic. Per a la capitania cristiana de la filà Cruzados va tornar amb un ballet de les princeses als patis de palau. Les ballarines amb llargues trenes ballaven entre fonts i arcs medievals al ritme de la marxa cristiana "Creu daurà" de Francisco Valor, el compositor preferit d'Ana Botella. Per a l'alferecia mora 2007 de la filà Mudéjares, Ana Botella va representar a una novia del Cairo, amb les seues amigues ballant amb música oriental. Els altaveus van fallar en alguns moments i les ballarines van demostrar la seua professionalitat en aquella nit del 22 d'abril. El recurs de la música pregravada va ser explotat per Ana Botella durant anys, rebent crítiques dels espectadors que prefereixen marxes mores de bandes en directe. Al 2008 les huríes d'Ana Botella van endolcir la capitania mora de la filà Mudéjares amb les ales de Isis blanques. Eixes capes amb vels vaporosos es van fer molt populars als ballets festers gràcies a Ana Botella. Va ser la primera en aprofitar-les, com també va ser la pionera dels ballets infantils en Alcoi. Al 2007 i 2008 un grup de xiquetes de l'acadèmia de ball va participar en els càrrecs de la filà Mudéjares i acompanyades de grups de percussió. La dansa del ventre es va convertir en un referent del ballet d'Ana Botella fins a l'alferecia mora 2010 de la filà Realistes.
Ana Botella va trencar el seu estil en 2009, amb un ballet tenebrós per a la capitania cristiana de la filà Aragonesos. Va ser una forma d'eixir de la zona de comfort, unint-se als ballets amb carrossa que havia ideat Virginia Bolufer un poc abans. El ballet contava la llegenda de la campana de Osca en la que uns monjos decapitaven a uns nobles aragonesos que conspiraven contra el rei. Els seus caps van servir per a les campanes de l'església i per això a la carrossa es podien veure reflectits. La simplicitat de la túnica negra i el maquillatge terrorífic va sorprendre al públic en aquell 2009. Al 2010 Ana Botella es va inspirar en altra història de l'Edat Mitjana per al ballet de l'alferecia cristiana de la filà Asturianos. Les xanes eren unes fades de la mitologia celta i les cuelébres unes serps que custodiaven tresors. Les ballarines amb faldes platejades i guirnaldes donaven pas a la carrossa dels éssers mitològics. El ballet d'Ana Botella va estrenar en 2010 la peça musical "Ball del somni".
Desprès d'un parèntesi en 2011, quan sols van participar el ballet infantil amb la filà Berberiscos, en 2012 Ana Botella va arriscar amb un novedós concepte visual. El ballet de la Font va revolucionar els ballets festers amb la visió de gotes en moviment. Cada ballarina vestida completament de blau portava un ventall amb el que simulava l'aigua brollant d'un surtidor. Les xiquetes maquillades com a nenúfars també van crear un efecte òptic genial. "Kel-Teneré" de Juan Carlos Sempere va ser l'obra musical escollida, sent tot un èxit de la capitania bequetera 2012. El ballet de la Font té molt de significat per a Ana Botella, ja que va ser un ressorgir en el panorama fester. Aquesta nova visió dels ballets amb carrossa es va consolidar en l'Entrada Mora 2013. L'alférez moro de la filà Llana li va encarregar a Ana Botella un ballet amb il·luminació per a brillar en la nit. El resultat va ser un ballet doble amb estreles daurades i platejades que feien llum. A la carrossa dos acròbates feien postures impossibles al so de la marxa mora "Paulabel" de Mario Roig. El grup de xiquetes d'Ana Botella també va eixir al boato de la filà Llana, representant el tint i secat dels teixits artesans.
Desprès d'aquest gir radical en les coreografies d'Ana Botella, la filà Vascos va recurrir a ella per a l'alferecia cristiana de 2014. Un dels ballets mostrava el despertar de roques, plantes i rames al compàs de la peça musical "Xafiguem" per a xirimites. A part de la natura, l'altra temàtica del boato de la filà Vascos eren els akelarres. Sobre la carrossa de les favorites, unes bruixes mostraven calaveres mentre movien els braços al ritme de "Danza colorista" de Rafael Mullor Grau. El símbol de la filà Llana és una palmera i aquest va ser el punt de partida per al ballet de la capitania mora 2014. Es simulava un oasi amb arena i les capes de les ballarines volaven damunt del tronc de les 2 palmeres. Dalt de la carrossa es veia un niu amb dos aus movent les ales. A més a més Jordi Company li va dedicar al ballet d'Ana Botella la marxa mora "Bel-Ana", com indica el títol canviant les síl·labes del nom. L'Entrada Cristiana de 2015 va estar repleta de ballets d'Ana Botella gràcies a les filaes Vascos i Mozàrabes. La capitania cristiana va presentar el ballet del vi amb unes taverneres i una gerró gegant del que sorgia un ballarí. El ballet infantil va representar unes donzelles de blanc i granate que llegien llibres a la biblioteca. Es van estrenar les obres musicals "De Palacio" i "Daca bailemos" de Paco Amaya, basades en el "Cancionero de Uppsala". L'alferecia cristiana 2015 comptava amb la mescla de cultures que simbolitza la filà Mozàrabes i això va ser servir a Ana Botella per a crear un ballet impressionant. Unes estàtues de pedra i unes ballarines vegetals ballaven amb la peça musical "Terra, aigua i foc". La carrossa representava un jardí medieval amb un minaret i una cortina d'aigua on una odalisca menejava el melic. Les estàtues vivents recordaven els estaments socials del boato: el clero amb rosaris, els muladies amb cànters, els nobles guerrers amb espases i els burgesos amb cistelles.
Ana Botella va tindre molt de treball en 2016. Va ser contractada per al capità i l'alférez cristià i l'alférez xano. Amb la filà Mozàrabes es va veure un ballet que mesclava la indumentària àrab i cristiana. Les ballarines movien escuts amb "Fantasia Mediterrània", una obra musical molt adequada per a les característiques morunes de la filà capitana. En l'alferecia cristiana 2016 de la filà Almogàvars es va veure un drac de pedra que escopia foc i eixes flames eren les ballarines d'Ana Botella. Ja per la nit Ana Botella va participar al boato de l'alférez moro. Es contava l'intent d'assassinat de Jaume I en una boda àrab del segle XIII. Cada ballarina portava un trage sensual d'un color distint, dansant al ritme de "Wallima". Més guerrera va ser la proposta per a la capitania cristiana 2017 d'Alcoi. La filà Almogàvars representava a mercenaris robant els tresors i en això consistia el ballet del saqueig. Les gàrgoles de la carrossa menejaven teles al ritme de la marxa cristiana "Als joglars". L'Entrada Mora 2017 arrancava amb el ballet d'Ana Botella per a la filà Xanos. Les ballarines, amb trages en groc i negre, ballaven amb la marxa mora "Guàrdia Tuareg". La carrossa del paratge del Barranc de l'Encantà tenia una princesa protectora.
Per a traure al carrer la coreografia de "Sant Jordi i el drac", Ana Botella va patir algun contratemps per unes fletxes perdudes. Però finalment van poder desfilar en l'alferecia cristiana 2018 de la filà Tomasines. L'esplendor del ballet es va veure reforçat pel drac negre i un genet a cavall. Les ballarines representaven el bé, el mal i la sang, disfrutant del bon temps amb la marxa cristiana "Dinàmics" del contestà Francisco Valor. Ja en 2019 Ana Botella va tindre molta faena en les capitanies de Tomasines i Magenta. 2 filaes molt vinculades a Ana Botella i que van aconseguir uns ballets memorables. El del capità cristià tractava de la recepció d'unes reines del món en un castell medieval amb vidrieres. Per al capità moro un ballet africà mostrava els rituals del bruixot. d'una tribu, amb part infantil inclosa. Les màscares i trages en tons tostats i magenta van ser reforçats per la melodia "Djole" en una impressionant capitania mora 2019.
Sense saber-ho el ballet del somni tribal va ser un punt i apart en els projectes festers d'Ana Botella. Per al 2020 el ballet anava a ser part de 2 boatos d'Alcoi, però no va ser possible pel confinament i pandèmia del Coronavirus. La coreògrafa no pot concebre unes Entrades amb les mesures de distanciament social actuals. Ana Botella veu difícil la situació del Covid-19 i està resignada fins poder tornar a ser contractada en localitats festeres. Les ballarines esperen amb emoció el moment d'arrancar de nou al Partidor i mostrar als mirons les coreografies de l'alferecia cristiana de la filà Cruzados i la capitania mora de la filà Cordoneros. Més prompte que tard tornarem i Alcoi viurà les millors celebracions. Enhorabona al ballet d'Ana Botella per tants anys unides a les Festes de Moros i Cristians, dignificant aquesta professió artística.
Desprès de repassar la història de les 28 filaes existents a les Festes d'Alcoi, anem a fer una retrospectiva d'aquelles filaes que es van extingir entre el segle XIX i principis del segle XX. El bàndol cristià ha patit al llarg de la història diferents crisis, de tipus econòmic, social, històric i fins hi tot institucional. Les filaes eren anacròniques i no cridaven l'atenció tant com les mores. Això repercutia en la seua popularitat i també en el número de components. Per tant les filaes cristianes al segle XIX vivien una situació més fràgil, amb constants desaparicions. Renunciar als càrrecs no era estrany i suposava el final d'una filà. Són moltes les filaes cristianes d'estil decimonònic que es van extingir, mostrant-se a continuació aquelles que van desfilar a la Glòria Històrica de 2006. La primera acta existent de l'Associació de Sant Jordi data de 1839 i ja nombrava a 10 filaes cristianes. Representaven exèrcits europeus, amb els trages militars de soldats imperials. Altres tenien un caràcter més rural i localista, com les filaes supervivents Maseros i Andaluces. Els anacronismes van anar eliminant-se amb l'arribada de l'Assessoria Artística de l'Associació de Sant Jordi. A principis del segle XX la creació de filaes medievals va eclipsar les filaes anacròniques que quedaven, incloent les filaes de Cavalleria. Poques van aguantar el pas del temps sense fer canvis en la seua idiosincràsia i anem a analitzar aquestes filaes desaparegudes del bàndol cristià:
·FILÀ ROMANS:
Aquesta filà inspirada en l'imperi de l'Antiga Roma ja existia en 1839. El trage que vestien aprofitava l'estètica de la civilització romana que va durar 5 segles fins el domini del cristianisme. La Primera de Romans portava una falda marró, faixa groga, corassa marró amb tires de cuero i un casc amb raspall. De fet el trage podria ser perfectament el d'un Sant Jordiet, però el personatge infantil no es va instaurar fins a 1882. Antonio Silvestre, primer tro de la filà Romans en 1839, va votar a favor del Reglament de l'Associació de Sant Jordi. Per sorteig els va tocar l'alferecia cristiana de 1842 i la posterior capitania cristiana de 1843 va tindre com a conseqüència una excisió de la que es van crear altres filaes inspirades en la capital italiana de Roma. La Primera de Romans va rebutjar el càrrec d'alférez cristià 1848, perdent el seu torn d'antiguitat. En 1851 si van acceptar l'alferecia cristiana, representada per Vicent Company. Miguel Candela era el primer tro dels 12 individus Romans en 1865, quan els pertocava de nou l'alferecia cristiana. Juan Pastor va ser també l'alférez cristià de 1866, sent un any amb mal temps en la Trilogia Festera Alcoyana. La filà Romans va compartir anys de càrrec amb la filà Judíos, quan es van refundar les filaes Maseros i Verds. De 1867 a 1873 el primer tro de la filà Romans va ser José Cabrera, qui es va retirar a causa de la Revolució del Petroli. Desprès de 2 anys sense Festes de Moros i Cristians, la filà Romans va celebrar el VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi com la tercera filà en l'odre de formació. Desprès de que els germans Candela manaren en la filà Romans es va crear una situació difícil i la filà Romans ja no va desfilar en la dècada dels 80.
·FILÀ GUERRERS:
Se sap molt poc d'aquesta filà cristiana d'aires bèl·lics i marcials. José Botella era el primer tro de la filà Guerrers en 1839. El mateix home exerciria el seu paper en les Assemblees Generals de l'Associació de Sant Jordi de 1840 i 1841, però en 1842 la filà Guerrers ja no es presentava a les reunions, al igual que la filà Defensors d'Alcoi. El trage era el més adequat a l'Edat Mitjana que hi havia i per això podia simular als guerrers de Jaume I que van defensar Alcoi al segle XIII. Vestien amb túnica verda rivetejada en color groc, creu roja al pit, cinturó de cuero marró amb espasa, capa blanca i barret groc segons la interpretació de Fernando Gisbert.
·FILÀ ANTIGUA VENECIANA:
Miguel Pastor va presentar el disseny de la filà Antigua Veneciana en 1856. El trage constava de botes, barret amb ploma, capa curta de color blau amb la flor de lis estampada, camisa marró amb botons, faixa groga i pantalons curts abombats i a ratlles grogues i marrons. En 1859 la filà Cides va renunciar a l'alferecia cristiana i aquesta va ser acceptada per la filà Antigua Veneciana. Miguel Pastor va ser el primer capità cristià de la filà Antigua Veneciana en 1860, mentre que el primer tro era Gregorio García. Encara que eren 31 individus, la filà Antigua Veneciana va desaparèixer en 1863 sense explicar-se les raons. Era una filà valenciana que no tenia cap vincle amb la ciutat de Venècia, la filà dels canals amb góndoles i les màscares de Carnestoltes.
·FILÀ MONESILLOS:
Tal volta una filà que ridiculitzava el catolicisme no augurava una llarga vida, però és cert que la filà Monesillos és una de les més antigues d'Alcoi. És anterior a la dècada de 1830 i el seu primer tro era Paco Gisbert. No van arribar a eixir a les Festes de Moros i Cristians de 1842 segurament per les crítiques per part dels sacerdots alcoyans. El trage roig d'estil religiós suposava una ofensa per a l'època i era clarament un anacronisme que no tenia res que veure amb la Batalla d'Alcoi de 1276.
·FILÀ CAPELLANS:
En les Festes d'Alcoi de 1840 es va estrenar la filà Capellans, dirigits per Francisco Satorre com a primer tro. Prompte tindrien el seu primer càrrec, ja que en 1845 van acceptar l'alferecia cristiana desprès de la renúncia de la filà Cides, fet que també va passar en 1859. Rafael Botella era el primer tro dels 31 individus de la filà Capellans en 1858. Era una filà important al segle XIX, ja que prenien possessió del Castell de Festes i el protegien durant el 22 d'abril. A pesar de l'aparença de retors amb sotana negra, barret clerical i creu roja, portaven un trabuc defensiu com a arma. Els 26 individus de la filà Capellans van ser multats per l'Associació de Sant Jordi en 1864, any en que tenien l'alferecia cristiana. L'any següent va estar marcat per la pluja durant tota la Trilogia Festera Alcoyana, així que el capità cristià 1865 de la filà Capellans es va banyar. La pròxima alferecia cristiana seria en 1879, amb José Juan com a primer tro en un moment de crisi a les fàbriques de tèxtil alcoyanes. En 1880 el capità cristià de la filà Capellans també va patir les inclemències meteorològiques. Desprès d'un canvi en el disseny i distints primers trons, el capellà Federico Matarredona seria l'alférez cristià 1892. Degut a la seua avançada edat i dèbil salut, el capità cristià 1893 de la filà Capellans va ser Jaume Seguí i va estar acompanyat tan sols de 8 festers. José Miró era el primer tro en 1901 i va aprofitar l'oportunitat de ser l'alférez cristià i portar la bandera. El trage del capità cristià 1902 destacava pel barret a joc amb el bigot i l'elegància de les teles brodades. El mateix pantaló curt va vestir el rodella de la filà Capellans. En 1903 va començar una crisi interna que acabaria amb la dissolució de la filà al mes de maig de 1905, quan ja havien passat les Festes de Sant Jordi. Els components de la filà Capellans s'havien d'afaitar la barba obligatòriament, ja que simbolitzaven una institució de l'Església amb molta puresa.
·FILÀ SOMATENES:
La primera notícia d'aquesta filà de policies rurals de Catalunya es va trobar en les actes de l'Associació de Sant Jordi de 1840. Antonio Ferrer va ser el primer tro de la filà Somatenes durant poc temps, de fet ja va ser José Company qui va refusar l'alferecia cristiana que els pertocava en 1847. Finalment un fester de la filà Asturianos seria també el capità cristià 1848. Era una època amb una economia deficitària per als alcoyans i la filà Somatenes no va gaudir d'estabilitat fins a 1852, amb el mandat de Toni Ferrer. Aquest home va ser el primer tro de la filà fins a 1871 i va aconseguir tindre 38 individus. Miguel Pérez va ser l'alférez cristià de la filà Somatenes en les plujoses Festes d'Alcoi de 1865. En l'any de capitania cristiana 1866 la filà tenia 17 individus. Antonio Reig va ser el primer tro de la filà Somatenes en 1876, any del VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi. Desprès de 2 anys sense celebracions per la Revolució del Petroli, els devots es van bolcar en el 600 aniversari del seu patró engalanant els carrers de forma extraordinària. Per desgràcia al trage de la filà Somatenes li quedaven pocs anys de vida. Portaven boina catalana roja a joc amb el color de la corbata i el xaleco. La camisa era blanca, la jaqueta i els pantalons d'un blau obscur i la manta de color marró. A més a més la filà Somatenes va ser la primera en realitzar el Contrabando del 24 d'abril junt a la filà Andaluces. El paper que actualment interpreten els Maseros en l'acte humorístic matutí era inicialment dels Somatenes, com a filà representant de la llei i l'ordre fins a 1881.
·FILÀ ANTIGUA ESPANYOLA:
L'aprovació de la filà Antigua Espanyola en 1841 va ser polèmica, ja que no tots estaven d'acord en acceptar-la. El mateix va passar amb la filà Antigua Francesa, que mai va arribar a desfilar pels carrers d'Alcoi, ni tan sols en 1842. Barret amb la bandera d'Espanya i una ploma blanca i una capa curta de color groc eren els símbols distintius d'aquesta filà patriòtica i amb poca relació amb la Reconquesta. La filà Antigua Espanyola portava a la camisa blava els escuts dels Regnes Hispànics: Castella, Lleó, Navarra i la Corona d'Aragó. Els pantalons rosa tenien ratlles de color granate i les botes arribaven fins als genolls. La gorguera era una prenda blanca per al coll que estava de moda al segle XVI. En 1843 ja li va tocar alférez cristià a la filà Antigua Espanyola, personificat en Antonio Valor. El primer primer tro de la filà va ser Juan Abad, que dirigia als 24 festers. En 1852 i 1853 van tornar a tindre els càrrecs principals d'alférez i capità. Luis Torregrosa va acceptar el paper d'alférez cristià 1867, repetint com a capità cristià 1868 de la filà Antigua Espanyola i acompanyat dels músics de Cocentaina. Francisco Pérez va organitzar la capitania cristiana 1878 de la filà Antigua Espanyola, ja que la filà Mariners no es va poder encarregar. A partir d'ahí va començar el declivi de la filà Antigua Espanyola fins la seua extinció a la dècada dels 80 del segle XIX.
·FILÀ ESTUDIANTS:
Encara que la filà va ser presentada per Rafael Gisbert en 1850, no van participar a les Festes d'Alcoi fins a 1851 amb el seu trage negre. A part dels pantalons llargs de mudar, portaven un barret amb la cullera i la forqueta i una bufanda blanca amb una creu roja. L'estudiant Antonio Valor va ser l'alférez i capità cristià 1856 i 1857 respectivament. Els 24 individus de la filà Estudiants en 1858 estaven dirigits pel primer tro Fernando Calatayud, mentre que en 1863 sols eren 17 festers. Rafael Satorre va ser el primer tro que a més a més va acceptar l'alferecia cristiana de 1869, continuant el seu càrrec com a capità cristià 1870 de la filà Estudiants. El següent alférez cristià els va correspondre en 1878, agafant el mandat Eugenio Mullor. Havien passat 10 anys desde els últims càrrecs i Alcoi travessava una crisi industrial molt greu que va restar participació a les Festes de Sant Jordi, així que finalment va ser la filà Navarros l'encarregada de la capitania cristiana 1879. La filà Estudiants tocava panderetes i flautes en les seues desfilades, ja que semblaven una tuna. Com a curiositat la filà Estudiants d'Alcoi va inspirar filaes amb el mateix nom en localitats com Cocentaina, Villena, Elda, Petrer o Ontinyent, on encara participen en les Festes de Moros i Cristians. L'alcoyà Alejandro Valor era el primer tro de la filà Estudiants en 1888, segons marca l'acta de l'Associació de Sant Jordi. La filà Estudiants va substituir a la desapareguda filà Somatenes en l'acte del Contrabando, així que la seua unió amb la filà Andaluces va ser molt propera desde 1881. En 1889 la filà tenia problemes econòmics i no es van poder salvar del desastre, agreujat per la fuga de festers a la filà Estudiantina Espanyola. La filà Estudiants no va tindre cap representant a la Glòria de Resurrecció i se la va declarar extinta. La Junta Directiva va ordenar que la filà Navarros li plantara cara a la filà Andaluces en l'acte del Contrabando.
·FILÀ ESTUDIANTINA ESPANYOLA:
Aquesta filà de la tuna portava un trage molt paregut al de la filà Estudiants perquè era una excisió provocada per baralles internes en 1882. Popularment se'ls coneixia com Segona d'Estudiants, al ser els octaus en l'ordre de formació per darrere de la filà Estudiants. Camilo Esteve va ser el primer tro i alférez cristià de la filà Estudiantina Espanyola en 1889, però finalment van rebutjar el càrrec. Amb la desaparició de la filà Estudiants original, la filà Estudiantina Espanyola ja no eren els Estudiants Nous, com també li va passar a la filà Tomasines Noves. La lògica indicava que la filà Estudiantina Espanyola fora l'encarregada de l'acte del Contrabando a partir de 1889, però ho va sol·licitar l'antiga filà Navarros que representava als Carlistes. En 1889 la filà Estudiantina Espanyola va passar a anomenar-se Estudiants, al no haver conflicte amb l'anterior mencionada. Van perdre el seu torn d'antiguitat al negar-se a fer l'alferecia cristiana 1889, que finalment acceptaria la filà Maseros. Anselmo Aracil era el primer tro dels 20 individus de la filà Estudiants en 1893. Francisco Peidro era el primer tro que va acceptar l'alferecia cristiana de l'any 1900. José Aura va ser el capità cristià 1901 El canvi de segle no va sentar bé a la filà Estudiants, tenint disputes amb la filà Cordoneros. L'antiga filà Navarros es va dissoldre en 1903 pels seus anacronismes i curiosament altra filà anacrònica els va substituir en l'acte del Contrabando. Van ser els Estudiants, amb les seues forquetes com a arma i els bigots que es van posar de moda a principis del segle XX. Gonzalo Blanes Colomer va dedicar el pasdoble "Visca els Estudiants" a la filà alcoyana en 1906. Juan Pardo va ser l'alférez cristià 1908 de la filà Estudiants, sent en 1909 Salvador Boronat el capità cristià amb un oratge esplèndid. Pocs anys desprès la filà Estudiants tornava a tindre l'alferecia cristiana, ja que al bàndol cristià no paraven de desapuntar-se filaes com Salomonistes o Campeadors. Francisco Seguí va ser l'alférez cristià 1912 de la filà Estudiants, amb un trage de mosqueter francés, repetint a l'any següent com a capità cristià. Les Festes de Sant Jordi de 1913 van durar més dies dels habituals, degut a que molts actes es van aplaçar a causa de la pluja. El trage estrany de la filà Estudiants havia quedat obsolet i el gust estètic es decantava per filaes medievals. El primer tro Francisco Seguí va comunicar en maig de 1915 la dissolució oficial de la filà Estudiants. Com a conseqüència, l'acte del Contrabando passaria en 1916 a estar en mans de les filaes Maseros i Andaluces, com ocorrerà fins hui en dia.
·FILÀ MARINERS:
És xocant que en una ciutat sense costa ni ports marítims existira una filà Mariners. Però és que en Alcoi va haver més d'una filà Mariners, tenint també la filà de Cristòfol Colón i la dels Marinos Anglesos. A pesar de no tindre platges, la filà Mariners de 1855 podia navegar pel riu Serpis amb el seu vaixell. A Ontinyent van començar a celebrar Festes de Moros i Cristians en 1860 i els Mariners inspirats en la filà alcoyana ja van participar. Lorenzo Company va presentar a l'Associació de Sant Jordi el disseny, amb pantalons blancs, camisa amb el dibuix d'un veler, cinturó amb una ancla i barret blau. Mauro Miró va ser el primer alférez cristià de la filà Mariners en 1858 i 52 festers van participar en la capitania cristiana de 1859. Un parèntesi els va deixar sense Festes fins 1870. Desprès de participar en el VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi, els tocava l'alferecia cristiana de 1877. Antonio García no va poder repetir com a capità cristià 1878 ja que no tenien mitjans ni recursos, així que la filà Antigua Espanyola es va encarregar del càrrec. Aquesta tripulació de Mariners estava composada de jornalers amb pocs beneficis econòmics. La filà Mariners es va refundar en 1882, any en que es va estrenar "Mahomet" com a primer pasdoble de música festera. Portaven corbata i un pantaló blau obscur, respectant la camisa blanca de la filà Mariners nascuda en 1855. En 1886 semblaven Mariners reals per tota l'aigua i fang que es va acumular als carrers d'Alcoi desprès de les tempestes del dia 22, 23 i 24 d'abril. La nova filà Mariners de Colón es va veure en el compromís d'agafar l'alferecia cristiana 1889, encara que li tocava a la filà Estudiants. Pocs dies desprès assumien que no tenien a ningú per a personificar a l'alférez cristià i finalment la filà Maseros es va encarregar del càrrec. El mateix va passar al bàndol moro al renunciar la filà Cordoneros, acceptant l'alferecia mora la filà Verds. En 1890 la filà Mariners si va tindre al seu alférez cristià, al renunciar la filà Capellans. Als mesos previs a abril de 1890 es van organitzar jocs florals, certamens literaris, concursos de música festera i es va fer la Cavalcada Històrica dels 40 cavallers de Jaume I per a commemorar el XVI Centenari del Martiri de Sant Jordi en 1890. La filà Mariners no es va presentar en la Glòria de Resurrecció de 1893, reapareixent a les Festes d'Alcoi de 1895 amb Salvador Baldó com a primer tro. El mateix li va passar a la filà Moros Elegants que es van reincorporar en l'any del nou Castell de Festes. La filà Mariners va deixar de participar en les Festes de Sant Jordi de 1896, reapareixent per última volta en 1897. El desastre de 1898, amb la pèrdua de les colònies d'ultramar Cuba, Puerto Rico i Filipines va deixar l'economia espanyola en una pèssima situació. Alcoi ho va notar i socialment van deixar d'existir varies filaes.
·FILÀ CAVALLERS CRISTIANS:
Aquesta filà medieval és molt desconeguda pel poc temps que va formar part de les filaes d'Alcoi. Tomás Llopis va presentar el disseny a l'Associació de Sant Jordi en 1850, junt a la filà Estudiants. Tan peculiar va ser el boceto que mai va arribar a veure's als carrers. No obstant, en 1859 es va tornar a demanar l'admissió de la filà. El trage de la filà Cavallers Cristians tenia una túnica roja amb botons, faixa marró, capa verda i mànegues a ratlles grogues. El barret quadrat tapava les orelles i era de color roig. Va durar tan pocs anys que en 1861 ja s'havien extingit i no van arribar a fer càrrec mai, tenint la història més curta de les filaes cristianes.
·FILÀ ANTIGUA ANGLESA:
Es té escasses dades sobre aquesta filà inspirada en Gran Bretanya. L'any de la seua fundació, 1859, ja eren 44 individus. Portaven falda escocesa a quadres, camisa roja amb botons i ratlles grogues, cinturó de cuero marró amb bolset, capa verda i un barret roig amb ploma blanca. Joaquim Beltrán era el primer tro de la filà Antigua Anglesa i va acceptar l'alferecia cristiana 1861. Miguel Berenguer va ser el capità cristià 1862, any en que Estats Units lluitava en la seua Guerra de Secessió. Els estats del sud tenien cotó i esclaus, mentre que els americans del nord demanaven la llibertat dels negres. Una guerra civil que els yanquis van guanyar als confederats i que va canviar el món. La economia global es va veure afectada i el creixement social i econòmic d'Alcoi es va frenar. La filà Antigua Anglesa sols tenia 12 individus en 1863 i haver tingut que afrontar els càrrecs prematurament va significar el seu final.
·FILÀ VIZCAINOS:
Els orígens carlistes d'aquesta filà cristiana no es poden passar per alt. El nom de la filà provenia d'un poble de Burgos o de la província del País Vasc. En aquell moment Espanya vivia la Tercera Guerra Carlista i Navarra era la gran defensora de la monarquia borbònica. Eugenio Moltó va presentar el disseny decimonònic de la filà Vizcainos en maig de 1870. Constava de pantalons de color blau obscur, camisa blanca amb dibuixos en tons roig, cinturó negre, botes fins als genolls i boina roja. Vicente Ribes va ser el primer tro de 1871 a 1875, estant involucrat en l'epoca de manifestacions obreres. La Revolució del Petroli va esclatar en juliol de 1873 i va deixar moltes morts en Alcoi, destacant l'assassinat de l'alcalde Agustín Albors. Desde aquell moment es va expandir la llegenda del Pelletes, arrastrat pels carrers d'Alcoi. Es van cremar edificis, es va segrestar a capitalistes, l'exèrcit va fer un setge a la ciutat i el republicà Severino Albarracín es va fugar a Madrid desprès de comandar als anarquistes. La repercussió dels fets històrics va impactar a tota Europa. Durant la Primera República Espanyola també es van produir insurreccions carlistes. El moviment cantonalista va ser promogut en Cartagena, Sevilla, Cadis, Granada, Alcoi, Alacant, Almansa, Castelló i Salamanca. El general Pavía i la Guàrdia Civil van dissoldre les Corts republicanes en 1874 i l'Associació de Sant Jordi va decidir no celebrar Festes de Sant Jordi per la tensió social que es vivia. En 1875 tan sols 8 filaes van votar a favor de les Festes d'Alcoi i es van deixar per a 1876, amb el VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi i la creació d'una nova constitució. Va ser l'últim any que la filà Vizcainos va eixir a Nostra Festa, sense poder desenvolupar cap càrrec. Curiosament els carlistes es van rendir a Catalunya i Euskadi aquell any, satisfets per la restauració del rei Alfons XII.
·FILÀ GARIBALDINS:
Com s'ha vist, moltes filaes cristianes del segle XIX tenien un signe polític clar i representaven una ideologia del moment. No es tenia en compte l'historicisme i per això la filà Garibaldins també és anacrònica. Francisco Herrera va presentar el disseny en maig de 1871 amb pantalons curts de color blanc, camisa blanca amb corbata roja, jaqueta negra amb botons de plata, botes fins als genolls i cinturó negre i barret amb ploma. El nom de la filà s'inspirava en l'heroi Garibaldi, un polític i militar que va unificar Itàlia. Sols van participar en les Festes d'Alcoi de 1872 i 1873, però desprès van retornar per al VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi. Vicente Ilario era el primer tro de 1876 a 1878. L'epidèmia de còlera va afectar la salut i economia local en 1885 i va firmar la sentència de mort de la filà Garibaldins. En aquell any es va començar a fer la Cavalcada de Reis Mags, sent la més antiga d'Espanya. La influència de Garibaldi en Alcoi no acaba en la filà Garibaldins, sinó que també és el nom d'un plat típic: Les gambetes rebossades i fregides. La filà Garibaldins es va recuperar per a la desfilada de la Cucafera en la Fira Modernista 2019 d'Alcoi.
·FILÀ ÀNGELS:
Els components d'aquesta filà descendien d'altres que havien desaparegut. Suposadament provenen de la filà Antigua Veneciana que ja no existia en 1870. Va ser Cristòfol Martínez qui en 1875 va decidir agrupar als festers repudiats en una nova: La filà Àngels. Aquest primer tro havia volgut fundar la filà Antigua Asturiana que havia sigut ignorada per l'Associació de Sant Jordi. Però per desgràcia en 1875 no es van celebrar les Festes de Moros i Cristians i la filà Àngels es va estrenar un any més tard. En el 600 aniversari del Patronatge de Sant Jordi la filà Àngels va lluir el seu trage: Pantaló curt blau a ratlles negres, faixa groga, camisa marró, capa granate amb flors brodades i barret roig amb ploma groga. La gorguera era un element blanc al voltant del coll molt utilitzada per l'escriptor de "Don Quixot de la Manxa": Miguel de Cervantes. La filà Àngels va participar fins a 1880, any de molta pluja en les Festes de Moros i Cristians. No se sap les causes de la desaparició d'una filà tan elegant, coincidint amb l'època de la Renaixença cultural valenciana.
·FILÀ VOLUNTARIS CATALANS:
L'existència d'aquesta filà inspirada en els pagesos de Catalunya és breu. Davant la negativa de l'Associació de Sant Jordi de refundar la filà Somatenes, en maig de 1897 es va presentar una filà pareguda. Rafael Jordà va ser el dissenyador de la filà Voluntaris Catalans: Barretina roja com la de Tirisiti, manta de llaurador a ratlles de colors, corbata i camisa blanca, jaqueta roja i un xicotet xaleco blau. Portaven saragüells com la filà Maseros però de color gris i unes calces i espardenyes. El primer primer tro de la filà Voluntaris Catalans va ser Rafael Gadea. L'estrena de la filà Voluntaris Catalans es va produir en l'any del Desastre de 1898, quan Espanya estava en guerra amb Estats Units i va perdre les últimes colònies d'ultramar: Cuba, Puerto Rico i Filipines. Maria Cristina era la reina regent que va veure com l'Imperi Espanyol es destruïa a causa d'uns soldats incompetents i uns polítics corruptes. El tractat de pau de Paris va deixar a Espanya amb la moral pessimista. La frustració, els deutes militars i la crisi econòmica no van poder amb les Festes d'Alcoi i es van celebrar en 1898 i 1899. El regeneracionisme va ajudar a que el sistema educatiu espanyol fora més lliure i van sorgir uns escriptors magnífics i crítics: Pío Baroja, Azorín, Miguel de Unamuno, Antonio Machado i Valle-Inclán. Amb l'arribada del segle XX, la filà Voluntaris Catalans va demanar portar ganivets com a arma distintiva, però el president del Casal ho va prohibir. L'últim any de participació de la filà Voluntaris Catalans va ser 1903. En 1960 uns alcoyans afincats a Girona van voler rescatar la filà Voluntaris Catalans, però van preferir recolzar el projecte de la filà Aragonesos.
·FILÀ CAMPEADORS:
El pas fugaç de la filà Campeadors no es pot entendre sense l'Assessoria Artística de l'Associació de Sant Jordi. La intenció era rescatar l'historicisme del segle XIII per a les Festes de Moros i Cristians i d'aquesta corrent artística va nàixer la primera filà medieval: Els Gusmans del pintor Francisco Laporta. Davant l'èxit d'aquesta filà en 1906, es van presentar les filaes Campeadors i Vascos, també vestits amb túniques dels cavallers de l'Edat Mitjana. El cristianisme era la clau de la filà Campeadors, inspirada en els participants d'un torneig medieval. Vestien de blau amb una creu roja i cotamalla gris per tot el cos. La capa era blanca i el casc de metall platejat recordava als que s'utilitzaven en Justes de l'època. A les Festes d'Alcoi de 1909 la filà Campeadors va desfilar davant de la filà Vascos, encara que tenien la mateixa antiguitat. Sols la filà Vascos, amb disseny auster de Francisco Laporta es va consolidar en el temps gràcies a acceptar l'alferecia cristiana de 1911. La filà Campeadors va declinar fer els càrrecs per la seua efímera trajectòria a les Festes de Sant Jordi. No presagiava res bo per a la filà Campeadors i en 1912 van augmentar la llista de filaes desaparegudes. A la Glòria Històrica de 2006, any del 750 aniversari de l'Otorgament de la Carta Pobla, la filà Campeadors va estar representada per un majoral de la Junta Directiva. El veterà Jorge Sorolla que va fer un gran esforç per acabar el recorregut.
·FILÀ SALOMONISTES:
Altra filà amb aspiracions a reformar l'estètica de les Festes de Moros i Cristians va ser la filà Salomonistes. Es van estrenar a la Diana i l'Entrada Cristiana de 1907, canviant la percepció que es tenia de les filaes cristianes. Aquesta nova visió també estava representada per la filà Gusmans. El públic estava entusiasmat amb l'exotisme del bàndol moro i gràcies a la filà Salomonistes es va fixar més en les filaes cristianes. L'Assessoria Artística de l'Associació de Sant Jordi no acceptava més filaes anacròniques. La filà Salomonistes va patir contratemps desde el principi, ja que en 1909 se'ls va obligar a fer l'alferecia cristiana. Amb tants pocs anys a les Festes d'Alcoi, van tindre dificultats per a trobar a un home ric que desempenyara el càrrec. Per sort, Romualdo Miró Vilaplana es va tirar avant i va lluir una túnica d'adorns florals i el casc de Jaume I el Conqueridor. El trage recordava al disseny oficial de la filà Salomonistes, amb túnica brodada de color marró, capa negra i cinturó de cuero a joc amb el barret amb ploma. Romualdo Miró també va ser el capità cristià 1910, però a pesar d'anar a cavall va ser eclipsat pel capità moro de la filà Marrakesch i el seu gran boato vingut de la ciutat àrab d'Orà. La falta de diners va portar al primer tro de la filà Salomonistes a demanar subvencions en 1911, però en 1912 van votar no a la celebració de les Festes de Sant Jordi. Amb tan sols 5 anys d'existència, la filà Salomonistes va entrar en bancarrota per desempenyar els càrrecs i ja no va participar més a les Festes d'Alcoi.
·FILÀ VISIGODOS:
En maig de 1924 es va presentar el disseny de la filà Visigodos, amb Emilio Carbonell com a primer tro. Es van estrenar a la plujosa Entrada Cristiana de 1925, junt a la filà Mozàrabes. En 1926 molts actes es van interrompre, aplaçar o suspendre així que les filaes Visigodos i Mozàrabes estaven dessolades. El disseny de la filà Visigodos estava format per una túnica de color verd obscur, cotamalla gris, corretges de cuero marró amb bolset i punyal i capa roja. El primer tro Camilo Albero va suprimir en 1928 la peluca per un casc de metall. Clarament la filà Mozàrabes va tindre més acceptació que la filà Visigodos i això va crear certa competència entre elles. Les dos filaes amb influències històriques molt diferents van compartir càrrecs als anys de la Segona República Espanyola. Arturo Gandia va ser l'alférez cristià 1930 amb una túnica de vellut, capa llarga i casc platejat. Dies desprès de que el rei Alfons XIII s'exiliara, Alcoi va celebrar les Festes de Moros i Cristians 1931 amb banderes tricolors i cançons populars. Un canvi tan transcendental en l'ordre polític va resultar una alegria per als progressistes i el proletariat alcoyà. Pedro Borja va ser el capità cristià 1931, pujat a un cavall ben engalanat. Els enfrontaments entre l'Associació de Sant Jordi i l'Ajuntament d'Alcoi es van iniciar per qüestions anticlericals en 1932 i la filà Visigodos va estar de part dels republicans. Davant els intents de suprimir la Processó General, 7 filaes van deixar de participar a les Festes d'Alcoi com a protesta. En 1933 se'ls va prohibir qualsevol dret i l'Ajuntament republicà les va declarar extingides. Abans de la Guerra Civil Espanyola de 1936, la filà Visigodos va participar sense entrar en polèmiques. La següent acta de l'Associació de Sant Jordi està firmada el 5 de maig de 1839, quan el dictador Francisco Franco ja estava al poder i havia instaurat una autarquia. Juan Bautista es va reunir en l'Assemblea General del Casal com a primer tro de la filà Visigodos. En 1940 i 1941 la filà Visigodos va participar en les religioses Festes de Sant Jordi, però la fam de la postguerra va fer impossible la seua continuació. Va ser l'única filà en no sobreviure als durs anys 40, a pesar de que Juan Bautista va intentar refundar-la en 1943.
Cartell Mareta 2000. Luis Armero.
Cartell Mareta 2001. Marc Pascual.
Cartell Mareta 2002. Iván Guerola. 
Cartell Mareta 2003. Tere Cerver.
Cartell Mareta 2004. Óscar Cortés. 
Cartell Mareta 2005. Esteban Puerto.
Cartell Mareta 2006. Maria Belda.
Cartell Mareta 2007. Inma Ribelles.
Cartell Mareta 2008. Antonio Domínguez.
Cartell Mareta 2009. Maria Jesús Camps.
Cartell Mareta 2010. Silvia Botella.
Cartell Mareta 2011. Francisco Javier Pascual.
Cartell Mareta 2012. Moisés Gil.
Cartell Mareta 2013. Ana Reig.
Cartell Mareta 2014. Carles Fletxa.
Cartell Mareta 2015. Mercé Agulló. 
Cartell Mareta 2016. Rosa Ribelles.
Cartell Mareta 2017. Saúl Santonja. 
Cartell Mareta 2018. Noelia Marset.
Cartell Mareta 2019. Pepa Vañó.
Cartell Mareta 2020. Mari Luz Morant.
Cartell Mareta 2021. Francisco Prats.
